  |
  |
Una crònica des de l'Oest Americà, per Oriol Vidal-Aparicio
|
|
Articles generals  Recentment un amic em va demanar que li fes una explicació més o menys esquemàtica de les relacions entre els diversos poders (legislatiu, executiu i judicial) als Estats Units, com es relaciona el President amb el Senat, etc. Aprofitant que ho vaig escriure per ell, ho penjo al bloc per si interessa algú. Tingueu en compte que pot contenir alguna simplificació.  Aquí teniu un enllaç al meu article inclòs a l'últim butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol, titulat "President Obama".  A les 9 del vespre, hora d'Arizona, d'aquest 4 de novembre del 2008, el periodista Keith Olbermann anunciava a través de la cadena MSNBC que Califòrnia, Oregon, l'Estat de Washington i Hawaii s'havien decantat per Barack Obama i li donaven així la majoria necessària per ser el pròxim president dels Estats Units. Obama President. Una fita històrica. La cerimònia inaugural de la Presidència serà el pròxim 20 de gener, com és habitual. De moment, deixeu-me felicitar el guanyador amb la cançó de Stevie Wonder que l'ha acompanyat durant tota la campanya. Avui, més que mai, Obama pot entonar el "signat, segellat, lliurat: sóc vostre". (Queden 14 dies.)Michael Smerconish, columnista del Philadelphia Inquirer i comentarista habitual de diverses cadenes de notícies, és un periodista de tendència republicana que ha estat notícia molt recentment per haver donat suport a Barack Obama. El que volia compartir amb vosaltres, però, no és la seva "sortida de l'armari", sinó un article molt equilibrat que li vaig llegir fa uns dies en què declarava sentir-se indecís per primer cop en molts anys. És interessant la llista de pros i contres que va analitzant al llarg de l'article. Aquí el teniu: "A loyal Republican is undecided this year". He pensat que valia la pena penjar-lo perquè no abunden les opinions equilibrades en aquests últims dies de campanya.  (Queden 248 dies)  (Queden 253 dies) Norah O'Donnell, la corresponsal en cap de MSNBC a Washington, ha dit una cosa molt interessant a l'edició de dissabte de ‘Meet The Press’: que certs aspectes de la campanya de Hillary Clinton eren "molt any 2000". Feia referència al fet que la senadora acaba sovint els actes electorals i els debats dient "aneu a tres dobles ves, punt, Hillary Clinton, punt com, i llegiu les meves propostes". Sovint he pensat que Hillary Clinton feia entrar amb calçador aquesta mena de falca publicitària i que quedava com antiga. I avui Norah O'Donnell m'ha ajudat a aclarir per què: "Això és molt 2000! Com si avui la gent no sabés que quan estàs interessat en un candidat el més normal és anar a Internet i buscar la seva pàgina web!" Tim Russert, bastant més gran que O'Donnell, s'exclamava rient: "Però si no fa tant de temps de l'any 2000!" I la veritat és que fa gràcia sentir parlar de l’any 2000 com qui parla dels anys 80. 
