S'ha mort Josep Maria Musté, regidor de Tarragona d'Unió Democràtica durant l'època de l'infaust alcalde Nadal. Persona de gran bonhomia i arrelat a la ciutat, hi ha un fet significatiu a recordar d'ell. Quan va plegar de regidor anava dient a tothom que marxava "amb el mateix pis, el mateix cotxe (un sis-cents) i la mateixa dona" que tenia al ser elegit. El comentari era celebrat, curiosament, amb somriures. Dic curiosament perquè en realitat ell estava fent de manera ben gràfica una declaració pública de l'honestedat que, tan llavors com ara, exigim, almenys alguns, a una classe política que no la practica prou. Potser el sentit d'aquestes rialletes era justament el contrari: el de pensar per què aquest home no es va aprofitar més del càrrec, com fa tothom?
S'acosten eleccions municipals. Sentirem grans proclames d'honestedat i integritat política que quedaran en això: paraules que s'endú el vent. Resistirien els actuals regidors o els que aspiren a succeir-los el 22 de maig la prova del "cotó Musté"? Quan parlem de regeneració democràtica, parlem també d'això: el dret a saber amb quin(s) pis(os) i amb quin(s) cotxe(s) deixen el càrrec els nostres representants ciutadans.
Amb quina dona o quin home, això ja no ens interessa.
Calahorra, Calahorra, que parece Washingtón, tiene obispo y 'toa' la ostia, casa putas y frontón.
(Jota popular)
El passat dia 8 Tarragona va entrar en un selecte i reduït grup de ciutats: el de les que tenen "uns coneguts grans magatzems de la Plaça de Catalunya de Barcelona" (no vull fer publicitat). Aquest divendres va obrir les seves portes perquè els tarragonins (i dels voltants) les creuessin, atrets per la possibilitat d'adquirir els productes més variats tan de roba com d'informàtica, tan de parament de la llar com de cosmètica, seguint els cànons més estrictes d'un consumisme que, lluny de periclitar, es referma dia a dia.
Vaig aprofitar per entrar i passejar-m'hi el 12 d'octubre, aprofitant que estava obert (lògic: aquell dia no era festiu, oi...?). Molta gent va tenir la mateixa pensada que jo i va col·lapsar els carrers dels voltants i els passadissos interiors. Ja amaïnarà l'eufòria, però en un primer moment em va quedar la impressió d'una certa "provincianitat" de l'esdeveniment. Tot era lluent i maco. La gent pugnava per visitar totes les seccions, tocar tot el gènere exposat a la venda i pujar bocabadada per les escales mecàniques.
Tarragona té de tot. Per tenir, fins i tot té "uns coneguts grans magatzems...". Tarragona ja és una gran capital.
12 h. Jornada castellera, amb els Xiquets de Tarragona, la Jove dels Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. A la plaça de les Cols.
19,30 h. Processó de Sant Magí. Arc de Sant Llorenç, l'Ensenyança, Sant Pau, Pla de Palau, Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, la Nau, Pilat, plaça del Rei, la Portella, Granada, Sant Antoni, Descalços, plaça de la Pagesia i Arc de Sant Llorenç. Abans (18,45 h), Anada a Processó. Després (21 h), Entrada de Sant Magí a la capella del Portal del Carro.
21 h. Ballada de sardanes. A la Rambla Nova, davant el monument a la Sardana.
24 h. Traca de Sant Magí. Rambla Nova, des dels carrers Cañellas i Ixart.
18 h. Entrada a Tarragona de l'aigua de Sant Magí. Carretera de Santes Creus, c. Rovira i Virgili, Rambla Nova, c. Sant Agustí, Portalet i Plaça de la Font.
19,15 h. Pujada cap el Portal del Carro, amb el seguici de Sant Magí. C. Cós del Bou, baixada Pescateria, c. La Nau, c. Major, c. Merceria, c. Pare Iglésias, c. les Coques, c. Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro.
22 h. Sant Magí Electroni-k. A la Platja del Miracle.
23,30 h. Revetlla remullada amb la Companyia d'Espectacles Pa Sucat i The Smoking Dogs. A la plaça del Rei.
23,30 h. Revetlla, amb les orquestres Mitjanit i Gino Diamantini. A la Plaça de la Font.
