Als
primers minuts s’observa com la motxilla dels pelegrins neoconservadors és tot un passaport diví que permet gaudir de
la cortesia de la policia als qui la porten. A meitat vídeo, i sense cap
provocació, la mamprenen salvatgement i amb arrogància sàdica amb una xica i el
seu acompanyant així com també amb un fotògraf que passava per allí senzillament
perquè tindrien cara d’ateus. Animals rabiosos i miserables empedreïts amb
uniforme que gaudeixen de carta blanca per a practicar les seues degeneracions
mentals. Després d’aquestes imatges, voldran fer-nos creureque aquesta gentola no torturarà a les
comissaries?
La lamentable
reencarnació de la constant incitació fonamentalista a l’odi cap a tots aquells
que no comparteixen les seues creences d’il·luminat supersticiós.
Mentalitats
teocràtiques i irracionals amb l’única finalitat d’executar la seua moral grotesca
a tot déu, inculcant una ètica moltes vegades enfrontada als drets humans.
Imprescindible penis i testicles, encara que algunes vegades sols siga
ornamental, per a dirigir aquesta societat mercantil privilegiada, parasitària
i supersticiosa que no respecta la llibertat de consciència. Tot per la gràcia
de Déu (graciós que és ell!).
Els vuit
dirigents de l'esquerra independentista basca estan sentjutjatsperhaverparticipaten la
constitució d’unaapostapolítica per lapau i perimplicar-se
deple en unaestratègiapacíficaidemocràtica.
Aquesta lluita per la credibilitat ja l’han guanyada els encausats a Euskal Herria
i els nous temps polítics estan consolidant un escenari d'esperança i per tant desbrossant
el camí cap a un futur de solucions definitives. Tot açò, però, malgrat espana i els seus tribunals polítics
que omplen d’obstacles el camí sense fer una aportació positiva.
'El futur és nostre, és a les nostres mans, perquè, el futur, el construeixen els pobles, el construïm nosaltres. Ara cal omplir les urnes de milers de vots sobiranistes i d'esquerra' Bildu
...les
regles de joc realment les marquen tan sols per a la seua bastarda i corrupta supervivència:
és l'única ideologia que apliquen, siga quin siga el seu color polític constitucional.
+ LEGALITZACIÓ DE L'ESQUERRA ABERTZALE: Etxeberria afirma que
la nova formació és fruit de «una reflexió d'abast històric que marca un abans
i un després»L'esquerra abertzale ha adoptat el "compromís
ferm i indubtable d'aposta per les vies exclusivament polítiques i
democràtiques, sense marxa arrere", segons ha anunciat Rufi Etxeberria en
la presentació dels estatuts de la nova formació política que es registrarà en
els pròxims dies. Ha subratllat que "rebutja i s'oposa a l'ús de la
violència o l'amenaça de la seua utilització per a la consecució d'objectius
polítics, incloent la violència d'ETA si l'haguera en qualsevol de les seues
manifestacions".
Vernon Walters va ser director adjunt de la CIA entre 1972 i 1976 i a les seues memòries publicades a l’any 1978 i titulades Silent Missions conta detalladament com es va coure la traïció espanyola al poble sahrauí. Explica Walters que va ajudar a negociar entre Juan Carlos de Borbó (encara príncep franquista l’avui rei constitucionalista i que mai ha renunciat a res) i el seu germà major Hassan II la retirada de tropes espanyoles quan s'activara la Marxa Verda.35 anys després, el tio indecent de Madrid guarda un vergonyós silenci davant dels excessos del seu nebot de Rabat: tot un eloqüent parentiu enfangat amb sang sahrauí i beneit religiosament des d’aleshores per tots els governs democràtics dels espanyols...
