jordicc |
Bloc |
dimarts, 31 de gener de 2012 | 21:51h
Aquest bloc va fer el passat divendres cinc anys. Una maneta. Sembla que va ser ahir quan amb totes les prevencions i inseguretats de qualsevol començament, penjava (es diu així?) el primer apunt amb la foto de Simon & Garfunkel, la parella de Bridge over troubled waters, que dóna títol al bloc.
Ha estat molt bonic, la veritat. Polèmic (amb sindicalistes o amb un que no estava d'acord amb que donés suport al Tibet), divertit (la broma de fa un any dient que m'havien nomenat director general va fer època), reivindicatiu (país, llengua, transports, moviment gai... tantes causes a defensar) o participatiu (homenatges a algunes patums nostrades). Al bloc hi ha anat a parar de tot. Des de l'apunt diguem-ne transcendent (pedant, potser) fins a la petita collonada per sortir del pas algun dia sense idees; des de la crítica personal de cinema (jo, que no sóc cinèfil) fins a la celebrada sèrie sobre anuncis televisius insofribles.
I ara, els números del bloc. Porto ja 150.000 visites (al bloc; als apunts, moltes més) i 600 comentaris. Els apunts sumen 1.120 (per mi, tot el que passa de mil és molt). I a sobre, ha criat: quatre llibres recopilatoris i un altre bloc, Els sons del silenci, més un germà petit que un fill.
El parentesc entre blocs. Heus aquí un tema veritablement interessant. No creieu?
jordicc |
Bloc |
dijous, 24 de novembre de 2011 | 20:16h
Acaba de sortir del forn, calentet, calentet, el quart recull d'apunts del bloc Les aigües turbulentes. Comprèn el període entre agost de 2010 i juliol de 2011. Disponible a Lulu. Edició en paper: 13 €. Edició digital: de franc.
jordicc |
Bloc |
diumenge, 31 de juliol de 2011 | 20:14h
Coses de la vida. Mentre l'Avui i El Punt s'uneixen en un sol diari, el bloc Les aigües turbulentes es divideix en dos. Com que he passat de ser adherit a ser col·laborador de Vilaweb, tinc dret a dos blocs, i això em permetrà posar en pràctica una idea que feia temps que em donava voltes pel cap. Les aigües turbulentes va néixer amb l'etiqueta "bloc personal", autèntic calaix de sastre on hi he abocat de tot, des del comentari d'una notícia fins a la crítica de la darrera pel·lícula, des de cròniques de viatges fins a opinions sobre temes polèmics, des de felicitar el Nadal als lectors fins a introduir-hi algun verset... No em convencia tanta barreja i la iniciativa de +Vilaweb m'ha permès introduir-hi una certa especialització.
Des de demà, Les aigües turbulentes continuarà, però els apunts que hi pengi seran bàsicament d'opinió sobre l'actualitat d'aquí i d'allà, de política, país, internacional, economia, societat, llengua... temes tots ells suficientment "turbulents" com per justificar el manteniment del títol del bloc.
En paral·lel, he creat un segon bloc més personal que el primer. Hi aniran a parar aquells apunts que tenen més a veure amb la meva vida: el dia a dia, els records, les anècdotes, els viatges, les pel·lícules que veig, les exposicions que visito... El títol del bloc l'extrec també d'un tema de Simon i Garfunkel, per variar: Els sons del silenci. Una persona tan pregonament "silenciosa" com jo emetré al ciberespai uns "sons" en forma d'apunts.
Naturalment, no escriuré dos apunts cada dia de l'any. Feina rai per idear, redactar i corregir-ne un. Es farà el que es pugui, que ja és molt. No m'hi guanyo la vida, precisament.
