Llegeixo estupefacte la notícia publicada a Llibertat.cat sobre la reforma de l’Impost de Successions, amb una divertida –i enganyosa- imatge on diu “No successions, contra l’espoli fiscal”. Darrerament se n’ha parlat molt d’aquest impost, quelcom molt útil per desviar l’atenció sobre els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat, la crisi econòmica, etc. S’han dit moltes bajanades per justificar-ne la supressió però de tot plegat només hi ha dues opcions coherents. La primera és la liberal, aquella que defensa la dreta, també la dreta socialdemòcrata, és clar, que consisteix en reduir els impostos al màxim per afavorir tant l’estalvi com el consum i que els diners es quedin en mans privades i no públiques, que per això la propietat privada és un dret humà més important que el de la vida. L’altre, la d’esquerres, que és la que defensa que aquell que no s’ha treballat ni un cèntim ha de pagar per allò que li plou del cel. Plantejats els dos extrems de manera un tant barroera i un tant còmica –que no enganyosa-, passem a fer un anàlisi més detallat sobre el tema. (segueix)
Cada
vegada que arriben eleccions sorgeix el dubte sobre què hem de fer,
sobre quina és la millor opció davant de la cita de la democràcia
formal en que vivim. Abstenir-se, anar a votar, a qui anar a votar… La
manca d’un referent estable de l’independentisme d’esquerres a les
urnes més enllà de les eleccions municipals en unes desenes de
municipis, agreuja aquest dilema per a aquells que volem que el nostre
vot sigui quelcom més que una papereta en una urna cada quatre o cinc
anys.
Sóc dels què pensa que cal utilitzar tots els mitjans que
tinguem a l’abast per tal de construir el nostre projecte polític, que
no és altre que la independència dels Països Catalans i l’alliberament
social de les classes populars. Aquesta màxima de Malcom X, la de per
tots els mitjans necessaris, passa també per concórrer a les eleccions
malgrat aquestes suposin participar del joc de la democràcia formal.
Cal que analitzem en cada moment quina és la conjuntura del moment i
com podem treure profit davant d’una cita electoral. A voltes, reclamar
l’abstenció pot ser una bona eina, però altres vegades la millor pot
ser presentar-s’hi per tal de recollir el suport que el treball diari i
constant des de la base, des de l'honestedat i el combat quotidià en
tots els àmbits ens hem guanyat. (segueix)
La crisi econòmica, ara que ja ni tant sols el govern espanyol la nega,
és una situació que tenim sobre. Ens afectarà a tots en major o menor
mesura, però tot apunta a que en ve una d’aquelles que a tothom
esquitxa. Òbviament, n’hi ha que tenen reserves per passar-la sense
problemes, però aquests no seran pas objecte dels meus comentaris.
Escric aquest article en relació amb l’anàlisi de conjuntura que ha publicat Endavant-OSAN
aquest mes d’agost. Es tracta d’una crítica constructiva, d’algunes
aportacions al debat entorn què cal fer en aquest moment i d’alguns
elements que crec que hi manquen. Possiblement les reflexions fan força
més enllà de l’anàlisi, però desgillar certes coses no és massa fàcil.
En general el document fa un bon anàlisi de la situació econòmica
actual. Possiblement hi ha moments en que hi ha un excés de dades sense
després ser massa tractades (massa llistats de noms d’empreses, etc.)
que tot i que donen rigor a l’estudi, no són prou explotades com a font
d’informació. Però no és sobre la metodologia que vull parlar, sinó
sobre l’estratègia que l’Esquerra Independentista i la anticapitalista
en general ha de seguir en un moment clau com és el de la crisi del
sistema econòmic actual. És per això que el text va força més enllà de
l’anàlisi d’Endavant i que s’hi creuen diversos temes. (segueix)
Article publicat a Llibertat.cat [enllaç]
Article publicat a Llibertat.cat [
