Sota la caseta de dalt de l’arbre hi hem fet un mon en un pam i mig, tothom hi es benvingut, tothom hi es convidat, tot aquell que s’abanderi del respecte hi es ben rebut, en el nostre mon el respecte es mutu, no es, el nostre mon el delimitem quatre franges en un punt, d’aquí en fem la nostra senyera i per totes les nit patides hi posem un estel, i d’aquí l’anomenem el nostre emblema, una senyera estelada; com be us deia tothom i es ben rebut, tant ben rebut com aquella llum , aquella llum que entra pel sud, i emplenade claror tots els racons, enlluerna per igual a tots els racons, ni mes ni menys, a tots per un igual, la nostra parla com aquesta que llegiu , i amb això el nostre mon resta unit per quelcom mes que un mar , de Fraga a Maó , de Salses a Guardamar i amor a cada port, però els de dalt de l’arbre van sortir del no res i han assolit els cims mes alts de la misèria, no obstant la terra no es lliure i l’aire es brut, el mar es molt mes verd del compte i existeix la llei de l’embut, vivim fent víctima la generositat de la terra i no oblidem la cruesa del sometent , nosaltres fem i ells ho anomenen , la nostra remor els fa nosa , com de bonic seria sortir al carrer i no trobar-se amb dos indrets, Anhelem claror, una altra llum que de ben segur farà les ombres mes curtes i primes, a cops escalfarà poc, però serà una altra llum, una altra llum que assecarà la saó en irregulars esquerdes i les peculiars llàgrimes dels ceps com vitralls guarniran el camp,
en aquesta altra llum s’assenyalarà el fum, el fum d’un foc difunt, d’una brasa roja en un, un per un, aclarint el sol d’un dia fotut, un mati de malura vençuda, serà ja de nou una altra llum, cap color uniforme i com no! Cap uniforme, farà paisatge de l’horror,
de la por d’ésser, desapareixent entre foscors simultànies a tall de ferir,a tall de robar-nos la claror, aquesta altre llum que anhelem i que mica en mica anem rebent.
ot de cop tres passes, ...Okupa i resisteix, rera tres passes, una passa, ...Independència o mort, i com crida una plaça, ...El penedès es mor. i rera milers de passes, ...Us volem a casa.
Per les parets , ressonen consignes de guerra, esperant resposta.
I una dona lliure, lliure fets i actes en una botiga compra, amaga preus i tiquets, un fet que la fa lliure d’allò que li controla l’horari i el sou, viu sense control sota d’una ombra que li ofereix aquell que li nega el sol, el somni, el dubte constant de viure en una mentida, com les ones del mar esquitxen i entre salt i salt s’enfilen fins que l’ensorren, el somni de viure d’allò que voldria ser de gran, sense mesurar la seva solidaritat a mida de les seves necessitats.
Arrel de naixement de la meva filla Ona, he fet dues setmanes de vacances a la feina, així doncs en aquest temps he fet totes les feines de la llar, he vestit, portat i recollit el nen a l'escola, he fet dinar, sopar i esmorzars, a banda d'omplir el rebost i la nevera havent anat a comprar.
Per sort la meva, aquest dilluns torno a la meva feina que es compren de reparar, mantenir i instal.lar aparells d'aire condicionat industrial, unes vuit o deu hores diàries i així podré baixar el ritme i reposar.
Set línies dedicades a l'ésser més fort que conec: La dona.
T
