|
Camps al PAI de les Meravelles Encara que semblen els anys 50 del segle passat, exàctament estem al 1991 i FranSisco s'estrenava en política i tan sols era regidor de transit al
cap i casal. Ella semblava una mare de família exemplar adoctrinant al seu fill
preferit i, per tant, li atorgava el seu primer alt càrrec oficial: presidir l’EMT
de València...  Senzillament
així:  Ací us
deixem l’estampeta oficial preparada per a l’acte:   No hem de patir més. Pa'tir el que li van pegar a Kennedy. El nostre expresident, molt honorable expresident, ha decidit ja deixar de fer el ridícul amb cada decisió que pren. Ni Consell Jurídic Consultiu, ni oficina pròpia amb assessorament i xofer... Res. El nostre molt honorable expresident ha decidit obrir un bar a prop del port per tal de captar clients de la Fórmula 1, la Copa del Amèrica i la dàrsena plena de vaixells de luxe. El seu destí és l’hostaleria i la restauració. Ja no tenim perquè preocupar-se d'ell. Ja té una feina i una professió. Als 50 anys, però ha trobat la seua vocació de servei. Servir menús! RTVV li fa la competència a Pot de Plom!  Els
successos d'ahir, resumits en le dimissió de Camps com a president de la
Generalitat i del PP i en el manteniment del seu escó de diputat, no són una
contingència política que recomane mantindre la serenitat institucional. Són
molt més i d'una gravetat extrema. I a Camps, cal sumar-li l'alcaldessa
d'Alacant, Sònia Castedo, que també ha vist com després de la cita electoral
del passat 22 de maig el seu nom apareixia vinculat de manera vergonyosa al
promotor i contractista Enrique Ortiz. Com que
és una pregunta que no té cap altra resposta que complir amb l'enunciat, allò
més raonable és que, atenent a l'Estatut en vigor, es convocaren de nou
eleccions en el País Valencià i que els electors tornaren a pronunciar-se
en un nou escenari i amb un altre candidat del PP.  Les
misèries polítiques, humanes i pseudointel·lectuals de Camps en estat pur. Una
parafernàlia, que ni ell mateixa se la creu, serveix de guió per a demostrar
públicament que va mentir, que propicia la corrupció i que no hi ha cap
argument legal que el deixe continuar cap segon al poder. Els ganivets
s’esmolen ràpidament per aconseguir el poder en un PP orfe de lideratge per les
pretensions faraòniques d’un Camps sense seny ni vergonya. FranSisco ha
organitzat un autèntic espectacle demencial on s’ha mostrat com un personatge
volat, empastillat i sense moralitat amb el gran mèrit de deixar un país amb un futur
ben negre per les seues irracionals polítiques. Els botxins, a la imatge
adjunta, comencen a preparar la festa del funeral...  La
periodista de El Mundo Lucía Méndez fa fer un retrat de la
situació de Camps bastant encertat. T'ho imagines i Camps és això, un personatge de El Greco. El ejercicio de intentar comprender a Camps es
complicado, Pero vamos a intentarlo. Después de las elecciones del 22-M, este
hombre cree que Dios está castigando duramente a sus enemigos a la vez que
le premia a él. Zapatero y el PSOE fueron arrumbados en las urnas y esta es la
prueba definitiva que necesitaba Camps para saber que Dios estaba de su lado. Tantos
rezos en compañía de Juan Cotino tenían que dar sus frutos. Ya le dijo al
juez cuando declaró que él sólo respondía "ante Dios y ante los
valencianos". El juez tuvo claro, con estas y otras respuestas, que este
hombre vivía en otro mundo. Por eso ni se plantea la dimisión. Dios está de su
parte. Otra cosa, si bien no muy diferente, es el impacto que el banquillo de Camps tendrá en la dirección nacional del PP. Decimos que no muy diferente porque también Mariano Rajoy vive muy tranquilo viajando hacia La Moncloa en primera clase y con todo tipo de atenciones por parte de la tripulación. De nada servirá que se le recuerde que está incumpliendo el propio Código Ético que él mismo aprobó o que Aznar en el año 90 echó a Hormaechea del PP por una cosa parecida: el entonces presidente de Cantabria fue procesado y no quería dimitir. El caso de Camps es una pequeña molestia, apenas una turbulencia en su reposado viaje hacia el Gobierno de la Nación. Por eso Rajoy se preocupa sólo lo justo. ¿Hay alguna posibilidad de que el presidente del PP se despierte un día por la mañana y haga aterrizar a Camps con todo el equipo? Alguna hay, no se puede perder la esperanza de la regeneración, pero de momento es bastante remota".  FranSisco Camps va acudir abans inclús que fóra imputat a l'advocat Javier Boix, el de capçalera del PP. Boix va ser un dels advocats del PP del cas Naseiro, també va representar Rafael Blasco en el cas Calp (a tretze heures) i el PSOE valencià el va destituir de conseller d'Obres Públiques, tot i que va ser absolt per l’anul·lació d’unes converses telefòniques gravades, és a dir, per un defecte de forma. El cas dels trages ha sigut un desficaci i la realitat és que FranSisco no sembla que haja estat molt ben assessorat. Primer, que els pagava. Després, que agafava diners de la caixa de la farmàcia de la dona. Més tard, que va demanar diners als seus escortes. I, a la fi, que si, que els pagava, però que si no els haguera pagat, els regals li'ls feien en funció de l'amistat que tenia amb els obsequiosos Gürtel.
