L'any 1977, quan es va redactar la constitució espanyola que s'aprovaria el 1978, des de l'Esquerra Independentista s'hi va fer campanya en contra ja que era clar que impedia la plenitud nacional dels Països Catalans: escapçava el país, deixava la llengua en una posició d'inferioritat i tancava la porta a qualsevol intent de vertebració de la nació completa, a més d’imposar un model econòmic injust. En aquells moments, l'EI va ser titllada de radical i somiatruites i la constitució va ser avalada per la majoria dels partits catalans. Ara, 35 anys després, una majoria social de casa nostra té clar que allò no era una constitució sinó una eina de l'espanyolisme per acabar amb la realitat nacional catalana i una presó de pobles i persones. (n'hi ha més)
Perquè tots i totes hem de lluitar contra el feixisme i el racisme, i els que el patim cada dia i de prop encara més, m'adhereixo a la Declaració Totes i tots som Unitat contra el feixisme i el racisme.
Aquest dissabte hi ha convocada a Vic una manifestació amb el lema Per la cohesió social, aturem el racisme, que ha rebut el suport de gairebé un centenar de col·lectius de tots els àmbits (polític, social, cultural, esportiu, comercial...) i d’arreu del país.
Però aquesta convocatòria també ha tingut més detractors que els que la lògica diria que hauria de tenir. Perquè si bé semblaria normal que s’oposessin a la manifestació aquells que fan de la confrontació social el seu modus operandi, no ho sembla tant que tots els partits polítics presents a l’Ajuntament excepte la CUP s’hi hagin oposat, i alguns amb una virulència inusitada.
Els partits que suposadament haurien d’estar d’acord amb el lema de la mobilització (a favor de la cohesió social i en contra del racisme, recordem-ho), esgrimeixen que una manifestació no és la manera de combatre el racisme, que això ja es fa cada dia amb diferents actuacions a nivell social. No seré tan enze de negar que des de moltíssimes entitats de la ciutat i també des de l’Ajuntament, amb més o menys encert, es fan accions per millorar la cohesió social. Però la problemàtica del racisme és una qüestió complexa. I un problema complex no es pot resoldre amb solucions simples o unidimesionals. És evident que cal dur a terme accions socials per a combatre la dimensió social del racisme. Però no ho és menys que també calen actuacions en l’àmbit polític per donar resposta a la dimensió política del racisme. (Segueix aquí...)
El racisme és la doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. Així, les persones, partits polítics i governs que mantinguin actituds racistes estan generant directament un clima de crispació i de conflictivitat que fa impossible la cohesió social necessària per construir una societat civilitzada, basada en la igualtat de drets i oportunitats que tot ciutadà ha de tenir.
La crisi en la que estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició i la consolidació d’organitzacions d’ideologia ultradretana i racista que pretenen culpabilitzar d’aquesta situació a les persones migrades. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col·lectius més desafavorits.
És hora de dir que ja n’hi ha prou i de demostrar la societat que volem, una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És hora que ens mobilitzem per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme que només genera desigualtats i violència.
Per això, convoquem a tota la gent d’arreu dels Països Catalans i a tots els vigatans i vigatanes a manifestar-se pacíficament el dissabte 26 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la Plaça Major de Vic.
Aquest dilluns es va celebrar el ple de l'Ajuntament de Vic corresponent al més de febrer. El ple ja va començar malament quan l'alcalde no va permetre que Nil Puigivila prengués possessió del càrrec a l'inici de la sessió, raó per la qual no va poder exercir amb normalitat el seu dret com a regidor electe de la CUP. Més endavant, i per un altre incompliment de l'alcalde, la regidora Georgina Rieradevall es va veure obligada a abandonar la sala en el moment que es votava una moció que CUP havia renunciat a debatre i votar ja que venia proposada per una força antidemocràtica que no respecta els drets humans de tots els ciutadans de Vic.
Durant el ple, es va fer evident la necessitat d'obrir el ple a les associacions i particulars de la ciutat. La CUP va presentar una moció arran de converses mantingudes amb els comerciants del mercat municipal, i ho va fer així perquè la ciutat de Vic no disposa d'un Reglament Orgànic Municipal (ROM) que permeti la participació dels diferents col·lectius als òrgans de decisió de l'Ajuntament. (N'hi ha més)
Article publicat al setmanari Osona Comarca del dia 10/11/2011
El proper 20 de novembre se celebraran les
eleccions a les Corts Generals Espanyoles. Des del punt de vista una persona d’esquerres i
independentista, la participació en aquestes eleccions només podria tenir
sentit com una eina de mobilització i com a prova de força (com és el cas que
es dona enguany a Euskadi, on la coalició Amaiur pot optar a esdevenir la primera
força política).
I és que en aquestes eleccions, es juga amb
cartes marcades. Els catalans, ja hem perdut abans que se celebrin. Cal tenir
en compte que fins i tot en l’hipotètic cas que el 100% dels habitants dels
Països Catalans votessin una única opció independentista, aquesta estaria en
minoria a les institucions espanyoles i, per tant, ni tan sols podria modificar
el marc jurídico-legal per a fer possibles els seus plantejaments
independentistes.
