La majoria ja ho sospitàvem quan el van elegir Papa: Benet XVI és un fatxa.
Però a més la caga en temes amb els que més li valdria passar-hi de resquitlló.
Podem admetre que, amb la seva gran experiència en temes de família i fills, pontifiqui sobre la no idoneïtat del condó com a element contraceptiu a la llum de la doctrina catòlica. Allà ells si es volen anar quedant sols, malgrat que estaria be, pensant en l'interés general de la nostra societat plural, que fessin una reflexió interna sobre els seus plantejaments: hi ha molts catòlics de base que pateixen molt aquestes coses i molta gent que, tot passant de l'església, no sap que pensar davant determinats possicionament catòlics.
Però és inadmissible que digui que el condó no protegeix contra la Sida. I ho és més perquè, dir això en el context en que ho va dir, suposa gairebé una complicitat amb l'extensió de la malaltia i un gravíssim atemptat contra el dret a una vida digna. Si burro no ho és (que no ho sembla) només em queda pensar que és mala persona perquè prefereix imposar la seva obsoleta doctrina moral encara que sigui a costa de la salut i la vida de milers i milers de persones. No te nom.
A sobre quan en Joan Herrera, diputat d'ICV a Madrid, va proposar al Congres dels Diputats reprovar les paraules d'aquest papa i que el govern es pronuncies contra aquests comentaris per via oficial i diplomàtica, la jerarquia catòlica de la España més rancia va començar un linxament mediàtic (als mitjans afins) i una vertadera campanya difamatòria contra Herrera i contra ICV (borden... doncs cavalquem) Ens acusen de no respectar la llibertat religiosa i "intenten matar el missatger quan el problema és el missatge" (ha dit Herrera). El portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Sr. Martínez Camino, va dir que ICV som un "grupuscle minoritari amb molt poca trajectòria de legitimitat democràtica i de respecte als drets humans" (tant literal com grotesc).
Després de l'estiu es debatrà al Ple del Congrés aquesta proposta d'ICV (S'havia de debatre el proper dia 30 però el PSOE ja ha començat a maniobrar i de moment ha aconseguit ajornar-ho) Ja veurem qui la recolça.
No esperem que ho faci el PP ni CIU, però si esperem que la recolzin el PSOE i el PSC i ERC i alguns altres ja que no n'hi ha prou amb escarafalls d'indignació i bla, bla, bla, si a l'hora de la veritat no es proposen actuacions concretes o es recolzen les que proposen altres.
Estaria bé que els amics del PSC i d'ERC (si n'hi ha algun que llegeix aquest bloc) demanéssiu als vostres diputats a Madrid que no s'arruguin davant aquesta proposta, que no maniobrin per dilatar indefinidament la seva discusió i que no la desnaturalitzin massa amb esmenes com a condició per votar-la.
I si aquesta padrina de la foto fos "la teva" padrina?.
Contràriament al que pot semblar la pobresa no és un fenòmen conjuntural, puntual, que presenta "pics" important en moments de crisi com l'actual. No és un fenòmen d'altres països
El cert és que la pobresa és un fenòmen estructural també a Catalunya malgrat que som dels països mes "rics" (?) del mon.
A Catalunya hi ha prop de 900.000 persones que ingressen menys de 600 euros al mes, el que representa més del 12 % de la població. I aquesta xifra i aquesta proporció era la mateixa l'any 1994, abans de la "dècada prodigiosa" que acabem de viure. Per això dic que la pobresa és estructural a Catalunya.
A Catalunya hi ha un 7 % de persones "excloses" i s'atança al 30 % la xifra de la precarietat laboral que es nodreix del fracàs escolar.
Us recomano la lectura de l'Informe Foessa (www.foessa.org) i us en fareu una idea clara del que està passant al nostre voltant
La padrina de la foto és la teva padrina, i la meva... i podem ser nosaltres mateixos... demà passat. La manca de xarxa familiar-social de suport abocarà a moltes persones a la marginació al cap de poc temps de quedar-se sense feina.
