Perdoneu si sóc així de mal pensat, però la meva opinió és que aquesta proposta de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres té similituds equivalents al que va succeir amb "Ciutadans/Ciutadanos" però en comptes en l'àmbit de les esquerres catalanes espanyolistes, serà en l'àmbit de les esquerres catalanes independentistes o sobiranistes.

"Ciutadans/Ciutadanos" va néixer arran de la crida d'intel·lectuals d'esquerra espanyols que viuen a Catalunya "indignats" per la política del segle XX dels partits  d'esquerra a Catalunya, principalment el PSC. Uns partits que consideraven tacats per la corrupció i que no defensaven els interessos del "Ciutadans/Ciutadanos" a Catalunya. Per aquests intel·lectuals la Generalitat aplicava una política uniformadora pancatalanista i dilapidava els recursos en dèries nacionalistes mentre alhora servia de menjadora de la política catalana. Es consideraven defensors de la llibertat i de la democràcia, contra la imposició del nacionalisme català.

Aquests intel·lectuals d'esquerra espanyolistes, molt d'ells catedràtics d'universitats catalanes i escriptors reconeguts, fan obtenir diners de diferents fons (d'alguns empresaris com Lara del grup Planeta i Rodríguez del Festina) i es veu que també del PSOE que volia dinamitar la dèria "nacionalista" del ex-President Maragall quan va pactar amb ERC.

Després de la crida d'aquests intel·lectuals, es va crear el partit i va guanyar el més intel·ligent, demagog i brillant que es va presentar a l'assemblea constituent: l'Albert Rivera. Un jove desconegut en la política, però amb un brillant CV d'estudis a ESADE.

Aquest partit al principi va rebre el suport tàctic dels mitjans de comunicació catalans contraris al PSC-PSOE , és a dir pro-CiU i del PP, perquè així podien debilitar al Tripartit. El problema és que una vegada fet la seva feina, ara s'ha convertit en una amenaça pel mateix PP que l'impedeix créixer més del que ells voldrien. Amb tot crec que pels interessos de (S)pain tampoc els hi va malament que "Ciutadans/Ciutadanos" sigui fort a Catalunya. Recullen vots dels "indignats ciutadans espanyols" que són d'esquerra i que si no existeixin,  malgrat tot, potser acabarien votant a un PSC-PSOE (que encara té una mica d'ànima catalanista) o pitjor a Inciativa-Esquerra Unida.  Per entendre una mica més com va sortir aquest partit lerrouxista recomano que llegiu aquest magnífic i llarg article de Jordi Graupera al SingularDigital.cat: Un dels nostres: Qui és l’Albert Rivera?

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, quan diuen que ells volen només impulsar aquesta alternativa política, actuen igual com van fer fa 8 anys grup d’intel·lectuals autobatejats ‘ilustrados del siglo XXI’, (Espada, De Carreras, Pericay...). M'agradaria estar equivocat, però la meva intuïció em diu que acabaran creant un partit amb tics lerrouxistes que farà forat a l'esquerra catalana, principalment a ERC, CUP (potser menys perquè tenen un públic més jove bastant tancat en ells mateixos) i Iniciativa-Eua.

Malgrat la Teresa Forcades diu que ella està per l'Estat Propi independentment si s'aconsegueix canviar o no el model de societat que vivim, l'Arcadi Oliveres l'he sentit dir més d'un cop que prefereix no votar a favor de la independència de Catalunya si tot ha de seguir igual. El que no diu l'Oliveres, és que no votant-hi està defensant el status-quo actual espanyol incloent l'espoli fiscal, els atacs a la nostra identitat cultural i lingüística i sobretot avalant la monarquia parlamentaria espanyola que ha permès i ha fomentat tot aquest sistema polític-econòmic del "pelotazo" que fomenta la corrupció i l'especulació.

No sé com l'anomenaran aquest partit, potser es dirà: "Indignats/Indignados" i estic encuriosit per saber quin serà el jove intel·ligent i aprofitat que acabarà sortit escollit per presentar-se a les properes eleccions. També estic encuriosit per veure si endevino quins seran els mitjans de comunicació que donaran suport tàcit a aquesta nova proposta. Ara bé,  aquí faig un crit d'atenció a alguns companys de l'ANC que no caiguin en el parany de voler participar en aquesta nova proposta política. Seria el suïcidi de l'ANC. Per aquí ens poden fer molt de mal.

