Victoria |
Dona |
divendres, 25 de novembre de 2011 | 23:45h
Totes les mans són necessàries, totes ens manquen per aturar la violència, cap pas enrera en els drets i la igualtat, que no ens conten contes: el patriarcat mata.
El cant dels ocells, sonata de Brahms, un manifest... Plaça de les Tortugues, les cares de sempre, alguna més, molt d'homes, com el meu, fent costat, potser dues centes persones.
54 dones mortes a l'estat; 2 a Balears. Que no ho hagin de sofrir les filles i les netes.
Un grup de dones amb la cara blanca a un escenari improvisat. Es lleven la màscara, planten cara i ballen.
Un caminar pausat Rambla avall. Rodola un neguit per abocar a la mar
Victoria |
Dona |
divendres, 21 d'octubre de 2011 | 18:25h
Els colors de la tardor són colors de sol ponent, de llum que es clou i vida tossuda: color de cuir, color de terra i fang, de dàtil setinat i magrana madura, com sangtraïts de ferides antigues que no pots oblidar.
De bon matí el sol eix d’un cobricel de boira, rodó, com una taca d’oli immensa que camina entre núvols per un espai corbat fins al crepuscle . El dia de cada pic s’escurça més i el sol escalfa més poquet.
Les clívies i les bignònies visiten el jardí i els oms fan randes amb les fulles. Arriben les pluges necessàries. Les coses prenen un ritme assossegat. Les atzavares creixen com guaites que vetllen i el cant dels grills les acompanya.
Sempre a l’horitzó es dibuixen esperances: La fi de la violència d’ETA, potser el reconeixement de l’autodeterminació. La fi de la violència masclista i els assassinats irracionals...algun dia
Avui horabaixa hi ha convocada una manifestació per a reclamar la fi de la violència contra les dones, per mostrar el rebuig més contundent, per assolir la plena igualtat i maduresa social. Està convocada pel grup d’homes contra la violència de gènere , vet aquí l’esperança.
Victoria |
Dona |
diumenge, 19 de juny de 2011 | 10:06h
Avui fa un any que em manques, mumare. També em manca l'aire.
Sento el nus a la gola, aquell nus amb gust de moc que una s'empassa per no plorar. Veig el somriure que em regalaves - que encara em regales - quan arribava, fos l'hora que fos, com si em descobrissis cada vegada. Se'm clava la mirada evanescent dels darrers dies.
Les orenetes, els teus ocells preferits, em parlen ara de tu, de tot el que som perquè tu hi eres i de l'àvia i del riu.
Les traces d'allò que vas fer de mi m'acompanyen: els gests imperceptibles, les cames rectes i llargues, el vertígen a les escales i als penya-segats, massa alts, l'amor per les coses petites, el mal d'esquena, la lleialtat a la família i als amics, les paraules estimades, la fortalesa als propòsits, una certa fragilitat...
Victoria |
Dona |
dimarts, 24 de maig de 2011 | 18:32h
Ahir, dilluns 23 de maig, va morir, als 97 anys, Elisabeth Eidenbenz, Zuric 1913 - Zuric 2011, fundadora i responsable de la maternitat d'Elna durant els anys 1939 a 1945.
Afortunadament, gràcies a diverses persones, entre elles Guy Eckestein, que la va cercar per a fer-la reviure de nou el lloc, i la historiadora catalana Assumpta Montellà, que va investigar i divulgar recentment la seva història, ha sorgit de l'oblit Elna i Elisabeth. Fins aleshores, però, era viva al cor de les mares a les que va procurar un part en condicions i al dels infants protagonistes de la força de la vida en temps d'odi i guerra.
Per a Elisabeth, era el seu deure, la seva vocació, ella no creia que fos res extraordinari, ho feia posible entre mig de l'horror de la guerra i les persecucions. Per a quasi 600 infants nascuts a Elna, ella va ser la vida.
Agraesc el seu coratge, la tendresa, la determinació, els anys d'Elna, l'abnegació, els 97 anys viscuts, la grandesa de cor, els 20-30 naixements mensuals, elegir la vida i no la mort, el goig del risc i no el victimisme o el cofoïsme.