És clar que el finançament i l'estatut i les transferències i el dret a decidir i la formació de govern al país basc i la corrupció i els espies de la Espe... i els mossos..., son coses molt importants; però si als que ens ocupem de la "res publica" no ens preocupa i no ens ocupa prioritariament solventar els problemes quotidians d'aquesta munió de ciutadans i ciutadanes que voregen l'abisme de l'exclusió... no som res i res ens mereixem.
Escriu l'amic Daniel Gabarró que "L'home té que començar a implicar-se en la lluita per a la igualtat entre generes com a cosa pròpia, té que entendre que el camí cap a la igualtat no és un tema de les dones, sinó un tema de totes i de tots, un tema que té també greus conseqïuències negatives per a l'home com a persona individual i com a membre d'una societat".
I afegeix que "Tenim que ser conscients que solament focalitzant la nostra mirada en l'home tindrem noves eines per a trencar això que s'ha denominat "sostre de vidre", és a dir, el límits reals -i invisibles- amb els que topen les dones en la quotidianitat malgrat que la legislació és, en principi, igual per a ambdós sexes".
I diu més... "Focalitzar l'atenció en els homes tembé significa trencar amb la creença perversa de que les dones tenen que canviar i que, al contrari, els homes estem bé. No. És fals. Òbviament les dones tenen que canviar el seu paper social, però resultarà impossible si no redefinim, a la vegada, el paer social masculí".
I acabo les cites de l'amic Daniel amb aquesta... "Hi ha un motiu fonamental per plantejar-se la necessitat de canviat la identitat masculina... aquest motiu és que gran part dels conflictes actuals tenen el seu origen en l'home, en la forma com alguns homes construeixen la seva identitat maculina usant valors masclistes ja obsolets, valors ja caducs..."
Aquestes son reflexions inicials del llibre "Transformar a los hombres: un reto social"escrit per l'amic Daniel Gabarró que podeu llegir gratuitament a la seva web www.danielgabarro.cat
Us el recomano. Us canviarà molts estereotips i potser us animarà a veure algunes coses d'una altra manera.
I si voleu compartir debats amb ell sobre aquestes qüestions, us podeu inscriure a la sectorial "Genere i homes violeta" que ell coordina a ICV de Terres de Lleida i en tindreu l'oportunitat. Està oberta a tothom i no cal ser membre d'ICV per participar-hi.
Ja se que aquest és un tema molt conflictiu , que és d'aquells en que es perillós sortir-se del guió establert i que la demagogia s'hi ceba. Que molts hi fan bandera a manca d'altres estendards que no troben. Que es demana a alguns el que no es demana a altres. Que els uns per un motiu i els altres per un altre... son tots plegats una colla de sòmines. Que la llei de partits (que jo crec que és una llei innecessaria que fa mes nosa que altra cosa...) diu el que diu i que els fiscals fan el que fan i que els jutges... què dir dels jutges? Ja se que, llei en ma, és legal.
Però jo, malgrat tot, crec que a les eleccions basques no hi son tots.
Crec que no es pot escloure l'esquerra abertzale perquè no son quatre que caben en un sac de patates. Crec que, sense les seves candidatures, la democracia està coixa al pais basc. Crec que no es pot criminalitzar el pensament i tenia entès que ningú pot ser obligat a declarar sobre les seves idees, etc... Perquè, si algú comet un delicte... ho fa sempre a títol individual.
I si algú es tant estúpid d'acusar-me de qualsevol cosa per això que acabo de dir... de buscar-li tres peus al gat... que es quedi amb el canvi.
Un equip d'investigació d'Amnistia Internacional (AI) que treballa a Gaza i al sud d'Israel ha trobat indicis que totes les parts que van intervenir en el recent conflicte han comés crims de guerra i violacions greus del dret internacional
Les operacions militars israelianes a Gaza han matat a centenars de civils palestins, devastant les infraestructures del territori. La delegació d'AI ha trobat indicis irrefutables sobre la utilització generalitzada del agent químic fòsfor blanc contra població civil palestina en zones residencials densament poblades, el que constitueix un crim de guerra (si és que la guerra no és en si mateixa un crim).
