Algú
coneix a algú que sàpia d'algú a qui li interesse la reforma constitucional del
pppsoe? És més, algú coneix a algú que sàpia d'algú que si es fera un
referèndum per a aprovar-la aniria a votar?
|
Reflexions Algú
coneix a algú que sàpia d'algú a qui li interesse la reforma constitucional del
pppsoe? És més, algú coneix a algú que sàpia d'algú que si es fera un
referèndum per a aprovar-la aniria a votar? ...i es reparteixen el món.
 La editorial Txalaparta, una vegada exhaurida la primera edició i davant la censura aplicada pel nacionalisme espanyol, va decidir a principis d’any posar gratuïtament en Internet el llibre “Manual del torturador espanyol”, de Xabier Makazaga. Tot un regal per a llegir i meditar: 210 pàgines que no deixaran indiferent ningú. ...extorsió
permanent d’un sistema sense cap sensibilitat social.  (Article d’Ikusmira) “Las reacciones a la reforma constitucional acordada entre el PSOE y el
PP están dibujando una realidad que exige una reflexión y un comentario. Tanto
por las formas -bajo presión externa, en verano y tiempo récord, sin debate
público y contra toda razón de lo que ha sido el dogma de la
constitucionalidad, es decir, ser intocable y sacrosanta- como por los
contenidos -amputación de derechos históricos, recentralización del modelo
autonómico, convertir las exigencias del liberalismo en ley de leyes e imponer
nuevas medidas antisociales-, las críticas se han generalizado y han vuelto a
revelar una fotografía interesante. A saber: los que apoyaron la legalización
de Bildu -desde el PSC hasta el PNV, pasando por ERC, IU, BNG, CIU y multitud
de sectores extraparlamentarios, con matices y contradicciones, vuelven a
aparecer unidos frente a esta reforma exprés. Abierto el melón constitucional y
asumida ya como inevitable la llamada segunda transición, la fotografía refleja
la existencia de una amplia masa crítica que reclama una verdadera transición
democrática, que puede condicionar -y hacerlo a mejor- la dirección que ésta
vaya a tomar. Esboza una nueva correlación de fuerzas. Compactar los diferentes
intereses en torno a esa propuesta sería factible y también determinante de cara
a un futuro próximo.”  És la
manera del nacionalespanyolisme d’entendre la democràcia: deien que la seua intocable
i sacrosanta llei era impossible de modificar... quan no els interessa a ells!  Anonymous està anunciant, mitjançant el seu perfil de Twitter, un atac contra la borsa
de valors de Nova York. Al seu bloc, a més, es pot observar
informació tècnica respecte a l'atac com l'adreça IP dels servidors de
Wallstreet, perquè els integrants del grup es vagen preparant per a executar
l'acció que està programada per al 17 de setembre.   (Article de Antonio Alvarez-Solís) «Bildu viu amb l'amenaça de la pistola al bescoll», afirma el veterà periodista que circumscriu els atacs a aquesta coalició -i els que ell mateix rep- a l'intent de despullar-la de la paraula lliure, de la lliure decisió, de la llibertat d'acció i pensament. Afirma que Bildu vol la pau, ha nascut d'un rebuig general a la violència i és aposta oberta i comprensible per la llibertat. Explica per què entén que la reiterada petició de perdó no tanca sinó un acte de violència més, un esquema de vencedors i vençuts. I conclou defensant que l'exigència d'un perdó, a més de indeguda, no persegueix sinó crear «un culpable que intoxique l'opinió pública». (Llegir article complet)  El Consell Assessor
de RTVE a Catalunya (CARTV) ha assegurat que
el Canal 24 hores de TVE va manipular les imatges de l'incident
entre l'entrenador del Reial Madrid, Jose Mourinho,
i el segon entrenador
del FC Barcelona, Tito Vilanova, en el
partit de tornada de la Supercopa.
Segons la nota del CARTV " Es tracta
d'una manipulació de la informació, clarament intencionada, que incompleix rotundament el criteri d'imparcialitat
informativa que una televisió pública ha de complir de forma rigorosa". Aquesta
falta de parcialitat és una constant a RTVE: tan sols cal recordar la retransmissió de
les semifinals de la passada Champions League va ser una infàmia
periodística.
