En la foto, Juan Lacomba i el seu fill Juan Antonio Lacomba.
Al voltant de la vida i la mort
Sembla que hi ha persones i algun edifici de vivendes que han caigut en la temptació. El dijous 28 de gener a les 20.30 se celebrarà sessió plenària a l’ajuntament on es tractarà aquest tema. Si esteu interessats/afectats podeu acudir i escoltar el que allí es diu.
Sembla ser que aquesta aventura comença el proper 1 de febrer. Molta sort i llarga vida. He de dir-vos que no m’abellís parlar altra vegada del polígon industrial sector A.
Us desitge per a l'any 2010 a totes i tots pau, salut, felicitat, llibertat, tolerància...
Santa Caterina és la patrona de les xiquetes (Sant Nicolau dels xiquets) Poques vegades una nació colonitzadora ha abandonat una terra i els seus habitants d’una forma tan vergonyosa i miserable. Pels voltants de l’institut hi ha alguns albellons que, com podeu veure a la foto, estan plens de terra i fang.
Com el raïm se és maur en el trull l’esperen ja, veremadors se n’adonen joiosos per xafigar. De la vinya, on bullen vespes en la tarda, ve un rescalf que ofega en la ponentada. Els xanglots són de cristall. I d’una en altra rabassa les veremadores van espigolant el raïm que dins d’els sarments queda. Van cercades de cantories com cigales col·loquiant, en rises que s’espellifen; les tisores fan ris-ras. Els covens se van reblint de grans negres o daurats, tións d’or xuplen en ells i brogen sense parar. De la vinya al trull fan senda ases i homens carregats de cabassos plens de fruita a caramull, desbordant. En el trull ballen les cames el ball del foll trepitjar, escorrims de suc les banyen un suc espès i ensucrat. Del vinyar ve un vent molsós fornit de cobles i clams, Entre el sol de la vesprada les tisores fan ris-ras. A Castelló es publica el Miragall (Butlletí d’informació Municipal de l’Ajuntament de Vva de Castellón” El meu ruc ha sigut víctima d’una cruel agressió. Li han tallat el cap, el coll i dues pates. L’atemptat va ocórrer a principis d’agost. Com no hi ha testics de la mutilació, baralle dues hipòtesis: la primera en la que vaig pensar és que ha sigut obra d’un nacionalista radical espanyol o un nacionalista radical valencià d’eixos que no els agrada res amb olor a català. La segona possibilitat és que ha sigut algún xiquet desficiós qui s’ha carregat el ruc. Al meu poble ni els maulets, ni els botiflers (familiarment coneguts com blaveros), ni els xiquets es dediquen a arrancar enganxines dels cotxes, això em deixa desorientat, però ja sé qué faré: compraré altre ruc. Ritus funerari – festa de veïnat |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOGS
FOTOGRAFIA
M'AGRADEN
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|