Article publicat al setmanari Osona Comarca del dia 10/11/2011
El proper 20 de novembre se celebraran les
eleccions a les Corts Generals Espanyoles. Des del punt de vista una persona d’esquerres i
independentista, la participació en aquestes eleccions només podria tenir
sentit com una eina de mobilització i com a prova de força (com és el cas que
es dona enguany a Euskadi, on la coalició Amaiur pot optar a esdevenir la primera
força política).
I és que en aquestes eleccions, es juga amb
cartes marcades. Els catalans, ja hem perdut abans que se celebrin. Cal tenir
en compte que fins i tot en l’hipotètic cas que el 100% dels habitants dels
Països Catalans votessin una única opció independentista, aquesta estaria en
minoria a les institucions espanyoles i, per tant, ni tan sols podria modificar
el marc jurídico-legal per a fer possibles els seus plantejaments
independentistes.
TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous,
17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26
anys d'emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).
La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de
comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.
Durant vint-i-quatre hores VilaWeb no emetrà perquè tots compartim
amb els valencians la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè
siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que
ens afecta a tots, onsevulla que residim.
Vos convidem, doncs, a manifestar la vostra opinió sobre el fet a Facebook de VilaWeb o a Twitter, etiqueta: #sensesenyal.
VilaWeb tornarà a emetre divendres 18 a dos quarts de deu del vespre.
Malgrat que el Borbó tingués els sants pebrots de dir allò de "Nunca fue el español lengua de imposición..." i quedar-se tan ample, això de la llengua ja ve de molt lluny.
I per corroborar-ho us deixo aquesta perla.
La meva companya, remenant arxius, ha trobat aquest llibre del registre de batejos de l'Hospital de la Santa Creu de Vic del 1856-1857.
Fins el 31 de desembre, els apunts (en podríem dir posts?) són en català.
I a la pàgina corresponent a l'1 de gener de 1857 hi ha la nota que us transcric:
Desde hoy que contamos el primero de Enero de mil ochocientos cincuenta y siete todas las partidas se pondrán en español por disposición del govierno (sic) de su Magestad la Reina y por mandato del Ilustrísimo Señor Obispo de la Diocesis.
2 molt bones iniciatives que coincideixen en moltes coses; fins i tot en la cançó escollida.
LA FLAMA
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Al ple d'avui l'equip de govern ha presentat una moció d'urgència amb
el títol "En defensa de la dignitat de Catalunya". D'enrada, si només
ens mirem el títol, sembla que pinta bé, no, que tots els partits votem
a favor de la dignitat del país (o almenys d'una part)? Però , esclar,
bé hi havia d'haver la trampa per alguna banda.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, el "virrei" Joan
Rangel (foto), va parlar molt discretament fa unes setmanes amb
l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mora, per comminar-lo a retirar la
convocatòria del referèndum d'independència, sota l'advertiment que les
autoritats espanyoles podrien dissoldre el consistori i nomenar una
comissió gestora.
A més, els regidors responsables del referèndum podrien ser
acusats de violar l'article de la Constitució que consagra la unitat
d'Espanya.
La interpretació espanyola passaria per considerar el referèndum
com un acte efectiu i fàctic de trencament de la unitat territorial, a
diferència dels pronunciaments purament verbals com seria el que fan
els partits independentistes, que es queden en simples paraules i
declaracions d'intencions, però que no passen al terreny dels fets, com
sí que fa la consulta d'Arenys.
La Constitució, doncs, sempre segons Rangel, permetria la
inculpació directa dels càrrecs municipals i la intervenció militar que
ja preveu la Carta Magna espanyola.
Ahir dimecres mateix, l'alcalde d'Arenys va fer una al·lusió
indirecta a aquestes amenaces, quan va afirmar que acatarien la
sentència judicial, "perquè si no ens acusarien de secessionistes".
Els titulars
periodístics fan que la notícia de l’Assemblea Nacional que vam celebrar ahir a
Girona sigui que la CUP no es presentarà a les eleccions autonòmiques de la
tardor de 2010 (si no és que s’avancen).
Certament, la
superficialitat que reclama la immediatesa dels mitjans fan que aquesta sigui
la notícia que es ressalta en tots ells. Però el que de veritat es va aprovar
no és (només) que la CUP no concorri a aquestes autonòmiques. Es va aprovar que
l’aposta de la CUP per als dos propers anys sigui la consolidació d’un
projecte. Es va aprovar que durant els dos propers anys l’objectiu de la CUP
sigui el de créixer territorialment, tan pel que fa a les CUP existents com en
les de nova creació. Es va aprovar el compromís de cohesionar les CUP en base a
una organització nacional que tingui per objectiu enfortir tan la cohesió com
la formació de les CUP d’arreu del territori. Es va aprovar iniciar un procés de
debat que defineixi el programa marc de la CUP, un programa que ha de servir
com a base tan per a les candidatures municipals com per a una possible futura
candidatura d’abast regional o nacional. Es va aprovar, també, de reforçar el
treball conjunt amb la resta del moviment popular, tant de l’Esquerra Independentista
com dels moviments socials, per tal de bastir una autèntica alternativa a les
forces polítiques dominants. Una alternativa de base popular que, quan sigui el
moment, ja anirà als Parlaments o on calgui per avançar en la sobirania política
i social del nostre país. I també es va aprovar que si l’Esquerra
Independentista en el seu conjunt considera que cal anar a les eleccions, la
CUP hi participarà.
