Fa un mesos que tenia aquesta imatge guardada a la carpeta "en previsió", per tal d'incloure-la al bloc, però no hi trobava el pretext.
La notícia de l'homenatge a la soprano Montserrat Figueras, que va morir el passat Novembre, ens explicava fa uns dies cóm aquesta basílica va ser-ne marc idoni, i que les seves pedres van acollir i amplificar per últim cop el seu magnífic cant enregistrat.
Aíxí també, la magnificència del campanar de Santa Maria del Mar, emergint dels carrerons de la Ribera, recorda el seu cant meravellós de ritmes medievals, aires i laments, cançons i madrigals, destancant per damunt de la nostra contemporaneïtat, dels nostres neguits i correcuites. Oferint-nos minuts de bellesa i serenor.
Com destacava Jordi Savall, "Només morim quan s'ens oblida, per tant la Montserrat no morirà mai". --------------------------------------------
De cop, tot revisant imatges, i com per art de màgia, sorgeix del no res una petita idea:
Aquesta podria ser la primera fotografia d'una nova sèrie ... ... En direm "LA IMATGE SUGGERENT ..."
Si us vé de gust participar-hi, es tracta que digueu què us suggereix l'escena, en què us fa pensar o quin significat o història oculta podria estar amagant-nos. És un joc doncs per fer volar la imaginació ...
Fotografies d'un viatge recent de la família Martín-Monés per BurkinaFaso i Mali, que ens conviden a descobrir la manera de viure, les activitats quotidianes i l'entorn natural d'aquests dos països de l'Àfrica occidental, dels més pobres del món.
A mesura que ens endinsem per les imatges de l'exposició, de seguida descobrim però la tendresa d'esperit de la seva gent, a través de mirades encuriosides i penetrants, vigoroses o sofertes, d'amables somriures, de rostres amb una gran càrrega d'expressivitat i profunditat que l'Eulàlia i l'Àngel han sabut captar tant bé, i que ens mostren la grandesa d'uns pobles tan humils com autèntics.
Com a punt i final a unes mini-vacances d'hivern, ara fa just un any, el metro ens deixava a primera hora del matí a l'entrada superior del parc de Buttes-Chaumont, per damunt de Belleville.
Fred rigurós, però un dia claríssim, força nítid, després dels últims emboirats i mig plujosos.
La calma i frondositat del parc feia oblidar que ens trobàvem enmig d'un gran nucli urbà, mentre travessàvem els seus camins envoltats de silenci, tot baixant cap a la sortida.
Arribats altre cop als carrers adoquinats, encara humits per la rosada, enfilàvem en direcció a la Gare de l'Est, des d'on ens trobaríem amb el Canal de Saint Martin, una de les joies de París, en un recorregut tant agradable com interessant.
Gairebé ja a migdia, arribàvem a la Place de la République per admirar els seus relleus escultòrics sobre les etapes de la Revolució.
L'escenari és el Parc del Centenari, durant la "Festa de las Migas". Ens trobem en plenes Festes de Maig de l'any 2006, a Badalona.
Feia ja forces anys que se celebrava aquesta festa, però aquell era el meu primer contacte am l'esdeveniment.
Tot just entrar al parc, de seguida vaig topar-me amb les immenses paelles de gran diàmetre, i aquells homes i dones que s'esmerçaven d'una manera ritual en tots els preparatius del tradicional àpat de las "migas". Cada detall i la més mínima acció éren dirigits i observats pels organitzadors més experimentats. No es deixava res a l'atzar.
Al seu voltant, jocs infantils, música folklòrica, casetes de fira i atraccions, completàven tots el ingredients d'una activitat popular festiva a l'aire lliure. El dia radiant de primavera complia també amb el seu deure, mentre de mica en mica s'anàven formant dues llarguíssimes cúes amb els qui a l'hora convinguda del migdia serien els comensals d'aquell típic plat.
Al cap de dues hores d'ininterromput reportatge fotogràfic, la bateria de la meva càmera va dir "ja en tinc prou". M'assèc en un banc per col·locar el recanvi, i tot just després de la operació sento que em mig pregunten:
- "Este reportaje es para la revista del barrio ¿verdad?.
