A quarts de tres de la matinada del dia 6 de gener es va detenir en David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, amb un espectacular desplegament policial quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo i, sense informar-lo sobre el motiu de l’arrest, el van traslladar a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Hi passà la nit, fins que el van traslladar al jutjat de guàrdia de la vila on, finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, li van comunicar el motiu de la detenció i de l’empresonament immediat.
La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.
Malgrat que la mateixa legislació estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcehttp://davidvilafranca.blogspot.com/lona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han passat deu anys des d’aquells fets del 12 d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha continuat treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca. La seva militància és àmpliament coneguda perquè és una de les persones que regenta la seu social de l’Associació Cultural La Fornal. Però l’activa militància d’en David es remunta a anys enrere, a la lluita contra el Servei Militar Obligatori. S’hi comprometé fent-se insubmís i va ser condemnat.
Aquests anys de lluita i compromís han situat en David en la lògica de la persecució política, i expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:
— Considerar com a antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.
— Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Aquests fets ja jutjats suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, són incompatibles amb la privació de llibertat. A més, les penes d’aquesta condemna van prescriure el 2005. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc; victòria parcial dels qui, com en David, continuen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
— Enviar-lo a la presó per la ben poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després d’uns quants mesos d’estar oficialment en crida i cerca, ningú no havia notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrere la barra de La Fornal i, com un independentista més, sortir contínuament al carrer per mobilitzar-se en diferents lluites.
Avui, anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, en David arrossega una ordre de crida i cerca que implica l’ingrés immediat a la presó.
Per això, exigim que s’arxivi immediatament el cas i que, en conseqüència, es deixin sense efecte tant l’ordre de crida i cerca com la citació que obliga en David a comparèixer davant la justícia espanyola per ingressar a la presó.
ui guaita la bandera dels estats units com un somni de llibertat?
Algú com jo? que la vaig perdre rera en un viatge estúpid , en una estupida balsa i vaig renunciar a ella per sempre, i ara busco el meu lloc que no existeix, on em queixo i ningú em sent, on no soc ningú, i visc on ningú, en una escala ficticia, que em porta a un pis improvisat on hi tinc una llibreta, on escric, visca sud-amèrica ,lliure i socialista, en llibertat.
Qüotidianament diem "pípi" al fet d'anar a orinar, o sigui pixar, als meus fills o jo mateix quan vaig a tocar-me-la, de la mateixa manera ho podem dir dels gossos, quan fan "pípis" per les cantonades. Fins aquí una petita explicació per poder entendre millor la teoria dels "pípis".
Detenen l'egarenc Franki, condemnat per haver ultratjat la bandera espanyola
Alerta Solidària preveu que el faran entrar a la presó d'ací a pocs minuts · El Suprem espanyol va desestimar fa dues setmanes el recurs presentat per l'advocadessa
Els Mossos d'Esquadra han detingut el jove egarenc Francesc Argemí, Franki, condemnat el 2005 a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat la bandera espanyola i haver atemptat contra l'autoritat el 2002 (vegeu-ne un reportatge de VilaWeb TV), segons explica el col·lectiu Alerta Solidària. El Tribunal Suprem espanyol va denegar fa dues setmanes que s'admetés a tràmit el recurs interposat el 2005 per la seva advocadessa, Montserrat Salvadó, i ara estava a l'expectativa de rebre la notificació oficial d'ingrés a presó. Alerta Solidària critica que no s'ha seguit el procediment ordinari per a detenir-lo.
També temia que el jutjat número 2 de Terrassa executés la sentència de seguida que rebés la notificació del Suprem espanyol. Si encara no s'havia fet efectiva, era perquè hi havia un recurs. Però des de la desestimació, la justícia espanyola tenia via lliure per a fer-o entrar a la presó, encara que la defensa apel·li a Estrasburg.
El col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa va fer dijous al vespre una concentració de suport a Francesc Argemí que va aplegar una vuitantena de persones, que van voler fer arribar la protesta al ple municipal.
mut, de cridar-te, trist, de no tenir-te, cec, de llegir-te, capgirat, d´endreçar-te, embriac, de tant brindar-te, solidaritzat, de no socialitzar-te, sord, de cantar-te, enyorat, de no compartir-te, nu, de vestir-te, i enamorat, d´imaginar-te.
Estado de derecho, democràcia, paz, marco legal, institucion,libertades, sonen mes que suades, el Partit Popular les utilitzava a cada moment i el PSOE al poder n'apres bé la lliçó de la repressió.
Avui al migdia es feia l'inauguració dels nous jutjats de Vilafranca del Penedès, i es contava amb la presència de la consellera Tura, prop de tres-cents veïns de la Granada del Penedès s'han personificat davant dels jutjats per demanar una solució per al seu poble i els seus veïns que viuen atemorits pel comportament violent i incivic d'una família veïna del poble, al final la consellera a parlat amb els representants del col.lectiu a la sortida, a l'entrar a expressat: un any sense fer res,i ara en venen a tocar els collons, i al sortir: jo sóc consellera de justícia ifaig jutjats, i això he vingut a fer, inaugurar un jutjat . Bravo !! quina eloqüència i quina efectivitat.
Un guardia civil ha agredit una dona gran i aquesta ha hagut de ser atesa per una ambulància, altre gent ha rebut cops i que fort es veure gent gran encarant-se a la policia.
Molt be pel poble de la Granada .
Com diu el Cesk, si aquesta es la seva democràcia, la desobediència segueix sent l'única sortida.