En definitiva, el que es va aprovar ahir és que volem construir el futur
de baix cap a dalt i no a l’inrevés.
DIJOUS 15 de gener, concentració a Vic. A 2/4 de 9 del vespre a la Plaça del Pes.
Carta d'en David de La Fornal als solidaris i solidàries.
Salut camarades,
Un cop més tornem a trobar-nos davant el que
podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat
perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no
són casos aïllats.
La persecució que estic patint aquests dies
no és pas pel fet d’haver-me declarat insubmís a l’exèrcit d’ocupació
espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per
haver-me manifestat el 12 d’octubre de 1998 contra el feixisme, com fem
des de fa més de deu anys per aquesta data.
Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.
Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó.
Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l’Audiència Nacional.
No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.
No
acabaríem mai d’enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves
de Torà, els de l’Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els
anarquistes, en Jona…
O el cas més dràstic: el de la Marina, en
Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats
per presons franceses i espanyoles.
Tot això són excuses, el
veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests
temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.
Saben
que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com
ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent
aquests dies.
Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren
símptomes de debilitat. Haurien d’haver après que aquests cops
repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions,
generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa
entrar a la presó.
Avui em toca a mi, d’aquí a uns dies voldran
castigar l’Òscar de la Loke i l’Helena de La Quincalla amb l’excusa de
les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada,
mitjançant les seves lleis racistes.
Poden fer-ho amb qualsevol
de vosaltres, tant se val l’excusa, el cas és que estem en el camí
correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa,
d’ajuntar-nos com ho estem fent ara, d’aguditzar les contradiccions
d’aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.
Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!
A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David
de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un
desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de
treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La
Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per
traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar
l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van
traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de
gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la
detenció i de l'empresonament immediat.
La detenció i l'execució
d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el
mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una
sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12
d’octubre de 1998.
Malgrat que la seva pròpia legislació
estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos
anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per
tal de poder segrestar el David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han
passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en
els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i
socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per
ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació
Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la
lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent
compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.
Són
aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la
lògica de la persecució política i els que expliquen la llista
d’aberracions que ara ha d’afrontar:
- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió.
Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la
victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó
pels seus ideals.
- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98.
Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per
tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa
deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme.
Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys
posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc,
victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la
complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo.
I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i
captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser
cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista
més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.
Les
al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en
David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó,
termini que expira el dia 16 de gener.
Avui, deu anys més
tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de
la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de
tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació
Cultural La Fornal.
Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política,
conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la
seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials,
els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.
'Dues fires locals provoquen cues de 43 quilometres a Montmeló'. Aquest era el titular que apareixia ahir, almenys a les edicions digitals de l'Avui, El Periódico i La Vanguardia (aquest darrer, òbviament, traduït a l'espanyol).
Es referia a les cues causades per la gent que, sortint de l'àrea metropolitana, anàven a dues de les fires que aquestes dates apleguen quantitats impressionants de gent, el Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet d'Espinelves, ambdues a la comarca d'Osona.
Però pel periodista barcelocèntric que va escriure la nota (suposo que deuria ser una notícia d'agència), només són fires locals, perquè no es fan a Barcelona. És clar que quan parlen de la fira de Santa Llúcia, o qualsevol altra, no cal que especifiquin que parlen de la de Barcelona, ja se suposa, però quan parlen de coses que surten de la ciutat, aleshores es tracta de 'fires locals'.
I és que per alguns, l'univers comença i acaba a Barcelona, i fora d'això, només hi ha uns territoris que a vegades són un parc temàtic per anar-se a esbargir i altres vegades un gra al cul que només emprenya la capital.
Potser ja va sent hora que alguna especialitat mèdica comenci a estudiar aquesta malaltia que es podria anomenar Barcelotritis.
Quan
hi ha una manifestació independentista o bé la celebració d’una victòria del
Barça, sistemàticament l’epicentre informatiu dels grans mitjans no és la
celebració en sí mateixa, sinó els incidents posteriors i les consegüents destrosses
al mobiliari urbà.
El
passat 29 de juny, després de la victòria de la roja, també hi va haver
celebració per part de la colònia espanyola a Barcelona. Però en aquest cas,
enmig de la campanya espanyolitzadora patrocinada per les grans corporacions,
els convenia fer-nos creure que els espanyolistes eren molt bons nois. I és per
això que l’endemà pràcticament tots els mitjans parlaven de les multitudinàries (?)
celebracions i tots, curiosament, obviaven els incidents. I ho haurien
continuat amagant si no hagués estat per les lesions que suposadament va rebre
el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona.