"Amb el cos empalat/en eix de fosques pàtries/fugen i arriben/a pàtries més benignes./Però els ulls, orfes/de llum percacen àvids/l'engruna verge/d'una màtria abolida." Maria-Mercè Marçal
"No tenir documentació és massa insostenible, massa espontàniament ahistòric, massa perillosament moldejable a mans dels reescriurien no només el passat, també el meu futur." Patricia Williams
"Obscur moment de decisió,/de lluita, quan la voluntat/es concentra, petita, densa/de cremants preguntes./I cruix contra obligats/costums i lleis invertebrades,/i masteguem paraules/dins la gola eixuta./ I l'acció ja ens és/l'únic camí." Montserrat Abelló
"L'odi és aclaridor, lluminós, escampa la boira d'aquests horitzons de cortesia. La mirada d'una dona fita en una altra dona fa esborronar. Ho veu tot..." Maria Aurèlia Capmany.
Qui no coneix aquesta llegenda? Qui no ha imaginat Guifré el Pilós ajagut, agonitzant, però amb una mena de clarividència absoluta, demanant un estendard, i l’emperador franc sucant els dits a la ferida sangonosa i dibuixant amb quatre dits les quatre barres? Qui no ha sentit o imaginat aquesta imatge de dignitat guerrera?
“I assumeixo les connotacions especials que pren en un país ( el drac )on cada any, puntualment, un Sant Jordi ritual s’encarrega de fer emmudir la seva boca àvida de donzelles esporuguides –addictes per sempre més, des d’aleshores, i sotmeses a l’imperi protector, a l’ombra de la llança. Drac mut, llengua estroncada que se sap supervivent, encara, mentre la ferida adolli. Donzella esmorteïda, colonitzada i sense llengua.” Maria-Mercè Marçal.[1]
[1]Marçal, Maria-Mercè, Sota el signe del drac, dins del recull de proses Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, a cura de Mercè Ibarz, Proa, Barcelona 2004.
