JordiLon |
CANÇÓ |
dimarts, 11 de maig de 2010 | 16:07h
Aquest és el títol de la taula rodona que tindré el plaer de moderar el proper dijous 20 de maig a la seu d'Òmnium Cultural (programa). Hi participaran en Lluís Gendrau (director editorial del grup Enderrock), en Marçal Lladó (un dels motors de la discogràfica i productora Bankrobber), en Carles Sanjosé (ànima de Sanjosex) i Joan Enric Barceló (un dels quatre Amics de les Arts). Convidats de primera per a un moment de primera. I és que, com he escrit en més d'una egagròpila, la cançó catalana viu un dels seus millors moments, tant pel que fa a la quantitat i diversitat de projectes i intèrprets, com -i això és fonamental- pel que fa a la qualitat. Una de les mostres més visibles d'aquest panorama és la cançó pop (en totes les seves manifestacions) que amb grups com Sanjosex, Els Amics de les Arts, Manel, Antònia Font, Mazoni, Mishima, El Petit de Cal Eril, Ix, Élena... i al costat de la nova fornada de cantautors i altres formacions que transiten per estils ben diversos -del folk al hip-hop- han posat la música del país al lloc que li pertocava. Però, com diu el text informatiu de la taula rodona, ara "cal consolidar públics i circuits per evitar que aquest capital
esdevingui un miratge". Voleu dir-hi la vostra? Doncs us espero dijous 20, a les 19h, al carrer Diputació, 276 de Barcelona. Ens hi veurem!
Font de les imatges: Els Amics de les Arts / Bankrobber
JordiLon |
CANÇÓ |
dijous, 25 de febrer de 2010 | 11:09h
Després de fer arribar Son Goku a la cançó i de l'èxit que està obtenint (i obtindrà) el seu darrer disc Bed&Breakfast,Els Amics de les Arts ataquen de nou amb
el clip de 'L'Home que treballa fent de gos'. Podrien haver optat per un audiovisual de factura més melancòlica, atenent el sentit últim d'aquesta bonica cançó (lletra), però han preferit vestir-se de gos i subratllar-ne la temàtica festainfantilera, fent gala del bon humor que els components del grup mostren en els seus directes. És qüestió de gustos, segurament. Sigui com sigui, un bon treball. Gaudiu-ne!
JordiLon |
CANÇÓ |
dijous, 7 de gener de 2010 | 18:28h
Com que de moment no me'n surto amb això de buscar les millors cançons dels darrers 50 anys (no per falta de material, sinó tot al contrari), em deixo dur pel present, per l'excel·lent moment que viu la cançó en català. I com que el tombant d'any és temps de llistes, rànquings i recopilacions, m'he decidit a llistar algunes de les egagròpliles sobre música i cançó que he regurgitat el 2009. Són una mostra forçosament parcial i subjectiva, però prou significativa, d'aquest moment tant dolç, musicalment parlant...
JordiLon |
CANÇÓ |
dimecres, 16 de desembre de 2009 | 11:14h
Us imagineu l'Albert Pla, en Quimi Portet, els Manel, els Estopa, en Gerard Quintana i en Joan-Miquel Oliver cantant junts una nadala? I us imagineu que aquesta nadala fes justícia a la mítica i nostrada figura del caganer? Doncs no cal que us ho imagineu: gaudiu-ne! (per gentilesa, audàcia i saber fer de la gent d'Enderrock).
Linòleum, el nou treball en solitari de Maria Coma (meitat d'u_mä) ja treu el nas. Un nas amb bigotis, a jutjar per l'estètica que desprèn el disc i pel contingut del clip de llançament (Gat), on Coma mostra la part més manyaga, tant en la melodia com en la lletra, tot i que, com tots els felins, es reserva el dret a esgarrapar. Per cert: el vídeo és una mostra de la vitalitat de la "factoria Guàrdia Pilosa", no només per les imatges exteriors, localitzades en aquest poble d'artistes, sinó també pels col·laboradors amb què compta. En aquest sentit, cal destacar la feina de la Clara Vallvé a la realització. M¡au!