Encara que, pensant-ho bé, caldria donar les gràcies a la mentalitat clarivident i independentista dels dirigents de RTVE que tenen clar l’equip que és espanyol i quin estranger. Ací vos deixem les imatge reals d’allò que varen manipular els del país veí: Les seues
arrels espirituals-ideològiques les bramen als quatre vents cada vegada que
obrin la boca. Nostàlgia? I tant!  Simplificant:
que s'els fiquen per on els càpien!
...visualitzem explosivament amb la portada de la revista The
New Yorker   (Article de Julen Arzuaga)
“Elecciones generales a la
vista. Dos son los candidatos con opciones en el sistema bipartidista
encubierto español. El dato: ambos ex ministros de Interior. Nadie se atreverá
a considerar el hecho casual. Menos aún irrelevante. Es sintomático que en el
Estado español el currículum mejor valorado para optar a presidente sea haberse
situado al mando de la tropa. No de la que actúa contra enemigos extranjeros en
gloriosas guerras lejanas. Ese otro ejército de uniformados dedicados a
mantener a raya a la ciudadanía dentro de casa. Cierto que no es difícil tener
mejor valoración que quienes hayan ocupado ministerios de Economía, Cultura o
de Asuntos Sociales, pero no deja de ser demostrativo del nivel sociopolítico
que un estado deba regirse por quienes ostentaron responsabilidades en el
control interno del país, al mando de sus aparatos de coerción más relevantes:
las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado -incluidos empresas y personal de
seguridad privada- y los establecimientos de punición por excelencia: las
prisiones. Concluyamos, pues, que es paradigmática la buena valoración social
española del ministro de la bocacha, picana, cundas y chopano para posicionarlo
al frente del Estado... Los gestores de tramas de alcantarilla y fondos
reservados han estado salpicados por todo tipo de escándalos vinculados con la
violencia y el abuso del poder. En poco menos de 200 años de historia, desde
que se instauró este ministerio en 1814 bajo diferente nomenclatura -de
Gobernación, de Orden Público, de Interior- la responsabilidad de mantener el
orden ante disidentes políticos, sindicales o sociales ha cambiado de manos en
209 ocasiones -siempre hombres-. Entre los 14 emuladores del duque de Ahumada
que han ocupado este puesto bajo el mandato del actual Borbón, ninguno se ha destacado
precisamente por la mesura y la moderación. No tenemos espacio para recopilar
el listado de agravios de personas de la catadura de Fraga Iribarne, Martín
Villa, Ibáñez Freire, Rosón, Barrionuevo, Corcuera... Seguramente será algo
inherente al cargo de charol, capa y pistola Astra al cincho…. Decía que sería
interesante valorar -probablemente, más que política o sociológicamente,
psicológicamente- por qué el cargo de Interior da lustre a ojos de la
ciudadanía española. Qué tipo de obsesiones se dirigen a sostener esa
popularidad. Será odio, resentimiento, miedo, sumisión...” (Llegir article complet)  Ja no és
qüestió de vergonya ni de seny... dignitat? Ja no sé que pensar. Si el
menyspreu als ciutadans del País Valencià en assumptes bàsics es surrealista,
què no faran en termes més importants? A les acaballes del 2010 l’uròleg va demanar-me una ecografia per avaluar la meua possible malaltia. Fins arribar a l’especialista: quinze dies d’espera per a la consulta del metge de capçalera i un parell de mesos i escaig per arribar al principi del paràgraf... Des d’aleshores tres vegades he tingut que ajornar la visita ja que des de l’hospital no m’han trucat per a fer-me la prova i ja m’han avisat que les ecografies a l’Arnau van amb poc més d’un any de retard des de que te les demanen. Açò per una banda. Per l’altra, als inicis del juny d’enguany una senzilla radiografia del genoll, al centre de salut de Llíria, tardaren 17 dies en realitzar-me-la... i aquesta vesprada serà el torn de la ressonància però fins el 15 de desembre no tinc data al traumatòleg malgrat que el menisc tal vegada estiga fet merda! I hui a la premsa llegim aquesta il·lustrativa notícia: “... El torero José Tomás visitó el hospital la noche del sábado… El matador de toros, una vez terminada la corrida, regresó a su cuartel general del hotel Valencia Palace. Una vez allí, sintió molestias en su brazo izquierdo, por lo que decidió llamar al cirujano jefe de la plaza de toros de Valencia, doctor Cristóbal Zaragozá. Éste le citó en el Hospital General de Valencia. Se le hizo una ecografía, de resultas de la cual se le descubrió un fuerte hematoma en dicho brazo, acompañada de una hernia