També els coets llençats indiscriminadament per Hamas han mort alguns civils israelians, el que també és un crim de guerra (si és que la guerra, sigui com sigui, no és en si mateixa un crim)
AI demana al Consell de Seguretat de Nacions Unides que exigeixi el rendiment de comptes a totes les parts implicades.
Per fi ha acabat l'inútil sofriment del pare de l'Eluana. I el ... (que cada un posi l'adjectiu que vulgui)... del Berlusconi l'ha acusat d'assassinat.
El mateix Berlusconi que, sigilosament, i amb el silenci còmplice de les institucions europees, va fer fora els gitanos romanesos.
El que ha criminalitzat el immigrants que poden anar quatre anys a la presó i el que ha imposat per decret als metges italians l'obligació de denunciar-los si demanen atenció sanitària (Hipocrates aixeca't de la tomba) i el que als immigrants regulars els han duplicat les taxes per a la renovació dels seus papers.
El que se'n riu del govern "rosa" d'en Zapatero i nomena ministra de la Família a una top-model amb la que havia flirtejat públicament.
El que s'ha fet lleis a mida per a salvar-se dels seus anteriors delictes i ha deixat galdosa la justícia italiana en més d'una ocasió
El que s'ha blindat fent-se amb la propietat dels principals mitjans de comunicació.
El que es mofa de representants d'altres països (us en recordeu dels "cuernos" que li va fer a en Piqué?) i insulta grollerament i amb tons racistes l'Obama.
El que s'en riu de la violació a les dones tot al.legant que només es viola a les guapes.
El que,en fi, ha provocat el bochornós espectacle al voltant de la no acceptació de les seves pròpies lleis i de les sentencies dels seus tribunals en el cas de l'Eluana (pobre Beppino Englaro) provocant gratuïtament una molt seriosa fractura a la societat italiana (ara que, per què l'aguanten).
A Itàlia (que feu italians?) ha començat la fallida dels valors democràtics i l'inici d'un nou sistema polític autoritari, autocràtic i policial que ràpidament tindran la temptació de copiar aquí i allà els "demòcrates de tota la vida" que ara estan als partits de dreta i que van campant per tot Europa. Aquí, millor dit a Espanya, ja te un valedor incondicional en l'Aznar; i en Rajoy perquè s'ho calla (potser perquè encara tè o necessita tenir la poca vergonya que ja li manca a l'altre).
pereblasco |
diumenge, 8 de febrer de 2009 | 18:34h
Mireu quin concepte te de la democràcia el llenguafluix David Madí que si no penses com ell ha de ser perquè ets un ignorant o una mala persona.
En efecte, el llenguerut Madí ha declarat a Europa Press (5 de febrer) que qui apoya Cuba ha de ser "molt ignorant o molt mala persona".
Doncs com que jo no em considero ignorant sobre el que ha passat a Cuba aquests darrers 50 anys i com que, malgrat tot el que no m'agrada de la situació cubana, entenc que han estat més víctimes que altra cosa... per això els dono el meu suport i, per això (el garlaire Madi dixit ) soc molt mala persona. I content que n'estic.
Afortunadament ja fa molt, molt temps que tinc clares moltes coses respecte a l'església catòlica... de manera que, en no ser una cosa que m'afecti, tinc l'immensa sort de poder passar totalment d'ella.
Però de tant en tant aquesta gent (és clar que no tots deuen ser iguals) em treuen de polleguera i, si els tingués davant personificats en un de sol, li fotria uns quants carxots al cap i quatre clatellades a veure si reaccionava/en.
Us imagineu el que ha passat aquest pobre home que fa 17 anys que té a la seva filla convertida en un vegetal i quan, finalment, el seny dels jutges s'acaba imposant i li permeten deixar-la d'alimentar li foten tot tipus de traves i l'acusen d'assassí?
I l'impresentable del Berlusconi (que pensen els italians? quan pensen deixar de provocar-nos tanta vergonya aliena?) fot un cop d'estat legislant contra la constitució i les sentencies del suprem.