Estem en un moment molt perillós de la democràcia valenciana. Però molt. Quan comencen a ser normals i tolerables aquestes coses és quan comença a estar tot perdut. És conegut que la Universitat, que les universitats, són illes, per no dir sectes manejades sense control. També que el corporativisme els impedirà prendre mesures perquè aquestes coses no passen perquè, entre altres coses, hi ha molta gent empastrada. Però allò que no és normal és que Javier Boix siga catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València i es dedique a defensar Rosendo Naseiro (del cas Naseiro, l'exsecretari de finances del PP a principi dels anys 90), Rafael Blasco, Luis Fernando Cartegena, Carlos Fabra, FranSisco Camps o Juan Cano (l'exalcalde de Polop imputat per l'assassinat del seu predecesor en el càrrec, Alejandro Ponsoda, i per un delicte urbanístic). Clar que tothom té dret a la pressumpció d'innocència, a tindre un advocat i un juí just. Faltaria més. Però el senyor Boix, catedràtic de Dret Penal, es dedica a intentar absoldre gent per defectes de forma o anul.lant gravacions i a defensar a tots els alts càrrecs d'un partit polític. Què ensenyarà als seus alumnes? Si vol ver d'advocat, que exercisca. Però allò que no és de rebut és que siga catedràtic en la Universitat de València.  Si tinguera moral, ètica o tan sols una miqueta de seny...  “Yo me pago mis trajes. Pago siempre en efectivo con el dinero que me administra mi mujer” FranSisco Camps Traducció judicial: Suborn impropi descarat. P.D. ...regals, contractes milionaris a dit de la Generalitat amb grans pessics en comissions per a finançar el ppartit... arruixa que plou!!!! Pregunta indiscreta: FranSisco acudirà al judici amb trage o d’esport?
 L’amor
del Gens Honorable és així d’infidel i mesquí: el que havia unit Gürtel ho
separa ell amb un decret. I el castellonenc es queda de mal hòstia
i més cremat que totes les fogueres juntes de la nit dels solstici d’estiu... Caracollons,
haver-li pegat un parell de navaixaes
que es com vosaltres dirimiu aquests assumptes i almenys t’haveres quedat més
agust que socarrant-te!   Ja tenim
ací el ruïnós circ d’Ecclestone. Lluny queda ja aquell 2007 on Camps es vanagloriava
que al cap i casal anàvem a nedar en euros doncs assegurava que cada any
assistirien a la cursa un mínim de 140.000 espectadors que es gastarien amb la
seua visita prop de 70 milions d’euros i que la prova crearia quasi dos mil llocs de treball... Eren dades oficials d’un estudi realitzat per l’IVIE
(Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques), estudi, per cert, que li
costa un bon grapat de milers d’euros al Govern de Camps. Quatre anys després,
i milions d’euros anuals que van a parar al cul de sac, no han aconseguit
superar els 75.000 espectadors en cap carrera, les proves de motociclisme a
Xest quintupliquen l’impacte econòmic de la F1 i el País Valencià supera la
mitjana estatal d’atur. Més de 18 milions de cànon anual per la cursa que es paguen al paradis fiscal de l'illa de Jersey i prop de 5
milions cada any per muntar el circuit i tot el que l’envolta (a part, un
grapat de despeses addicionals i sense retorn a càrrec de l’Ajuntament i la
Diputació) perquè els diners públics estan per a això, per a malbaratar-los i els beneficis que se’ls duga
l’empresa privada dels amics de Camps i que s’anomena Valmor... Ja que és tan
devot per què no és posa, d’una vegada per totes, Camps tota la F1 pel cul i
esclata d’autosatisfacció i plaer, deixant així de fotre els impostos dels
valencians? P.D El deute del País Valencià segons les dades oficials del Banc d’Espana: - Generalitat i empreses públiques: 17.600 milions d’euros (aquestes les supervisa l’Estat i la UE) - Les 70 Empreses Comercials de la Generalitat (gràfic adjunt que va publicar Levante-emv) i que no les fiscalitza Brucel·les: 3.068 milions d’euros + El País Valencià a la cua en creixement i renda + El País Valencià, entre les autonomies més pobres...amb
connexió final de Canal9   Ací teniu
les dues actuacions de la passada legislatura que més ha valorat Camps (a banda d’haver-lo
