Vaig publicar aquest article al número de març de la Revista de Badalona.
Quan no tens cotxe, són les mil de la matinada, se't cauen els ulls i fa fred, el millor que et pot passar és veure aquella barraqueta a ran de calçada on t'asseuràs a esperar l'autobús. Tan se val que vinguis o que vagis, que entris d'hora o que tornis tard: de nit, més encara que de dia, la parada del bus és sempre una bona notícia.
Vaig publicar aquest article al número de gener de la Revista de Badalona.
Caminem per una vorera estreta esquivant gent i més gent tot i que falta poc per la una de la matinada, que fa un fred de novembre i que estem en un polígon industrial. És dissabte i és Can Ribó.
Torno a escriure, vuit mesos després, en aquest bloc. A casa se m'ha girat feina amb el neixement de la meva filla. En fi… Per començar, un article que vaig publicar al número 3 de la Revista de Badalona.
Port de Badalona, un dijous de finals d'estiu a quarts de dotze de la nit. Temperatura suau i mar en calma absoluta. No s'hi veu ningú ni als molls, ni als amarradors, ni als restaurants que s'atreveixen a obrir. Ningú diria que aquesta és una zona d'oci i de negoci, pocs racons de la ciutat ofereixen una nit tan tranquil·la. Prou que ho saben els què tenen allà, damunt de l'aigua serena de la dàrsena, casa seva...
Aquest és l'article que publico en el número de maig de la 'Revista de Badalona' sota el títol 'Quan a la via que ens passa pel mig no hi passa ningú':
La nit i aquesta autopista que li fa la clenxa al mig a Badalona. Sé del que parlo, creu-me, fa una bona colla d'anys que en faig us, especialment a les hores en què la nit és tan nit que entro tot sol a la ciutat, amb tots els carrils per a mi, i trio entre Badalona centre o Badalona Nord per pujar cap a Bufalà…
Aquest és un article que vaig publicar en el número de novembre de 2009 de la revista Enderrock.
Tot és més ràpid, més còmode i més fàcil al segle XXI. O això sembla. Ara mateix, per exemple: escric aquest texte amb la mateixa eina que faré servir per gravar la propera cançó, per xerrar amb el meu germà que viu a Lleida, per escoltar l'últim disc de Paolo Conte, per mirar el meu programa favorit de televisió quan em vingui de gust i per llegir les notícies del dia.