A tothom que aquest dies se li ha preguntat per la vaga dels treballadors de la TMB, comença amb allò de: "Des del meu respecte per al dret de vaga i a les reivindicacions que segurament son molt justes..." Per passar després a criticar que, aquests senyors es vulguin carregar l'esdeveniment més important, i el de més prestigi internacional que es celebra a Barcelona de tot l'any. Perquè? doncs per reivindicar que se'ls hi pagui un 2,4% més. Doncs aquest blocaire en aquests treballadors no els respecta, ni la seva reivindicació, ni el segrest de la població que paga el servei dues vegades; una mitjançant els impostos i un altre pagant el viatge.
La Gala dels Premis Gaudi va ser de un "suspenso total". Vaig sentir vergonya aliena, pensant que deurien pensar els convidats no catalans d'aquell espectacle horrorós. Mal guionitzat, poc assajat, bromes de mal gust, els presentadors dels premis ( actors acostumats ha memoritzar un guió) llegint sense entusiasme, sense entonació, sense saber-s'ho, etc...
Tampoc va estar bé la critica barroera en el Govern i més en concret en el Conseller Mascarell, més que rés perqué el cent per cent de les pel·licules presentades estaven subvencionades directament o indirectament (coprodució de TV3). Subvencions que no baixen del milió d'euros, per tant no trobo bé que aquells que estan mimats i mamant de l'Administració amb els temps que corren retallant per tot arreu, la critiquin. I si ho fas, fes-ho amb més elegància, amb un bon guió i uns actors solvents, que encara que no sàpiguen cantar almenys que entonin -varen destrossar la versió de Mar i Cel-.
Pel que fa a la part técnica, ja ho he dit tot, només afegir que la Coco Comin no cobra poc, ni els guionistes ni el Director Artístic ( Un decorat que no estava a l'alçada). Va ser una gala ridícula, provinciana, sense ritme. Nosaltres per la meitat del que els hi han pagat, haguéssim fet una gala si més no, més digna. I una preguntar que deixo caure: Es va fer un concurs públic per assignar la gala a la millor proposta, o continuen fent-ho a dit segons les filies i fòbies dels que l'encarreguen?
El tancament de Megaupload i el posterior empresonament del seu propietari, ha tornat ha posar sobre la taula la xacra de la piratería a la xarxa. Si ho he escrit bé, "xacra", internet no potser el "país del tot gratis". Internet no potser la tomba de molts creadors, que al ser piratejades les seves creacions, deixen de treballar per no morir d'inanició, i prefereixen guanyar-se la vida en l'obsolet mon analògic on, al menys, la teva feina encara que no t'agradi, i estigui mal pagada, la cobres i et permet sobreviure.
Tampoc estic d'acord, però, que les diferents industries de creació i distribució de tot aquest material, estiguin de cul, i encara ara, vulguin mantenir la dinàmica comercial de l'obsolet món analògic. Aleshores, que hem de fer?
Els que llegiu algun cop aquest bloc, vaja cada 28 de Desembre, sabreu que avui es l'aniversari del meu fill. No, no penso recordar com va arribar al món, perquè com ja he dit abans, cada 28 em llegiu i per tant la historia ja esta explicada. Per resumir, la part final del titól, alló de passerell, no va per ell. Més aviat, va per tota aquella gent que creuen que la majoria ens mamem el dit, es clar, com som el que se'n diu el "populatxo", ens volen fer passar bou per bèstia grossa. No, no faig referéncia als nostres polítics, d'ells ho espero tot, i com a tals està en la seva condició.
Avui al Iñaki Undra...,Undar.guin.., bé el que es va casar amb la "guapa" de les Infantes, l'han apartat de la D.O "Casa Real", i per tant, s'ha acabat alló d'anar a actes oficials en nom de la D.O. Ara, si vol anar, assitirà si el conviden, com un vi de taula envasat amb tetrabrick, que encara que porti el Don, el nom no fa la cosa.