Per cert, de quines eleccions parlen la Teresa Forcades i l'Arcadi Oliveres?, No havíem quedat que en aquesta legislatura es realitzarà el referèndum per la independència? Quin sentit té crear un partit per presentar-se a unes eleccions que teòricament no es realitzaran o si es fan, seran eleccions plebiscitàries. Si s'acaba fent unes eleccions plebiscitàries, es presentarà aquest nou partit dividint el vot sobiranista entre els votants d'esquerra catalans?

Jo si fos de (S)pain, començaria a crear una alternativa equivalent dins de l'electorat de CiU, amb el Duran i Lleida al capdavant, per així acabar dividint i sobretot barallant-nos entre nosaltres i debilitant el vot sobiranista.

Perdoneu de nou si sóc tant mal pensat, però potser porto massa anys dins del moviment independentista i sóc gat escalat.

Desitjo de tot cor, que els catalans siguem prou intel·ligents per saber conquerir la nostra llibertat. S'ha comès molt greus errors amb les millors de les intencions que ha impedit que Catalunya sigui lliure. A la nostra història n'hi ha a cabassos.

Endavant les atxes!

Fa temps que tinc mandra en escriure articles, a part de la meva situació personal que m'impedeix tenir la tranquil·litat necessària per escriure, penso que la meva tasca d'escriure a favor de la independència de Catalunya, amb tota la modèstia, no és tant necessària com a abans. Ara crec que en el moment que els dos principals partits catalans estan per la independència, no té gaire sentit escriure a favor d'ella. Ja ho fan tot el reguitzell de periodistes, orinadors i articularies propers a aquests partits. A més molt millor que jo.

Però fa setmanes que veig astorat com molts mitjans de comunicació catalans estan sent  còmplices d'una campanya de zitzània en la política catalana, a on s'està magnificant el tema de la corrupció i dels espionatges. Per això m'agradaria fer aquesta reflexió.

La justícia a la Natura no existeix i nosaltres, com animal simiesc que som, tenim en els nostres gens gravats en foc la predisposició a utilitzar en benefici propi tot el que ens pugi ser útil. Però en el moment que es vol construir una societat complexa i justa, artificialment ens hem hagut de dotar d'unes regles que permetin a tots els seus individus a tenir les mateixes oportunitats per reeixir, és a dir, hem hagut de construir una societat amb meritocràcia. Per aconseguir-ho no es pot utilitzar tot el que tenim al nostre abast per benefici propi, malgrat el nostre instint natural ens ho demani fer-ho.

Per una societat amb meritocràcia al 100% sempre serà una utopia. A part de què sempre hi hauria qui parteix d'una posició millor, un altre punt molt important és lluitar contra la corrupció. La investigació de qualsevol cas que pugi fer tuf a corrupció és imprescindible. La corrupció existeix des del primer dia que es va intentar de manera justa qualsevol societat. I existirà sempre.

Com es pot fer front a la corrupció? La sopa d'alls fa temps que es va inventar. Els països més democràtics a on la corrupció és més petita, hi ha varis punts claus que a (S)pain no es dóna i que per mi són imprescindibles per lluitar-hi en contra:

1)     Un sistema de justícia totalment independent, que funciona més o menys ràpid

2)     Un contrapès entre el sistema judicial, executiu i legislatiu de tal manera que els tres pilars bàsics d'una democràcia, es vigilen i es fiscalitzen.

3)     Una societat civil que ja sigui via mitjans de comunicació, o lobbies ciutadans o per organitzacions sense ànims de lucre, està constantment seguint de prop el que fan els seus representants electes i si detecta qualsevol anomalia, exigeix responsabilitats.