Caguen tot el que es meneja! La mare que va, el pare que ve, l’avi que se’n va anar i la iaia que va tornar! Naufragant en un mar de tenebres com estic aquestes setmanes on no veig dos damunt d’un burro per una infecció vírica ocular, esforçant una miqueta la vista per a combatre l’avorriment he entropessat amb el post Bolet literaridel mestre Pep Albinyana: meleta purai la pell de gallina... Mante, a tota la Vall (i a tot el País sencer) no han parit cap com tu i ningú ens toca els bolets així, al mateix temps que ens fa tremolar tendrament amb sospirs de dolçor! (llegir escrit antològic)
Un règim, anomenat demòcrata i constitucionalista, on no tots els ciutadans i ciutadanes tenen els mateixos drets. La voluntat de 650.000 persones no serà escoltada sinó que clarament llançada al fem al negar, fins i tot, que es puga debatre públicament una proposició de llei. Insulten i ofenen deliberadament als ciutadans (als que ells, psoe-pp, sols els consideren i tracten com a súbdits) i la seva llibertat d’acció legislativa: és el seu concepte descarat de democràcia i, democràtica i constitucionalment, l’imposen... ‘por cojones, ¡coño!’, con els agrada a ells definir les seues accions de govern.
No ho manifestem nosaltres sinó que ho va dir dies enrere Oliver Stone. No obstant, el Galduf, incapaç d’haver arribat a la pàgina 10 de cap llibre d’aquest escriptor, lletra a lletra fa seues cadascuna de les paraules emprades pel cineasta nord-americà: Què ha escrit Vargas Llosa que li importe a ningú? Almenys per a nosaltres res.
Sort que
el mòbil és nou, encara no té una setmana, sinó acabe esclafant-lo contra la
paret. Quina manera més absurda de donar-los diners gratuïts a les companyies
telefòniques! I és que si els homes no podem fer dues coses a la vegada, el
Galduf no arriba ni a mitja...
Engege
l’aparell i mentre esperava que sonara la sintonia del ‘Bolero de Ravel’, com és el
que succeeix sempre que qualsevol truca al responsable de Consolat de Mar, al
seu lloc m’apareix la veu del tenor Gàlim (els darrers dies he parlat amb
ell una dotzena de vegades i a la fi es pensarà que m’estic enamorant!). Havia
intentat al mateix temps mirar Vilaweb i telefonar... per tant, tecla equivocada
i conversa amena però innecessària ja que demà ens veurem. Em concentre aquesta
vegada seriosament per encertar la trucada i quan Ravel quasi acaba el Bolero,
l’amic Carles em respon ‘M’has pillat a punt de sopar, què vols?’. ‘Sopar?
Ostres, si és a primera hora del matí! On punyetes estàs?’. ‘A Xangai,
dis-me...’ ‘Caracollons, i per què has despenjat? Ja parlem quan retornes al Camp
de Túria i et contaré el que va a passar a Elx i Valls.
Au, a fer punyetes’. I no li he donat temps a acomiadar-se. Resumint: la factura incrementant-se tontament mentre jo enyore els temps del tam-tam que almenys era debades...
Enooooooooooooome!!!! Tan profund i ampli que el passat dissabte decidiren (cadascú en el d’ell, ja que el tenen adequat al seu gust individual, inequívoc i intransferible) organitzar la seua festa salvatge particular per no coincidir amb la gent pecaminosa que hi era al carrer... Això sí, la seua pseudomoral pública és l’oficial i de las jons,per tant dels instints salvatges, que fomenten plaentment amb el seu cos, fan un vestit i una borsa de mà per aparentar els designis catòlics, apostòlics i romans que imposen amb pulcritud als ciutadans que pateixen el seu govern. Els demés són viciosos,ells tan sols practicants de moral distreta... amb butlla papal ja que per això aconseguiren amb diners públics les indulgències prèvies pertinentsfa uns poquets anys amb la visita carnestoltesca del vicari de Roma. Al·leluia! (I a continuar sense eixir que així tenen més plaer...)
Que rebente, collons, que esclated’una vegada per totes amb tota la merda interior acumulada i que han incrementat, amb indulgència, els jutges, fiscals i demés membres judicials que han tolerat que un xoriço tinga impunitat. La natura és sabia i pot revertir tot allò que els poders polítics toleren. Clavegueram total amb rostre humà que va governar amb crueltat però que ara demana clemència... Això sí: si ha de petar, que siga després de dictaminar els tribunals!
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