Aquells dos nois asseguts al respatller del mateix banc on jo m'asseia, amb la seva mirada alhora atrevida i innocent, no volien deixar passar la oportunitat de ser protagonistes de la hipotètica publicació.
- "I tant que sí, voleu sortir al reportatge?".
I així disparava la foto en contrapicat. Jo no era el reporter de cap revista, però aquella fotografia va passar a ser una de les 24 de l'exposició "Perfils Quotidians", amb la que tanco aquesta sèrie, i de la qual espero que n'hagiu gaudit tant seguint-la, com jo preparant-la.
Curiosament, durant l'innauguració, una amiga meva va reconèixer els dos nois com a antics alumnes seus d'institut, així que, un cop acabada la mostra, la fotografia va passar a decorar un dels despatxos de l'escola en qüestió. (Ja sabem que de vegades el món és molt petit).
En una època en que escoltar els telenotícies es tot un exercici d'estoïcisme, estem assistint aquesta setmana a un encadenament inusual de bones noticies en l'esfera política.
Felicitem-nos doncs pel que sembla l'inici d'una entesa entre israelians i palestins, amb l'intercanvi de presoners pactat.
També per la decisió de la U.E. de donar suport al molt esperat "corredor mediterrani", que trenca amb la tradicional i anacrònica configuració radial de les comunicacions a la península.
I sobretot per l'històric comunicat d'avui d'ETA, que arriba poc dies després de la conferència de pau de Donostia, amb protagonistes d'alt nivell, per intentar reconduïr el conflicte cap a un final proper.
Ara cal desitjar que l'atmosfera positiva d'aquests dies s'encomani també a l'àmbit econòmic. ... Ja ho anirem veien.
En aquest tranquil però atramuntanat poble situat al peu de la serra de l'Albera, només cal enfilar a peu un dels camins que s'allunyen del nucli per observar de seguida l'extensió dels camps de vinyes i d'oliveres del seu terme.
Aquest vi i aquest oli produïts, passaran a engruixir la Denominació d'Origen Empordà.
Avui, en motiu de la cel·lebració del 67è. Aplec Sardanista de Badalona,
una fotografia dedicada al moviment sardanista: La imatge integrada a l'exposició era d'una audició davant del mercat Torner o "Plaça Nova", al barri del Progrés, a la tardor del 2006.
Badalona sempre a tingut en la sardana un dels seus principals referents culturals. Tot i que amb èpoques de més esplendor que d'altres, ha estat sempre un el·lement significatiu de la nostra quotidianeïtat.
Amb aquesta frase concluïa la conferència que ahir a la nit ens va regalar l'historiador Joan Rosàs, dins dels actes commemoratius de la Diada organitzats per Òmnium Cultural de Badalona, i en el marc de l'antiga llotja de pescadors, a ran de platja, precisament escenari de molts dels esdeveniments relacionats amb el setge de Barcelona de 1714.
Era el primer cop que jo hi assistia, tot i que ja fa bastants 11's de Setembre que aquest estudiós de la nostra història comparteix els seus amplis coneixements de la ciutat amb la gent. Així que vaig poder escoltar un discurs natural i brillant alhora, però sobretot aclaridor del còm i del perquè ens trobem en la situació en que ens trobem. Intentaré fer-vos'en cinc cèntims: .../...
Aquest any no he pogut anar al festival de foto-periodisme de Perpinyà, així que m'he hagut de conformar a revisar les imatges de just fa dos anys.
Aquesta és presa des del tren de tornada cap a casa, després d'haver estat un parell de dies voltant per les exposicions i gaudint del gran ambient fotogràfic que es respirava per tota la ciutat.
A veure si l'any que vé podem tornar-hi ...
[Us deixo l'enllaç amb l'apunt anterior relacionat per si us vé de gust de donar-hi un cop d'ull] Perpinyà
"La Boulangerie" obra les seves portes a "Finestra Fotogràfica":
El seu pa de nous o d'espelta, les magdalenes o coques diverses, productes disposats tots ells en primeríssima línia, atrauen la nostra mirada (i l'olfacte) tant punt com traspassem el llindar de la porta d'entrada.