Sóc dels qui penso que, sovint, tractem els infants com a beneits. I m'hi incloc: aquell to de veu agut, aquells diminutius forçats, aquelles ganyotes... Tanmateix, hi ha una cosa encertada -tot i que en hores baixes- en la comunicació que els 'adults' establim amb els infants: l'ús de cançons. Al meu entendre, són una eina excel·lent que uneix diversió, afectivitat, transmissió de coneixements i valors, introducció en l'imaginari cultural i en el món de l'art (en aquest cas, a través del llenguatge musical), etc. A casa nostra tenim la sort de gaudir d'una àmplia i variada nòmina de músics professionals o amateurs que, des de Xesco Boix ençà, s'han dedicat a recuperar de l'àmbit domèstic i popular cançons per a nens i nenes, a enregistrar-les, a recrear-les en públic i, en molts casos, a crear-ne de noves. Només cal fixar-se en la qualitat i diversitat de propostes agrupades a l'AMAPEI, per posar un exemple. En aquest context, però una passa més enllà, l'any passat va veure la llum Musiquetes per la Bressola, un projecte que parteix del patrimoni cançonístic català i es nodreix d'alguns dels millors talents de la música d'avui (guiats per la Núria Lozano, en Marc Serrats i en Marc Grau) per tal de bastir un recull de cançons actuals, destinades a un públic infantil però aptes per a tots els públics. Una eina de doble tall que des de la xarxa d'escoles La Bressola de la Catalunya Nord aposta pels infants i, doncs, pel futur.
Una mosca volava per la llum (Popular / Joan Miquel Oliver)
Ahir a la nit, el poeta Josep Pedrals i els seus Nens Eutròfics van omplir la sala B de Luz de Gas per empastifar el personal d'Esquitxos ultralleugers. La poesia feta veu i feta música pel mateix poeta és un principi que, personalment, m'entusiasma. Que els veros passin del text a la paraula o, en alguns casos, que es manifestin directament de forma oral, sense passar pel paper escrit, representa un triomf sobre la fossilització d'aquest gènere literari, i no deixa de ser un retorn als orígens (¿cal recordar que la poesia és filla de la tradició oral?). Alguns poetes, com Enric Casasses, ja fa temps que aposten per l'oralitat i la musicalitat dels versos [Casasses, la poesia per ser escoltada]. I en Pedrals, fent el salt als escenaris acompanyat d'una banda de pop-rock-hip-hop-regeton, fa llenya de l'arbre caigut. En aques cas, llenya d'alzina.
Hi ha cançons, cançonetes i cançonasses. I hi ha cançons com una casa de pagès. Encara no he tingut ocasió d'escoltar sencer Viatge a Montserrat, el darrer disc de Quimi Portet, però la peça que serveix d'avançament, 'Homes i dones del cap dret' posa de manifest que l'astre intercomarcal està tan inspirat com sempre o, potser, més inspirat que mai. És una cançó bella i emotiva, de ressonàncies verdaguerianes, en la qual Portet, com féu Mossèn Cinto a 'L'Emigrant', s'acomiada del paisatge físic i sentimental que l'envolta. Amb més d'un segle i mig de distància entre l'una i l'altra, el tema de l'adéu a la terra, convenientment actualitzat, continua posant la pell de gallina.
JordiLon |
CANÇÓ |
dimarts, 21 de juliol de 2009 | 10:00h
Cançó d'estiu no ha de voler dir, necessàriament, cançó lleugera, repetitiva, limitada, empalagosa, adotzenada, alienant... Escoltar El Petit de Cal Erili les sargantanes al sol(Bankrobber, 2009) és una altra forma d'apropar-se a l'estiu, lluny de les platges atapeïdes i l'olor d'aftersun, prop dels camps torrats, eixuts, amablement càlids de les esplanades de ponent. És una altra forma de celebrar el bon temps, amb simplicitat, imaginació desbordant, unes dosis de surrealisme i orgull de la terra, això que ells mateixos defineixen com a "extremisme rural".
