"És natural". Si és natural, és bo?

Vés pel camp. Pren una planta qualsevol i menja-te-la. Aquí tindràs la resposta.

La naturalesa sense civilització és salvatgisme.

Una agregació humana es converteix en societat quan, per poder funcionar, s’inventa normes.

La humanitat no és cap fet biològic. És un valor que s’adquireix per educació (Comte-Sponville) i, per tant, que rebem de la societat.

“El que depèn de nosaltres, la voluntat, depèn de mil coses que no depenen d’ella.” (Comte-Sponville)

Condensada, tota una exposició sobre la llibertat.

La  mateixa saviesa no depèn de nosaltres: la salut la condiciona i tenir-ne no sempre està a les nostres mans. Ni l’estoïcisme pot fer res contra l’esquizofrènia o l’Alzheimer. Justament, perquè la saviesa se’ns escapa, ens aboquem a la filosofia, oi?

El poder corromp, veritat o mentida? Bona pregunta. Interessant pregunta avui dia quan els polítics estan desprestigiats i el seu sou crida a l’escàndol. Atractiva pregunta quan l’adrecem a un dels més prestigiosos polítics del nostre país, el senyor Jordi Pujol. Perquè del president sempre podem esperar-ne una resposta intel.ligent i honesta, tot i sentir-s’hi implicat.

No ens decepciona pas el senyor Pujol. D’entrada no esquiva sinó que encara directament la resposta, que, a més, enriqueix amb  alguns matisos. “Que el poder corromp – o, almenys, que pot corrompre o que fàcilment corromp-  això és veritat”.

El senyor Pujol entén perfectament per què és a ell que li adrecen la pregunta. Per això afegeix: “De mi no em faci parlar; només li diria que he intentat de lluitar contra aquesta tendència i m’agradaria pensar que ho he aconseguit...” La noblesa i la humilitat li fan acabar la frase donant la veu i el judici a qui correspon: “... però ja no és cosa meva de dir-ho. I li diré una altra cosa: ningú, i jo tampoc, esclar, pot refiar-se només d’ell. ”Per acabar amb el corol·lari polític: “ I per això les societats evolucionades creen contrapoders, estableixen límits al poder”. Rodó.

Un riu era tan ample que no tenia pont per travessar-lo. Per això,  a les seves ribes s’hi va instal.lar un barquer. A canvi d’unes miserables monedes, feia passar els viatgers d’una banda a l’altra.

Un dia s’hi va presentar un lletrat amb una gran quantitat de llibres i diccionaris, i va demanar els seus serveis. En pujar, el barquer li va donar la benvinguda i tot seguit va engegar una conversa.

El savi, ben aviat, es va adonar que l'home no sabia massa de lletres ni tenia massa erudició.

- Digueu-me, amic meu, heu anat alguna vegada a l’escola?

- No, li va contestar el barquer, mentre seguia remant.

- Aleshores, amic meu, heu perdut la meitat de la vida.

Era un dia fred de l’hivern. Dos porcs espins es van estrènyer un amb l’altre per escalfar-se. Però ben aviat, de tant acostar-se sentiren la coïssor que els causaven les seves llargues espines. Decidiren separar-se. El fred, però, no trigà a fer-se sentir un altre cop i, emportats per l’instint, s’estrenyeren una altra vegada... Novament la coïssor  de les seves espines els va ferir. I així un cop i un altre van anar repetint el mateix comportament fins que al final van trobar la justa distància mútua.

(Schopenhauer, 1788-1860)

Quan el metge s’equivoca, la solució és llençar-hi terra al damunt.


Quin animal, després de morir, encara dóna voltes? El pollastre... a l'ast.

M'han passat unes frases enginyoses atribuïdes a Woody Allen. Segurament algunes ho siguin, d'altres en tinc dubtes. Sigui com sigui serviran per amanir intel.ligentment les converses de l'estiu.

Morir és com dormir,  però sense aixecar-se a orinar.
 

La inactivitat sexual és una pràctica perillosa: fa sortir banyes.


Els avantatges del nudisme? Salten a la vista! 

El plaer masculí segueix sent encara ara, al 2010, un tema tabú. Fins i tot prohibit si més no pel que fa a la seva reivindicació. Si és veritat que els homes ens vantem del nombre de relacions, comentar les diferents formes i facetes del nostre plaer ens està prohibit. El diktat social ho considera indecent. Podem fer ostentació de la quantitat, però de la qualitat és lleig parlar-ne. Pany i forrellat sobre la naturalesa de la nostra sexualitat.

Tothom dóna per entès que en la relació amorosa heterosexual l’home està al servei del plaer de la dona. En aquest duet és l’únic a qui se l’exigeix estar pendent de l’altre. Sense correspondència necessària. Direcció única. Els articles i els llibres no dediquen cap capítol a parlar de com la dona pot donar plaer a l'home, i si ho fan, és en clara desproporció i sense passar de l' erotisme estricte.

El que tu ets, jo ho he estat.

El que ara sóc, tu ho seràs.

Un vell estava travessant el bosc quan, en el seu camí, de darrera una soca, en va sorgir una granota que li va adreçar aquestes paraules:

- Hola, ancià! Sóc una jove i bella princesa embruixada. Fes-me un petó  perquè torni a la meva forma original i seré teva per sempre!

 L’ancià no creia en el que veia ni en el que sentia. S’hi va acostar, va estirar el coll i va veure una granota que no parava de repetir-li:

- Hola, ancià! Sóc una jove i bella princesa embruixada. Fes-me un petó  perquè torni a la meva forma original i seré teva per sempre!

Es veu que això del sentit de la vida atrau, sedueix. Quin millor prestigi per a la filosofia que presentar-la com allò que ens donarà el sentit de la vida.

La gent va assedegada de sentit de la vida. I si l’hi donen, oli en un llum. Uf, quin descans! Però es veu que això és prou difícil –avui dia se'n diu complicat. Tan difícil o complicat que ho esperen de la filosofia. D’aquí el prestigi que torna a tenir la filosofia en cercles cada vegada més amplis. Més Plató, menys prozac!

Sòcrates va ser molt admirat en vida i tots en coneixem els seus il.lustres deixebles: Xenofont, Alcibíades, Plató,Antístenes ... Uns varen ocupar llocs de govern a Atenes i altres varen continuar la tasca filosòfica del seu mestre. També va tenir enemics que a més de difamar-lo el van perseguir fins aconseguir que fos condemnat a mort injustament. Un fet luctuós que no va fer més que engrandir la seva figura. 

Hi havia una vegada un ancià que es passava el dia assegut a la vora del pou.

Un dia se li va acostar un jove i li va preguntar:
- Bon ancià, acabo d’arribar a aquest poble i m’agradaria saber com són els seus habitants.

L’ancià en comptes de respondre li va adreçar una altra pregunta:
- Com és la gent del poble on véns?
- Malvats, senyor, egoistes, mentiders i difícilment trobaríeu algú amb qui poder fer amistat. Per això m’he sentit ben feliç de venir aquí.

Sòcrates gaudia, en l’antiga Grècia, d’una gran reputació de persona sàvia. Un dia algú el va anar a trobar per dir-li: 

-Saps què acabo de sentir d'un amic teu? Es veu que...

-Un moment, l'atura Sòcrates. No em diguis res sense haver passat abans per una proba, la dels tres sedassos. 

- Com, els tres sedassos? 

-Mira, sí, replica el savi. Abans de posar-nos a explicar tota mena de coses dels altres, convé aturar-se un moment per filtrar això que ens agradaria dir.  Filtrar-ho per tres sedassos successius.