muscular. Asimismo, y para descartar otras posibles lesiones que le hubiera podido provocar la fortísima voltereta que sufrió al iniciar la faena al quinto de la tarde, se le practicó un estudio radiológico de la columna vertebral, que dio un resultado negativo…” La mare que va, el pare que ve, el iaio que se n’anà i la iaia que no tornà! L’hospitat General és un centre sanitari valencià públic amb unes tardances en espera per a qualsevol ciutadà semblants a les que pateix l’Arnau. Mentre els mortals tenim que esperar mesos de dolors, preocupacions i maldecaps per a saber els diagnòstics, a aquest paio que va cobrar eixa vesprada una fotracà de diners públics de la Diputació de València per assassinar bous, en qüestió de minuts té tot un hospital a la seua disposició! (Talle ací els post ja que el llistat d’improperis no cabria a tot l’espai de Vilaweb!) Sanitat valenciana en estat pur...  Qualsevol
persona que no veja Canal Nuef haurà escoltat o llegit
alguna cosa de les agències de qualificació de l'economia capitalista. Una
recomanació o un dictamen d'una aquestes empreses (que és el que són en
realitat) pot llançar a perdre l'economia d'un país. Els mercats (eufemisme que
es fa servir per qualificar els especuladors del capital) reaccionen, compren i
venen deute sobirà, s'emporten els diners d'un lloc a un altre a colp d'un cluc
i poden, fins i tot, fer pujar o abaixar el preu de les hipoteques, amargant la
vida de la gent només perquè ells treuen beneficis milionaris. El vídeo
va ser publicat dies enrere a la pàgina Facebook
de "Fann al-Thawra al-Suriyya"
(L'art de la Revolució de Síria) i ara
ens el trobem ja amb subtítols en anglès. A ritme de rap es paròdia la
propaganda del règim sirià i ens mostra la tragèdia que pateixen...
 (Escrit d’Octavi Masià) Xavi Castillo sol interrompre els seus
monòlegs, habitualment abarrotats de públic, fent una pregunta molt senzilla:
"ací... algú del PP te que haver, porque si no, ¡no me salen las
cuentas!". A mi... "tampoco me salen las cuentas". I per tant, en esta entrega de la guia útil per a poder eixir al carrer sense que ens caiga la cara de vergonya vull parlar d'un dels fenòmens més estranys del, ja de per si misteriós, comportament humà. Es un fenomen que no per estrany deixa de ser d'allò més habitual i que ens pot donar molta llum per entendre com hem pogut arribar a tindre el panorama polític actual. Si tenim en conte que la ideologia de dretes sempre intenta afavorir als sectors socials que controlen el capital i els recursos productius, com es possible que aconseguisquen majories absolutes malgrat que estos sectors socials són, clarament, una minoria? Els últims estudis sociològics que s'han realitzat a tal efecte, demostren que un dels motius que explica este misteri es l'existència dels "re-peperos" (del PP, Però Pobre) Són una tipologia de persones humanes que desafien totes les lleis del trellat i de la lògica humana. Són persones de classe mitja-baixa, treballadors, assalariats de tota la vida i amb sous de merda que voten insistentment al PP. No s'ha de confondre als peperos (gent que vota al PP per defendre els seus interessos) amb els re-peperos (que també voten al PP i ningú no entén el perquè) Es un grup molt mimetitzat dins la societat i a simple vista passen desapercebuts, Però amb un poc d'atenció són fàcilment identificables. El primer que necessitem per tal de localitzar-los es un senzill qüestionari com el següent: · Front a qualsevol senzilla pregunta sobre l'actualitat política ells diran que de política no entenen , que són apolítics... Però curiosament tots votaran al PP (lo que confirma la seua primera premissa de que, efectivament, no entenen de política) · Si els preguntes què pensen dels casos de corrupció dels polítics ells contestaran que tots els polítics fan igual. Pel contrari, la resposta serà molt diferent si el polític corrupte es del PSOE. · Si els preguntem sobre l'atur i la situació laboral del país no tardaran gens en traure el recurrent tema dels immigrants. I es que, curiosament, sent ells uns "pobres desgraciats" (com som la majoria i en el bon sentit de la paraula) tenen una malaltosa animadversió per tots aquells que encara ho passen pitjor i tenen una situació molt més desfavorida. Este curiós fenomen el tractarem més avant. · Si després d'estes preguntes noteu una certa incomoditat, es normal, tinga-us en conte que esta gent són de la teoria que en esta vida es millor no significar-se. Clar que, gràcies a esta guia... Sels ha acabat els temps de l'anonimat.