Victoria |
Dona |
dilluns, 7 de març de 2011 | 23:44h
José Saramago, Premi
Nobel de literatura 1998, va escriure el dia 9 de març de 2009 aquesta reflexió,
publicada a El quadern (edicions 62): 8 DE MARÇ,
Acabo de veure als
telenotícies manifestacions de dones arreu del món i em pregunto, un cop més, quin planeta desgraciat és aquest què
encara la meitat de la població ha de sortir al carrer per reivindicar el que
ja hauria de ser evident per a tothom...
M’arriben dades
oficials d’institucions solemnes que diuen queper la mateixa feina , la dona cobra un setze per cent menys, i
segurament aquest xifra està falsejada per evitar la vergonya d’una diferència
encara més gran. Diuen que els consells d’administració funcionen millor quan són
formats per dones, però els governs no s’atreveixen a recomanar que un quaranta
per cent, ja no diguem un cinquanta, estigui compost de dones, tot i que, quan
arriba el col·lapse, com a Islàndia, recorrin a dones per dirigir la vida pública
i la banca. Diuen que, per evitar la corrupció en l’organització del trànsit a
Lima, col·locaran guàrdies urbanes, perquè s’ha comprovat que no es deixen
subornar ni demanen propines.
Sabem que la societat
no funcionaria sense la feina de les dones, el planeta se sortiria de la seva
òrbita, i ni la casa ni qui hi viu no tindrien la qualitat humana que les dones
aporten, mentre els homes passen sense veure, o , si veuen, no s’adonen que
això és cosa de dos i que el model
masculí ja no serveix. Continuo
veient manifestacions de dones al carrer. Elles saben el que volen, que és no
ser humiliades, cosificades, menyspreades, assassinades. Volen ser valorades
pel seu treball i no per l’accessori de cada dia.
Victoria |
Dona |
dilluns, 28 de febrer de 2011 | 15:17h
Una altra dona assassinada. Degoteig incessant de mort i dolor, ferida que no s'acaba de guarir, oberta.
Biel Mesquida, quan va exercir de director de Vilaweb, em va demanar un article per l'espai des de la independència amb el suggeriment que fos del tema de la violència de génere. Ho vaig fer i va sortir en portada al costat d'altres articles de companys i amics de Mallorca. Gràcies Biel i Vilaweb per fer-nos vissibles al diari més enllà dels blocs.
M'ha semblat oportú transcriure'l doncs dissortadament hi ha motiu novament d'enuig i dol:
ALLIBERAR-NOS DE L’ANDROCENTRISME
Les religions i la història han exhibit sense
vergonya un androcentrisme esfereïdor, s’han inventat els déus mascles, amb els
seus exèrcits mascles, l’eternitat mascle, i les dones comparses, premi o repòs
del guerrer. La negació d’allò femení a una societat i en un individu amaga una
perplexitat i per ventura una enveja de la creativitat, mal resoltes,
tergiversant la vida i la veritable complexitat
d’allò femení i allò masculí en un projecte indestriable, genuïnament humà.
La violència contra les dones reflecteix el
clarobscur de la nostra societat, les contradiccions i els límits del model
masclista, les dificultats de les relacions humanes, la temptació del poder
absolut sustentat en la por - aquell qui té por pretén que els altres en
tinguin. La llei del més fort evidencia que potser no és tan fort. Aquell qui expropia
els drets i els valors d’altri ho fa per mantenir-ne els propis, s’erigeix com
a únic propietari d’una persona o un territori. La necessitat malaltissa de
posseir-ho tot, la supremacia de la mort damunt de la vida s’esberla. Urgeix un canvi de paradigma.
La vida podria ser bonica enfora de la por a una
societat en equilibri , solidaria i creativa, respectuosa, on tots i totes, fóssim
usufructuaris de l’abundància de recursos que ens han estat lliurats, tal
vegada per atzar, en lloc de posseir-los i espoliar-los fins a l’esgotament i
la mort, fins a l’anihilació.
