La meva percepció de Tossa de Mar, aquest bell poble de la Costa Brava, ha estat idealitzada des de que vaig descobrir-lo als 19 anys.
Era una de les primeres sortides amb la noia que estimava, que havia conegut feia just mig any, i actualment la meva dona.
D'aixó fa ja alguns anyets, i l'era digital actual encara no m'havia donat la oportunitat de fotografiar l'indret. Així doncs, gairebé des de la seva creació, el bloc mantenia una "finestra tancada", amb el reclam d'aconseguir-ne alguna imatge.
La situació s'ha capgirat de cop, gràcies a en Toni Fortuny, de Girona, nou col·laborador del nostre bloc, que molt amablement ens ha enviat, no una, sinó una sèrie de 29 fotografies, juntament amb un entranyable relat del seu retorn a la vila.
Resultat: Un reportage narrat dels llocs més característics d'aquest poble mariner, i que entre altres coses ens explica:
" ... Al fons, com una illa sortida del no res, el Castell i la muralla, un indret a on fins i tot els ocells se senten i se saben a casa ...".
Així, la finestra a Tossa ha quedat finalment oberta!
(El relat sencer, al fitxer adjunt,... i més imatges en propers apunts).
Fa un mesos que tenia aquesta imatge guardada a la carpeta "en previsió", per tal d'incloure-la al bloc, però no hi trobava el pretext.
La notícia de l'homenatge a la soprano Montserrat Figueras, que va morir el passat Novembre, ens explicava fa uns dies cóm aquesta basílica va ser-ne marc idoni, i que les seves pedres van acollir i amplificar per últim cop el seu magnífic cant enregistrat.
Aíxí també, la magnificència del campanar de Santa Maria del Mar, emergint dels carrerons de la Ribera, recorda el seu cant meravellós de ritmes medievals, aires i laments, cançons i madrigals, destancant per damunt de la nostra contemporaneïtat, dels nostres neguits i correcuites. Oferint-nos minuts de bellesa i serenor.
Com destacava Jordi Savall, "Només morim quan s'ens oblida, per tant la Montserrat no morirà mai". --------------------------------------------
En aquest tranquil però atramuntanat poble situat al peu de la serra de l'Albera, només cal enfilar a peu un dels camins que s'allunyen del nucli per observar de seguida l'extensió dels camps de vinyes i d'oliveres del seu terme.
Aquest vi i aquest oli produïts, passaran a engruixir la Denominació d'Origen Empordà.
Amb aquesta frase concluïa la conferència que ahir a la nit ens va regalar l'historiador Joan Rosàs, dins dels actes commemoratius de la Diada organitzats per Òmnium Cultural de Badalona, i en el marc de l'antiga llotja de pescadors, a ran de platja, precisament escenari de molts dels esdeveniments relacionats amb el setge de Barcelona de 1714.
Era el primer cop que jo hi assistia, tot i que ja fa bastants 11's de Setembre que aquest estudiós de la nostra història comparteix els seus amplis coneixements de la ciutat amb la gent. Així que vaig poder escoltar un discurs natural i brillant alhora, però sobretot aclaridor del còm i del perquè ens trobem en la situació en que ens trobem. Intentaré fer-vos'en cinc cèntims: .../...
"La Boulangerie" obra les seves portes a "Finestra Fotogràfica":
El seu pa de nous o d'espelta, les magdalenes o coques diverses, productes disposats tots ells en primeríssima línia, atrauen la nostra mirada (i l'olfacte) tant punt com traspassem el llindar de la porta d'entrada.
Mentre esperem el nostre torn podem anar gaudint de la seva elegant decoració, il·luminada amb tota senzillesa gairebé només per la claror natural del matí.
I amb la amabilitat que els caracteritza, el personal d'aquesta peculiar fleca i pastisseria de la Plaça Pep Ventura, ens va deixar fotografiar el seu acollidor local.
Moltes gràcies, i bon profit.
Un matí plujós de tardor, enfilàvem el parc amb cert desànim, però àvids de fotografia. La glorieta propera al laberint ens va servir de seguida d'aixopluc, mentre començàvem a treure els estris de la bossa. La càmera de format mig treia el nas, el tres peus es desplegava, el fotòmetre començava a mesurar ... i mentrestant, l'aigua de la pluja intentava acobardir-nos.
Succeí però tot el contrari: La cambra fosca de la nostra Hasselblad va anar essent testimoni de la màgia de l'indret, atrapant aquí i allà els racons de bruc humit, certificant la magestuositat de l'escalinata central, i acaronant l'estany amb mil gotims de densa pluja ...
I així fent pinya entre nosaltres, paraigua en mà i disparador alerta, aconseguíem imatges de les muses eternes del parc, tant belles com immòvils, que impassibles ens somreien. (apunt dedicat als meus companys de Fotoespai, i profe.)
En el primer aniversari de la gran Manifestació identitària del 10 de Juny, estar clar que la flama que es va encendre aquell dia, i que tant bé expressa la mirada il·lusionada d'aquesta participant, es mantindrà encesa i prendrà cos sobretot amb l'empenta i tenacitat de la societat civil catalana. No pas amb la dels partits polítics, que continúen immersos en les seves lluïtes internes i eterna desunió.
Recordo la primera visita de ja fa anys al Cap de Creus. La forta tramuntana t'impedia gairebé aguantar-te dret i era necessàri recolzar-se en les roques per no caure. El mar era no era mar: eren turons d'aigua en agitació constant.