Demà, diumenge, festa d'inici del vot anticipat de "Tarragona Decideix", que ha de culminar amb la consulta popular per la independència, prevista per al 17 d'octubre. L'acte serà presentat per l'escriptor i periodista Francesc Valls i hi intervindran representants d'altres plataformes locals de consultes populars. El primer vot el dipositarà l'escriptor Magí Sunyer. Amenitzaran la festa el cantautor Josep Romeu i els grups Vergüenza Ajena (rumba) i Ganja Nights (reggae).
A la plaça de les Cols, a partir de les sis de la tarda de demà dia 15.
Ahir, jornada de portes obertes a l'antiga Plaça de Toros de Tarragona, que ha estat remodelada per convertir-la en un espai multidisciplinar (esdeveniments culturals, esportius, musicals...).
La Diputació de Tarragona, propietària de l'equipament, s'ha gastat un fotral de milions d'euros per transformar-lo, tot instal·lant un sostre retràctil, una mena de tapa d'olla a vapor, per permetre l'entrada de llum natural quan calgui. De fet, han anul·lat l'únic encant que tenen (aviat, que tenien) les places de toros, que és el fet d'estar dissenyades per permetre l'entrada de la llum solar. Si ho han fet per esmorteir el soroll dels concerts, llavors callo. Els que hem viscut a pocs metres de la plaça podem donar fe del que significa no dormir segons quines nits, esperant que un semidesconegut grup de rock acabi els seus bisos a les tantes de la matinada.
L'invent ha estat batejat, atenció, amb un pretenciós "Tarraco Arena Plaça", seguint l'absurda moda dels hotels de barrejar noms i adjectius sense cap concordança sintàctica. L'edifici serà conegut, però, amb les sigles TAP, allò que el DIEC defineix com "qualsevol cosa que obstrueix completament un conducte". No està malament, tenint en compte que la seva funció, suposo, és ajudar a difondre les més diverses manifestacions de la cultura humana.
Quan ahir vaig entrar dins el recinte, el sostre retràctil estava tancant-se lentament. Quan el procés va acabar, al nombrós públic present no se li va ocórrer altra cosa que aplaudir. Aquesta és la distracció de la gent un diumenge a la tarda a Tarragona. És una capital de província, no hi ha cap mena de dubte.
Diumenge asolellat d'hivern. Un hivern que tothom, i jo el primer, desitgem que passi a millor vida, però que es resisteix a fer-ho el molt malparit. Deia que avui feia un diumenge asolellat, ideal per fer una passejadeta per Tarragona, i això he fet. Destinació: dues millores de l'espai urbà de la ciutat.
La primera, el Balcó del Mediterrani, que ja presenta una part arrenjada i restaurada. La barana, el famós "ferro" que tots toquem quan arribem a la talaia de dalt de tot de la Rambla, llueix un color verd intens, només tacat amb alguna cagada de colom. Han canviat les rajoles, de manera que ara són noves però un pèl relliscoses, tot un perill si tenim en compte que a l'altra banda de la barana hi ha un desnivell de no-sé-quants-metres i podria provocar una caiguda no volguda en el lloc oficial de suïcidis de la nostra ciutat.
La segona, el centre de la Plaça Imperial Tarraco, on han fet un bon dissabte. Han jubilat els innecessaris ànecs que hi havia, però els coloms continuen (serà possible que aquests animalots estiguin a tot arreu?). Han adecentat els parcs infantils, han conservat les estàtues del Maginet i el Manneken Pis i han netejat el llac, amb un fons de color blau cel. Continua havent-hi el pont d'estil japonès que dóna un aire de tranquil·litat a l'indret, però de tranquil no n'és gaire, rodejat com està per vehicles els 360 graus del seu perímetre. Tenint en compte l'escassetat de parcs, jardins i espais per vianants que té Tarragona, tot és ben benvingut.
Ahir vaig participar, una vegada més, a una calçotada, una de les millors aportacions del Camp de Tarragona a la humanitat, crec jo. L'olor dels calçots coent-se al foc viu, el ritual dels pitets per no tacar-se, la destresa en agafar el calçot, despullar-lo i remenar-lo a la salsa... Ah, la salsa dels calçots! Potser és l'ingredient definitiu de tot plegat, si està ben preparada. I la resta dels ingredients, les carxofes, la carn, els fesols... I que no falti el vi negre de la terra.
Experiència gastronòmica, sensacions, tradició, bona companyia... Res no es pot comparar a una bona calçotada. Qui no n'hagi fet mai cap, no sap què s'està perdent.
