Hi ha un parell de coses que encara m'atrauen i em van enganxar des de la primera pàgina de la primera novel·la de Felip Tobar: Ribera de Boires (Tria, 2011). Cal advertir que aquesta novel·la parteix d'una fantasia macabra de joventut. Per una banda, crea i recrea espais i esdeveniments que qualsevol saforenc pot identificar com a autòctons. I, per una altra banda, els projecta més enllà del temps i l'espai. Felip Tobar, crític com és amb tot i amb ell mateix, potser dirà: "puif, vols dir?" [+]
El V Festival de Poesia de Rafelcofer, cinc en números romans, és tota una victòria! En coses com aquesta hi ha qui diu: "Ni ara ni mai ens pensàvem que arribaríem a cinc". Però, en aquest cas, totes les persones implicades volíem arribar a cinc, com a mínim a cinc. I si tenim en compte el que va passar a Rafelcofer dissabte passat, això no ha fet més que començar. Rebrotar, n'hauríem de dir. [+]
A l'Espai VilaWeb del carrer de Ferlandina de Barcelona, ahir a la vesprada, va tenir lloc un recital d'homenatge al poeta valencià amb la participació espontània i entusiasta de persones que vam llegir alguns poemes. Jo no portava res preparat, tot i que vaig acudir amb tot l'interés del món per l'acte, i també amb la curiositat de veure els nous espais de Vilaweb al Raval. Però, durant l'emotiu acte, Vicent Partal ens va oferir el seu Llibre de meravelles, comprat a Bétera l'any 1976, si no recorde malament. Sense res decidit encara, el vaig fullejar. [+]
Cada dia, a cada moment, prenem decisions individuals i col·lectives de tot tipus que ens marcaran per sempre. Estudiar això o allò, canviar de feina, viure ací o allà, tenir un fill, són decisions individuals que tothom pren tard o d’hora. Les col·lectives són les que prenen les famílies reunides, les comunitats de veïns, les organitzacions polítiques, els parlaments o els governs d’un país. El procés mental que intervé en aquest comportament el trobareu molt ben explicat a 10-10-10. Una fórmula que et canviarà la vida’ (Ara Llibres, 2010). [+]
Ara que ningú parla de la bombolla immobiliària, ara que sabem que determinats polítics la van cuidar i la van inflar durant anys, ara que sabem que la van rebentar els mateixos que la van crear, ara que la construcció ha deixat de ser el motor de l'economia i que la crisi ja ho impregna tot i s'ha instal·lat per quedar-s'hi, cinquanta veus compromeses posen el crit al cel i reivindiquen el territori valencià, que ha estat víctima de tantes depredacions en els últims anys i que continua en mans dels que s'ho venen tot a qualsevol preu. [+]
El món editorial s’està posant al dia. No hi ha més remei. La revolució digital en què estem immersos ja fa temps que està canviant la producció dels llibres, la relació dels escriptors amb els lectors, la funció de les llibreries i les biblioteques. Aquesta evolució s’ha vist accelerada en els últims anys per l’accés i la venda de llibres a través d’Internet. Per això, les editorials ara digitalitzen els seus fons i engeguen tota mena de projectes experimentals per distribuir-los a través de la xarxa. En motiu de la diada de Sant Jordi, dels enamorats, la rosa i el llibre, els mitjans de comunicació en parlen, encara que no passen de l'anècdota dels llibres electrònics i les pantalles tàctils. [+]
L'activitat feisbuquera de la gent de Rafelcofer és creativa i està totalment desfermada. Sobre aquest poble saforenc d'uns 1.500 habitants trobareu de tot al Facebook. Actualment, sense cap mena de dubte, el més espectacular de tots els clubs de fans que s'ha creat és: "Senyores que van al Festival de Poesia de Rafelcofer a menjar ametlles". I és que beure mistel·la i menjar ametlles a l'auditori coferer ja s'ha convertit en sinònim de poesia i poetes. [+]
La revista Caràcters, editada per Publicacions de la Universitat de València i dirigida per Juli Capilla, acaba d’arribar al número 50 de la segona època, després de tretze anys de treball sense interrupció. I per a l'ocasió, en aquest número, no només han ampliat el nombre de pàgines i han introduït el color, sinó que la portada i les il·lustracions són de l'artista Manuel Boix, i les pàgines centrals estan dedicades a l'escriptor més internacional que tenim actualment, Quim Monzó. [+]