JordiLon |
CANÇÓ |
dimecres, 8 de juliol de 2009 | 15:10h
Per segon any consecutiu, Òmnium i ViaFora!
organitzen unes vetllades amb música i bon ambient per animar les nits
estiuenques de Barcelona. Enguany els protagonistes són els alcoians VerdCel, que presentaran l'espectacle Sàmara (demà, 9 de juliol, a Òmnium) i els empordanesos Ix!, que faran sonar les cançons del disc Autòmat infinit (dijous, 16 de juliol, al Pati Manning). Us ho perdreu? L'entrada és de franc...
JordiLon |
CANÇÓ |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 12:18h
Als qui us interessa la riquesa de la llengua, ja debeu saber que a Cadaqués s'hi manté ben viu un parlar propi. N'és una mostra l'article salat, que encara és utilitzat per algunes persones de la vila (i que, a banda de les Illes Balears, també és present com a fòssil lingüístic en la toponímia de tota la Costa Brava i en altres indrets de la Catalunya Vella). Una altra mostra d'aquest parlar cadaquesenc és la interjecció ix!, que no té el significat derivat del verb eixir, com podia semblar, sinó que s'utilitza per saludar-se. D'aquí el nom del grup de música Ix!, alguns membres del qual tenen l'origen en aquesta població del Cap de Creus. El seu treball de debut, Autòmat infinit és una bona salutació. Heu sentit com sonen a la ràdio?
JordiLon |
CANÇÓ |
dijous, 11 de juny de 2009 | 16:18h
El grup VerdCel no para quiet. Després de l'èxit del seu llibre-disc-espectacle Paisviatge (2006), els d'Alcoi estan presentant el seu darrer espectacle Sàmara (cançó i videoprojeccions) arreu del país. Amb energia i optimisme, a mans besades, com diu la cançó...
JordiLon |
CANÇÓ |
dijous, 28 de maig de 2009 | 12:55h
Fa tres mesos vaig iniciar una petita aventura consistent en buscar les millors cançons en català de l'útim mig segle, com a forma de commemorar el cinquantenari de la Nova Cançó i, alhora, de celebrar la vitalitat de què gaudeix aquest gènere al nostre país. Inicialment vaig marcar-me un període de tres mesos. Però acomplert aquest termini comprovo amb entusiasme que és del tot insuficient. I dic 'amb entusiasme' perquè estic en condicions d'afirmar que la cançó en català (entesa com aquell gènere que va a cavall de la música i la paraula, independentment dels estils) és un pou sense fons, o millor, una font inesgotable de creativitat, diversitat i qualitat. I és que mentre trio i remeno entre l'univers que em vaig marcar (de 1959 a gener de 2009, és a dir, de Raimon a Manel, si fa no fa) no només descobreixo una evolució ascendent dels anys seixanta cap aquí sinó que, setmana rere setmana, observo la irrupció de noves propostes que ho reafirmen i que fan noves passes endavant, en direccions ben diverses, es diguin Élena, Anna Roig, Delên, u-mä,El Nota o El Petit de Cal Eril. Per tot això, declaro una pròrroga necessària (indefinida?) que em permeti assaborir millor i gaudir d'aquest doll de música. Al cap i a la fi, d'això es tractava...
JordiLon |
CANÇÓ |
dimarts, 12 de maig de 2009 | 12:38h
"Mazoni promet" vaig escriure fa quatre mesos, després de fer un primer tast del seu treball Eufòria 5, esperança 0. Dies després vaig passar per la botiga a fer-me amb el disc sencer, tot constatant que aquella promesa inicial prenia cos i es revelava com un projecte consistent. I divendres passat, a la sala Apolo de Barcelona, la revelació va fer-se realitat. I és que, en directe, Jaume Pla i els seus convencen. Si en teniu ocasió, no us els deixeu perdre.