El cas del Undiragan...Undargagarin, bé el que jugava a handbol amb el Barça, em fa gracia, ara tothom es sorprén i es posa les mans al cap perqué el noi, se'n va aprofitar de portar en les seves targetes professionals el logotip de l'empresa del sogre. Logotip, que ves per ón, li obria totes les portes, fins i tot les de cabdals...les més importants.
Quan escolto algú que es defineix com a ciutadà del mon, ja em preparo per rebre un seguit de retrets cap a nosaltres - els catalans independentistes o si voleu amb consciéncia nacional- o si més no un menyspreu amagat darrere un somriure.
Perqué, algú em voldria definir Què és un ciutadà del mon?. No, no fa falta que me la contesteu, es una pregunta irónica. Molts dels que empren aquest terme no entenen ni idea ni d'on bé, ni qué significa, senzillament la utilitzen per negar una realitat qué , en aquest cas, es la catalana.
Truquen a casa, despenjo el telefón, es ma maré tota esfaraïda perquè volen tocar TV3, la nostra. Indignadissima, posar a parir en els de CiU acusant-los d'haver-se venut en els del PP. Escolto tranquil esperant que un cop es quedi sense aire pugi dir la meva.
Finalment s'atura per agafar aire, i aprofito per dir-li el que penso: Tenen tot la raó, li dic. Els de TV3? em pregunta. No, els de CiU. Silenci, llarg, molt llarg. Jo estic tranquil, perquè no he sentit cap soroll que m'indiques un desmai, tampoc semblava un cobriment de cor, el telefón respirava amb normalitat, per tant intuïa que com el telefón es un objecte inanimat, la que respirava era ma mare.
Fins ara, el Govern de la Generalitat per reduír el deute pornogràfic de la Sanitat, ha tirat pel dret i ha retallat serveis que eren del tot deficitaris; ha aturat la construcció de nous hospitals, ha reduít sous dels funcionaris ( en aquest punt deixeu-me que obrí un petit parèntesi. La reducció d'un 5% del sou del funcionaris en la majoria de casos es la xocolata del lloro, ja que la majoria d'aquests funcionaris tenen un sou que supera en un 40% el que cobrarien pel mateix en l'àmbit privat degut a un conveni molt avantatjós. I parlo amb coneixement de causa). Però encara no he sentit dir que no es retallarà més, ans el contrari, i que es posarà fré al malbaratament del material, qué es millorarà en la gestió... . En definitiva que es racionalitzarà la gestió de la Sanitat...
No ser si el fet de que tots els anunciants hagin decidit no anunciar-se al programa de T5 "La Noria", ha estat per la por dels anunciants ha perdre clients, o una gran estratégia de marketing.
Personalment, crec que ha estat una gran estratégia publicitària iniciada per una espavilat Director de Marketing quan va veure l'allau de e-mails demanant-li que retiressin els anuncis sinó volia que els deixessin de comprar;¿Quant val sortir ha tots els mitjans de comunicació de tot l'Estat i part de l'estranger? - va pensar- dit i fet, amb una simple nota de premsa va aconseguir que la seva marca sortís arreu i a més fos aplaudit per tothom. Publicitat positiva se li en diu. La resta el va copiar. ¿Hipocresia? no, més aviat do de la oportunitat.
Va ser Arquimedes, qui va dir allò de: "Doneu-me un punt de suport i mouré el món", per fer entenedora la llei de la palanca, i demostrar, que un pal rígid recolzat en un punt intermedi pot transmetre, generalment multiplicant-la, una força entre els seus extrems. Com més gran sigui la part del pal amb la que fem la palanca, i més curta sigui la zona que utilitzem com a punt de suport, menys força haurem d'empra.
El mateix es podría aplicar a les nostres decisions diàries, i defensa del nostres suposats valors, qué com a la "mili", sen's suposa a tots....