Els anglosaxons i també els alemanys, són molt perepunyetes amb certes actituds i accions, que nosaltres, els llatins ho trobem més o menys bé. Un exemple ho tenim amb el tema de la querella que es va presentar contra Laporta i part de la seva junta directiva del Barça pel tema dels avals. La immensa majoria de l'opinió pública, com també dels mitjans de comunicació, trobarien bé que no s'executés la sentència, malgrat s'ha demostrat que van fer un tripijoc legal per amagar les perdudes de la pèssima gestió econòmica de la directiva del Gaspar. Això seria impensable els USA o Alemanya. De fet cap directiva ho hauria pensat fer-ho,  perquè estarien segur que al final s'acabaria descobrint per la denuncia dels socis, tal com ha passat. S'aconsegueix impedir moltes corrupcions quan existeix aquesta convicció que tart o d'hora s'acabarà descobrint. En aquest sentit trobo molt bé, la fiscalització que han fet els socis del Barça que ho ha demandat, malgrat no entenc la sentència i la trobo injusta per la implicació de persones que no hi van participar. En aquest cas, el problema és el pèssim funcionament del sistema judicial espanyol i no de qui ha posat la denuncia.

Si és fes el mateix en molts organismes públics per part dels ciutadans, estic segur que aniríem molt millor. El que passa és que molts ciutadans no senten que el sistema públic és seu, tal com senten els socis del Barça amb el club. Vet a aquí, un dels problemes més importants a millorar per poder lluitar eficaçment contra la corrupció. Si el ciutadà no experimenta que l'estant robant quan hi ha corrupció i en canvi, el sentiment és d'enveja, malament rai.

Espero, però que amb un nou Estat Català, aquest sentiment canvií. Entenc que fins ara el fet de veure que l'administració de l'Estat provenia de Madrid, no és sentís com propi. Però aquests darrers 30 anys amb la Generalitat, no he vist que aquest sentiment  canviés molt. Caldrà canviar-ho. Cal que la majoria dels catalans sentim que tot el que és públic, és nostre i per tant, exigim que s'investiguin, com una cosa normal, qualsevol cosa que pugi fer tuf de corrupció. En cas contrari estarem avalant-la.

Una societat a on no es facin denuncies o es demani que s'investigui presumptes casos de corrupció, no és normal. Per tant, el que ens hauria d'escandalitzar no és que es descobreixin casos de corrupció, sinó que no n'hi haguessin.

Endavant les atxes!!

Fa ja més 50 anys Bob Dylan cantava "Els temps estan canviant" a on avisava a la generació dels seus pares que una nova societat s'estava gestant amb valors diferents dels que fins aquells moments regien en la societat americana.  Recordo quan jo era jove, se'm fotíem de les pel·lícules d'Hollywood a on els protagonistes sempre anaven al psicòleg o es divorciaven cada, dos per tres.

Aquests darrers mesos la meva vida ha canviat radicalment. He passat a tenir més o menys clar quin futur m'esperava pels propers anys, a no saber que pot passar d'aquí uns mesos. Després de 10 anys de casat amb dos fills de 9 i 7 anys, em torno a separar per segon cop. Encara que tinc experiència prèvia, no és pas fàcil. Més vivint a Alemanya sense família i amics.  Però a nivell anímic, la diferència que trobo respecte al primer divorci, és que ho estic portant més o menys bé. No crec que sigui no només l'experiència prèvia o l'edat, sinó que crec que avui en dia, estar separat o divorciat ja no és cap excepció. És cada dia més normal.

Quan amb la meva exparella vam explicar als nostres fills que ens separaven, la veritat és que s'ho van prendre més o menys bé.  La petita Nina, que té  7 anys va dir, "Igual que la Irene i la Silvià" . De fet la majoria  dels amics dels meus fills tenen els pares separats o divorciats. Ara bé, això no treu que no els hi afecti. De moment, per sort, entre nosaltres la cordialitat és bona malgrat tot.

Fa temps que es va acabat allò de què et cases amb la teva parella fins que la mort et separi. Els valors que abans regien les relacions de parella, estan canviant molt ràpidament a la nostra societat.

Però pels espanyols el valor de la unitat de (S)pain sembla que sigui inalterable i eterna. Sembla que no s'han adonat que en els darrers anys, han aparegut molts nous estats i que l'excepció són els Estats com (S)pain format per diferents nacions.

Els espanyols hauran d'acceptar que la unitat de (S)pain es trencarà.

Els temps del que el marit tenia més o menys barra lliure per sotmetre a la muller per impedir que aquesta és separés fa temps que es va acabar. De la mateixa manera, els temps que un Estat tenia barra lliure per sotmetre a un poble per impedir que es independitzés, també s'han acabat. Si això passés seria la fi de la Unió Europea si aquesta ho permetés. 

