L’impacte de la revolució digital en el món editorial, tal com ha transformat la indústria discogràfica, encara està per veure. Segurament, perquè el paper és una tecnologia difícil de superar, els processos editorials són més sofisticats o el sector compta amb uns fonaments que aguanten millor els grans sotracs. Tanmateix, la xarxa Internet i la digitalització també estan sacsejant el món del llibre. Un dels canvis importants i menys evidents en aquest sentit és el de la relació dels autors amb els lectors, dels lectors amb els escriptors, de les persones que escriuen amb la societat on viuen. [+]
El Congrés dels Diputats ha aprovat l’entrada a tràmit parlamentari de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense fronteres”. Aquesta és l’única ILP que ha estat presa en consideració pel Congrés en aquesta legislatura, la qual cosa ja demostra la importància d’aquesta fita. Aquest ha estat el resultat de quatre anys de mobilitzacions, processos judicials, persecució política i multes a Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L’objectiu d’aquesta ILP és legalitzar l’intercanvi de televisions en llengua pròpia i, d’aquesta manera, donar una solució estable i definitiva a un problema creat artificialment. I és que tant de temps sense TV3 al País Valencià, demostra l’estancament del sistema polític espanyol. [+]
Hi ha poques coses tan agradables com seure, amb temps, a la terrassa d’una cafeteria i llegir el diari. Aquesta activitat no pot ser més cultural. Tant, que per a valorar-la com cal, s’ha d’haver viscut abans. Fins i tot, podríem dir que la lectura del paper imprès és un costum com qualsevol altre, altament formatiu com cap altre, que s’hereta generació rere generació, com ho és la necessitat de saber històries i saber-les contar. [+]
Jo tampoc vaig conèixer personalment el periodista i mestre de periodistes Ramon Barnils. Sí que recorde, però, una trobada que vam aconseguir fer amb els seus tres fills: el Ton, l'Andreu i el Biel. Aquella reunió que va tenir lloc a la terrassa del bar Kasparo, al Raval de Barcelona, i va servir per explicar les intencions de l'incipient Grup de Periodistes Ramon Barnils. Els tres fills del mestre, encuriosits i agraïts per la iniciativa, van autoritzar l'ús del nom del seu pare per tirar endavant el projecte. [+]
Un canal de vídeo a Youtube pot tenir més audiència que qualsevol dels programes que s’emeten a les principals cadenes de televisió. Un bloc a la xarxa pot tenir més lectors que qualsevol dels diaris impresos que es distribueixen a través d’un quiosc al carrer. Una sola persona amb un telèfon mòbil connectat a Internet és capaç d’informar i crear un estat d’opinió amb tanta o més incidència que qualsevol periodista a través d’una columna escrita, locutada o televisada. Davant d’aquesta realitat que s’imposa cal reconèixer que el periodisme ha mort, i tot seguit, en el mateix funeral, hem de ser capaços de reivindicar el periodisme i desitjar-li una llarga vida. [+]
La sessió més participativa del 10 en Comunicació que organitza la Fundació Escacc l'he viscuda a través del vídeo streaming i connectat al canal #10enCom de Twitter. Ahir, a les quatre de la vesprada, encara no havia dinat i vaig decidir fer el seguiment des de casa. Amb el títol "Panoràmica de dispositius i formats", vaig escoltar amb atenció les interessants explicacions del periodista i analista especialitzat en tecnologies, Albert Cuesta, i el director de continguts de la CCRTV Interactiva, Ferran Clavell. [+]
Si haguérem d’elaborar un informe sobre la situació actual del mercat català de la comunicació per a una empresa estrangera del sector, un estudi per a la creació d’un nou producte comunicatiu en català al nostre país, hauríem de fer tantes explicacions i anotacions a peu de pàgina que, d’entrada, farien incomprensible el document i inviable qualsevol pla d’empresa. Al menys, però, aquest exercici serviria per situar els elements imprescindibles del mercat comunicatiu català i, al mateix temps, posaria de manifest la complexitat que presenta aquest espai de comunicació i cultura. [+]
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià el passat 17 de febrer, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català. Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre
anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l'entitat
responsable de les emissions, cosa que s’ha traduït
en una llarga persecució política i econòmica. [+]
Una vegada més, l’equip del programa 30 Minuts s’ha aventurat amb un reportatge titulat “Una relació sense senyal”
per a explicar la fi de les emissions de TV3 al País Valencià i com
s’ha anat confeccionant la llarga llista d’incomprensions i malentesos
que existeix entre catalans i valencians. Sense entrar a valorar si
aquests reportatges ajuden o no a establir sintonies entre nord i sud o
mar enllà, cal recordar que l’última vegada que van fer un programa
semblant va ser a finals de 1997, amb el reportatge “Valencians: cosins o germans?”. [+]