Aquesta tarda s'ha produït un esdeveniment realment històric a Tarragona. Han quedat inaugurades les primeres escales mecàniques a la via pública. Són les que uneixen el carrer Vapor, a la part baixa, amb el carrer Doctor Zamenhof, més al centre, i substitueixen les conegudes "cent escales". La millora ha costat a l'erari públic 2,5 milions de l'ala, més ben gastats sens dubte que altres actuacions.
Que jo sàpiga, són les segones escales mecàniques de què disposa la ciutat. Les primeres són les instal·lades en una botiga d'articles de la llar al carrer Unió. Sembla mentida que una infraestructura tan habitual i tan antiga a tants llocs no s'hagués implementat a la nostra ciutat, però així són les coses... No, al Parc Central no hi ha escales: són rampes.
La notícia ha coincidit, en dia i hora, amb una altra també històrica, que en un principi no hi té res a veure. Es tracta de la presentació de l'espai que ocuparà H2O, l'associació de gais i lesbianes de les comarques tarragonines, al Centre Cívic de la Part Alta. L'acte ha comptat amb la intervenció dels amics Miquel, Caterina i Helena i de la regidora de Polítiques d'Igualtat, Victòria Pelegrín, que ha donat l'empanteta oficial necessària perquè el moviment LGTB gaudeixi d'un espai propi, si bé compartit amb altres associacions, per primera vegada a la història. I això lliga amb les escales del carrer Vapor: també en aquest aspecte important de l'alliberament de les persones Tarragona puja a primera divisió, molt després que Reus, val a dir.
Escales mecàniques, local per al moviment gai-lesbià... Tarragona puja. Ja comença a ser una capital amb cara i ulls, sense necessitat de que ho proclami cap llei. Ja només ens falta El Corte Inglés.
Aquesta tarda, per primera vegada a la meva vida, he tingut ocasió de parlar de tu a tu amb l'alcalde de la meva ciutat. Mai no ho havia aconseguit, ni amb Porcioles, ni amb Vilar, ni amb Banús (que m'expulsà del Saló de Plens), ni amb Recasens, ni amb Nadal, òbviament. M'he trobat pel carrer Josep Fèlix Ballesteros, quan ell anava camí de l'escola d'hivern del PSC, que es fa avui a Tarragona.
Des que és alcalde que no havia tingut l'oportunitat de parlar amb el Fèlix, a qui fa trenta anys que conec. Ha estat una conversa breu, previsible (què fas? com et va?) i sense abordar en cap moment qüestions polítiques, a no ser que considerem com a tal la seva afirmació de no voler estar en el càrrec més de vuit anys, "pel bé de la ciutat i també pel bé de la meva persona", segons m'ha assegurat. Ho complirà? No en tinc cap dubte. No és com altres.
Hodiaŭ faras cent kvindek jarojn kiuj Ludwik Lejzer Zamenof naskiĝis en Pollando. Kiel ĝi scias, ĝi pasis al la historio kiel la patro de esperanto, la lingvo kiu havis pli sukceso de ĉiuj ol ili kreis artefarite, simpla en lia normativa, facila lerni, kaj destinita al esti veturilo de komuniko inter ĉiuj vilaĝoj.
La doktoro Zamenhof havas en Taragono strato dediĉita. Ne estas ĝuste vojo de paŝo, ĝi nur konektas la trams finaj de la stratoj Sevilla kaj Soler. Rigardante planon komprenas tre pli bone la idiosincràsia de ĉi tiu strato. Al bando, edificacions kaj iuj ejoj: centro de formado, butiko de kuirejoj de dezajno, aŭtejo de savzonoj kaj la centro de artoj marcials Kushin-Kai, plena de trofeoj. Transe, la famaj Cent ŝtuparoj, kiu savas la fortikaĵon desnivell kun la malalta parto de la urbo.
La doktoro Zamenhof estis esperita (kaj de tie la nomo de la nova lingvo) kun ol lia inventaĵo faciligus la komunikon inter la homaj kaj ĝi kontribuus, do, al la universala frateco. Ĝi ne havis tro sukceso, ĝis nun, sed lin esperas, ili diras, estas la lasta kio perdas, kaj al la doktoro ĝin plu memoras kun stratoj kaj humilaj blokoj.
