Qui li anava a dir al mestre Jaime Mendes que la seua música anava a sonar a Benaguasil, al Consolat de Mar, tenint com a company de viatge la lletra creada per Carles Subiela amb accent del Camp de Túria. El cèlebre Fado da Sina sonava per primera vegada al 1946 dins de la banda sonora de la pel·lícula d'Henrique Campos Um Homem do Ribatejo (des d’ací accedireu a la versió original del tema). Aquesta cançó de desamor, amb lletra d’Amadeu do Vale i música de l’esmentat Mendes, la va immortalitzar la gran Hermínia Silva. Seixanta-tres anys després el genial Carles Subiela modelava les paraules per a convertir aquest tradicional i trist fado en una esperançadora i sincera declaració de principis dels Últims Romàtics. A la presentació del llibre Faules clàssiques gaudírem amb els acords a ritme valencià. Per això aquest vídeo com a testimoni.

Vídeo de la Conferència a càrrec de Juan Carlos Moreno i amb el títol "La Lingüística y el nacionalismo lingüístico español" dins el marc de la Jornada ‘10 Anys de Filologia catalana a la UOC.’

El nou repertori d’Al Tall entorn de l’obra de Jaume I serà presentat al claustre de l’Universitat de València el dissabte 4 de juliol a les 22.30 hores i comptarà amb la participació, com artistes convidats,  de Tomeu Penya (Balears) i Jan Maria Carlotti  (Provença). El títol del nou repertori ‘Vergonya, cavallers, vergonya’ fa referència, segons el Llibre dels Feits, a unes paraules de Jaume I quan reptava l’honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar endavant a l’inici de la complicada batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca. Aquest treball d’Al Tall gira entorn a l’obra de Jaume I, del qual enguany es celebra el 800 aniversari del seu naixement. La figura del rei Jaume i els homenatges que se li venen retent, especialment des de l’època de la Renaixença, es presentaran tamizats per la seua obra i l’herència provisionalment perduda i recuperable en un futur incert:

- la visibilitat clara d’una nova nació europea i de l’expansió del domini lingüístic;

-l’organització horitzontal de l’estat, el sistema pactista i el primer parlamentarisme europeu front als absolutismes reials  i als feudalismes de la seua època;

- la creació  dels Furs de València, el primer codi d’organització romana i el més avançat de la vella Europa;

- les noves institucions: Corts i Generalitat.

Vergonya,cavallers,vergonya, posa algunes paraules en boca del rei en Jaume, comenta la seua obra i adreça paraules nostres al rei en Jaume. La pregunta “què es va perdre en Almansa” té una resposta clara. Eixa resposta és precisament la història que comença amb Jaume I i la seua obra.

La formació d’Al Tall serà l’habitual dels darrers anys: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno.Maribel Crespo.

Dia rere dia, des d’aquell fatídic 3 de juliol del 2006, el Govern valencià continua ignorant, marginant i tractant com a empestats a les víctimes del pitjor accident de Metro ocorregut a Europa.  És tan gran el menyspreu de la Generalitat que presideix Camps envers els supervivents d’aquest sinistre que, més de mil dies després, les conclusions a les que va arribar aquella comissió fantasma del Parlament valencià, que liquidava el PP en un sospir intentant així evitar responsabilitats polítiques, no han estat encara aplicades. Els parlamentaris van aprovar tres actuacions molt concretes i urgents: agilitació del Pla d'Actuació de la Línia 1 amb la implantació del sistema de frenada ATP, l'elaboració d'un projecte de llei aplicable sobre les línies de ferrocarrils competència de la Generalitat i la creació per llei d'una agència de garantia de tots els modes del transport amb funcions de vigilància i control dels sistemes de seguretat. Tres anys després el Consell és riu descaradament de les víctimes a l’ignorar les resolucions d’aquesta comissió parlamentària: ni s'ha instal·lat el sistema de seguretat ATP ("automatic train protection") ni el ATO ("automatic train operation"), tampoc s'ha aprovat la Llei del Sector Ferroviari i no han mostrat cap intenció de crear una agència de seguretat dels modes de transport.  Un president, Camps, autènticament impresentable que en tres anys ha sigut incapaç d'iniciar uns tràmits que degueren haver-se executat immediatament i que continua negant-se a reunir-se amb les víctimes.