Avui en ZP s'ha tret la careta y ho ha deixat molt clar "La idea de la Espanya plural és Espanya plural, però Espanya". Vaja que ha fet seva la cantarella falangista: "España una y no cincuenta y una", però per que no se li vegi el llautò ve a dir: "España cincuenta y una, en una".
Em faig creus de la capacitat que té el poble català d'entomador, o de masoquista, que com aquests, com més dolor més plaer. I no es una exageració, o una hiperbolització interessada de la realitat, entre el 10 J i el 11 de setembre passat, ens han donat per tot arreu: Retallada a l'Estatut, interlocutòria del TSJC, increment del dèficit fiscal, No al corredor mediterrani, No a la unió ferroviària del Port amb l'Aeroport, No a la gestió d'aquest últim, No al cinema en català ( fa un any que no hi ha pel·lícules en català), Reforma del constitucional, etc... I sense tenir en compte els atacs furibunds dels diaris espanyols, i la majoria de la seva població. Fins quan?
Ahir el discurs d'en Guardiola va estar a l'alçada de la expectativa generada, i va donar un cop més una lliço de com dirigir un grup de gent per aconseguir un objectiu comú.
Jo, a molts directius d'empreses els hi faria escriure cent vegades el seu discurs fins que se'l sabessin de memória, a veure si a força d'escriure'l un cop rere l'altre se'ls hi encomanés quelcom. Perqué ahir el discurs d'en Guardiola erà, entre altres coses, una lliçò magistral de comunicació i motivació empresarial.
En primer lloc, gracies a totes les persones que hem vareu felicitar ahir a traves del facebook, que després de un període de rebuig l'he redescobert al tenir-lo a la Blackberry. Gracies de de debó companys!.
La casualitat va voler que el meu aniversari coincidís amb el començament del curs, i per tant els anys me'ls plantejo de Setembre a Setembre, i com no pot ser d'un altre manera, els propòsits i els objectius que cada final d'estiu tothom es planteja, però que en el meu cas té més rellevància ja que apart d'encetar el curs bufo les espelmes. Seria així però...
El refranyer català ens dona dos versions del refrany que intitular aquest post, un diu:Expressió per a indicar que ens
desentenem de les dificultats de cada dia, d'una situació desagradable,
de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant. L'altra més benèvola la treu del Diccionari Alcover/Moll i diu així: Vol dir que resolent les dificultats de cada dia arriben a resoldre's les de tot l'any.
Jo estic segur que els nostres polítics, els d'aquí i els d'allà, els hi escau més la primera, vaja que son uns avesats practicants. Des que surten escollits; batlles, regidors, diputats/ades, es dediquen a contemporitzar amb els temes més delicats, en contes d'agafar la vaca per les mamelles, no tots es clar, però si una immensa majoria. Quant tot anava tant bé que anava sol, oli amb un llum, la seva mediocritat i incapacitat per resoldre els problemes quedaven amagats, però ailas, quan la llet ha deixat de rajar se'ls hi ha vist el cul, un cul ple de grans...
Tots, tu, tothom, ens omplim la boca quan es tracta de demanar, que dic demanar, exigir i/o defensar, comportaments democràtics en els dirigents que es dediquen a administrar, defensar i/o lluitar per els interessos de qualsevol col·lectiu. Tots? si tots, tu, tothom...menys quan som nosaltres els dirigents i som el blanc d'aquesta exigéncia. Llavors volem aplicar la màxima : "Fes el que dic peró no el que faig".
Això es el que em sembla que ha passat amb els actuals dirigents de les SGAE, quan s'han resistit fins que la pressió ha estat insuportable, i finalment s'han decidit a convocar eleccions. Ells que reivindiquen més llibertat, més solidaritat, mes...de tot.