Aquest és el titular que ha posat Faust Ripoll al seu article sobre els tres "volumets" País Valencià, segle XXI que publica la revista Caràcters, número 49, del mes d'octubre. Diu volumets perquè "davant d'una tasca tan titànica els llibrets semblen, materialment, insuficients per modestos". Interessant ressenya, com totes les que conté la revista editada per la Universitat de València i dirigida per Juli Capilla, que conclou: "Esperem que aquests llibres també esperonen l'acció política, tal com repetidament demanen els autors convocats". [+]
Una generació és un conjunt de persones que viuen en una mateixa època i que està determinada per uns marges d'edat. Una generació també és el conjunt de persones que presenten una sèrie de conductes que trenquen les pautes i els costums anteriors. I, com no podia ser d’una altra manera, a casa nostra, aquesta aproximació generacional presenta característiques pròpies. Als Països Catalans, l’anomenada generació X, nascuda als anys 70, s’origina a partir de condicionants lingüístics i culturals propis i es desenvolupa en un context polític, econòmic i social clarament diferenciat. [+]
Hi ha un parell de coses que encara m'atrauen i em van enganxar des de la primera pàgina de la primera novel·la de Felip Tobar: Ribera de Boires (Tria, 2011). Cal advertir que aquesta novel·la parteix d'una fantasia macabra de joventut. Per una banda, crea i recrea espais i esdeveniments que qualsevol saforenc pot identificar com a autòctons. I, per una altra banda, els projecta més enllà del temps i l'espai. Felip Tobar, crític com és amb tot i amb ell mateix, potser dirà: "puif, vols dir?" [+]
El V Festival de Poesia de Rafelcofer, cinc en números romans, és tota una victòria! En coses com aquesta hi ha qui diu: "Ni ara ni mai ens pensàvem que arribaríem a cinc". Però, en aquest cas, totes les persones implicades volíem arribar a cinc, com a mínim a cinc. I si tenim en compte el que va passar a Rafelcofer dissabte passat, això no ha fet més que començar. Rebrotar, n'hauríem de dir. [
A l'Espai VilaWeb del carrer de Ferlandina de Barcelona, ahir a la vesprada, va tenir lloc un recital d'homenatge al poeta valencià amb la participació espontània i entusiasta de persones que vam llegir alguns poemes. Jo no portava res preparat, tot i que vaig acudir amb tot l'interés del món per l'acte, i també amb la curiositat de veure els nous espais de Vilaweb al Raval. Però, durant l'emotiu acte, Vicent Partal ens va oferir el seu Llibre de meravelles, comprat a Bétera l'any 1976, si no recorde malament. Sense res decidit encara, el vaig fullejar. [
El món editorial s’està posant al dia. No hi ha més remei. La revolució digital en què estem immersos ja fa temps que està canviant la producció dels llibres, la relació dels escriptors amb els lectors, la funció de les llibreries i les biblioteques. Aquesta evolució s’ha vist accelerada en els últims anys per l’accés i la venda de llibres a través d’Internet. Per això, les editorials ara digitalitzen els seus fons i engeguen tota mena de projectes experimentals per distribuir-los a través de la xarxa. En motiu de la diada de Sant Jordi, dels enamorats, la rosa i el llibre, els mitjans de comunicació en parlen, encara que no passen de l'anècdota dels llibres electrònics i les pantalles tàctils. [
L'activitat feisbuquera de la gent de Rafelcofer és creativa i està totalment desfermada. Sobre aquest poble saforenc d'uns 1.500 habitants trobareu de tot al Facebook. Actualment, sense cap mena de dubte, el més espectacular de tots els clubs de fans que s'ha creat és: "
Una generació és un conjunt de persones que viuen en una mateixa època i que està determinada per uns marges d'edat. Una generació també és el conjunt de persones que presenten una sèrie de conductes que trenquen les pautes i els costums anteriors. I, com no podia ser d’una altra manera, a casa nostra, aquesta aproximació generacional presenta característiques pròpies. Als Països Catalans, l’anomenada generació X, nascuda als anys 70, s’origina a partir de condicionants lingüístics i culturals propis i es desenvolupa en un context polític, econòmic i social clarament diferenciat. [