jordicc |
Bloc |
diumenge, 19 de juny de 2011 | 13:04h
[Transcripció del comentari que avui he penjat a l'apunt 'Indignat amb Vilaweb' del bloc de Jaume Renyer]
El Jaume explica molt bé una sensació que jo també estic experimentant des de fa un temps. La meva relació amb Vilaweb fa quatre anys que dura. Hi mantinc un bloc bastant seguit. Sempre hi he apreciat la decidida aposta que ha fet per innovar en el terreny del periodisme i les noves tecnologies. M'agrada molt la seva visió Salses-a-Guardamar de país, que tant trobo a faltar a TV3 o als diaris de paper. Aprecio també el seu esforç constant per oferir una informació equilibrada, en tots sentits. Malgrat això, jo també manifesto la meva discrepància amb el tractament informatiu que està rebent tot el fenomen dels "indignats". Per mi, va tenir un interès informatiu i un fenomen a tenir en compte al principi, amb la manifestació del 15-M i les acampades posteriors (més o menys espontànies), pel que tenien de toc d'atenció a l'actual estat de coses. Els esdeveniments posteriors (degradació de les acampades, agressió als parlamentaris...) tenen també interès però en cap cas se'ls ha de donar la justificació que sembla (sembla) els està donant Vilaweb. Això fa que m'hi senti una mica incòmode i, veient els comentaris que està rebent el Jaume (alguns ben penosos, per cert), també fa que em senti en minoria. Això no vol dir que plegui veles, al contrari. No els donaré aquest gust a alguns.
jordicc |
Bloc |
dimecres, 13 d'abril de 2011 | 22:38h
Aquest és l'apunt número mil de Les aigües turbulentes. A què podria dedicar-lo per commemorar aquesta xifra rodona? Autopluja d'idees.
Puc dedicar-lo, entre l'enuig i la decepció, als 62 diputats de Convergència i Unió, que una vegada més han jugat al "sí-però-no", a l'"encara no toca" o a allò tant catalaníssim del "vols dir?". Amb la seva abstenció (per què no votaven que "sí" directament si no estan d'acord amb la llei de la independència?) l'únic que fan és posposar, procrastinar com es diu ara, el que ja és tota una evidència: que el progrés dels catalans i la plenitud nacional, cultural i lingüística de Catalunya només seran possibles amb la consecució d'un estat propi.
Puc dedicar-lo, per exemple, a tot aquest merder de les retallades sanitàries. Costa molt poc criticar-les o posicionar-se obertament en contra. És més complicat proposar quines alternatives hi ha en el context de crisi econòmica i en la necessitat (Europa mana) de reduir el dèficit. Que la tisorada és necessària sembla indiscutible, però que les prestacions bàsiques han de continuar, també. Només dues notes, una mica provocatives. Tot i que les protestes i mobilitzacions d'aquests dies es fan amb la lloable intenció de defensar l'estat del benestar, em pregunto si el que amaguen no són, sobretot, interessos professionals, corporatius o laborals. Que no dic que no siguin legítims, ull. La segona observació és que no deixa de ser una incoherència que qui tant defensa la qualitat del servei sanitari (els propis professionals) ho faci amb vagues o tallant carrers. Bonica manera de contribuir a la qualitat del servei i a evitar la crispació de la societat, francament.
Puc dedicar el meu apunt milenari a la trista situació en què es troba Acció Cultural del País Valencià. Ja se sap, el president Camps (quin greu em sap que es digui com ma mare!) no perdona i la quantiosa multa dels repetidors de TV3 s'haura de pagar sí o sí. Multa més recàrrec més interessos de demora, 800.000 de l'ala. Una vegada més es passarà el plateret i una vegada més la societat, aquesta beneïda societat civil que a vegades no ens mereixem, respondrà per treure ACPV de la delicada situació econòmica a que l'ha portat el xiquet dels tratxes i la seva paranoica política anticatalana.
Essent l'apunt número mil i per tant de celebració, podria haver parlat de satisfacció per haver arribat fins aquí, de ganes de continuar endavant, d'agraïment a tots els meus lectors i comentaristes, però només m'han sortit que autopropostes per parlar de la nostra trista realitat: partits d'aquí que fan el joc als partits d'allà, la crisi de l'estat del benestar (quan no tenim ni estat ni benestar) o l'eterna lluita entre David (nosaltres) i Goliat (ells).