Però ailas, quan es tracta de la butxaca d'hom la cosa canvia. Llavors, democràcia si però...Quan deixaré de ingressar?, eleccions lliures si però...mentre jo continuï remenant les cireres que ja se sap, qui toca oli s'unta els dits. Amb les coses de menjar no s'hi juga, aixó deuen pensar artistes-directius que cobren una pasta i sospitosament fa temps que no publiquen res, i viure de les coses que hom fa anys va fer i no ho ha tornat ha fer no dona per viure a cos de Rei, per molt republicans que siguin.
Tota la família menys un, ens hem passat una setmana a Lanzarote amb la intenció clara de no fotre brot a partir del segon dia - amb dos et ventiles tot el que s'ha de veure o no-.
Desconnectat de tot, diaris, televisió, revistes, etc... La nostra preocupació era a quina nova platja tocava anar. Hom, tant de lleure l'aprofitat per observar, mirar, pensar i reflexionar, sobre tot reflexionar...
El 30 de Març, varem crear junt amb altres socis la productora de continguts audiovisuals Produccions del Primer Cinquena. Quan la varem crear teníem clar des del primer moment, que un dels objectius prioritaris era la de adquisició o absorció de altres productores del ram, per assolir en poc temps el gruix empresarial que garanteixi - si es pot garantir rés quan comences un projecte- la seva viabilitat a mig termini.
Dit i fet, hem encetat una serie de reunions amb altres empreses per tal de arribar acords, ja siguin de col·laboració o de fusió. Tota aquesta entradeta bé a tomb, perquè una d'aquestes empreses, en mig de les discussions dels pros i contres, em varem fer un comentari per justificar que no ho veien clar: "Sou una empresa amb filosofia local"...¿?
Segons els diaris esportius de Madrid, Bin Laden no ha mort, el Barça - com Catalunya- te comprats a la Federación Española i a la UEFA, per aquest motiu varem vendre a Chigrinsky, no per pagar els sous.
Des de que segons qui llegeix, tradueix i distribueix alguns dels meus apunts, triats amb poca traça, o mes aviat amb mala baba, hom s'ha aficionat als refranys catalans per parlar del que vull parlar sense que la Santa Inquisició em cremi a la foguera.
Fa quinze dies que no escric res, i no paro d'escriure de dos dels meus darrers apunts, tot esperant que, com Copèrnic, el tribunal finalment el tregui del Índex d'apunts prohibits i accepti que les meves teories son certes. Però mentre això no passi, aprofito aquest espai de lliure expressió per dir el que crec, el que sento i el més important, el que penso. Per cert, nota en els meus traductors al castellà, m'hi prés la llibertat de posar el seu equivalent... De rés.
Avui en ZP s'ha tret la careta y ho ha deixat molt clar 
Ahir el discurs d'en Guardiola va estar a l'alçada de la expectativa generada, i va donar un cop més una lliço de com dirigir un grup de gent per aconseguir un objectiu comú. 
En primer lloc, gracies a totes les persones que hem vareu felicitar ahir a traves del facebook, que després de un període de rebuig l'he redescobert al tenir-lo a la Blackberry. Gracies de de debó companys!.
El refranyer català ens dona dos versions del refrany que intitular aquest post, un diu:
Tota la família menys un, ens hem passat una setmana a Lanzarote amb la intenció clara de no fotre brot a partir del segon dia - amb dos et ventiles tot el que s'ha de veure o no-.
El 30 de Març, varem crear junt amb altres socis la productora de continguts audiovisuals 
Segons els diaris esportius de Madrid, Bin Laden no ha mort, el Barça - com Catalunya- te comprats a la Federación Española i a la UEFA, per aquest motiu varem vendre a 
Des de que segons qui llegeix, tradueix i distribueix alguns dels meus apunts, triats amb poca traça, o mes aviat amb mala baba, hom s'ha aficionat als refranys catalans per parlar del que vull parlar sense que la Santa Inquisició em cremi a la foguera.
