ERC pacta amb el PSC. CiU pacta amb el PSC i el PP
ERC acusa a CiU de vendre el país. CiU acusa ERC de vendre el país. Els dos s'acusen de les mateixes coses perquè fan coses molt semblants, tot i que cadascun només reconeix les que fa l'altre i no veu les pròpies accions.
Els anomenats nacionalistes perifèrics, és a dir, els que no som nacionalistes espanyols els o que, directament, Espanya no ens agrada, normalment, i més si som catalans, som acusats de "mirar-nos massa al melic". I més aviat crec que el que faria falta ens que ens el miréssim més, a veure si sabem reconèixer tota la borra que s'hi acumula.
Duran ja fa una mesos que és ministre, del que sigui, què importa això. CiU governa en coalició amb el PSOE al Madrid, i a canvi, la federació catalanista ha forçat eleccions avançades al Parlament de la Generalitat de Catalunya amb el compromís previ amb el PSC d'investir President de la Generalitat de Catalunya el candidat de la llista més votada, sense possibilitats d'altres majories al Parlament. (continua)
Crec que CiU preten cometre un acte tan vergonyós, antidemocràtic i antipatriota que em costarà resumir tants arguments com puc oposar davant tan enorme mesquinesa. A més, és una acció maldestre, pròpia dels sapastres més rudimentaris. És una peça política plena d'osques, bonys i forats, dissenyada amb mà simiesca i retolador gruixut i confeccionada a cops de mall. És una bretolada cívicament rebutjable i intel·lectualment reptiliana. (Evidentment, continua...)
David Madí, segons que he llegit al diari digital "El Singular", considera "un honor" ésser "l'enemic públic número ú"del tripartit. Possiblement, com a persona, sigui un tros de pa beneït, una persona humil i afable, sàvia i mesurada. Però aquesta declaració la fa com a polític, i com a polític em sembla una mena d'acné per al país. Sentir-li dir això ha estat la gota que m'ha impulsat a intentar expressar la meva repulsió no vers la persona, sinó respecte al seu estil de fer política, malauradament força estès, i tot el que representa.
Partidisme sectari, partitocràcia, estratègies partidistes a curt termini, màrqueting electoral. De veritat pensen en el futur del país, aquesta gentola?.