Aquesta és una nova aventura a què ens hem llançat des de l'Ateneu, junt amb la nostra Colla de Dolçainers. Perquè quede una nit inoblidable hem convidat Colles de dolçainers del Camp de Túria, Foia de Bunyol i de l'Horta Nord;  escoles de dolçaina com la nostra, fins i tot un grup de danses. A més, hem contractat un trio de dolçaines i tabal que ens oferirà un Concert: Escandall. Els dolçainers de Puçol. Està integrat pels dolçainers del grup de música popular Urbália Rurana (Josep i Xampo)  i el nostre mestre Miret. Tota una delícia per a l'oïda. Us esperem dissabte, 4 de juliol. La Festa començarà a les 21h amb tres cercaviles paral·leles que confluiran a l'Avinguda on oferiran unes quantes tocates col·lectives; a les 23:30h a l'Esplanada de l'Ateneu es farà el Concert d'Escandall i la festa afegida. Si voleu venir a sopar amb nosaltres, porteu entrepà, nosaltres posarem la picadeta.

Divendres 3 de juliol, a partir de les 19.30 hores tenim una cita imprescindible a Consolat de Mar, Benaguasil, la presentació de l'últim llibre de Carles Subiela, Les Faules Clàssiques, i l'actuació dels Últims romàntics. Adobat amb una tertúlia i un refresc per agrair l'estiu i l'esforç incombustible d'alguna gent, que no para de fer comarca. 

El penúltim llibre de Carles Subiela, 'Històries de la ceba', va ser el llibre més venut en la Trobada d'escoles celebrada a Marines (Camp de Túria), de fet en una hora es van exhaurir els llibres. Si encara no el teniu, el podeu aconseguir en les llibreries de la comarca, al Casal Jaume I de Llíria o el mateix divendres a Consolat de Mar. També podeu fer un tast de la lectura d'algunes de les històries en la pàgina web de l’Instituts d'Estudis del Camp de Túria.



+ El Camp de Túria a pams i a rogles

Ai las, que el compte enrere per a fugir acaba d’estrenar-se! Mentre el Galduf tan sols somia en remullar-se a Itzurun (a la imatge), el Vicent va de cul enclaustrat en un estudi de gravació on li dona veu a un important personatge de la nostra història en un documental per a xiquets (i del que vos informarem més endavant). Juny a mort i per tant és hora d’apropar-nos al que a donat de si pel que fa a estadístiques i el més consultat: la portada ha enregistrat 8.876 accessos i les entrades (tot i poder llegir-se els posts integrament des de la pàgina principal) 15.629 visites. Pel que fa als escrits, aquest són els 10 que més curiositat han provocat:

• Dubtes sobre les obres de l’hospital de Llíria  
• Empresaris impresentables: el cas Asensi-Mazzolari S.L. de Llíria
• L’insult com argument polític: cal un control senil urgent a l’alcalde de Llíria
• Un exèrcit treballarà hui perquè el PP guanye al País Valencià
• I si no?
• La realitat política del País en una foto
• El PP intenta boicotejar la manifestació Contra la Corrupció del proper dissabte a València ciutat  
• Eixim a 3.000 euros, per cap, de deute de la Generalitat (passa alguna cosa?) 
• MARA ARANDA & SOLATGE conquesten Europa amb Dèria
• Serafin Castellanos proposa que Construcciones Taroncher substituïsca Begar en la construcció de l’hospital de Llíria amb contractes fraccionats
  
  

“Avui dia 30 de juny, a les 10 del vespre tancarem tots el serveis de VilaWeb, inclosos els blocs, perquè farem un canvi de servidors. Aquesta operació, que millorarà molt el servei, és llarga i complexa. Pensem que el servei no es tornarà a engegar fins a les 8 del matí del dia 1 de juliol. Durant aquest període no es podrà ni escriure, ni publicar, ni llegir. Fer aquest tall en sec és necessari perquè la informació no es faci malbé, és a dir es torni incongruent. Tampoc funcionarà el servei de correu. Només des d'una altra màquina mantindrem viva (amb respiració assistida) la portada de VilaWeb. Esperem que el procés es faci sense problemes. No podem descartar que en els propers dies hi hagi alguna incidència, aquest canvi afecta tot el sistema, i encara que fa 4 mesos que fem proves no és descarta que hi hagi durant alguns dies alguna inestabilitat. Disculpeu les molèsties i esperem que el canvi sigui estable de seguida. Cordialment Suport MÉSVilaWeb” 

Així doncs, el Galduf i el Vicent tanquem la paraeta per hui i se n’arirem de bona vesprada al cap i casal per a preparar-se per a la festa dels premis Ovidi a la música en valencià d’aquesta nit. Salut i a gaudir.