Si algu sap on enviar-li correus de suport, li agrairé que m'ho faci saber perquè endegaré una campanya per a fer-n'hi arribar.
És realment lamentable l'espectacle protagonitzat (una vegada més) per CIU i el PP reclamant responsabilitats per les suposades imprevisions amb que Interior ha enfrontat les ventades dels dies passats.
Ben bé sembla que el vent els ha "netejat" (?) el cervell i que ja no els queda ni seny ni ... rauxa. Van simplement a remolc del que fa el govern... sense idees propìes, i, en conseqüència, enrabiats, s'han d'agafar a les actuacions del conseller Saura(al que consideren el punt feble del govern) com a un clau ardent per tenir algun protagonisme i per poder dir alguna cosa. Ser deslleials no els preocupa... aprofitar-se dels moments de crisi, dels morts i de les desgracies per fer llenya ja és el seu míser sistema... però una mica de vergonya potser si que la podrien tenir (o és que no tenen memoria?).
En alguns mitjans de comunicació, però, no els cal agafar-se a res... perquè l'oposició al govern i singularment la persecució contra el conseller Saura ja la fan els mateixos mitjans. Per exemple, La Vanguardia, que llegeixo sempre que puc per veure exactament on encertem en l'acció de govern... guiant-me literalment pel que ens critiquen. El "noble " grup de comunicació al que pertany aquest diari s'ha proposat tant si com no que ICV no torni a estar mai més al govern ja que és l'obstacle a la seva aposta per CIU o, si més no, per la sociovergencia. Potser se'n sortiran o potser no... però la seva credibilitat mai més la recuperaran... quan agafes a algú en una mentida... quan la tendenciositat d'un mitjà és tant manifesta, mai més te'n pots refiar.
I si parlem de l'ínclit Cuní, dels Matins de TV3, n'hi ha per dir ben fort, com fa ell: prou, prou, prou, prou, prou...
Perquè la Vanguardia és un mitjà de comunicació privat i es pot entendre que s'escori descaradament cap una opció política... (qui paga mana o qui paga vol tenir als que manen del seu costat). Però el que fa el Cuní des d'un mitjà de comunicació públic no te nom. O si que el té però ni en el meu bloc personal m'atreveixo a pronunciar-lo.
Al diari Segre van ficar al Joan Boada avall a l'ascensor tot raonant-ho així: El número dos d'Interior va assegurar ahir que el govern "va complir la planifiació pel vendaval" i que correspon a cada ajuntament activar els seus mecanismes. Ambdues coses són categoricament certes (arts. 17 i 18 de la Llei 4/1997 de Protecció Civil de Catalunya) Per això es fa difícil entenrde la reprobació que acompanya el anar cap avall a l'ascensor.. El curiós del cas és que el fet que l'Ajuntament de Lleida no tingui cap Pla de Protecció Civil redactat o vigent, com és la seva obligació, no hagi merescut cap mena de reprobació per part d'aquest diari. Bé... no furguem més en les coses que ja son prou evidents per a molta gent. Potser és que es van equivocar de foto i enlloc de la del que incompleix amb tot norma de protecció civil, l'alcalde Angel Ros, van ficar (per error, naturalment) la del que adverteix de les responsabilitats dels ajuntaments. Disparar al missatger sempre és lo més fàcil i, si és d'ICV, en alguns mitjans ja és una mena d'esport que els manté en forma. En fi...
Si voleu saber quatre coses objectives sobre la protecció civil a Catalunya i, de pas, sobre com ha anat l'episodi de ventades, si us interessa conèixer com estan planificades, les emergencies, com s'avisa, a qui s'avisa, qui es responsable de què, etc... llegiu la resta de l'article... i podreu valorar per vosaltres mateixos el que heu sentit dir aquests dies passats. Ah... i aleshores fiqueu ,en el vostre ascensor íntim, amunt i avall a qui cregueu que s'ho mereix.
