atz |
Altres |
divendres, 5 de juny de 2009 | 18:11h
Fa unes quantes setmanes que el diari El País va difondre unes imatges colpidores. Es tracta de les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del metro de Madrid el fatídic 11 de novembre de 2007 quan un militar neonazi que anava camí d'una manifestació de Democracia Nacional va assassinar amb premeditació a un jove de 16 anys, Carlos Javier Palomino. Tot i que fa temps que va sortir el vídeo encara no l'havia intentat veure, no en tenia ganes, ja sé com acaba. Avui m'he decidit a fer-ho però no l'he acabat, no he pogut. Quan veig les imatges de l'assassí amb un punyal de 25 centímetres apunt per arrancar la vida al primer jove que entri al metro sabent que eren antifeixistes haig de parar. (segueix)
atz |
Altres |
divendres, 2 de maig de 2008 | 12:24h
Porto quasi un mes sense escriure res al bloc i l'activitat ha decaigut força. Jo, que sempre he criticat l'abandonament dels blocs, soc víctima de les meves pròpies paraules. No és res de nou, parlo massa que sovint em trago les meves paraules lletra per lletra, però vaja, no em preocupa massa. Han estat unes setmanes força embolicades. Vam passar les eleccions d'estudiants a la UB, molta feina amb el SEPC (i la que encara ens queda per fer). L'abril sempre és un mes mogut: l'aniversari de l'assassinat d'en Guillem, Sant Jordi, el 25 d'abril (amn 3 hores tirats a la via i una gran nit)... i quan s'acaba... l'1 de maig! Aquí és quan realment et fots la gran òstia, l'1 de maig. El dia dels treballadors és el terror dels estudiants: els exàmens no s'acosten, senzillament arriben!
La meva capacitat de comunicar-me amb vosaltres en aquest espai que compartiu amb mi disminueix dràsticament. En menys d'un més tinc el primer examen i la broma s'allargarà fins a finals de juny. Enguany no estan del tot mal posats al calendari ja que podré gaudir de Sant Joan (tot i no haver acabat) i amb una mica de sort baixar al sud a final de mes per participar del ritual valencià dels bous (si es pensen que correré amb vaques i bous ho porten clar, a mi que em deixin la cassalla!). La veritat és que encaro aquesta avaluació amb pocs ànims però amb dos actius importants: el gener vaig deixar la cosa prou ben situada i soc conscient que no hi ha més remei que currar per aprovar.
Aquest és un d'aquells articles que mai acabo publicant. S'acaben quedant com a esborranys fins que al final, al cap de mesos, els esborro de l'arxiu sense que ningú els llegeixi. Així doncs, no m'allargaré més, a veure si d'aquesta manera aconsegueixo publicar l'article.
Salut i molta sort als qui tingueu exàmens! Guanyarem!
atz |
Altres |
diumenge, 3 de febrer de 2008 | 13:55h
Ja he acabat els exàmens parcials del gener. Tot i que aquest any només tinc un cap de setmana de descans ja que demà mateix torno a la càrrega a la universitat, m'he tret tot un pes de sobre. Esperem que els resultats siguin proporcionals a l'esforç que he fet. Tinc l'amarga sensació que la cursa cap als exàmens finals del juny i les neteges de setembre ja ha començat.
Aquest mes de gener d'absència blocaire ha passat de tot i moltes coses que colia comentar és possible que ja no comenti. D'altres us asseguro que encara que hagin passat en diré la meva. Però per començar, i com que després d'un cap de setmana de celebracions la meva lucidesa mental és més que limitada, us deixo amb un calendari d'activitats que us recomano. (segueix)
atz |
Altres |
dilluns, 17 de setembre de 2007 | 11:50h
Veig al bloc d'en Jordi de Gràcia [enllaç] aquest vídeo que la gent de Sabadell ha fet dedicat al seu alcalde Manulet Bustos. Com també diu en Jordi, sobren les paraules, genial.
atz |
Altres |
diumenge, 19 d'agost de 2007 | 16:03h
Els darrers dies he parlat molt sobre el suïcidi i l'eutanàsia. La mort de Lluís Maria Xirinacs a Ogassa, al cor de la Catalunya Vella, i la manera com va marxar de vacances han estat motiu de debat. Hi ha qui l'ha acusat de covard i de fugir, de boig... Possiblement, de totes les reaccions públiques a la seva mort la que més m'ha sorprès i però també agradat és, qui ho havia de dir, la de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Gatalunya. La seva frase, si fa o no fa, deia: ens va fustigar en vida i ens ha fustigat amb la seva mort. Exactament, en Lluís Maria va marxar donant una darrera lliçó de dignitat a la classe política catalana i una nova empenta al poble català per seguir lluitant incansable per la seva llibertat.
Però no és el comiat d'en Lluís Maria del què vull parlar sinó precisament del dret de les persones a morir lliurement. Sovint quan es parla de l'eutanàsia es fa en defensa o en atac al dret a morir dignament. Cada vegada que penso en el significat d'una mort digne només puc arribar a una conclusió: una mort lliure. Una mort digne va més enllà de fer-ho sense dolor ni patiment. D'altra banda, una mort contra la pròpia voluntat pot ésser una mort inequívocament digne, a la de Lluís Companys em remeto com a exemple. Però quan parlem de la mort voluntària, la d'un mateix i per pròpia decisió, només la llibertat pot suposar dignitat. Tant injust és acabar amb la vida d'hom contra la pròpia voluntat com impedir-ne el volgut final. (segueix)