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha acudit a Ontinyent (la Vall d’Albaida) quatre anys després per tornar a presentar el projecte d’hospital comarcal. Però el més interessant d’aquesta dubtosa notícia ve després. L’acte va aplegar un nombrós públic crític amb el govern de Camps per reivindicar, entre d’altres, la recepció de TV3 al País Valencià, i per demostrar que aquella manifestació tampoc sortiria als informatius de Canal 9. I, efectivament, a la notícia de Canal 9 sobre la re-presentació d’un hospital a Ontinyent no apareix ni una frase, ni una imatge sobre la protesta que van protagonitzar els crítics a les polítiques de Camps. [+]
L’impacte de la revolució digital en el món editorial, tal com ha transformat la indústria discogràfica, encara està per veure. Segurament, perquè el paper és una tecnologia difícil de superar, els processos editorials són més sofisticats o el sector compta amb uns fonaments que aguanten millor els grans sotracs. Tanmateix, la xarxa Internet i la digitalització també estan sacsejant el món del llibre. Un dels canvis importants i menys evidents en aquest sentit és el de la relació dels autors amb els lectors, dels lectors amb els escriptors, de les persones que escriuen amb la societat on viuen. [+]
El Congrés dels Diputats ha aprovat l’entrada a tràmit parlamentari de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense fronteres”. Aquesta és l’única ILP que ha estat presa en consideració pel Congrés en aquesta legislatura, la qual cosa ja demostra la importància d’aquesta fita. Aquest ha estat el resultat de quatre anys de mobilitzacions, processos judicials, persecució política i multes a Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L’objectiu d’aquesta ILP és legalitzar l’intercanvi de televisions en llengua pròpia i, d’aquesta manera, donar una solució estable i definitiva a un problema creat artificialment. I és que tant de temps sense TV3 al País Valencià, demostra l’estancament del sistema polític espanyol. [
Hi ha poques coses tan agradables com seure, amb temps, a la terrassa d’una cafeteria i llegir el diari. Aquesta activitat no pot ser més cultural. Tant, que per a valorar-la com cal, s’ha d’haver viscut abans. Fins i tot, podríem dir que la lectura del paper imprès és un costum com qualsevol altre, altament formatiu com cap altre, que s’hereta generació rere generació, com ho és la necessitat de saber històries i saber-les contar. [
Jo tampoc vaig conèixer personalment el periodista i mestre de periodistes Ramon Barnils. Sí que recorde, però, una trobada que vam aconseguir fer amb els seus tres fills: el Ton, l'Andreu i el Biel. Aquella reunió que va tenir lloc a la terrassa del bar Kasparo, al Raval de Barcelona, i va servir per explicar les intencions de l'incipient Grup de Periodistes Ramon Barnils. Els tres fills del mestre, encuriosits i agraïts per la iniciativa, van autoritzar l'ús del nom del seu pare per tirar endavant el projecte. [
Un canal de vídeo a Youtube pot tenir més audiència que qualsevol dels programes que s’emeten a les principals cadenes de televisió. Un bloc a la xarxa pot tenir més lectors que qualsevol dels diaris impresos que es distribueixen a través d’un quiosc al carrer. Una sola persona amb un telèfon mòbil connectat a Internet és capaç d’informar i crear un estat d’opinió amb tanta o més incidència que qualsevol periodista a través d’una columna escrita, locutada o televisada. Davant d’aquesta realitat que s’imposa cal reconèixer que el periodisme ha mort, i tot seguit, en el mateix funeral, hem de ser capaços de reivindicar el periodisme i desitjar-li una llarga vida. [
La sessió més participativa del 
Si haguérem d’elaborar un informe sobre la situació actual del mercat català de la comunicació per a una empresa estrangera del sector, un estudi per a la creació d’un nou producte comunicatiu en català al nostre país, hauríem de fer tantes explicacions i anotacions a peu de pàgina que, d’entrada, farien incomprensible el document i inviable qualsevol pla d’empresa. Al menys, però, aquest exercici serviria per situar els elements imprescindibles del mercat comunicatiu català i, al mateix temps, posaria de manifest la complexitat que presenta aquest espai de comunicació i cultura. [
Acció Cultural del País Valencià (
Una vegada més, l’equip del programa 30 Minuts s’ha aventurat amb un reportatge titulat “
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha acudit a Ontinyent (la Vall d’Albaida) quatre anys després per tornar a presentar el projecte d’hospital comarcal. Però el més interessant d’aquesta dubtosa notícia ve després. L’acte va aplegar un nombrós públic crític amb el govern de Camps per reivindicar, entre d’altres, la recepció de TV3 al País Valencià, i per demostrar que aquella manifestació tampoc sortiria als informatius de Canal 9. I, efectivament, a la notícia de Canal 9 sobre la re-presentació d’un hospital a Ontinyent no apareix ni una frase, ni una imatge sobre la protesta que van protagonitzar els crítics a les polítiques de Camps. [
