Una part del dèficit de l’Estat correspon a les administracions locals, degut al sistema de finançament d’aquests organismes i a la mala gestió econòmica que molts d’ells han realitzat. A tall d’exemple va ser il·lustratiu el programa de TV3, Trenta Minuts emès el diumenge dia 7 de febrer, on fa esment especial a les dificultats administratives de l’ajuntament de Roda de Barà.

És curiós, o simplement sospitós, que el PSOE hagi començat a parlar de reformes necessàries per sortir de la crisi en el moment en que els estudis d’opinió del CIS estan parlant de baixada electoral socialista.

També són curioses i contradictòries les iniciatives que vol emprendre: augmentar l’edat de jubilació, rebaixar les pensions allargant el termini de cotització, nous contractes laborals que l’únic que fan es rebaixar els acomiadament, etc. Mesures tendents a repercutir la crisi econòmica entre les classes treballadores, en tant que els bancs –grans beneficiaris de la crisi- estan presentant els darrers balanços amb beneficis milionaris. (segueix)

L’estiu de l’any 1926, a Vilafranca i en el marc de l’Exposició d’Art del Penedès-en la que van participar, entre d’altres, Miguel Utrillo, en Pau Casals, Mn.Trens, el gravador Ricard, etc...- el metge i artista Jaume Valero i Ribes va donar una conferència titulada “Els límits del Penedès”.

En aquests moments, en que el govern tripartit crea un batibull negant al Penedès la posibilitat d'administrar-se i fa una llei que tan sols canvia el nom a les "provincias" existents amb l'afegitó de l'Àrea Metropolitana, val la pena rellegir el que va dir l'afamat doctor. (segueix)

Aprovada la proposta del Govern per a la creació de les Vegueries, resulta difícil judicar qui són els dolents de la pel·lícula, si són els ajuntaments com el de Santa Margarida i els Monjos (PSOE-PSC) que mai es van adherir a la proposta en una mostra més de desconnexió del territori, o la gent d’ERC que donant suport a la vegueria penedesenca han claudicat en el moment decisiu a canvi de no se sap quina compensació.

El conseller Ausas ha explicat –tot mirant els llims de l'estratègia- que no s'ha creat perquè "no hi ha el consens entre els diferents partits polítics", i tot seguit, satisfet amb la seva resposta, ha anat a fer la migdiada.

Sembla bastant clar que davant unes enquestes electorals previsiblement desfavorables, ERC esta prioritzant les compensacions personals o de partit, que el servei al territori al que diuen defensar.

I amb aquesta estratègia els iceteszaragozes del PSOE-PSC han consolidat l’Àrea Metropolitana com a refugi del seu electorat i  contra-poder real a la resta de país.

No faré gaires indagacions per conèixer quines han estat les compensacions que ERC ha rebut per aquest abandonament de la seva promesa, tan sols espero que els pocs militants penedesencs que –malauradament- encara queden a ERC, davant d’aquesta renuncia dels seus líders. tinguin la honradesa suficient com per retornar el seu carnet de partit,
La veritat, tinc poca confiança en el seguiment de la meva proposta, la honradesa es un atribut que tan sols es demana als altres –sobretot als líders llunyans- i es practica poc.

El periòdic digital econòmic COTIZALIA publicava el dilluns 01/02/10 una informació relativa a la fussió de les dues caixes, a les pressions del Banc d'Espanya perqué es realitzi l'operació i a les noves mesures de Brusel·les.
(segueix)

Malgrat que la historia dels exercits i la gent d’armes a Vilafranca es molt més reculada, no és fins a 1724 que no comença a construir-se l’edifici de la caserna (plça. del Penedès), que es mantindrà en peu fins a la segona meitat del segle XX.

El primer regiment estable serà el de Reials Guàrdies Valons procedent de França, d'Irlanda i de Flandès.

L’any 1725 hi havia el Regiment de Infanteria Italiana de Messina procedent de Itàlia. L’any 1726 el Regiment de Dragons de Sagunt. L’any 1731, el Reial Regiment de cavalleria de la Reina que vingué de França.