És el que hi ha. Sempre queda el consol de saber que David va acabar vencent Goliat. El problema és saber tirar bé la pedra i encertar. I parlo metafòricament, no cal dir-ho.
jordicc |
Bloc |
diumenge, 2 de gener de 2011 | 18:08h
Amb el nou any, trec a la llum el tercer recull de Les aigües turbulentes. Es titula Ben distrets i comprèn la majoria d'apunts publicats entre abril de 2009 i agost de 2010. Podeu adquirir el llibre o descarregar-lo de franc aquí. Disponibles també els dos títols anteriors: Patates i creïlles i Cafè sol?
jordicc |
Bloc |
dimecres, 29 de setembre de 2010 | 21:07h
Després d'uns dies de vacances, aquest bloc reprèn la seva activitat, i ho fa en un dia més aviat trist i galdós per tothom. Comparteixo l'estat d'emprenyament dels treballadors i de la societat en general per l'erràtica manera de prendre les decisions, però em pregunto si ha beneficiat algú la vaga general d'avui. A l'economia no, ni a la d'aquí ni a la d'allà. Als empresaris tampoc i als treballadors encara menys, tan els que hi han participat de grat com els que ho han hagut de fer per força, tan els que volien fer-la i l'han feta com els que no han pogut. Potser només els quatre eixalabrats habituals, els del contenidor cremat i de l'aparador fet a miques, són els únics que han tingut una alegria al cos. Doncs quina gràcia, tu.
Enmig d'una jornada tan penosa, aquest bloc sí que té una alegria per donar als seus cada vegada més nombrosos lectors: ha arribat als 100.000 visitants. Una alegria que cap piquet "informatiu" podrà evitar.
jordicc |
Bloc |
dimecres, 27 de gener de 2010 | 20:38h
El bloc Les aigües turbulentes compleix avui tres anys de vida. Tres anys d'opinions sobre el nostre país i els veïns de ponent. Tres anys a favor de la llibertat i contra els seus enemics. Tres anys de "batalles per la llengua". Tres anys de cròniques de viatges. Tres anys de crítiques de cinema. Tres anys de "anuncis que em posen nerviós" (bé, la secció només té un any de vida). Tres anys recopilats en llibres (Patates i creïlles, Cafè sol?i el tercer, que ja està en camí). Tres anys de comentaris, de crítiques o de puntualitzacions, a càrrec de persones que m'han visitat més de 70.000 vegades. Això continua. Moltes gràcies a tots.
jordicc |
Bloc |
dilluns, 31 d'agost de 2009 | 20:15h
Avui, propaganda personal. Com ja vaig anunciar fa algun temps, he publicat el meu segon recull d'apunts del bloc, titulat Cafè sol?L'edició definitiva (fins ara era una edició sense corregir) ja està a la vostra disposició a lulu.com de franc (versió electrònica) o pagant (versió en paper). També hi trobareu el primer recull Patates i creïlles.
jordicc |
Bloc |
dimarts, 16 de juny de 2009 | 19:50h
Acabo de veure el reportatge de Vilaweb TV sobre la celebració dels cinc anys de blocs a MesVilaweb. M'hagués agradat assistir-hi però un fort refredat que ja fa cinc dies que em fa la guitza m'ho va impedir. Com diu un dels entrevistats, la festa va servir per posar cara a blocaires molt seguits i per comprovar que, sí, són de carn i ossos. El reportatge m'ha permès conèixer, per exemple, col·laboradors habituals com el de les Totxanes o la senyora de Vietnam. També hi surten altres tres blocaires que són especials per a mi: Anna Portell (de Mortadel·la casolana), amb qui he intercanviat comentaris; Marc Belzunces, a qui vaig dedicar un apunt solidari en ocasió del seu afer amb la justícia espanyola; i Xavier Mercadé (de Rock Viu), que va mostrar una sana enveja el dia que vaig publicar al meu bloc que havia volat al mateix avió que Chuck Berry. A tots ells, una cordial salutació.
Els blocs de MesVilaweb han fet cinc anys. Són (som) una gran família que s'expressa amb complerta llibertat sobre absolutament tot. Un espai d'opinió, de diàleg, d'acords i desacords, dels temes més públics a les parcel·les més íntimes, de la crítica més vitriòlica a l'expansió més poètica. I tot, com s'ha dit, amb una "filosofia", amb una manera de concebre una societat i imaginar un país. Tothom hi col·labora desinteressadament i cadascú segons les seves possibilitats. Jo porto fent-ho dos anys i mig (casualment, la meitat del què celebrem) i em comprometo a seguir col·laborant-hi durant molt més temps, perquè m'ho passo molt bé escrivint sobre llibertats, Tarragona, llengües, polítics o dèries personals.