· La catarsis del llepaculs. Fenomen psicològic pel que persones de classe mitja-baixa amb recursos econòmics limitats acaben pensant que si estan amb els qui tenen poder i diners... Alguna cosa se'ls apegara. I malgrat que mai no veuen el més mínim resultat positiu a lo llarg de la vida, es dona igual i continuen recolzant els rics i poderosos. · La catarsis del desgraciat. Este desviament psíquic esta inversament relacionat amb l'anterior i, pel mateix proces mental que pensen que la riquesa es pot apegar, també creuen que la pobresa es pot contagiar. Este es el motiu pel que estos subjectes desenvolupen una malaltosa animadversió per aquelles persones que encara són més pobres que ells com marginats, immigrants etc.
També patixen de la síndrome d'Estocolm, ja que es troben millor si donen el suport a aquells que de seguida que puguen, i gràcies als seus vots, retallaran els seus drets, endurirán les condicions laborals i els fotran tot el que puguen. Però ells contents i pagats. També hi han sociòlegs que veuen certes influències de pràctiques massoquistes que més enllà del sexe volen gaudir inflingint-se dolors socials i econòmics. Però esta no es la meua especialitat i no tinc molta informació al respecte. Amb tot açò ja sou capaços de localitzar als re-peperos i reconéixer-los.  És
conegut que les transaccions bancàries no paguen IVA. És a dir, les
comissions dels bancs no paguen IVA. És a dir, són diners que poden ser
convertits en diners negres. Molts hem patit la necessitat de tindre diners i
no trobar un caixer del teu banc, la qual cosa t'obliga a pagar una comissió
per truere'l d'un altre banc. Molts hem patit el cobrament de comissions per
diferents conceptes: descoberts, cobrament de xecs, etc.  ‘Aquesta pel·lícula és tan divertida que l'han prohibida a Noruega’. Així promocionaven a les acaballes dels anys setanta a Suècia aquesta obra genial del grup britànic d'humoristes Monty Python que la productora EMI es va negar a finançar dies abans de l’inici del rodatge i que l’irracional ultraconservadurisme eclesiàstic va tractar de boicotejar i que aconseguí que alguns països la prohibiren. 32 anys després, i a la tardor d’enguany, la BBC estrenarà una pel·lícula, sota el títol de "Holy Flying Circus" i dirigida per Tony Roche, centrada en el rodatge, polèmica i censura al voltant d’aquest film brillant i enginyós. Des de la nostàlgia, no us oblideu de mirar sempre el costat brillant de la vida: + The 'Life of Brian' Debate (1979) + Des d’aquest enllaç accedireu a vídeos en català de La Vida de Brian 
"Debtocracy
- Χρεοκρατία - Deutecràcia" és un documental realitzat pels periodistes
grecs Katerina Kitidi i Ari Hatzistefanou, i distribuït a Internet lliurement
pels seus autors, que busca les causes de la crisi i del deute a Grècia, i que
proposa solucions que el Govern i els mitjans de comunicació dominants oculten.
|
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços00 AGROTURISME
01 CAMP DE TúRIA
02 INFORMACIó DE LLíRIA
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
MúSICA 01
MúSICA 02
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
