smartinez |
Detall. |
divendres, 31 de desembre de 2010 | 21:12h
Ho veig força negre, massa gent fent veure que...., i fent creure que......, i sense veure que passen coses que deixen clar que s'ha acabat el joc de desinformar, incomunicar i a callar i tots guapus. També em preocupa que no es vegi i tingui més clar que els jocs de confondre escenari i món també...., kput i ja n'hi ha hagut prou.
Els apunts més visitats aquest mes, si ens comuniquem guanyem, dic. I aquest "-em" es refereix a tothom, a la llibertat d'expressió i els coneixements i drets sobre la informació i la comunicació.
"De vegades diem que el nostre no és un país normal. Potser hauríem de
dir que és anormal. O no ho és que el President Companys no hagi rebut
mai els honors que s’han donat a Juan Antonio Samaranch? Tot plegat fa
molta vergonya.
(...) la Comissió de la Dignitat ha fet darrerament diversos actes de record i d’homenatge al President. El 13 d’agost, en presència de l’alcalde de la població i del vicepresident català, es va posar una placa a la població francesa de La Baule, a la casa on Companys va ser detingut el 1940 per la policia militar nazi. El 18 de setembre es va recordar, a la Plaça del Sol, de Madrid, que allà va ser detingut, vexat i torturat, abans de ser traslladat a Barcelona. Ara es preparen dos actes més, que ja veurem quin ressò obtenen en els mitjans.(...)"
Avui Exèquies Cíviques en Honor del president Lluís Companys a l'Església de Sant Agustí de Barcelona a les 20h.
El proper diumenge dia 17 d'octubre (demà passat) "Montjuïc Canta a Companys". Acte d'homenatge popular al President en el 70 aniversari de la seva mort des de les 11 del matí.
Gràcies Comissió de la Dignitat. I d'acord amb en Terricabras en que hem de dir-ne anormal, que fa vergonya, i que resulta interessant, revelador, necessari d'observar el ressò d'aquests actes als mitjans.
.....Estimat Lluís Companys i Jover, sàpiga que aquests anys, malgrat hi ha gent entestada en que no coneguem la nostra història, malgrat hi ha gents i governs que han menyspreat a tu president, a tu home; a vostè i a tanta altra gent, n'hi ha d'altra, de gent i pobles que han anat fent feina perquè sí la coneguéssim, la història, i com va anar la seva mort.
Hi ha molts exemples, li puc explicar que vaig saber de les dates i dades del seu assassinat a partir del record i homenatge que fan a Coll de Manrella, i ha de saber que cada any té més aire i alegria, crec que perquè ja han passat els temps en que la por era fre majúscul contra la memòria i consciència dels catalans. Va lligat amb falsejades i mentides sobre la història, tot un problema, a veure si l'encarem bé d'una vegada.
Parlava d'aire. Diria que fa uns anys ha entrat un aire que té dues virtuts: es respira millor i constatem que res de mur, ni murs...., sinó que tenim portes. I finestres. Fa un temps escrivia unes notes que expliquen diferències entre un cop de porta als nassos i un cop de nassos contra un mur. (ho recullo aquí, ostres! aviat farà quatre anys) Em sembla que li anirà bé per a entendre el que han estat aquests anys de tortura constitucional i el que ha representat la sentència del TC sobre un estatut reformat que.... llarg procés.
Demà, avui, diumenge, i en altres dates menys assenyalades, es fan feines de record i homenatge, moltes, podriem fer un bon recull. També hi ha qui treballa de ferm per a acabar amb la vigència del judici que li varen fer els franquistes i amb la impunitat del seu assassinat així com de molts d'altres.
Avui fa quatre anys, després d'una salutació d'arrencada, del primer apunt al bloc. El dedicava a un judici espanyol impressionant i inacceptable sobre un spot de la nostra selecció de futbol.
El primer aniversari el vaig despistar, no fos cas que davant la duresa de tot plegat, i que en iniciar les Indústries i caminars vaig prometre'm un any per a estar-ne satisfeta......
Avui volia fer un recull de les derives de l'aparell judicial espanyol d'aquests anys. Però la plantadissa en que estic em té esgotada, i com em sembla que és prou evident que les pinces han caigut del tot, millor acabo l'aniversari amb una pregunta-endevinalla més fresca, diria:
Si una persona que té molts diners em volgués conquistar, què li demanaria? Què li demanaríeu?
Són uns quants factors que trobo formen part d'aquest pas, el de la internacionalització n'és un, del que anoto un detall. La marxa de 10Mil a Brussel·les.
Ara caminem, anotava aquell dia, mentre mirava d'explicar detalls de com havia anat. Era difícil, tot just començàvem a poder pensar mig en pau, i a parlar una mica millor.
(lligava amb el record que) "Fa més de 31 mesos anotava la meva preocupació i preguntes sobre l'èxit
de la cantarella de 2006, en relació a ..." Ara ja en fa 42 mesos.