(Queden 283 dies)
Més dicrepàncies “hay también periodistas en España que intentan cubrir aquella realidad [la dels Estats Units] de una manera más objetiva. Pero incluso entre estos, detecto problemas de interpretación como consecuencia de que los conceptos, los símbolos e incluso la narrativa de la cultura política y mediática de aquel país son muy diferentes a las existentes en España y en Europa. No es fácil entender EEUU.”  (Queden 284 dies)Abans de continuar amb els comentaris sobre l’article del professor Vicenç Navarro “Cómo leer lo que está ocurriendo en las elecciones en EEUU: guía para el lector español”, que vaig començar a l'article anterior, ahir es va confirmar la retirada de Fred Thompson de la cursa presidencial republicana, tal com apuntaven els rumors després de dissabte. Tot i que no ha donat suport obert a ningú, es diu que el més beneficiat serà John McCain pel fet que atreien el mateix tipus d’electorat. A les pròximes primàries republicanes, sobretot el dimarts a Florida, ho veurem. Però ara, els comentaris sobre l’article.  (Queden 285 dies)Dos lectors m’han demanat que llegís amb atenció l’article del professor Vicenç Navarro “Cómo leer lo que está ocurriendo en las elecciones en EEUU: guía para el lector español”. Tal com vaig prometre, me l’he llegit. I com que hi he trobat unes quantes coses interessants, he decidit comentar-les en tres entregues. Avui comentaré les meves coincidències amb el seu article.  (Queden 290 dies)Hi ha gent que sosté que els diners ho són tot en política nord-americana, especialment en la cursa electoral cap a la Casa Blanca. Diuen que un candidat no pot arribar a president si no té el suport dels grans grups de pressió i de les grans corporacions. Arriben finalment a la conclusió que la democràcia dels Estats Units és una democràcia de fireta, d’aparador, de focs d’artifici. Segurament aquesta gent, que m’atreviria a dir que a Europa és molta, ha pogut tenir part de raó fins avui. Doncs bé, hi ha dos candidats a aquestes presidencials, Barack Obama (D) i Ron Paul (R), que semblen decidits a demostrar que això, gràcies a Internet, ja no és ben bé així.  (Queden 291 dies)En aquestes eleccions, Barack Obama ha estat el primer a posar la paraula “canvi” sobre la taula. El lema principal de la seva campanya és “Change we can believe in” (= canvi en què podem creure), i la idea del canvi enfocada des del punt de vista de l’idealisme pragmàtic d’Obama té molta força. Tanta, que la majoria dels altres candidats l’han adoptada. A John Edwards li ha faltat temps per pujar al tren del canvi d’Obama i assenyalar els Clinton com l’status quo, i Hillary Clinton està dient que ella també vol canviar las maneres de Washington, però que per fer-ho s’han de conèixer bé les entranyes de la bèstia. Al bàndol republicà, Mitt Romney porta un parell de setmanes teoritzant sobre el concepte: tothom vol un canvi —diu—, a ningú li agrada Washington tal com funciona ara, però l’important és si el canvi serà cap a millor o cap a pitjor, si serà cap a la responsabilitat fiscal o cap al creixement de la despesa governamental, si serà a favor o en contra de la gent. John McCain ha estat molt irònic apuntant que “Romney sí que és el candidat del canvi!”, fent referència als seus nombrosos canvis d'opinió al llarg dels anys, especialment en avortament, matrimoni homosexual i control d’armes. Finalment, Mike Huckabee, ministre evangèlic i “populista social”, ha estat dels més durs a l’hora de jutjar l’administració Bush i ha adoptat també completament la idea del canvi (Romney i Huckabee són més creïbles en aquest sentit perquè han estat governadors, és dir, no són el que sol anomenar-se “Washington insiders”). 
(Queden 293 dies)  (Queden 305 dies)
(Queden 305 dies) 4 de novembre de 2008. Aquesta és la data. Aquest dia els nord-americans escullen el que ells, no gaire humilment, anomenen "el líder del món lliure". Serà el president número 44 de la democràcia ininterrompuda més llarga de la història. La cursa per les eleccions presidencials als Estats Units és més oberta que mai i comença pròpiament avui, 3 de gener, a les primàries de l’Estat d’Iowa. D'aquí al 4 de novembre aniré fent la crònica de les eleccions, les que marcaran la futura política dels Estats Units en temes tan importants com la guerra a l'Iraq i a l'Afganistan i el desenvolupament de la "guerra global contra el terrorisme". I ho faré des del punt de vista d'un català que viu als Estats Units i que interactua diàriament amb gent que no fa res més que parlar de política. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCADENES DE NOTíCIES
ELECCIONS PRIMàRIES
ENQUESTES ELECCIONS PRESIDENCIALS EUA 2008
ESTATS UNITS - HISTòRIA
ESTATS UNITS - PERSONALITATS CLAU
ESTATS UNITS - POLíTICA
ESTATS UNITS - PRESIDENTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|