En una època en que escoltar els telenotícies es tot un exercici d'estoïcisme, estem assistint aquesta setmana a un encadenament inusual de bones noticies en l'esfera política.
Felicitem-nos doncs pel que sembla l'inici d'una entesa entre israelians i palestins, amb l'intercanvi de presoners pactat.
També per la decisió de la U.E. de donar suport al molt esperat "corredor mediterrani", que trenca amb la tradicional i anacrònica configuració radial de les comunicacions a la península.
I sobretot per l'històric comunicat d'avui d'ETA, que arriba poc dies després de la conferència de pau de Donostia, amb protagonistes d'alt nivell, per intentar reconduïr el conflicte cap a un final proper.
Ara cal desitjar que l'atmosfera positiva d'aquests dies s'encomani també a l'àmbit econòmic. ... Ja ho anirem veien.
"Quan l'Esglèsia més s'acosta al poder, la gent més s'allunya de l'Església"
Vaig escoltar aquesta frase no fa massa temps, de boca d'un capellà crec que de Mèxic, en un reportatge de televisió sobre el paper de l'Eslgésia en la societat d'avui en dia.
I m'ha vingut al cap aquests dies arran de la visita del Papa a Madrid, la qual sembla més una demostració de força i autoafirmació, que no pas una visita evangelitzadora.
No trobeu que resultaria molt més evangelitzador destinar els 50 milions d'euros de despesa prevista a alimentar els habitants de Somàlia per exemple, o per fer front a la precarietat social que genera l'actual crisi econòmica? Diria que accions -segurament útopiques- com aquesta acostarien moltes més persones als postulats del Vaticà que no pas les seves habituals demostracions de poder i ostentació.
Sobre el moviment d'indignació actual, tot i tenir arguments sobrats per la protesta i alguns de prou sòlids, penso que en general no articula objectius pràctics que puguin concretar-se en millores efectives de la democràcia, com podria ser la demanda immediata d'una nova llei electoral amb llistes obertes, i amb la facultat de fiscalitzar un cop l'any per part dels votants l'acompliment dels programes electorals del partits que ens governen.
La decisió d'ahir en assemblea de donar continuïtat a les manifestacions de forma més gradual o periòdica em sembla força encertada per tal de mantenir viu l'esperit de les reivindicacions, que com deia, aquest nou sistema organitzatiu probablement ajudarà a concretar.
I ara em crida l'atenció un fet contradictori: Quan una assemblea democràtica decideix continuar les protestes per altres vies, és realment un demòcrata qui no accepta la voluntat majoritària i continúa igualment fent la seva? No s'estava exigint precisament una DEMOCRÀCIA REAL?
No entenc gaire els arguments dels polítics que aparquen les seves responsabili·litas al·ludin a una pretesa renovació generacional.
Una cosa és no presentar-se a unes eleccions ja d'entrada (opció personal respectable) i un altre ben diferent és renunciar a l'escó adquirit quan el teu partit no ha obtingut els resultats esperats. Així, la imatge que queda per a la ciutadania és molt simple: Si guanyo em quedo. Si perdo m'en vaig.
Crec que més coherent seria la decisió de renunciar a les candidatures o càrregs a dins de cada partit, però mantenir igualment l'escó al Parlament, assumint d'aquesta manera la responsabil·litat adquirida amb els votants a les urnes (encara que sigui des de la oposició) no?
L'editorial conjunta publicada aquest passat dijous 26, en la qual dotze diaris catalans es manifesten sense cap complex i en primera plana en defensa de l'Estatut i de la dignitat de Catalunya, hauria de fer reflexionar als nostres partits polítics, que s'entesten a mantenir les seves picabaralles estèrils entre ells, i que no ens condueixen a rés.
.../...
Pensar amb els peus ... Aquesta és una dita popular que em va venir al cap quan vaig escoltar fa pocs dies a les noticies el nou projecte de llei d'estrangeria del govern espanyol.
L'antiga llei penalitzava, crec que amb bon criteri, les persones o entitats que "amb ànim de lucre" contractessin immigrants sense papers, cosa que pretenia lluitar contra l'explotació d'aquest col·lectiu.
Sembla que per un cop els parlamentaris europeus s'han sabut imposar amb un no gairebé unànim a la proposta de directiva impulsada pels estats membres que permetia l'allargament desmesurat de la jornada de treball actual.
A part del retrocès històric en l'estatus laboral que aquest projecte d'ampliació suposava, diria que postular normatives en aquest sentit sembla totalment contradictori per lluitar contra la crisi econòmica actual.
Jo no sóc cap expert en economia, però el sentit comú em dona diversos arguments - addicionalment al de la defensa dels drets consolidats - per estar més aviat a favor del manteniment o fins hi tot de la reducció de jornada, com serien per exemple :
Arxius:Castells :- L'exemplificació del treball compartit
Ahir es va poder veure per televesió un veritable debat polític, on hi participàven els principals candidats catalans a les properes eleccions legislatives.
De tot el que s'hi va dir, em van cridar l'atenció dues frases que voldria destacar, una de caire positiu i l'altre de negatiu:
24 de Febrer 2008 Els partits auto-anomenants constitucionalistes són precisament els que demostren sovint o bé un desconeixement del text, o en fan una lectura intencionadament incorrecta. Fa pocs dies la candidata del PP de Catalunya, Sra. Dolors Nadal, afirmava que “Els immigrants a Catalunya tenien el deure de conèixer només el castellà i no pas el català, tal com indica la Constitució”, doncs bé, repassem què en diu realment la “Carta Magna” :
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.info/imatges/catablocs/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
