elsubmariterrestre |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 11:54h
Un
somni: manufacturar somnis en sèrie.
|
elsubmariterrestre |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 11:54h
Un
somni: manufacturar somnis en sèrie.
elsubmariterrestre |
dimecres, 3 de febrer de 2010 | 09:33h
Va executar un parell de tombarelles dialèctiques, suspès a l’aire va entomar la retòrica que li havien llençat i, finalment, va clavar els peus just en el punt on acabava la seva ideologia i començava la demagògia... No cal dir que va esmicolar tots els records olímpics fins llavors establerts en la categoria de salt intel·lectual.
elsubmariterrestre |
dimarts, 26 de gener de 2010 | 18:01h
Era un individu tant pedant que parlava en cursiva.
elsubmariterrestre |
diumenge, 24 de gener de 2010 | 17:09h
Els diumenges i la felicitat fan de mal portar.
elsubmariterrestre |
dijous, 21 de gener de 2010 | 17:58h
Al crit de -Control, alt, suprimir!, l’informàtic es va immolar fent saltar al seu voltant milers i milers de bits...
elsubmariterrestre |
dimecres, 20 de gener de 2010 | 17:00h
Mentre queia, decidit, pel vertigen d’aquell plaer amb el qual havia somiat tantes i tantes vegades, d'un cop d'ull va veure passar la seva vida. I encara que aquell resum biogràfic va ser ràpid, del tot inesperat i -al seu modest entendre- absolutament fora de lloc per la situació que estava experimentant, el plaer que li estrenyia la boca de l'estómac el va convèncer que el seu pas per la terra oferia, malgrat tot, suficients motius per somriure. Clar que, d'això darrer, al mecanisme de seguretat del paracaigudes que l'acompanyava en aquell salt al buit, a tres mil peus d'altitud, no devia semblar-li prou transcendent perquè hagués de fer degudament i a temps la seva feina...
elsubmariterrestre |
divendres, 15 de gener de 2010 | 12:46h
Propòsit d’any nou: ingressar a la ficció més propera.
elsubmariterrestre |
dilluns, 4 de gener de 2010 | 10:41h
Aquest conte va començar un dimarts plujós per la tarda i es va acabar un parell de dies més tard sense que ni el protagonista de torn ni l’autor de la història no fessin res per impedir-ho.
elsubmariterrestre |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 16:23h
Era un escriptor involuntari: escrivia per causes alienes a la seva voluntat.
elsubmariterrestre |
dimecres, 23 de desembre de 2009 | 17:41h
Va inaugurar una nova forma de pragmatisme: adquirir les utopies per fascicles.
elsubmariterrestre |
dilluns, 21 de desembre de 2009 | 18:06h
La
filosofia no deixa de ser un abús gens remunerat de paciència.
elsubmariterrestre |
divendres, 18 de desembre de 2009 | 09:31h
El dia de les eleccions el percentatge de la participació estimada es va estimar més quedar-se a casa. I va ser d’aquesta manera com, tot i la seva baixa autoestima, el dictador es va poder enfilar a la poltrona del poder.
elsubmariterrestre |
divendres, 11 de desembre de 2009 | 19:13h
Hi ha
persones a qui la vida se’ls hi detalla a la cara d’una manera visible. El
senyor Bosch, malgrat la seva vellesa, aconsegueix aixecar el seu esquelet
octogenari a una hora gairebé prohibitiva: a quarts de set del matí, amb un
bastó a cada mà, fa via, ara un pas, ara l’altre, cap al mateix bar de sempre.
Vist només des de l’estricte empirisme –el poc que es pot reunir en una hora
com aquesta–, us resulta impossible determinar en quina part del cos aquest
home amaga aquesta inusual força de voluntat. Encongit pels anys, camina com si
a cada pas desafiés el destí. Pel que es veu –i toquem ferro–, cap desgràcia no
s’ha atrevit a matinar com ell. Però amb sort o sense, l’esforç que s’imposa
per anar a esmorzar cada dia és ben visible: cada centímetre guanyat el remarca
amb una sentida ganyota de dolor. Artrosi, sens dubte.
elsubmariterrestre |
dimecres, 9 de desembre de 2009 | 18:04h
Va fer coneixença del
seu propi pessimisme quan ja estava a punt de llençar-se a la via del tren. Per
a ser justos cal dir que hi va haver un instant de dubte d’amdues parts, però a
la fi els dos protagonistes van enfilar el primer bar que van trobar i van
segellar una amistat de les més robustes que mai no s’hagi conegut…
elsubmariterrestre |
dilluns, 30 de novembre de 2009 | 17:11h
Direcció al metro, mans a les
butxaques, fred als ulls. Un parell d’adolescents caminen al meu davant. El fum
de les cigarretes que xuclen gravita pels seus caps cosits de pírcings. En la
seva conversa -farcida d’onomatopeies i d’insults en totes les
direccions- s’hi detecta l’esforç per a ser radicalment indiferent a la
vida; un esforç que tots, poc o molt, hem practicat per simple prescripció
hormonal. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosALTRES BLOCS
EL MEU PERISCOPI
LLIBRE DE RECLAMACIONS
PER INFORMAR-SE I DESINFORMAR-SE
REVISTA LITERàRIA DE CAPçALERA
UNA SENYORA INSTITUCIó
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|