Entre 1731 i 1740 hi hagué de nou els Reials Guàrdies Valons  amb soldats que venien d'Hongria, de Bohèmia i de França.

L’any 1746 va venir d’Itàlia el Regiment de Cavalleria de Milà.

Amb tant anar i venir dels soldats la prostitució esdevingué un negoci. A parer d’alguns avis, és molt possible, que les tres cases de “barrets” -també dites cases de senyoretes- que hi havia darrera la caserna fins els anys 30 del segle passat (carrer del Parlament), s’haguessin  inaugurat el segle XVIII quan van començar a arribar els soldats.

Quan en temps de la 2a. República es va transformar la caserna en escoles i biblioteca, les pobres noies i les seves mestresses van haver de marxar del seu emplaçament habitual i instal·lar-se al final del carrer de Sant Fèlix, forçades per l’autoritat competent amb l’excusa de l’exemple que donaven a la mainada i la visió que aquesta tenia des de les finestres de l’escola.

Malgrat el desplaçament forçat i les despeses de la nova ubicació, sembla que no van incrementar els preus dels seus serveis: deu rals.

Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes

Un grup de Facebook anima a no anar als cinemes que faran vaga contra la llei del cinema

Aplega gairebé dos mil seguidors

'Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes'. Aquest és el lema d'un grup de la xarxa social Facebook que en menys de vint-i-quatre hores ha aplegat més de 1.900 seguidors i que vol contrarestar l'anunci fet ahir pel Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya. Segons aquest anunci, els empresaris es proposen de tancar les setanta-quatre sales que controlen el dia 1 de febrer contra la llei del cinema de Catalunya (projecte de llei, pdf).

Els internautes adherits al grup planten cara a l'actitud del gremi d'empresaris i ho demostraran no anant al cinema l'endemà del tancament de les sales, el dia 2. També instant a organitzar protestes a barris i poblacions aquell mateix dia, car consideren que la iniciativa dels empresaris és 'una mesura de colonització'. 

La resposta de la xarxa arriba l'endemà de l'amenaça de tancar les sales contra la nova Llei del Cinema, llançada pel gremi d'empresaris. Dins aquest gremi hi ha representada gent que controla sales com Arenas, Bosque, Verdi, Comedia o Renoir, i que, a sobre, ha fet coincidir la protesta amb la gala del cinema català, els Premis Gaudí.

Més accions contra la llei del cinema de Catalunya

La protesta dels empresaris, la va fer pública el representant del sector, Camilo Tarrazón, que considera que la crisi del cinema s'agreujarà si el projecte de llei del govern de Catalunya acaba veient la llum. A més, els empresaris volen fer una campanya de comunicació per a 'explicar' la llei i emprendre accions jurídiques contra la norma.

http://www.facebook.com/group.php?gid=269800142212

El debat sobre l’ubicació del magatzem nuclear  depassa el marc estricte de l’energia nuclear i convida a la reflexió.

La primera, la capacitat dels municipis per a prendre o gestionar iniciatives:

*Pot un municipi per gran o petit que sigui condicionar amb les seves decisions la seguretat dels habitants del seu entorn? En el cas d’accident en una instal·lació nuclear, el territori afectat es mol superior al estrictament municipal. En el malaurat cas d’un accident a Vandellòs, a Ascó o a qualsevol instal·lació nuclear francesa, tota Catalunya es veuria afectada, ens serveix d’exemple Xernobil i l’àrea d’afectació del seu accident.

*Disposen els municipis dels recursos econòmics suficients per analitzar científicament la idoneïtat de la instal·lació? Recordem com fa uns anys tones de material radioactiu, introduïdes en sarcòfags de ciment, es van afonar al mar assegurant que gaudirien d’una seguretat eterna i al cap de pocs anys ja tenien fissures.

*Per raons politiques o econòmiques una generació pot condicionar  el futur de les generacions futures?
(segueix)

Quan el conseller Huguet ja havia pronunciat una de les  frases més coherents que ha dit des de que ocupa el càrrec: “això de les Olimpíades d’hivern de Barcelona és una fantasmada de l’alcalde”, ha hagut d’acceptar unes dades, que per repetides, no han perdut importància: el descens del nombre de turistes a Catalunya.

