Gràcies a tots per les vostres aportacions sobre el te. Nomes una questió prèvia, en aquest blog a vegades tracto els temes en profundiat, d' una forma feixuga (ho podeu veure en l´article sobre lálimentació jueva), pero també d' una forma més lleugera, en un estil molt periodístic, com és el cas de l' article del te. De cap manera pretenia ser un article que englobés tota la cultura- o les cultures!- del te. És com un text en forma d' haiku, si em permeteu la comparació! (breu i sintètica poesia japonesa, un gènere que m´agrada cultivar).
-Toni Delgado, ja penjaré una informació sobre el "te de Roca" -Xavi: el té si que és de la Xinea, i no és un conte xinès...Llevat que confonguem l´arbuits del te amb altres plantes -Romeu Chan...dedueixo pel teu cognom que ets d' origne xinès?. Bona aportació. Només una precisió: des del punt de vista tècnic, la teïna és cafeïna (podeu consultar la ctegoria "Vins , begudes") -Marc: Andrés Estellés és un dels meus poetes preferits, i en aquest blog tinc algun article on en parlo (la maionesa, els pebres torrats, etc.) -Anònim.La temperatura, qüesitió sagrada per als més aficionats! Però depèn de lé estil de te: els marroquins, per exemple, no l´infusionen, el bullen.
I, a part, l' important questió de la tetera. Jo, per cert, en tinc una bona col.lecció- així com tota mena d' estris, de samovars a recipients-, de tot el món.
Malgrat la distorsió històrica i política practicada per alguns ajuntaments amb calls integrats a la "Red de juderías de España", i que fa passar els jueus catalanoparlants per sefardites, els jueus catalans no han esta ni eren fills de Sefarad, sinó d' Elom.
D' entrada agraidísim pels vostres comentaris, que llegeixo; tot i els que deixeu en textos antisc a vegades es fa més dificil; us recomano, donss, que si llegiue un post o articl eno actual deseu el comentari en l' últim post o escrit. De seguida que pugi els contestaré! I també motes gràcies els qui ja ocntesteu per mi: jo no hagués respost millor a la persona que deia que es barrejava política i cuina. Per desgràcia, el fet d' escriure en català ja és fer política!
Alemanya és un país de bon menjar i bon beure: embotits, sopes, guisats i estofats, rostits, una pastisseria esplèndia, vins blancs, cerveses, Schnaps o aiguardents, cafès...
El País Valencià és una potència mundial en la producció del que, genèricament, s' hi anomenen taronges, que inclouen les taronges pròpiament dites, les mandaries i clementines i le llimes o llimones, si bé d' aquestes darreres se' n produieixen més a Múrcia.
Un dels darrers termes incorporats al català pel TERMCAT és el bagel, una mena de tortell de pa molt popular als Estats Units, i que procedeix dels jueus askenasites o centro-europeus- Alemanya, Polònia-. Què té a veure el bagel amb la Càbals- floreixent a Renània i a Girona a l´Edat Mitjana?.
Escriptor gastronòmic, historiador, crític d' art i Professor de Gastronomia i Enologia de la UAB. De l´Associació Internacional de Crítics d' Art (AICA) i de la FIJET (Federació Internacional de Periodistes de Turisme). Assessor gastronòmic. "El Temps", "Diari de Girona", "Cupatges". Autor de llibres.