Organitzat per Xúquer Viu, es podran presentar fins a 3 fotografies per autor o autora i es lliuraran fins el 31 de juliol. Els premis seran de 600 €, 300 € i 150 € als tres primers i 50 € per als accèssits. Una selecció de fotografies serà exposada de manera itinerant per distints pobles i  ciutats. Lliurament de fotografies: L’ALCÚDIA: Llibreria-Papereria Esplai, C/ Blasco Ibáñez, 92 ALGINET: Copisteria Grafos, C/ Sant Vicent, 8 CULLERA: Estanc la Vega (Loreto), C/ En Joan Garcés, 37 SUECA: Llibreria Sant Pere, C/ Cullera 11 ALZIRA: La Llibreria, C/ Horts dels Frares, 6 ALBERIC: Tecnolab, Avda. Glorieta 5b. Per correu certificat o missatgeria a: J.M. Morató “Concurs de Fotografia Xúquer Viu” C/Dos de Maig 26,1ª. 46250 - L’Alcúdia

+ Des d’ací accedireu a les bases completes

TeleHòstia: aportació constructiva (i gratuïta, ja que no ha patentat la franquícia) del Xavi Castillo i que, sens dubtes, farà pròpia el conseller Cotino perquè siga patrocinada (la TeleHòstia que no pas el bandarra del Xavi) per la Generalitat de Camps. Temps al Temps.

Demà dimarts, al Teatre Micalet de València a partir de les 22h. i presentat per Xavi Castillo, se celebrarà la quarta gala de lliurament dels Premis Ovidi a la Música en Valencià, un certamen que, des del 2006, organitza el Col·lectiu Ovidi Montllor.  El jurat ja ha fet públic els finalistes de cada secció. Enguany s’han presentat 40 treballs discogràfics, dels quals 17 han passat a la fase final. Les dades de participació d’aquesta  quarta edició doblen les de l’any inaugural dels premis. El jurat d’aquesta edició el conformen els periodistes Vicent Contrí, Josep Vicent Frechina, Eduard Guillot, Juanma Játiva, Raül Serrador i Quim Vilarnau, que decidiran quina ha estat, al seu criteri, la millor cançó de la temporada, la millor lletra, els millors arranjaments, la millor maqueta i el millor disc en les categories de folk, cançó d’autor i pop-rock. També és lliurarà el Premi Muixeranga, atorgat per votació popular a través del Facebook, al millor disc de tot l’àmbit lingüístic. Enguany, el col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià ha decidit atorgar-li a Paco Muñoz el premi a la trajectòria individual.

+ Els Premis Ovidi palesen la vivesa de la música al País Valencià

Desgraciadament, el concert queda anul·lat de manera oficial i definitiva. La causa és la censura i els constants entrebancs a què ha sotmès el PP municipal que governa a l’ajuntament d’Alberic. Ara ens demanen un projecte firmat pel col·legi d'arquitectes a falta de menys d’una setmana per al concert. Després la llicència no ens la donarien fins el mateix dia del festival que vindrien a comprovar que tot compleix la reglamentarietat. Ja teníem els cartells i les entrades impresos així que si en veieu algun penjat no en feu cas. Manteniu-vos atents per si aconseguim realitzar alguna activitat alternativa al concert.

+ Carta oberta a l'alcalde d'Alberic

Arriba el I FestAlberic! Per fi podem dir que el I FestAlberic és una realitat! Han sigut 6 mesos d’intensa censura per part del PP local però ja ho tenim! Tot començà quan després de 5 mesos (finals de maig), el PP que governa al poble ens va facilitar la documentació que es requereix per a realitzar el concert i que demanàrem a finals de novembre. Una vegada posat aquest entrebanc, vingué el següent: una fiança de 120.000€!! Tan sols per deixar-nos el camp de futbol municipal! Ací començà definitivament el nostre calvari. Però finalment a costa de treball i esforç hem aconseguit sobreposar-nos a la seua censura! Per això és necessari que omplim de gom a gom l’emplaçament i demostrem al PP que amb els valencians i valencianes no es juga!!

Aquesta colla de catalanistes és que són uns roders empedreïts i irrecuperables! El nostre benvolgut Sisco desgallinant-se per tot arreu, quan se li esgoten les neurones i s’aplica una dolça palla mental,  demanant i exigint per tot arreu ‘Agua, F1, americascap y trajes para todos’ i a la que es descuida, l'enemic li posa una terrorífica traveta. Al Casal Jaume I del Camp de Túria ha petat hui, quan no hi havia ningú, una canonada d’aigua inundant-lo per complet. Casualitats? Ni hòsties! Que el Rubèn i la Marta han tardat desesperadament més de tres hores en netejar el local? excuses de mal pagador i barrabassades premeditades! I als fets ens agafem: en lloc d’emmagatzenar l’aigua que anaven arreplegant, que era una barbaritat, i apropar-se a qualsevol pantà per a que poguera aprofitar-se, aquests malvats amb tota la indecència del món l’han tirada directament al clavegueram. Si és que van provocant! De segur que si haguera sigut cervesa encara estarien allí mamant i no haurien malbaratat ni una gota!