Cinc anys. Que en siguin molts més.
[A la imatge, Biel Mesquida, fundador de l'invent]
jordicc |
Bloc |
diumenge, 3 de maig de 2009 | 18:14h
Dues bones notícies per a aquest bloc.
Una, que ja he assolit 50.000 visites. Gràcies a tots, coneguts i desconeguts.
L'altra és la publicació del segon recull d'apunts del bloc en forma de llibre. L'he titulat Cafè sol?, igual que un dels apunts, comprèn el període entre abril de 2008 i abril de 2009 i està autoeditat a www.lulu.com, com el primer recull Patates i creïlles. Tots dos es poden aconseguir gratuïtament (descàrrega en pdf) o bé pagant (enquadernat en paper) a les següents adreces:
jordicc |
Bloc |
dissabte, 6 de desembre de 2008 | 19:11h
Un company blocaire (l'autor de "La Finestra Fotogràfica") em pregunta si la foto que acompanyava el meu apunt d'ahir, sobre un episodi a una benzinera, la vaig fer jo mateix. Ben cert que no. La imatge està "afusellada" de la xarxa, com totes les dels altres apunts. El mètode que faig servir és simple: poso una paraula relacionada amb el tema de l'apunt al Google (webs o imatges), i quan en trobo una d'adequada, clico guardar como, la penjo a l'esborrany i ja està. Espero que això no sigui il·legal o que lesioni els sacrosants drets d'autor de ningú, però si és així, la retiro ipso facto.
En concret, la foto d'ahir, que representava un detall d'un surtidor de benzina, està extreta d'una web de la Diputació de Barcelona sobre temes mediambientals, titulada, molt enginyosament, "Sostenible" (www.sostenible.cat).
jordicc |
Bloc |
divendres, 21 de novembre de 2008 | 18:03h
Ahir el bloc va superar la ratlla de les 40.000 visites. Algunes dades i curiositats dels darrers mesos són aquestes:
* 460 apunts classificats en onze categories diferents, la darrera de les quals, Barcelona. * S'ha publicat un apunt en francès i un altre en idioma barrufet. * 285 comentaris rebuts, tots acceptats. * Polèmica més interessant, la que va originar la campanya "Tibet Llibertat", coincidint amb els Jocs Olímpics de Pequín. * En els darrers mesos, he donat d'alta el bloc a Cercabloc i a Bloguzz, que em proporcionen altres dades útils de freqüència de visites i rànquing per llengua, àmbit territorial i tipus de bloc. * El 8 de juliol vaig iniciar el costum de no posar fotografia com a senyal de dol per la mort d'algú proper. Malauradament, ja ho he hagut de fer en dues ocasions.
Dono les gràcies, una vegada més, a tots els visitants, lectors i comentaristes del bloc.
jordicc |
Bloc |
dimarts, 4 de novembre de 2008 | 19:44h
Avui toca auto-bombo. El bloc Les aigües turbulentes ha experimentat, en els dos darrers mesos, una espectacular pujada entre els blocs inscrits a Bloguzz. Heus aquí la comparativa entre els dos darrers mesos:
30 de setembre de 2008
Puntuació general: 4.667 Posició general: 33.959 sobre 52.419 blocs Posició blocs en català: 478 sobre 727 Posició blocs en català i personals: 85 sobre 124 Percentatge d'influència absoluta: 23%
31 d'octubre de 2008
Puntuació general: 25.049 Posició general: 11.528 sobre 52.620 blocs Posició blocs en català: 88 sobre 734 Posició blocs en català i personals: 15 sobre 126 Percentatge d'influència absoluta: 36%
Una alegria de tant en tant no fa cap mal, i la vull compartir amb els meus lectors, fidels o ocasionals, que són en definitiva els que donen rellevància al meu bloc.
Coses de la vida. Mentre l'Avui i El Punt s'uneixen en un sol diari, el bloc Les aigües turbulentes es divideix en dos. Com que he passat de ser adherit a ser col·laborador de Vilaweb, tinc dret a dos blocs, i això em permetrà posar en pràctica una idea que feia temps que em donava voltes pel cap. Les aigües turbulentes va néixer amb l'etiqueta "bloc personal", autèntic calaix de sastre on hi he abocat de tot, des del comentari d'una notícia fins a la crítica de la darrera pel·lícula, des de cròniques de viatges fins a opinions sobre temes polèmics, des de felicitar el Nadal als lectors fins a introduir-hi algun verset... No em convencia tanta barreja i la iniciativa de +Vilaweb m'ha permès introduir-hi una certa especialització.
