Ja que no fan inversions a Catalunya, com a mínim ens deixen contribuir a les millores de la xarxa arreu de l'Estat, perquè no sigui dit que hi ha catalanofòbia i ens marginen o que no ens deixen participar en la prosperitat d'Espanya, en la que hi tenim un paper determinant.
Que diguin que el Dret a Decidir no té a veure amb tot allò que importa a les persones. Clar que la informació l'he tret del 3cat24, i potser és una maniobra més de la "crosta nacionalista" dels mitjans de la Corporació Catalana que tant preocupa a Joan Ferran.
Ara vull veure qui es preocupa d'aquesta "crosta ferroviària". Vull veure com van de reflexos els nostres polítics en general.
que Zapatero diu "Jo conec la societat catalana, i sé que s'alegra perquè l'alta velocitat arriba a altres indrets, encara que no ho faci a Barcelona, un lloc on hauria d'haver arribat ja fa temps".
I què insolidaris arribem a ser!. Volem totes les alegries per a nosaltres. Ara, estem radiants perquè el TGV (AVE en espanyol) no arriba a Barcelona i sí a altres indrets. Pobres sevillans, pobres madrilenys, que han hagut de canviar una tan profunda felicitat per quatre ferregots acollats a terra i un vehicle allargassat que hi circula per sobre. I el millor de tot va ser la humorada del mateix Zapatero assegurant que el TGV arribaria a Barcelona el dia 21 de desembre. Encara ric ara, i especialment ahir en recordar-ho, perquè des del principi sabia que una amenaça tan greu només podia ser una broma, i que Zapatero és amic de Catalunya i no ens tallaria el rotllo tan aviat fent arribar així de cop el TGV, amb la gràcia que ens fa la demora i tant bé que ho passem mentre no el tenim!.[Continua]
Espanya plural i federal, afegiria. Aquest és el somni, diuen, dels amics del PSC, també a estones dels ICV, quan les circumstàncies els obliguen a decidir-se i opten per una solució estètica. Creuen, diuen, que es pot transformar Espanya en un Estat plurinacional, respectuós amb la diversistat interna, compromès amb les nacions que el formen, repectuós per igual amb tots els seus ciutadans. L'Estatut avui motiu de recurs al constitucional era un pas en aquesta direcció.
L'abstenció del representant d'Unió a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha impedit que progressés una reprovació contra Joan Ferran per les acusacions de parcialitat nacionalista que havia fet als professionals del mitjans de la Corporació.
Intueixo les claus secretes d'aquesta abstenció. És una mesura de pressió i un avís. Segur que estan negociant amb els directius TVC un horari millor (prime time?) per Signes dels Temps o com es digui ara el deliri clerical televisat , o bé que gravació de la Santa Missa es realitzi amb uns recursos tècnics similars als que es fan servir per a retransmetre en directe els partits de Champions del FC Barcelona, amb possibilitat de fer repeticions directes i des de l'angle invers del moment de l'Eucaristia.
De la manera que aquests rosega-altars van salvar els símbols franquistes que són dins les esglésies, suposo que en agraïment per les deferències de la COPE i la Conferència Episcopal vers Catalunya i els catalans, no es pot interpretar d'altra manera la bestiesa que han fet a la CCMA.
Partidisme sectari, partitocràcia, estratègies partidistes a curt termini, màrqueting electoral. De veritat pensen en el futur del país, aquesta gentola?.