A la inauguració de la fira del turisme de Madrid –FITUR- ha reconegut que el descens del nombre de turistes a Catalunya ha estat del 11,8%, molt per sobre del descens mig de l’Estat 8,7%.

Diligent, ha presentat la nova oferta catalana per solucionar el problema del sector, les principals novetats de la qual són l'aposta pel turisme accessible per a persones amb discapacitat, i l'entrada en el producte Camí de Santiago (Camí de Sant Jaume).

Aquet parell de pobres novetats, amb regust de misèria, estaran reforçades per un espot publicitari que mereix ser visionat - “Hazte fan de Catalunya”- per la poca trempera que desperta

En Pascual Madoz Ibañez (Pamplona 1806-Genova 1870) va ser un polític del segle XIX que va passar a la posteritat -principalment- pels seus estudis de geografia i d’estadística.  Es l’autor del monumental “Diccionario Geografico, estadistico, historico de España y sus posesiones de ultramar” que va acabar l’any 1850, i on descriu amb abundoses dades cada municipi, comarca i partit judicial.

Els besavis penedesencs eren segons en Madoz “de caracter afable, comparado con el de los moradores de otros puntos de Catalunya”, l'autor atribueix aquesta afabilitat “a la proximidad y relaciones continuas con Barcelona y Tarragona” on hi devia viure la millor gent del Principat.

Sorprèn la lectura de les produccions bàsiques de la comarca “mucho vino, aceite, trigo, cañamo, higos, legumbres y algarrobas” i afegeix que a la comarca “se cria ganado lanar y de cerda, pavos y otras aves”, en un altre apartat diu “pero no en abundancia por la escasez de pastos. La caza aunque ha disminuido mucho, a medida en que se ha desmontado el terreno, hay suficiente de perdices, conejos, liebres y palomas torcaces”.

A propòsit del vi, lloa la Malvasia de Sitges, però diu que ha disminuït la producció degut al seu elevat preu i per “la moda perjudicial que se ha introducido en muchas capitales del reino, de consumir vinos estranjeros”.

Descriu les vies de comunicació del Penedès i fa esment de la carretera que creua la comarca i les parades de diligencia que troba “estan en Cantallops en dirección a Barcelona. Hay una posada regular en Ordal, dos buenas en Villafranca i dos en Monjos”.

En el seu detallat treball explica que els jornals agrícoles es paguen a 6 rals els homes i a 2 rals a les dones; i que els salari industrial varia entre 5 i 10 rals els homes, depenen del treball que fan.

L’any 1843, el partit judicial de Vilafranca va tenir 18 acusats, “penados presentes 17, contumaces 1; de los procesados 14 contaban de 20 a 40 años y 4 de 40 en adelante; 16 eran hombres y 2 mujeres;....sabian leer y escribir 4 y 14 carecian de instrucción....Se cometieron 4 delitos de homicidio y heridas con arma de fuego de uso ilicito y 3 instrumentos contundentes”.

El treball d’en Madoz és important per conèixer els costums i l’estructura econòmica del nostre país a mitjans del segle XIX encara que alguna de les seves dades despertin avui un somriure, com la denominació de l’actual Vilanova i la Geltrú a qui encara anomena Villanueva de Cubellas.

Amb o sense Obama els Estat Units sempre desperten recels. És possible que la seva actuació a Haití sigui justificada, és possible que la inseguretat i la violència haitiana obliguin a emprendre aquest tipus d’actuacions, però cada cop que veig homes armats amb arguments de solidaritat m’entra un calfred de malfiança.

Per raons logístiques, o per oportunisme, des de que van succeir el desastrós terratrèmol els EEUU controlen militarment l’aeroport.