"Hem
guanyat, hem guanyat contra les intencions i amenaces de l'estat
espanyol de prohibir les consultes civils.
Felicitem-nos, i endavant,
que
ara ve el 13 de desembre, amb trobada nacional aquest diumenge, amb una
organització civil impressionant, etc. Consultes, les consultes
han acabat amb tantes misèries polítiques, que això comença a fer molt
de goig."
"Una democràcia amb cara, ulls i veu. Això tenim al capdavant, i al
capdavant estem la societat, la gent, els ciutadans, les urnes i el vot
informat, ben informat malgrat tot. També hi són els polítics que són
ciutadans, que no es pensen que poden obviar-ho en l'exercici de
càrrecs. Que n'hi ha molts, diguin el que diguin els homogeneïstes (els
qui sostenen que tots són iguals... i tal. Això és fals.)"
Aquest juliol...... i avui, (súper, súper) rècord de visites amb una xifra que m'impressiona (a sota anoto les estadístiques).
Espero que ho faci prou fooort perquè mai més no em senti tant sola.... o d'aquella manera sola....., com a vegades em veig. I perquè perdi tota, tota por a escriure, parlar, conversar, comunicar-nos.
El dissabte passat ja es veia a venir que viuríem un dia històric. A la
seu d'Òmnium Osona el telèfon treia fum des de dies abans: la gent no
parava de trucar, volien informació sobre la manifestació, ens demanaven
que Òmnium no cedís als politiquets, ens animaven, s'apuntaven a algun
dels 17 autobusos que vam acabar organitzant (i perquè no en vam trobar
més). Pels mitjans érem l'ull de l'huracà, una entitat de la societat
civil, històrica dins el catalanisme, capitanejava la nostra resposta
contundent a la sentència d'un caduc, anacrònic i antidemocràtic
Tribunal Constitucional espanyol, instrumentalitzat pels partits
nacionalistes espanyols PPSOE. (...)"
M'ha fet tornar a pensar en la necessitat de que no siguem babaus.
adj. i m. i f. [LC] Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho
troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t’ho creus!
(Condicions de cerca: Entrada coincident: babau, Àrea temàtica:
antropologia i comunicació i defensa i filologia i filosofia i història
en general i lèxic comú i llenguatge administratiu i música i
paleontologia i pedagogia i política i professions i sociologia i
telecomunicació i zoologia en general.)
També m'ha dut a mirar-me si podria dir més clar i detallat el que en penso d'alguns detalls d'aquest problema. De moment recullo un intent del passat desembre
Desenes de milers de persones assisteixen a l'enterrament en plena commemoració del 15è aniversari de la matança a la ciutat bosniana Obama i Ashton demanen l'arrest de Mladic
".....a Girona, a les ribes del Ter, sota el lema “Srebrenica no oblidem”. A
les 10 de la nit, convocats per Fotògrafs per la Pau i per Metges del
Món, ens vam aplegar una gran quantitat de persones -els organitzadors
diuen que entre dues i tres mil- que vam encendre espelmes en record del
genocidi d’ara fa deu anys. L’eslògan era escrit a terra amb 7.800
espelmes, que és el nombre oficialment reconegut per l’ONU d’homes
musulmans assassinats a Srebrenica (...).
...Em sembla que hi ha atacs i injustícies que se'ns fa difícil (caldria
esbrinar com va això) acceptar que les ha fet una persona, un igual, si
no és que ho neguem alhora (paradoxal, hauríem de dir?), i estem en un
cas de negacionisme, o si no és que cerquem un mereixement (sigui
còsmic, diví, misteriós o propi).
Si no l'eu pogut veure avui, o si el voleu veure, no us perdeu aquest documental. Quina bona lliçó d'istòria i element de contrast.
La pressió internacional, les protestes a Sud-àfrica i la campanya de desafiament de la UDF obliguen el govern blanc sud-africà a negociar per alliberar Mandela i encetar un període de democràcia al país.
La pressió internacional intensificada, les protestes en massa a
Sud-àfrica i la campanya de desafiament dels anys 80 per part de la UDF
obliguen el govern blanc sud-africà a començar unes negociacions que
portaran a alliberar Mandela i encetar un període de
democràcia al país.
Amsterdam, Estocolm, Londres: Mandela fa la
volta al món per agrair el moviment internacional antiapartheid un cop
recupera la llibertat després de 27 anys a la presó. La campanya "Free
Mandela" havia aconseguit popularitzar el nom del líder mentre
el país patia un bloqueig informatiu.
Oliver Tambo
és enterrat després d'una gran i victoriosa batalla, però mai no arriba
a veure la llibertat i la democràcia que finalment s'instauren a
Sud-àfrica.
(De moment no trobo ni sé si el vídeo està o no disponible. M'a agradat molt veure'l. Afegeixo, suposo que es trobarà aquí: http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php)
"