Nova escena de la inacabable comèdia (etern sainet, més aviat) sobre la capitalitat del Camp de Tarragona. L'Ajuntament dels pelacanyes aprova una moció demanant que l'Aeroport de Reus (que es diu "de Reus" perquè està a Reus) passi a denominar-se Aeroport de Tarragona-Reus (o a l'inrevés, no sé). Els va la vida, sembla. Resposta dels ganxets: ni parlar-ne! No només això, sinó que les forces vives reusenques han constituït una plataforma denominada "Tots som capital". Però que ningú no s'equivoqui: el "tots" no fa referència al conjunt de la població del Camp, sinó només a Reus mateix. La iniciativa neix un any després d'un invent similar a Tarragona, denominat "Mou-te!", creat per erigir-se en defensor de la ciutat i dels seus privilegis capitalins. I ho ha fet en la polèmica de la denominació de l'aeroport, tot criticant obertament l'abstenció dels dos regidors d'Esquerra (abans ERC) a l'Ajuntament, partit que s'ha vist obligat a donar explicacions. En fi, que estem ben distrets.
Potser ho fan per això: perquè estem distrets. Però aquestes batalletes en el fons no fan cap gràcia. Un territori com el Camp (de Tarragona o sense, m'és igual), amb totes les seves potencialitats i amb un futur esplèndid per davant, no pot perdre més el temps amb aquestes nimieses. La segona àrea metropolitana de Catalunya perd pistonada cada vegada que la seva gent, la seva societat civil i els seus representants polítics s'entretenen amb aquestes mostres de vol gallinaci, amb aquesta visió de campanar.
Programa d'actes amb motiu del 40è aniversari de l'Agrupament Escolta Alverna
* Presentació del llibre “Hi havia una vegada... l’Alverna” (dia 13 de novembre a les 19h a l’antiga Facultat de Lletres a la Plaça Imperial Tàrraco). La presentació serà a càrrec d’un antic membre de l’agrupament i contarà amb la presència dels escriptors Arcadi Cornadó i Llívia Palliso i la il·lustradora Rat Mas.
* Exposició: s'iniciarà el dia 13 de Novembre i romandrà al vestíbul de l’antiga Facultat de Lletres a la Plaça Imperial Tàrraco fins el dia 20. El que pretenem amb aquesta exposició és endinsar-vos en el món de l'Alverna: la seva història, com es treballa i què s'hi fa, petites curiositats, etc. Està oberta a tothom, tan petits com grans, i per a gent tant de dins de l'escoltisme com de fora.
* Fira del 40è: es realitzarà el dia 14 de Novembre a la Plaça de les Cols i el Pla de la Seu de 16h30 a 19h. Hi podrem trobar diferents activitats i tallers preparats pels nois i nois de l’agrupament així com un petit refrigeri per berenar. L’activitat compartirà espai amb “Surt al carrer” que organitza l’Ajuntament de Tarragona
* Gran Sopar de Gala: es durà a terme el 14 de Novembre al Refugi de Costa 1, a les 21h. Intentarem aplegar al major nombre d’antics membres i a amics de l’agrupament per cel·lebrar conjuntament els 40 anys de l’entitat tot bufant les espelmes pertinents. També comptarem amb la presència de la mítica Burla, grup d’animació que va néixer a l’Alverna.
* Xerrada: el divendres, 20 de Novembre a les 19h00 a l’antiga Facultat de Lletres es durà a terme la xerrada "L’educació vivencial" amb Pau López. En Pau ens introduïrà en aquest moment i ensi explicarà com es treballa als agrupaments. Es presentaran dues experiències d’escola que treballen amb educació vivencial.
* Caminada pel Gaià: es realitzarà el dia 22 de Novembre. Es tractarà de dues rutes, una de 28 km i l’altre de 8 km, per a que tan petits com a grans hi puguin participar. La sortida serà a les 7h a la Plaça Imperial Tàrraco i la tornada al mateix lloc a les 18h aproximadament.
Plàcid de Montoliu i Sarriera era un advocat tarragoní que el 1873 publicà un estudi en defensa d'Alfons de Borbó com a rei d'Espanya en detriment de Carles, el pretendent carlí. Quan el primer es va convertir en Alfons XII el va crear marquès (com diuen ells, de bien nacido es ser agradecido) i en èpoques recents li va ser dedicat l'ample carrer que puja des de la plaça Imperial Tarraco fins a l'avinguda Catalunya.