Fa una hora que TeleSur de Veneçuela (17,00h, 19/01/10) informa que al menys una desena d’helicòpters de l’aviació dels Estats Units han ocupat les instal·lacions del malmès Palau Presidencial de Haití.Dels helicòpters han baixat centenars de soldats amb moderns equips militars. Paral·lelament 50 paracaigudistes de la 82 divisió Aereotransportada han arribat per a la custòdia del entorn de Palau.

Els haitians que es trobaven a les rodalies de Palau han rebutjat l’operació i ho consideren una burla a la minsa sobirania del país. En declaracions a TeleSur, Wilson Guillaume –un dels tants que viuen en el centre de refugiats de Camp de Mart- diu que "No he visto a los estadounidenses repartiendo agua y comida en las calles, pero ahora vienen al palacio" .

TeleSur segueix dient “El despliegue militar de EE.UU. en todo el país caribeño ha sido de aproximadamente 11 mil soldados desde que ocurrió el terremoto, así como también dos mil doscientos marines con equipo pesado para prestar la ayuda humanitaria que necesitan las miles de víctimas afectadas por el potente terremoto”. Sorprèn aquesta presencia armada, quan els mateixos funcionaris militars americans asseguren que la “violència és isolada i no esta impedint la missió d’ajuda humanitària”.

Cada cop són més les queixes de països d’arreu del món que rebutgen la manera en que els EEUU intenten controlar les operacions de salvament i les donacions. El secretari d’Estat per la Cooperació del govern francès -Alain Joyandet- ja va demanar el dilluns que la ONU prengui alguna decisió al respecte i defineixi quin ha de ser el paper dels EEUU a les tasques d’ajuda a Haití.

.

Les ajudes econòmiques desinteressades, els donatius que la societat civil està aportant per a les víctimes del terratrèmol d’Haití, són rendibles als bancs ja que cobren comissions en concepte de transferència vers els comptes finals. Quan més gran és l’aportació, quan més gran és la solidaritat, més gran és el benefici bancari.
(segueix)

La recuperació econòmica, la supervisió dels mercats financers i la política energètica són les prioritats de la Presidència espanyola de la UE, la primera regida pel Tractat de Lisboa.

Amb les noves regles, en Zapatero –malgrat tot el que ens pugui dir- no presidirà les cimeres europees i en Moratinos tampoc dirigirà les reunions d’afers exteriors. Tanmateix presidiran d’altres reunions que els hi permetran sortir en el primer pla de les fotografies, i intentar a cop d’imatge solucionar els problemes econòmics de l’Estat.

Herman Van Rompuy ocupa el lloc de President del Consell Europeu i durant el seu mandat de dos anys i mig serà ell qui presidirà les cimeres de Caps d’Esta i de Govern de la UE. Catherine Ashton, l’Alta Representant per a la política exterior, presidirà les reunions de ministres d’afers exteriors.

El dimecres 20 de gener en Zapatero presentarà a Estrasburg el seu programa pels propers sis mesos, i si el resultat mediàtic és el mateix que va reflectir la premsa d’arreu del món en la seva presentació a Madrid, el millor que podrà fer al llarg del semestre serà guardar un prudent silenci i estalviar-se mentides, tot esperant que Bèlgica assumeixi la presidència el mes de juliol.

La Vanguardia del dia 10/01/10 –per vergonya socialista- va fer un encertat resum de la premsa internacional. (segueix)

Malgrat que la maçoneria ha estat un fenomen urbà, quan aquesta organització -a finals del segle XIX i principis del XX- era sinònim de filantropia, tolerància, progressisme, republicanisme, laïcisme; i els desplaçaments eren difícils, en algunes localitats de la nostra comarca s’organitzaren lògies que aplegaven els maçons de la zona.

Lògia o taller.- Local o temple on es reuneixen els maçons per a realitzar-hi els treballs i discussions.

Obediència.- Federació de lògies que accepten una mateixa autoritat, i són d’àmbit nacional o estatal.

A Vilanova i la Geltrú l’any 1884 hi havia la lògia Altruista, que també trobem amb el nom de lògia l’Amistat, era la 250 de la obediència GODE ( Gran Oriente de España)

L’any 1912 s’hi va crear una lògia que també duia el mateix nom.