Davant la repercussió del que varem publicar al bloc el passat dimecres 23 de juny, ha arribat el moment de ruixar per la xarxa la notícia amb la intenció d’aconseguir el màxim ressò possible. Per això fem una crida a tots aquells blocs amics perquè publiquen, amb un titular solidari, els textos de davall i que denuncien la precarietat d’aquests treballadors de la capital del Camp de Túria. Periòdicament anirem enllaçant en diferents posts aquelles webs i blocs que recolzen la iniciativa. (envieu-nos un correu o deixeu un comentari en aquest escrit)

Esmorzen junt a l’empresari fins que pague els salaris que deu. Els empleats de l’empresa Asensi-Mazzolari S.L. de Llíria reclamen així els 4 mesos que no han cobrat en tancar el negoci
L'empresa de Llíria, on la majoria d'ells portaven més de vint anys treballant, va tancar setmanes després que el seu propietari li la venguera per un euro a una altra firma, que la primera cosa que va fer va ser posar en venda la maquinària i tirar a la seua vintena d'empleats al carrer sense cobrar el sou dels últims quatre mesos, més els retards. Els extreballadors han denunciat aquesta situació als jutjats, però saben que aquest procés sempre és lent, així que han decidit convertir-se en "cobradors del frac" i pressionar al què va ser el seu antic cap fins que algú els pague els diners que se'ls deu. I així, cada matí s'assenten en l'establiment de Llíria on un dels responsables de la fusteria per a la que treballaven acudeix a esmorzar tots els dies. Els dijous, dia de mercat al capital del Camp de Túria, es passegen entre les parades i expliquen la seua situació als qui els pregunten. "Ens van enganyar dient que venien l'empresa perquè seguira oberta i ara estem al carrer sense cobrar".

Empresaris impresentables: el cas Asensi-Mazzolari S.L. de Llíria
Tot just fa un any, els propietaris de l’empresa familiar lliriana Asensi-Mazzolari S.L. (Vicente Asensi Moros, gerent, Pilar Mazzolari,  directora de personal i Vicente Asensi Mazzolari, responsable de compres) adquirien de trinqui un Mercedes d’alta gamma, a l’agost viatjaven a Cancún i al setembre el xiquet a Londres. Entremig havien intentat tirar al carrer a distints treballadors però el Jutjat del Social número 7 i el 13 de València en diverses sentències (1 i 2) va declarar els acomiadaments com improcedents. A les acaballes de l’any, amb premeditació i traïdoria els Asensi-Mazzolari van vendre l'empresa per un euro a una altra firma i tots els treballadors es van veure de la nit al dia al carrer, sense cobrar els últims quatre mesos i amb diversos endarreriments més pendents. La majoria d’ells duien més de vint anys a l’empresa. Des d’aleshores, no sols han presentat la corresponent denúncia als jutjats contra aquesta empresa (amb la paradoxa que en l’auto la secretaria judicial diu textualment que ‘ASENSI MAZZOLARI, S.L. se halla en ignorado paradero’) sinó que a més tots els dijous, dia de mercat al centre de Llíria, s'assenten, com si foren "cobradors del frac" i amb samarretes reivindicatives,  en l'establiment de Llíria on un dels màxims responsables de la fusteria per a la que treballaven acudeix a esmorzar tots els dies. Però per als Asensi-Mazzolari la paraula vergonya no existeix al seu codi moral i ètic ja que lluny de tindre remordiments per haver-los deixat al carrer i sense cobrar, continuen acudint en pla fanfarrons al bar i a més han denunciat al jutjat de Llíria als exempleats per assetjament  'perquè els segueixen a totes parts'... Continuen gaudint del Mercedes, enguany canviaran Cancún i Londres per altres indrets més exòtics, a les fites electorals continuaran acudint a les meses electorals com a interventors del PP, de la mateixa manera que humiliaran  i vexaran a eixos treballadors que amb la seua feina les darreres dècades els proporcionaren un patrimoni més que important... Ja sabeu, si el proper dijous aneu per Llíria, cap a les deu del matí apropeu-vos per la plaça de Partidors i al Plàstic seieu solidàriament a esmorzar amb els extreballadors d’aquesta empresa: ells vos ho agrairan i els Asensi-Mazzolari esdevindran una miqueta mes miserables i menyspreables del que són. Que ho són molt.