Aquest és l'apunt número mil de Les aigües turbulentes. A què podria dedicar-lo per commemorar aquesta xifra rodona? Autopluja d'idees.
Amb el nou any, trec a la llum el tercer recull de Les aigües turbulentes. Es titula Ben distrets i comprèn la majoria d'apunts publicats entre abril de 2009 i agost de 2010. Podeu adquirir el llibre o descarregar-lo de franc 
Després d'uns dies de vacances, aquest bloc reprèn la seva activitat, i ho fa en un dia més aviat trist i galdós per tothom. Comparteixo l'estat d'emprenyament dels treballadors i de la societat en general per l'erràtica manera de prendre les decisions, però em pregunto si ha beneficiat algú la vaga general d'avui. A l'economia no, ni a la d'aquí ni a la d'allà. Als empresaris tampoc i als treballadors encara menys, tan els que hi han participat de grat com els que ho han hagut de fer per força, tan els que volien fer-la i l'han feta com els que no han pogut. Potser només els quatre eixalabrats habituals, els del contenidor cremat i de l'aparador fet a miques, són els únics que han tingut una alegria al cos. Doncs quina gràcia, tu.
El bloc Les aigües turbulentes compleix avui tres anys de vida. Tres anys d'opinions sobre el nostre país i els veïns de ponent. Tres anys a favor de la llibertat i contra els seus enemics. Tres anys de "batalles per la llengua". Tres anys de cròniques de viatges. Tres anys de crítiques de cinema. Tres anys de "anuncis que em posen nerviós" (bé, la secció només té un any de vida). Tres anys recopilats en llibres (
Avui, propaganda personal. Com ja vaig anunciar fa algun temps, he publicat el meu segon recull d'apunts del bloc, titulat 
Un company blocaire (l'autor de "La Finestra Fotogràfica") em pregunta si la foto que acompanyava el meu apunt d'ahir, sobre un episodi a una benzinera, la vaig fer jo mateix. Ben cert que no. La imatge està "afusellada" de la xarxa, com totes les dels altres apunts. El mètode que faig servir és simple: poso una paraula relacionada amb el tema de l'apunt al Google (webs o imatges), i quan en trobo una d'adequada, clico guardar como, la penjo a l'esborrany i ja està. Espero que això no sigui il·legal o que lesioni els sacrosants drets d'autor de ningú, però si és així, la retiro ipso facto.
Ahir el bloc va superar la ratlla de les 40.000 visites. Algunes dades i curiositats dels darrers mesos són aquestes:
[Transcripció del comentari que avui he penjat a l'apunt 'Indignat amb Vilaweb' del bloc de Jaume Renyer]
El Jaume explica molt bé una sensació que jo també estic experimentant des de fa un temps. La meva relació amb Vilaweb fa quatre anys que dura. Hi mantinc un bloc bastant seguit. Sempre hi he apreciat la decidida aposta que ha fet per innovar en el terreny del periodisme i les noves tecnologies. M'agrada molt la seva visió Salses-a-Guardamar de país, que tant trobo a faltar a TV3 o als diaris de paper. Aprecio també el seu esforç constant per oferir una informació equilibrada, en tots sentits. Malgrat això, jo també manifesto la meva discrepància amb el tractament informatiu que està rebent tot el fenomen dels "indignats". Per mi, va tenir un interès informatiu i un fenomen a tenir en compte al principi, amb la manifestació del 15-M i les acampades posteriors (més o menys espontànies), pel que tenien de toc d'atenció a l'actual estat de coses. Els esdeveniments posteriors (degradació de les acampades, agressió als parlamentaris...) tenen també interès però en cap cas se'ls ha de donar la justificació que sembla (sembla) els està donant Vilaweb. Això fa que m'hi senti una mica incòmode i, veient els comentaris que està rebent el Jaume (alguns ben penosos, per cert), també fa que em senti en minoria. Això no vol dir que plegui veles, al contrari. No els donaré aquest gust a alguns.