L'altre dia però un mar en calma i l'aire també inmòvil, però igualment, amb un sol rasant de tarda, un paisatge esplendorós davant els nostres ulls.
El Rugby: Un esport noble i minoritari a casa nostra, però que ahir va aconseguir aplegar 55.000 persones a l'estadi Olímpic de Montjuïc, en el partit de l'USAP de Perpinyà contra el Toló d'Occitània.
En un cap de setmana marcat per la consulta independentista de Barcelona i d'altres municipis, la "Festa del Rugby català" va representar un excel.lent complement a l'ambient identitàri d'aquests dies. No només per la col.laboració de les dues Catalunyes nord i sud en màteria esportiva, sinó també per el propi desenvolupament del partit:
El conreu d'agricultura ecològica de Sant Jeroni de la Murtra, ara batejat com a "Conreu Sereny" va agafant entitat, sempre amb l'esforç i treball continu dels seus integrants.
Per celebrar-ho, si van aplegar el diumenge passat prop de cent persones al voltant d'una calçotada, al pati d'entrada del monestir de Sant Jeroni. Un dinar compartit (amb productes propis) en un dia que començava plujós i amenaçador, però que de seguida es va transformar en sol esplèndid que possibilitava la festa a l'aire lliure: Una agradable jornada de les que queden en la memòria.
Sereny equival al qualificatiu de "Vigorós, molt sa, que no es corromp". Un nom doncs força encertat per designar aquest cultius. Moltes felicitats!
El passat diumenge es va du a terme un homenatge a la figura del gran lingüista Pompeu Fabra, fill adoptiu de la nostra ciutat, amb un acte organitzat per la "Taula de Cultura de Badalona".
Va ser un acte senzill però plè d'emotivitat, en el que es va destacar la seva dimensió humana i la seva estreta relació amb la ciutat.
El carrer de la Mercè, davant del número 34, on hi va viure una bona colla d'anys fins al seu exili l'any 39 per l'arribada de les tropes franquistes, va constituïr el punt neuràlgic de l'homenatge: Els veïns havien decorat portes i finestres amb rètols i inscripcions d'entrades del seu diccionari.
I així, envoltats de paraules com "Badiu", "Poesía", "Platja", "Exili", "Xufla", ... escoltàvem de la veu dels participants aquestes definicions, i finalment, el discurs expert de la Coloma LLeal, amb referències a la historia dels seus últims dies a Badalona i Catalunya.
Sant Jaume de Queralbs, esglèsia romànica consagrada el s.X, destaca per una original porxada de sis arcs, suportats per columnes de marbre blau i capitells adornats amb talles de motius de figures humanes i animals fantàstics.
El terme municipal de Queralbs (Ripollès) va ser durant l'últim segle i mig un importat centre d'explotació minera. Des de mitjans del s. XIX fins cap el 1980 s'hi va practicar l'extracció de minerals que éren enviats en bona part a les indústries químiques de Badalona per la recuperació de metalls com l'arsènic, la plata i l'or.
Ahir, dia intens de sessió fotogràfica al bell Sitges... Un dia espèndid, amb un aire net i una llum nítida, que feien ressaltar de manera ben viva tots els colors possibles de l'espectre.
Un dia també d'escalfor de primavera, regalada enmig l'hivern.
Una imatge d'en Joan Mateu, de Badalona, del nostre "Pont del Petroli".
Tot i que aquest fotografia no forma part de l'exposició "25 Mirades" (que per cert d'aquí a pocs dies es clourà), ben bé podria representar la "mirada 26". Felicitats!
L'amic Lluís Riba m'envia, per compartir amb tots els seguidors de la FINESTRA, aquesta fantàstica imatge del port, que representa un important pol d'atracció natural de les passejades habituals de molts barcelonins i barcelonines.
En plena primavera de 2010, fem una visita a la Seu Vella de Lleida per admirar una exposició de tapissos.
El bon dia assolellat convidava més però, a deixar-se seduïr per la bellesa del magnífic claustre gòtic de la catedral, amb privilegiades vistes cap a la ciutat.
Com apuntava al final de l'anterior post sobre la petita història de Sant Jeroni, un grup de voluntarioses persones van engegar fa poc temps el cultiu ecològic als conreus del Monestir.
Aquest passat mes de Juny assitiem a una senzilla i emotiva celebració religiosa de benedicció d'aquests horts, en la qual es destacàren per damunt de tot els valors de servei a la terra, de l'esforç personal i del treball compartit.
Així que, no sense esforç, i aprofitant bona part dels seu temps lliure, la tenacitat d'aquests nous pagesos ha aconseguit, malgrat males herbes, senglars, ocells i tota mena d'animalons afamats, recollir-ne els primers fruits.
Resultat?: Tomàquets amb gust i color de tomàquet, mongeta tendra d'una varietat de llargada kilomètrica, ... i molts d'altres que de bén segur arribaran ...
No fa gaire es va enllestir la recollida de les 5000 signatures del manifest "BADALONA SOM TOTES I TOTS", que recolçat per un centenar d'entitats de la ciutat , es postula en favor de la plena integració de les persones nouvingudes dins el nostre teixit ciutadà.
El seu principal objectiu és el d'avançar decididament en la cohesió social, en que la nostra ciutat ha estat sempre punta de llança.
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"