Potser ja n'hi ha prou de tanta mala fe i de tanta grolleria amb les constants i obscenes peticions de dimissió del conseller Saura i del secretari general Joan Boada per assistir a les manifestacions contra la invasió de Gaza i per la pau a la zona. Ja n'hi ha prou, a més, que els que no gosen demanar dimissions perquè entenen que està fora de tot criteri, critiquin la seva presencia en aquests actes amb l'argument de que en el seu transcurs es van escoltar proclames a favor de Hamas, es van cremar banderes dels Estats Units i es va exhibir una pistola... Que no han anat mai a un espectacle esportiu on algun brètol ha demanat que matin l'arbitre?
Jo també he anat a les concentracions que s'han fet a la plaça Paeria de Lleida els darrers dijous i el que em sembla criticable és la poca gent que hi havia i, singularment, les clamoroses absències de tota la gent d'esquerra, llevat d'una bona representació d'ICV. Però no només hi mancaven en aquestes concentracions els representants del PSC i de ERC a Lleida, sinò tambè els d'altres formacions que diuen situar-se més a l'esquerra que nosaltres però que si no poden protagonitzar els actes, doncs es queden tranqil.lament a casa.
Avui la diputada al parlament per CIU, Marta Alós, es formula algunes preguntes en la seva columna habitual del diari Segre. Li en vull respondre un parell.
Es pregunta com a títol de l'article "Israel és el problema?". Resposta: Si. I a la historia que ella diu que desconeixem em remeto.
I es pregunta també, una mica demagògicament, en la meva opinió: Què passaria si Hamàs disposes del potencial bel.lic que posseeix Israel? Resposta: Doncs que enllòc d'haver 1400 mort d'una banda i una dotzena de l'altra, n'hi hauria el mateix nombre de les dos bandes el que hauria provocat un final més ràpid del conflicte. O, el que seria millor, que probablement no n'hi hauria cap ja que quan el teu enemic es tant fort com tu t'ho penses dues vegades abans d'atacar-lo. Potser son respostes simples, però és que la pregunta es d'allò més tonta.
Bé està que la Pilar Rahola escrigui i parli obertament a favor d'Israel perquè és vox populi que està a sou d'aquest país, com molts altres periodistes europeus; i dic que està bé perquè ja ho sabem que es la veu de l'amo i perquè demostra que alguns amos necessiten pagar per a que parlin al seu favor.
Però em sembla lamentable i ben trist que per combatre els qui estem en contra d'Israel amb raons històriques i arguments actuals, algunes persones hi estiguin a favor. Ah? No val l'excusa de que Hamàs es una organització terrorista. Efectivament Hamàs és una organització terrorista amb la que no hem de tenir la més mínima condescendència ni favor. Però convé no oblidar que Hamàs és una organització nodrida per la pròpia Israel i els EEUU quan volien combatre l'OLP d'Arafat. "Cria cuervos", doncs mentre la OLP, que també organitzava atacs terroristes, certament, era una organització laica i dialogant, Hamàs, a més de terrorista, és una organització islamista fonamentalista... i així ens llueix el pel a la comunitat internacional i als pobres palestins.
Diu Israel que té dret a defensar-se. I certament que en té. Però si no s'hagués creat un estat artificialment desposseint els palestins d'una bona part de les seves terres; si no haguessin de suportar els palestins l'expansionisme israelí que durant 60 anys el ha estat foragitant dia a dia de casa seva, arrasant els seus assentaments, tancant-los en guetos, fent-los murs de la vergonya, tallant-los les fronteres... vexant-los amb controls insuportables, etc... els palestins no haurien de defensar la seva terra i Israel no s'hauria de defensar dels palestins. O és que hi algún ingenu que cregui de veritat que el terrorisme palestí es un entreteniment de quatre eixelebrats que no saben que fer per passar el dia? O és que hi ha algú que gosi parlar d'aquest conflicte i només valori l'estatus quo actual, és a dir, la foto fixa d'un estat democràtic (Israel) que te que lluitar contra uns veïns terroristes que no paren de llançar-los coets en una mena de festa major tràgica que no té fi? Historia! Historia! Si us plau.