JordiLon |
CANÇÓ |
dijous, 30 d'abril de 2009 | 18:01h
Fa dos mesos que busco les millors cançons, i la valoració de l'experiència és d'allò més bona. Sigui en comentaris al bloc, via correu electrònic, via facebook i de viva veu m'heu suggerit (i ho podeu continuar fent) un munt de cançons per tenir en compte de cara a la (difícil) tria final.
La revista Enderrock es va fer ressò de la iniciativa en el número d'abril (gràcies!), però ho plantejava com una "votació". Algú altre també s'hi ha referit en aquests termes. No voldria semblar impertinent, però tampoc vull crear cap malentès. Per això trobo rellevant insistir en un detall del procediment: Busco les millors cançons és una recerca personal (i subjectiva), per a la qual cosa he fet una crida entre professionals de la música, crítics, gent de la cultura i gent en general, per tal que em facin arribar els seus suggeriments, poder valorar-los, confrontar-los amb altres propostes (pròpies i alienes) i, finalment, triar. Evidentment, faré pública la tria. Però en cap cas no serà el resultat de cap votació. I és que, com vaig dir a propòsit del premi Disc Català de l'Any, les votacions populars en premis i concursos, especialment quan es produeixen per Internet, em generen alguns dubtes...
JordiLon |
CANÇÓ |
dimecres, 15 d'abril de 2009 | 12:46h
Ara que la indústria cinematogràfica ha fagocitat la mítica sèrie de dibuixos animats "Bola de drac" per regurgitar-la en forma d'èxit de taquilla, aprofito l'avinentesa per fer-me ressò d'un projecte musical que no deixa de sorprendre'm -agradablement- des que vaig escoltar el seu segon producte discogràfic (Castafiore Cabaret, 2008). Es diuen Els Amics de les Arts i es caracteritzen per unes lletres elaborades i divertides (en el sentit intel·ligent del terme) i per una música minimalista i de factura artesana.
Vet aquí la darrera troballa que n'he fet, en forma de videoclip. Els seguidors d'en Son Goku, el Follet Tortuga, la Bulma i companyia hi trobaran un món conegut...
JordiLon |
CANÇÓ |
dimarts, 7 d'abril de 2009 | 12:56h
"Penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí", cantava Lluís Llach al disc Verges 50 (al meu entendre, un dels millors treballs de l'artista). Ara que s'apropen els dies festius de setmana santa i que, com cada any, tornaré a la terra que "és el dibuix dels déus", al "país petit" on, de matinada, "la plana es desvetlla i el Mongrí fa un gran badall", em plau recordar les melodies que evoquen la processó de Verges i les cançons que parlen d'aquest racó de món. "Que no hi ha terra que a la meva carn la sedueixi tant", mentre la deixin viure...
JordiLon |
CANÇÓ |
dilluns, 6 d'abril de 2009 | 14:50h
Ha estat tota una troballa. Una troballa més que agradable, sorprenent, encisadora, d'aquelles que et fan somriure mentre les escoltes. Ella (la veu) es diu Anna Roig i ells (els instruments) L'ombre de ton chien. Junts han engegat un projecte musical que "si tot va com està previst", diuen, veurà la llum el mes de maig en forma de disc: Anna Roig i L'ombre de ton chien. Us proposo de fer-ne un tast i en continuem parlant...
'Je t'aime', d'Anna Roig i L'ombre de ton chien (videoclip, dirigit per Lyona)
JordiLon |
CANÇÓ |
dimecres, 1 d'abril de 2009 | 09:52h
Llegeixo a Vilaweb (la casa gran) que Pep Gimeno 'Botifarra' està enregistrant un disc. Després d'anys d'endinsar-se en el cançoner popular de Xàtiva i la Costera, el 2006 va sortir al carrer el seu primer treball, Si em pose a cantar cançons, ben valorat per la crítica i el públic, i va multiplicar les actuacions pel territori (per cert, del tot recomanable sentir-lo en directe, si es vol gaudir de la força de la cançó popular). Ara, tres anys després, hi torna. I amb uns col·laboradors de luxe. Bones notícies.