El que passa ara a Catalunya, és que necessita creure en ella mateixa que es pot separar sense rebre la violència sistemàtica que (S)pain l'ha sotmès durant aquests darrers 300 anys d'història.

Endavant les atxes!!

Avui som dilluns 26 de Novembre, un dia  després de les primeres eleccions plebiscitàries a Catalunya. El resultat no ha estat bo. Però  per ara sabem quina és la "puta" realitat. Sabem de veritat quants diputats independentistes hi ha al Parlament, que per sort són majoria absoluta i sabem quants no ho són. També  mirant els vots podem saber en un suposat referèndum quan podrien votar a favor i en contra d'una manera més fiable que abans.

Hem de reconèixer que havíem pecat de ser massa optimistes. Però  tampoc  podem estripar-nos els vestits. Estem més a prop que fa un any però potser menys del que semblava fa uns dies. Ara toca tancar les dents i treballar de valent.

Per l'altre costat, he decidit no continuar escrivint el diari. No té sentit i tampoc tinc esma per continuar escrivint cada dia.

Aniré escrivint mes espaiadament sobre política i també altres coses.

Fins aviat

Endavant les atxes!!

Karlsruhe - Barcelona

Avui som divendres 23 de Novembre de 2012, dos mesos i 14 dies del #11s2012. El dia s'ha llevat emboirat però no fa fred.  He portat primer la Nina dos quarts de vuit a l'escola i desprès el Jan a dos quarts de nou.  La mare està malalta i m'ha tocat a mi fer-ho tot.

A la feina res d'especial, només al vespre el cap m'ha cridat i m'ha confirmat que m'ha pujat una mica el sou, ja que he complert els objectius d'enguany. Crec que a (S)pain per llei no et poden baixar el sou, però a Alemanya no hi ha cap llei que ho reguli ni tampoc la indemnització si et foten fora. Però els sindicats són molt forts i en aquest sentit quan l'empresa es prou gran per tenir-ne un, hi ha més cura pel treballador que a (S)pain.

Del tema polític avui parlaré que he pogut seguir el discurs del MHP Mas al Palau Sant Jordi via Streamer . M'ha agradat molt i sincerament si m'ho haguessin dit fa un o dos anys no m'hauria pas cregut. M'agradat al final la intervenció del Salvador Cardús que amb la Lloll Bertran i el Miquel Calzada han estat invitats especials com independents de CiU però que també donen suport al MHP Mas per a aquest projecte per aconseguir la llibertat de Catalunya.

Amics lectors d'aquest modest diari, això va en serio. Veien que la maquinaria electoral de CiU s'ha posat a treballar per aconseguir un Estat propi, llavors ho tenim molt més a prop del que podíem imaginar fa ni tants sols tres mesos. Llàstima que no hi hagués també l'Oriol Junqueras en aquesta candidatura de l'Artur Mas. Potser encara és massa aviat i calia passar primer per aquestes eleccions. Jo sempre he defensat que el dia que CiU i ERC formin una coalició llavors la independència serà un fet.

Amb els atacs barroers i ridículs de (S)pain m'està demostrant que guanyant la partida. No ens podem confiar, però crec la independència l'aconseguirem abans del 2016. Jo aposto pel 2014 haurà el referèndum sota la supervisió de la UE i a més, el guanyarem!

Però primer cal anar a votar el proper diumenge. Tothom que vulgui veure fet realitzat un somni que durant 300 anys milers de catalans han donat la seva vida per aconseguir-ho, cal votar i que aquest vot sigui el millor per ajudar que aquest projecte que va arrancar definitivament el #11s2012, arribi a bon port.

Per desgràcia el metge m'ha prohibit volar i no podré venir el diumenge a Blanes per anar a votar, malgrat ja tenia el bitllet comprat. Per sort, un company d'aventures de Catalans Abroad de Buenos Aires m'ha proporcionat la possibilitat d'utilitzar un vot abstencionista. Ja ho vaig fer fa una setmana. Però no sé si al final he votat a ERC o CiU. El meu amic també tenia el dilema de votar a un dels seus amics que es presentava per SI o l'altre amic seu que es presentava per ERC. Per no fer un lleig ho ha fet a sort i sense veure quin era el resultat. Jo he fet el mateix. No sé si al final he votat a CiU o a ERC. Però segur que hauré votat Independència.