En fi, em sembla que, desgraciadament, haurem de seguir parlant de aquest drama.
Em sembla que a la imatge que il.lustra aquest post es veu clarament l'evolució de les terres palestines (en verd) des de 1947 en que van començar a arribar els jueus a a assentar-se (en blanc). Sento no poder-la editar més gran per a que es vegi millor. Però l'explico. Quadre número 1: en verd la terra dels palestins i en blanc les terres que els jueus havien anat comprant. Quadre número 2: partició decretada internacionalment l'any 1947 on es veu que el blanc (israel) ja es més de la meitat del territori i que, a més, els territoris palestins queden dividits entre si. Quadre número 3: efecte de l'expansionisme israelià fins a 1967. Quadre número 4: situació a l'any 2000.
Calen més paraules?
Israel és el problema? Doncs si, Sra. Alós. Israel i els suports internacionals que té és, son, el problema.
Des que a l'acabar la 2ona Guerra Mundial la comunitat internacional decidí crear l'estat d'Israel en territori palestí aprofitant que els jueus havien anat comprant propietats en aquella terra, els palestins han anat veien com Israel eixamplava paulatinament però sense treva els territoris que inicialment se'ls varen assignar, com arrasaven els seus assentaments, com construïen murs de separació, com apoiaven la aparició de Hamàs per combatre des de dins la OLP d'Arafat, com... La historia recent (des de 1948) del poble palestí és la historia d'una calamitat, d'una catàstrofe, d'una desventura que sembla no tenir fi.
Reconec que el conflicte palestí-israelí el visc amb el cor, amb el sentiment de solidaritat cap un poble que ha estat objecte d'una ignomínia que la comunitat internacional permet. Però reconec, també, que no en tinc els coneixement que voldria tenir per bastir un article amb cap i peus per opinar seriosament sobre el tema.
Per això els he demanat als meus amics i companys Mercè Rivadulla, regidora a l'Ajuntament de Lleida, i Francesc Pané, diputat al Parlament, ambdós d'ICV, que em permetessin publicar al meu bloc els articles que recentment han publicat als mitjans de comunicació de Lleida.
Els ho agraeixo i us convido a tothom a llegir-los perquè sincerament valen la pena.
pereblasco |
dissabte, 17 de gener de 2009 | 19:53h
El Sr. Ramón Pedrós que acostuma a publicar a la contraportada del diari "La Mañana" es despatxa a gust, en realitat amb bastant mal gust, contra la campanya "atea" (diu ell) que s'esta duent a terme en un parell d'autobusos de Barcelona (Quants autobusos hi ha a Barcelona? Quanta gent se'n hauria assabentat d'aquesta campanya si els seus censuradors no l'ha haguessin esbombat pels diaris i la tele? Quí, en realitat, està fent la campanya "atea"?). Cosas veredes.
Diu el Sr. Pedrós que aquesta campanya es un atemptat a la llibertat d'expressió. Us ho asseguro. Podeu llegir el diari si no us ho creieu.
I diu que es dogmàtica quan, en realitat, és la primera campanya de publicitat que he vist en els 57 anys que tinc de vida en que el que la paga només diu que "probablement" el que anuncia sigui veritat. No ho he vist mai. Tothom diu que el que anuncia va a missa (be això de la missa potser no es apropiat en aquest context).
He preparat un escrit que "probablement" enviaré al director de la Mañana en virtut del dret de replica ja que em considero al.ludit pel terme "idiota" que el Sr. Pedrós imputa a la campanya el que és el mateix que dir idiota als que la fan i als que ens sembla molt be.
Si el voleu llegir aquesta "probable" replica està a continuació com a document adjunt.
Enhorabona sincera per al regidor d'ICV a l'Ajuntament de Tàrrega, Miquel Gascon per l'esplendida iniciativa de dotar la capital de l'Urgell d'un carril bici.
Els que hem estat treballant en ajuntaments en temes mediambientals saben el difícil que resulta normalment poder implementar mesures d'aquest tipus.