Pep Gimeno: 'L'u d'Aielo' (Si em pose a cantar cançons, 2006)
Aquest és el títol de la taula rodona que tindré el plaer de moderar el proper dijous 20 de maig a la seu d'Òmnium Cultural (programa). Hi participaran en Lluís Gendrau (director editorial del grup Enderrock), en Marçal Lladó (un dels motors de la discogràfica i productora Bankrobber), en Carles Sanjosé (ànima de Sanjosex) i Joan Enric Barceló (un dels quatre Amics de les Arts). Convidats de primera per a un moment de primera. I és que, com he escrit en més d'una egagròpila, la cançó catalana viu un dels seus millors moments, tant pel que fa a la quantitat i diversitat de projectes i intèrprets, com -i això és fonamental- pel que fa a la qualitat. Una de les mostres més visibles d'aquest panorama és la cançó pop (en totes les seves manifestacions) que amb grups com Sanjosex, Els Amics de les Arts, Manel, Antònia Font, Mazoni, Mishima, El Petit de Cal Eril, Ix, Élena... i al costat de la nova fornada de cantautors i altres formacions que transiten per estils ben diversos -del folk al hip-hop- han posat la música del país al lloc que li pertocava. Però, com diu el text informatiu de la taula rodona, ara "cal consolidar públics i circuits per evitar que aquest capital
esdevingui un miratge". Voleu dir-hi la vostra? Doncs us espero dijous 20, a les 19h, al carrer Diputació, 276 de Barcelona. Ens hi veurem! 
Sóc dels qui penso que, sovint, tractem els infants com a beneits. I m'hi incloc: aquell to de veu agut, aquells diminutius forçats, aquelles ganyotes... Tanmateix, hi ha una cosa encertada -tot i que en hores baixes- en la comunicació que els 'adults' establim amb els infants: l'ús de cançons. Al meu entendre, són una eina excel·lent que uneix diversió, afectivitat, transmissió de coneixements i valors, introducció en l'imaginari cultural i en el món de l'art (en aquest cas, a través del llenguatge musical), etc. A casa nostra tenim la sort de gaudir d'una àmplia i variada nòmina de músics professionals o amateurs que, des de Xesco Boix ençà, s'han dedicat a recuperar de l'àmbit domèstic i popular cançons per a nens i nenes, a enregistrar-les, a recrear-les en públic i, en molts casos, a crear-ne de noves. Només cal fixar-se en la qualitat i diversitat de propostes agrupades a l'
Per segon any consecutiu, 
Fa tres mesos vaig iniciar una petita aventura consistent en 
Fa dos mesos que 
"Penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí", cantava Lluís Llach al disc Verges 50 (al meu entendre, un dels millors treballs de l'artista). Ara que s'apropen els dies festius de setmana santa i que, com cada any, tornaré a la terra que "és el dibuix dels déus", al "país petit" on, de matinada, "la plana es desvetlla i el Mongrí fa un gran badall", em plau recordar les melodies que evoquen la processó de Verges i les cançons que parlen d'aquest racó de món. "Que no hi ha terra que a la meva carn la sedueixi tant", mentre la deixin viure...
Ha estat tota una troballa. Una troballa més que agradable, sorprenent, encisadora, d'aquelles que et fan somriure mentre les escoltes. Ella (la veu) es diu Anna Roig i ells (els instruments) L'ombre de ton chien. Junts han engegat un projecte musical que "si tot va com està previst", diuen, veurà la llum el mes de maig en forma de disc: Anna Roig i L'ombre de ton chien. Us proposo de fer-ne un tast i en continuem parlant...
Llegeixo a 