En un butlletí de la obediència Catalana Balear (GLSRCB), del setembre de 1901, hi una referència a una lògia vilanovina que duu per nom Víctor Balaguer.

El Vendrell, l’any 1880 hi havia la lògia Fidelitat. Era la 160 del GODE. El seu venerable era l’advocat Joan Fons que de nom simbòlic es deia “Via Fora”. Sembla que en aquesta lògia hi participava en Meliton Romagosa de l’Arboç, grau 18 de la maçoneria.

A Vilafranca del Penedès existí la lògia El Fènix que es va dissoldre el 7 de novembres de 1914. En el moment de la seva dissolució figuraven 9 membres, la majoria suissos i alemanys.

Entre els maçons més importants vinculats a la comarca hi trobem a: Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901) que malgrat el seu origen barceloní, a Vilanova hi deixà tot el seu llegat i va representar la demarcació com a Diputat.
Fou fill d'un metge, restà orfe de ben petit. Les seves idees radicals provocaren que la seva mare el desheretes.    
Polític liberal progressista, historiador, poeta, dramaturg i periodista, figura central de la Renaixença; la seva monumental Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón exercí una gran influència en el patriotisme progressista; principal impulsor de la restauració dels Jocs Florals; les seves tragèdies romàntiques en català tingueren un gran ressò a Catalunya i a Europa; ministre de Foment i d’Ultramar del Govern espanyol; amb els seus llibres i quadres fundà a Vilanova i la Geltrú la Biblioteca-Museu Balaguer, on hi ha reproduïda una llotja maçònica.

Era maçó i fill del Penedès en Joan Ventosa i Roig (1883-1961), que va ser apòstol del cooperativisme, president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, membre del Comitè Central de l’Aliança Cooperativa Internacional, polític federalista, diputat, alcalde de Vilanova i la Geltrú, conseller d’Agricultura i Economia de la Generalitat de Catalunya, i impulsor de la legislació cooperativista.

També el Penedès ha donat un dels més grans enemics intel·lectuals de la maçoneria, el bisbe Torras i Bages (Les Cabanyes 1846-Vic 1916)

Emprengué la seva tasca antimaçònica a la revista “La Veu del Montserrat” a partir de 1884.

Seu és el paràgraf “el secret dels maçons és la destrucció del cristianisme i de tota religió positiva; són ells...la raça dels impius que totes les legislacions gentils i cristianes havien considerat culpables i punibles, fins que el liberalisme, resplendor de la Llum Maçònica , n’ha fet una classe honesta”

O d’aquest altre “els maçons grossos ja saben que l’objectiu de la secta és “Esclafeu l’infame Crist”.”

També va escriure “l’estat es separa de l’església i s’uneix a la maçoneria, i al prendre el pensament maçònic com a criteri governatiu, comença inevitablement una tongada de persecució contra els catòlics. No hi haurà, pot ser, tortures pel cos, però hi haurà exquisits turments per l’esperit; l’Estat es converteix en el Botxí de l’Església”......

En tant que l’atur creix de com històricament mai havia succeït, i esdevé el principal problema de catalans (58,6%) i espanyols (79%) segons es constata en els baròmetres d’opinió del mes de desembre  -Centre d’Estudis d’Opinió i Centro de Investigaciones Sociologicas- els governs ens parlen de la presidència espanyola de la UE, de les tropes a l’Afganistan, o de la falòrnia del traspàs dels trens de rodalies, de les esperances de futur o de l'unitat per la sentencia del Constitucional.

Arreu es palpa una preocupació pels problemes econòmics (Catalunya 23,3%- Espanya 47%) i poca gent confia en que l’avenir serà millor, els polítics tenen les quotes de popularitat més baixes i ja gaudeixen de la malfiança de tothom. I els líders sindicals no defensen els interessos dels treballadors, i miren cap un altre costat.

El discurs oficial ignora la realitat, diu en Carlos Elordi en un article d’opinió publicat a la secció la Roda del Periodico d’avui (07/01/10) (segueix)