Els pocs punts d'interès del carrer (o és avinguda?) estan pujant a mà esquerra. Els amos de la taverna grega El Griego no van ser precisament originals amb el nom. Tampoc van estar fins els del restaurant xinès del costat: el van batejar com Tiananmen, just després de la matança d'estudiants a la plaça pequinesa del mateix nom i, tenint en compte que és molt a prop de la universitat, no sembla el nom més encertat.
Dalt de tot del carrer hi trobarem la seu de l'Església dels Sants dels Darrers Dies, o sigui, dels mormons, aquells noiets rossos que semblen tots sortits d'un mateix motllo i que et saluden pel carrer sense que et coneguin de res. Per accedir al local cal pujar una escala de pronunciada verticalitat. Si no vigiles i t'agafes bé a la barana, serà realment el teu Últim Dia...
S'ha mort Josep Maria Musté, regidor de Tarragona d'Unió Democràtica durant l'època de l'infaust alcalde Nadal. Persona de gran bonhomia i arrelat a la ciutat, hi ha un fet significatiu a recordar d'ell. Quan va plegar de regidor anava dient a tothom que marxava "amb el mateix pis, el mateix cotxe (un sis-cents) i la mateixa dona" que tenia al ser elegit. El comentari era celebrat, curiosament, amb somriures. Dic curiosament perquè en realitat ell estava fent de manera ben gràfica una declaració pública de l'honestedat que, tan llavors com ara, exigim, almenys alguns, a una classe política que no la practica prou. Potser el sentit d'aquestes rialletes era justament el contrari: el de pensar per què aquest home no es va aprofitar més del càrrec, com fa tothom?
Calahorra, Calahorra,
12 h.
18 h.
18,30 h
Demà, diumenge, festa d'inici del vot anticipat de "Tarragona Decideix", que ha de culminar amb la consulta popular per la independència, prevista per al 17 d'octubre. L'acte serà presentat per l'escriptor i periodista Francesc Valls i hi intervindran representants d'altres plataformes locals de consultes populars. El primer vot el dipositarà l'escriptor Magí Sunyer. Amenitzaran la festa el cantautor Josep Romeu i els grups Vergüenza Ajena (rumba) i Ganja Nights (reggae).
Ahir, jornada de portes obertes a l'antiga Plaça de Toros de Tarragona, que ha estat remodelada per convertir-la en un espai multidisciplinar (esdeveniments culturals, esportius, musicals...).
Aquesta tarda s'ha produït un esdeveniment realment històric a Tarragona. Han quedat inaugurades les primeres escales mecàniques a la via pública. Són les que uneixen el carrer Vapor, a la part baixa, amb el carrer Doctor Zamenhof, més al centre, i substitueixen les conegudes "cent escales". La millora ha costat a l'erari públic 2,5 milions de l'ala, més ben gastats sens dubte que altres actuacions.
Aquesta tarda, per primera vegada a la meva vida, he tingut ocasió de parlar de tu a tu amb l'alcalde de la meva ciutat. Mai no ho havia aconseguit, ni amb Porcioles, ni amb Vilar, ni amb Banús (que m'expulsà del Saló de Plens), ni amb Recasens, ni amb Nadal, òbviament. M'he trobat pel carrer Josep Fèlix Ballesteros, quan ell anava camí de l'escola d'hivern del PSC, que es fa avui a Tarragona.
Nova escena de la inacabable comèdia (etern sainet, més aviat) sobre la capitalitat del Camp de Tarragona. L'Ajuntament dels pelacanyes aprova una moció demanant que l'Aeroport de Reus (que es diu "de Reus" perquè està a Reus) passi a denominar-se Aeroport de Tarragona-Reus (o a l'inrevés, no sé). Els va la vida, sembla. Resposta dels ganxets: ni parlar-ne! No només això, sinó que les forces vives reusenques han constituït una plataforma denominada "Tots som capital". Però que ningú no s'equivoqui: el "tots" no fa referència al conjunt de la població del Camp, sinó només a Reus mateix. La iniciativa neix un any després d'un invent similar a Tarragona, denominat "Mou-te!", creat per erigir-se en defensor de la ciutat i dels seus privilegis capitalins. I ho ha fet en la polèmica de la denominació de l'aeroport, tot criticant obertament l'abstenció dels dos regidors d'Esquerra (abans ERC) a l'Ajuntament, partit que s'ha vist obligat a donar explicacions. En fi, que estem ben distrets. 