Aquest dilluns, 13 persones varem
ser jutjades a Vic acusades de ser solidaris i haver anat a donar suport a una
família quan estava a punt de perdre el seu pis i quedar-se al carrer. Aquell
dia, una trentena de mossos d’esquadra van utilitzar la força per desallotjar
l’entrada de l’habitatge de la família i permetre que els lacais del Banco de
Santander procedissin a deixar al carrer una parella amb dos fills petits i la
dona embarassada de vuit mesos. El pis en qüestió va passar a engruixir el parc
d’habitatges buits de la ciutat.
Durant el judici es va fer
evident que les forces policials van acudir al lloc dels fets només per imposar
els privilegis del gran capital, encara que això signifiqués trepitjar els
drets bàsics d’una família en una situació dramàtica. Així mateix, també va
quedar clar que no hi va haver cap criteri racional a l’hora de decidir a
quines persones s’acusava i a quines no. (continua)
Avui he participat al meu darrer ple a l'Ajuntament de Vic com a regidor.
El meu discurs ha estat el que us deixo aquí.
Aquesta és la darrera intervenció que faig en aquest consistori, i és la primera que faig a nivell personal. Fins avui, totes les meves intervencions, silencis i vots han estat en representació de la CUP i reflectien el parer del partit i no pas el meu personal (tot i que, lògicament, en la gran majoria de casos coincidien). Aviat farà 4 anys de les darreres eleccions municipals. Com a resultat d’aquelles eleccions, vam entrar a aquest ajuntament dos regidors d’una força política que s’estrenava al consistori, la Laia i jo mateix com a representants de la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP. Com que érem nous, no només les persones sinó també l’organització a la que representem, al principi van ser temps difícils perquè vam necessitar un temps d’adaptació al mitjà. Ens calia descobrir el funcionament de l’ajuntament, les rutines, el maneig de les informacions, i també ens calia guanyar-nos el respecte d’aquells que creien que érem una colla d’insensats que dèiem no a tot i que no érem capaços de fer propostes en positiu per a canviar les injustícies socials. Crec que, amb esforç, ho hem aconseguit. (continua)
TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous,
17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26
anys d'emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).
La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de
comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.
Durant vint-i-quatre hores VilaWeb no emetrà perquè tots compartim
amb els valencians la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè
siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que
ens afecta a tots, onsevulla que residim.
Vos convidem, doncs, a manifestar la vostra opinió sobre el fet a Facebook de VilaWeb o a Twitter, etiqueta: #sensesenyal.
VilaWeb tornarà a emetre divendres 18 a dos quarts de deu del vespre.
La Plataforma per el Dret a l'Habitatge d'Osona organitza aquest
dimecres 9 de febrer una concentració davant del número 8 del passeig
Pep Ventura de Vic per aturar el desnonament d'una família. L'ordre ha
estat donada pel jutjat de Vic a petició del Banc Santander, que
el reclama en execució de la seva hipoteca. A l'habitatge hi viu
l'Ernest i la seva família. Ell està a l'atur i cobra provisionalment
600 euros. No tenen altres ingressos. La seva esposa, Anita, està
embarassada de quasi nou mesos. També tenen dos fills, un nen de sis
anys i un altre d'un any i escaig. No tenen on anar.
La
Plataforma ha fet una convocatòria pública, en la qual explica que
“Aquest és un exemple més que dramàtic del que està passant al costat de
casa nostra. És la INJUSTÍCIA en majúscules. Us convoquem a protestar
per aquesta actuació inhumana, i per donar un cop de mà a la família de
l'Ernest i l'Anita. Demanem la condonació del deute (dació en pagament)
que s'aturi el desnonament i es garanteixi el dret a l'habitatge
mantenint la família al mateix pis en règim de lloguer o sinó garantint
el seu reallotjament en un habitatge digne!”.
Malgrat que el Borbó tingués els sants pebrots de dir allò de "Nunca fue el español lengua de imposición..." i quedar-se tan ample, això de la llengua ja ve de molt lluny.
I per corroborar-ho us deixo aquesta perla.
La meva companya, remenant arxius, ha trobat aquest llibre del registre de batejos de l'Hospital de la Santa Creu de Vic del 1856-1857.
Fins el 31 de desembre, els apunts (en podríem dir posts?) són en català.
I a la pàgina corresponent a l'1 de gener de 1857 hi ha la nota que us transcric:
Desde hoy que contamos el primero de Enero de mil ochocientos cincuenta y siete todas las partidas se pondrán en español por disposición del govierno (sic) de su Magestad la Reina y por mandato del Ilustrísimo Señor Obispo de la Diocesis.
quimvic |
D'arreu |
diumenge, 7 de novembre de 2010 | 11:46h
Ahir el senyor Ratzinger (altrament anomenat Papa de Roma) va afirmar que l'Estat espanyol necessita una reevangelització, perquè "A Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme
fort i agressiu com el que es va veure en la dècada dels anys trenta".
Molt em temo que si per ell fos, l'esmentada reevangelització seguiria els mateixos mètodes amb què van "reevangelitzar" a partir del 1936.
Avui, al blog de 
Malgrat que el Borbó tingués els sants pebrots de dir allò de "Nunca fue el español lengua de imposición..." i quedar-se tan ample, això de la llengua ja ve de molt lluny.
Avui, a les 8 del vespre, concentracions al davant dels Ajuntaments dels Països Catalans.
Ahir el senyor Ratzinger (altrament anomenat Papa de Roma) va afirmar que l'Estat espanyol necessita una reevangelització, perquè "A Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme
fort i agressiu com el que es va veure en la dècada dels anys trenta".
