  |  |
De tornada d'enlloc
|
|
Viatges  Cinc dies a Londres, del 17 al 22 de setembre, per acomiadar l'estiu. Sol al cel, temperatura inesperadament suau, un regal (encara que a la foto no ho sembli). La vella gran capital del món occidental ens ha acollit amb la seva millor cara. A mí, que no hi havia estat mai, m'ha agradat molt. A la Maite, que hi va viure un any, també.  Després d'unes quantes setmanes desaparegut de l'espai blogaire, torno a donar senyals de vida. Segurament, el que m'ha fet perdre el costum de dir la meva de tant en tant des d'aquesta finestra, ha estat la meva nova vida de cap de setmana a Castellfollit de Riubregós. Perque, després d'uns quants anys, torno a tenir casa al poble on vaig ser nen, al lloc on hi tinc els millors records.  Nou dies i vuit nits a Nova York, entre el 28 de desembre i el 6 de gener. No hem passat mai tant de fred (mireu la foto), no hem caminat mai tant per una ciutat. Tot el que puguis imaginar, tot gran, tot més, un lloc excessiu, inaccesible, inacabable. M’hi vaig trobar molt bé a Madrid, aquest dimecres, quan hi vaig anar de visita cultural: a veure l’estrena de Sweeney Todd. A més de fascinar-me amb el genial muntatge de Mario Gas, la meva estada a la capital de les espanyes, amb els seus restaurants, la seva vida nocturna, la seva gent, va ser d’allò més plaent. Vaig anar a Madrid divendres passat. Visita cultural i gastronòmica. A la Maite li va tocar un sopar i una nit d’hotel en un concurs i ens ho vàrem fer anar be per veure el concert que, divendres passat, feia Paolo Conte al Patio Conde Duque de la capital de les Espanyes. El dimecres 18 de juny en vaig fer quaranta (anys) i ho vaig celebrar viatjant a Itàlia amb la Maite. El viatge va començar diumenge passat i va acabar abans d’ahir, divendres 20 de juny. Vàrem creuar el nord del pais, des del Piamonte fins al Veneto. Fantàstic. No hauria pogut imaginar una celebració millor que aquesta. Vaig passar el cap de setmana de reis a Boí, al Pirineu, després de rebre el 2008 a Sant Pere Pescador, ben a prop dels Aiguamolls de l’Empordà. Entre la neu i la tramuntana, voltant de punta a punta del pais, he tornat a veure que a Barcelona vivim molt malament… Vaig passar quatre dies a Bèlgica que, entre altres coses, em van servir per a descobrir Brusel·les, una ciutat molt més interessant del que m’esperava, i Bruixes, un lloc de conte de fades. Vaig visitar el cor de la vella Europa, allà on va nèixer el gran Jacques Brel, en uns dies de primavera assolleiada i generosa pel turista. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCOMPANYS I AMICS
COSES MEVES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|