Mentre esperem el nostre torn podem anar gaudint de la seva elegant decoració, il·luminada amb tota senzillesa gairebé només per la claror natural del matí.
I amb la amabilitat que els caracteritza, el personal d'aquesta peculiar fleca i pastisseria de la Plaça Pep Ventura, ens va deixar fotografiar el seu acollidor local.
Moltes gràcies, i bon profit.
Un matí plujós de tardor, enfilàvem el parc amb cert desànim, però àvids de fotografia. La glorieta propera al laberint ens va servir de seguida d'aixopluc, mentre començàvem a treure els estris de la bossa. La càmera de format mig treia el nas, el tres peus es desplegava, el fotòmetre començava a mesurar ... i mentrestant, l'aigua de la pluja intentava acobardir-nos.
Succeí però tot el contrari: La cambra fosca de la nostra Hasselblad va anar essent testimoni de la màgia de l'indret, atrapant aquí i allà els racons de bruc humit, certificant la magestuositat de l'escalinata central, i acaronant l'estany amb mil gotims de densa pluja ...
I així fent pinya entre nosaltres, paraigua en mà i disparador alerta, aconseguíem imatges de les muses eternes del parc, tant belles com immòvils, que impassibles ens somreien. (apunt dedicat als meus companys de Fotoespai, i profe.)
Aquesta ciutat és des d'el meu punt de vista la més bonica de Suïssa. Tot passejant pels carrers i places de Luzerna, admirant les seves construccions i monuments sembla realment que el temps s'hi hagués aturat.
El pont medieval de fusta (Pont de la Capella) que travessa el riu Reuss just abans que aquest desemboqui al llac del Quatre Cantons, ha estat reconstruït més d'un cop a causa dels incendis, i conjuntament amb la torre medieval de l'aigua situada al mig del pont, conformen un dels conjunts arquitectònics més fotografiats del país.
(Imatge d'unes vacances d'estiu de 2005)
"Pont del petroli" : Antic pantalà de descàrrega d'aquest preuat líquid, el tenim reconvertit des de fa pocs anys en passeig marítim perpendicular al mar.
Uns 200 metres de passarel.la amb multiplicitat d'usos:
Passejades sobre el mar (obviament), plataforma de pesca amb canya (tot i que no autoritzada), motiu fotogràfic (vegeu l'enllaç "Genius loci" ). Inspirador de pintors i de grups literaris, espai privilegiat per la pràctica del tai chi, mirador nocturn de lluna plena emmirallada sobre les ones, també de focs d'artifici (tot just fa dos dies) .... i molt especialment, reserva marina d'espècies autòctones.
Havia estat a punt d'èsser enderrocat, però ara constitueix un dels principals atractius i símbols d'aquesta Badalona del segle XXI.
"Quan l'Esglèsia més s'acosta al poder, la gent més s'allunya de l'Església"
Vaig escoltar aquesta frase no fa massa temps, de boca d'un capellà crec que de Mèxic, en un reportatge de televisió sobre el paper de l'Eslgésia en la societat d'avui en dia.
I m'ha vingut al cap aquests dies arran de la visita del Papa a Madrid, la qual sembla més una demostració de força i autoafirmació, que no pas una visita evangelitzadora.
No trobeu que resultaria molt més evangelitzador destinar els 50 milions d'euros de despesa prevista a alimentar els habitants de Somàlia per exemple, o per fer front a la precarietat social que genera l'actual crisi econòmica? Diria que accions -segurament útopiques- com aquesta acostarien moltes més persones als postulats del Vaticà que no pas les seves habituals demostracions de poder i ostentació.
En el primer aniversari de la gran Manifestació identitària del 10 de Juny, estar clar que la flama que es va encendre aquell dia, i que tant bé expressa la mirada il·lusionada d'aquesta participant, es mantindrà encesa i prendrà cos sobretot amb l'empenta i tenacitat de la societat civil catalana. No pas amb la dels partits polítics, que continúen immersos en les seves lluïtes internes i eterna desunió.
Es tracta d'el meu amic Armand Català, de qui he rebut algunes imatges de la seva estada recent a aquest poble de l'Alt Palància, en una petita escapada per evocar agradables records de la seva infantesa.
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.info/imatges/catablocs/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
