Hi ha una cosa que fa que la meva feina m'agradi més, pujar als terrats dels edificis...
Balcons idèntics, finestra, serralada i vista idèntica, diferentes vides en idèntics habitatges, inèdites vides, rera finestres clivellades, els que arriben... els que s'en van... els que es voldrien quedar i els que no poden marxar, la calor, aquesta vogor que s'apodera de tots en idèntic procès de migdiada, a qui en te, a qui no en te, a qui n'hi sobra i en malgasta i el que només rep, sota el mateix procès de migdiada, en inèdit somni, neguit de llit sobtat, qui vol reviure, ho fa a partir de les tres de la tarda.
Us vull presentar l'Ona Saumell Hill, va nèixer el dia nou de febrer passats vuit minuts de les nou del vespre, a la ciutat de Barcelona ,dos quilets amb nuocents cinquanta grams de pès i quaranta-nou centimetres, avui hem aterrat a casa, la Gemma esta molt cansada però s'en refarà i el Pol n'esta molt content i orgullòs de ser un germà gran.
Vull agraïr tots els sms que vam rebre de felicitació.
Estic d'acord en qualsevol comentari accentuant el fet de trobar-ho tot plegat un xic mediòcre, però visca el Barça.
I jo sempre he pensat que l'educació envers els fills ha d'ésser imparcial, però al mateix temps inculcativa, per tot això i molt més l'hi hem comprat una pilota del Barça al Pol.
Avui aquesta doneta fa un any!!