Endavant les atxes!!

Divendres 23 de Novembre de 2012

Karlsruhe - Alemanya

Avui som dimecres 22 de Novembre de 2012, dos mesos i 12 dies del #11s2012. El dia s'ha llevat amb Sol i no fa fred. Al migdia hem arribat als 12º C. He portat la canalla a dos quarts de vuit a l'escola.

A la feina  continuar amb provar el hotfix i també preparar una demo. Cap nova notícia respecte el nostre futur.

Mentre esperava que s'instalés el Service Pack. He escoltat el debat del 8TV i l'entrevista que li han fet al President Mas. També posteriorment he escoltat la tertulia a on hi havia el director de l'edició del 'immundo' a Catalunya.

És increible que veien tot aquest assumpte encara hi hagi catalans que vulgin ser de (S)pain!   Quina vergonya passaria jo si fos espanyol. Com és pot fer tant malament?  Però el que és encara més increible , és veure com el Fiscal General de (S ) pain truca al seu homoleg català i el censura per acusar al 'immundo' de difamacions.

Un exemple més de com els espanyols es passen pel que o sona la llei quan es tracta d'impedir que els catalans pugin exercir el Deet d'Autodetermnació . Qui pot voler viure en Estat que actua d 'aquesta manera?.   Endevant les atxes Dimecres 22 novembre 2012 Karlsruhe - Alemanya

Avui som dimecres 22 de Novembre de 2012, dos mesos i 12 dies del #11s2012. El dia s'ha llevat amb Sol i no fa fred. Al migdia hem arribat als 12º C. He portat la canalla a dos quarts de vuit a l'escola.

A la feina  continuar amb provar el hotfix i també preparar una demo. Cap nova notícia respecte el nostre futur.

Mentre esperava que s'instalés el Service Pack. He escoltat el debat del 8TV i l'entre ista que li han fet al President Mas. També posteriorment he escoltat la tertulia a on hi havia el director de l'edició del 'immundo' a Catalunya.

És increible que veien tot aquest assumpte encara hi hagi catalans que vulgin ser de (S)pain!   Quina vergonya passaria jo si fos espanyol. Com és pot fer tant malament?  Però el que és encara més increible , és veure com el Fiscal General de (S ) pain truca al seu homoleg català i el censura per acusar al 'immundo' de difamacions.

Un exemple més de com els espanyols es passen pel que o sona la llei quan es tracta d'impedir que els catalans pugin exercir el Deet d'Autodetermnació .

Avui som dimecres 21 de Novembre de 2012, dos mesos i 11 dies del #11s2012. El dia s'ha llevat una mica cansat, ahir vaig arribar de Mainz a les 11 de la nit. El sopar va anar molt bé. Però avui estic una mica més cansat. El matí és fred i gris. Estem a prop dels 0 graus. Després d'esmorzar he anat a la feina. Segueixo baralla-me amb provar el hotfix però ara amb el projecte del client. Com que és molt gran, cada cop que vull provar alguna cosa la maquina virtual necessita molt de tremps. És una mica desesperant. Quan ho tenia reparat i apunt d'acabar, em surt que necessita un Service Pack que no està instal·lat: aixo implicarà tot un dia per instal·lar-lo! Demà serà un altre dia avorrit.

Avui reflexionaré sobre la quantitat d'errors, de manipulacions barroeres i mentides facilment enxampades que els nacionalistes espanyols arriben a fer quan veuen en perill la seva indivisible i indisoluble unitat de (S)paint. El que han fet amb les difamacions del 'inmundo' és tan barroer que com ja ha dit algun periodista sembla més d'un conte de Mortadelo i Filemón. Acabo de lleguir com la Camacho va mentir o canviar en el debat de TV3 un text oficial de la UE, canviant 'tercer pais' per 'tercermundista' tot per fer por dient que els catalans s'independitzem sortiran d'UE per acabar sent 'tercermundista' ...

Fa una setmana el video del garcia-Garriga...

Els catalans ho hem de provocar. Així amb sort en farsn un de gros que faci a la UE intervindre per així tindriem la porta oberta a la independéncia

Endavant les atxes! Dimecres 21 de Novembre Karlsruhe -Alemanya