acollit al moment delicat personal i que reflecteixen l’autèntic talant del
de l’Opus) per a designar a Cotino president de
les Corts Valencianes: + Publicat el 8 d’abril del 2009 Quan Camps i Cotino resen i preguen a Déu conjuntament al Palau de la Generalitat. Notícia verídica + Publicat el 24 de febrer del 2010 Corts valencianes: el conseller Cotino li diu ‘filla de puta’ a Mònica Oltra en ple debat parlamentari ...per
això impunement i sense vergonya ni penediment manifesten el seu amor per l’absolució
electoral...  + La prova de que FranSisco Camps no està bé ...votaríem
majoritàriament i sense complexos pel morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) (reflexió postelectoral furtada a l’amiga Silva i que va publicar al feisbuc del Vicent)   És ja molt evident que el nostre president FranSisco Camps no està bé. Li cal un regó i un tiradeta de guano. El diari El País ha publicat la declaració íntegra de Camps davant el jutge José Flors en el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Ací vos deixem algunes preguntes amb la resposta de FranSisco: J. Perdone, ¿Él [Álvaro Pérez] nunca le ha comentado nada? C. ¡No! ¡Nunca! Yo he tenido muy clara la división entre el partido y el Gobierno, yo de hecho he intentado siempre que las personas que estaban en el Gobierno no estuviesen en el partido, y que las personas que estaban en el partido no estuviesen en el Gobierno, y esa dicotomía la he mantenido para mí mismo también (...). J. Parece ser que por indicación de este señor [Álvaro Pérez], o bien porque le acompañara, usted fue a hacer un encargo de prendas de vestir a un establecimiento de Madrid. ¿Esto es así? J. ¿También pagó en efectivo? C. Lo pagué en efectivo, y además no tenía la intención de llevarme la bléiser. No lo había comentado en casa, llevaba el dinero, que como siempre me había preparado mi mujer en efectivo para pagar. Mi mujer es la que lleva la economía doméstica de casa. Y recuerdo que no llevaba la cantidad para poderla comprar. Salí de la tienda y le pregunté al chófer y al escolta si habían a bien, si llevaban dinero, dejarme dinero para poderme comprar pues no llevaba dinero suficiente. El escolta me dio 150 euros y pagué el traje y la bléiser, subí al coche y ya no volví nunca más. J. Habrá escuchado que al principio de la conversación se interrumpe, usted dice: ¡Oye, muchísimas gracias! Y él le contesta: ¿Has leído el tarjetón?, ¡fíjate lo que te debo! ¿Esto a qué responde? ¿Tuvo algún regalo? C. No. Muchísimas gracias, es porque me decía que yo había hecho muy grande el partido político en la Comunidad Valenciana, y que yo sí que era un líder indiscutible del partido, etcétera... No sé si sabrá pero durante estos años viví las circunstancias internas del partido muy complicadas, y bueno, pues mucha gente entiende después de las elecciones autonómicas de hace dos años ganadas por mayoría absoluta...
C. Bueno, me habló en un momento determinado, sería en alguna reunión en el propio partido, que él conocía a alguien en una tienda en Madrid que tenía sastrería industrial y que acoplaba trajes ya hechos de confección que quedaban bien, y estaban a muy buen precio. Un día de los que fui por Madrid, me acerqué a la tienda, conocí al señor Tomás, y me presenté y esa es la circunstancia.  Més tard el va abduir Fraga, s’afilià aleshores a AP, abraçà eròticament a l’Opus, estimava un ou i part de l’altre als seus amics escurabutxaques i és va afaitar les patilles, els cabells s’emblanquinaren i la gorra anà al fem... Però abans de tot açò, al 1990, com era realment? Ací us deixem un document únic: eren altres temps i distint look, però el fons del missatge, com us adonareu al vídeo, semblant. FranSisco en estat pur al·lucinagen. De guardià de les estrelles, a estrellar als valencians... i se lo pasa por los cojones!
|
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços00 AGROTURISME
01 CAMP DE TúRIA
02 INFORMACIó DE LLíRIA
BLOCS AMICS
CATOSFERA
HUMOR
MITJANS DE COMUNICACIó
MITJANS DE COMUNICACIó INTERNACIONALS
MúSICA 01
MúSICA 02
RECURSOS LINGüíSTICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