Es
ben cert que estar al govern és difícil perquè probablement la de
"governar" sigui la més feixuga i arriscada tasca que una persona es
pot proposar. Però
no és menys cert que també és difícil estar a l'oposició... com ens
demostren diàriament els companys i les companyes de CIU.
Sortides
de to, atacs de gelosia, ocurrencies inversemblants en gent seriosa,
males cares (us en heu fixat que, des que està a l'oposició, en Felip
Puig fica cara d'haver caigut de petit en una "marmita" de suc de
llimona?)... son, en general, la forma de fer "oposició" que usen a CIU.
A
l'article que adjunto parlo d'això a propòsit del galdós paper que
varen fer quan, ara fa uns dies, van voler dir alguna cosa contra la
mesura de la velocitat variable... abans que el RAC l'acceptés (amb
condicions). Després de l'acceptació del RAC i del vist i plau d'altres
organitzacions especialitzades... ja no n'han tornat a dir res més. En
fi que van quedar lluïts no només pel que van dir sinò simplement per
dir alguna cosa en contra.
Els que hem estat tota la vida a
l'oposició varem aprendre que saber callar és una de les
millors virtuts del polític a l'oposició... perquè, com diu un proverbi
àrab, "no parlis si el que has de dir no és millor que el silenci".
En
fi, s'evidencia una vegada més que "inteligencia no és dir el que
penses, sinò pensar el que dius", perque "les paraules son com les
pedres: una vegada llençades, no retrocedeixen".
I prou
refranys, si voleu llegiu l'article a continuació perquè als mitjans de
comunicació escrita de Lleida, darrerament estic bastant "vetat" i no
se si el publicaran.
Els (pocs... però bons) que seguiu aquest bloc haureu vist que he estat una llarga temporada inactiu... I ara podeu veure que li he canviat el subtítol. No és que ja no vulgui "contribuir a dignificar la política" com l'anterior subtítol anunciava, sinò que vull fer palés canviant el subtítol que li vull donar un canvi de rumb al bloc ja que el meu intent de fer un bloc que generés debat intelectual i polític i fomentés la participació ideològica dels lectors... ha fracassat.
En efecte, els articles que he anat publicant, mai (gairebé mai) han tingut cap ressò en forma de comentaris i no han passat d'alguns pocs centenars de lectures. Però, per a la meva sorpresa i contrarietat, les poques vegades que m'he permés alguna "sortida de tó" i la llibertat de dir alguna cosa que podia "ofendre" algú o quan he manifestat algunes posicions radicals contra algunes coses o actuacions de persones és quan he rebut comentaris i quan, si jo hagués volgut anar per aquell camí, hagués obtingut probablement el "plaer" del debat... però no era el tipus de debat que jo volia.
De manera que he decidit redreçar el rumb d'aquest bloc i fer-lo més dinàmic, més al fil de l'actualitat, entrant més en el dia a dia de l'actualitat social i, si és el cas, en el cos a cos del debat polític. Vull ara entrar a la brega i contribuir a fer bullir l'olla, participant en els debats i en les confrontacions que es generin o generant-ne, no deixant-ne passar ni una, responent als atacs que rebi el meu partit o jo mateix, denunciant allò que em sembli denunciable, publicitant allò que cap mitjà de comunicació ens publicita... i, en fi, també fent propostes i aportant idees i possibles solucions que, al cap i a la fi, és la feina dels que ens dediquem a això tant honorable que es diu política.
Però, naturalment, des del respecte als altres i des de l'acceptació de les diferencies i, singularment, des de la màxima consideració a les persones... perquè anar a la brega es pot fer també educadament, amb tolerancia. Algú va dir que ser tolerant és permetre la intransigència dels altres.
Si, en la brega, m'atenc bé a aquests principis... seguiré contribuint a dignificar la política
Articles, informacions i noticies sobre la tasca de recuperació de la memoria democràtica que es du a terme des del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
Enhorabona sincera per al regidor d'ICV a l'Ajuntament de Tàrrega, Miquel Gascon per l'esplendida iniciativa de dotar la capital de l'Urgell d'un carril bici.