Oblidades de la història i de la religió, a les
dones se les ha mutilat els seus òrgans de goig, se les ha forçat a fer allò
que no volien, se les ha comprat i venut, se les ha tractat com a menors o
incapacitades jurídicament, prohibint i dificultant l’accés a l’ensenyament i
els llocs de decisió. A la punta de l’iceberg se les assassina quan gosen
enfrontar-se al model, o com a descàrrega de la impotència.
Victoria |
Dona |
dilluns, 7 de febrer de 2011 | 12:23h
Somriu la lluna a la nit que s’acosta , amb una
rialla clara, horitzontal, propera. Damunt la mar serena deixa un rastre
de llum, com una signatura indesxifrable, un pacte secret que mai decep.
Un tel de boira embolica el dia que parteix. Un crepuscle, també horitzontal, s’allarga entre les muntanyes, difús i taronja,
una carícia al llom de la muntanya grisa.
Les ànneres s’agrupen als esculls. Els
ànecs bravegen de les plomes irisades i s’estarrufen, fan camins circulars a l'aigua mansa.
Els llaüts es mouen
lentament a la fosca, parpelles que s’endinsen a les
ombres, a conéixer-li els plecs, com han fet sempre.
Victoria |
Dona |
dimecres, 24 de novembre de 2010 | 23:45h
Fa fred i por.
Masses solituds espatllen les rodes.
Feréstegues evidències assassinen la llum.
gemega la tempesta , excessiva. La veu em surt del solc, farcida d'heura,
s'enfila pel congost, rosega queixes.
Els peixos , mal ferits, alcen el vol.
Seca i ferida, s'esmola la gola.
Cauen les paraules en mig d'una teranyina.
Un polsim infinit em clou el dol.
Amarades parpelles fan bassals de plors.
Veig partir una vida i no hi trobo consol.
Negra la sang consolida l’abisme.
El trist lliscar dels núvols cap a la por
perpetua un neguit imprecís, sense nom,
ni culpable?
- Una altra dona morta!
Hi és la possibilitat. Esgarrifa.
Em trasbalsa la dona
morta i l'home viu,
com un mutilat, un estrany, el botxí.
Necessito pensar en els teus ulls,
però tinc por de mirar-te al fons del tot,
no fos que ens traís un destí tràgic,
soterrat, més enllà de tots dos. Em cal fer un inventari d'hores vives,
ara mateix.
Tornar a ser, junts, sensibles a un bri d'herba,
a l'olor de la terra al capvespre, quan plou.
M'escarrasso a entendre els
portaveus,
allò que diuen les noticies i els diaris,
però no em duu enlloc, continuo tremolant.
Tinc un buit aspre i
agre, una indefensió negra com un roc de basalt.
Sento la por.
Res no és nostre.
Només l'instant que dura una mirada
i ho podem retenir
a la memòria del cos.
Voldria l'abolició de les morts
provocades
i
els exèrcits.
El filferro de trinxera torna infinit,
fa massa separacions,
s'enreda als turmells massa sovint,
esquinça la pell de l'esperança
Victoria |
Dona |
diumenge, 24 d'octubre de 2010 | 11:39h
Quan tens set, només vols aigua. Alguna cosa està canviant
i ens fa mantenir l’esperança. El vent constant arriba que ens mostra la direcció.
Gràcies a tots i a totes.
Els homes han sortit al carrer per tal de mostrar el
rebuig a la violència de gènere. De forma simultània i amb el lema “El
silenci ens fa còmplices”, ha tingut lloc, dijous dia 21, la tirallonga
de “Rodes d’homes contra la violència
masclista” a més de 30 localitats de l’Estat.
La convocatòria, oberta a tothom que hi va voler
participar, ha estat coordinada per l’Associació d’Homes per a la Igualtat de Gènere (AHIGE).
A Palma ho va impulsar el Grup de Homes per a la Igualtat i Contra la Violència Masclista,
entitat confederada a AHIGE. La data coincideix amb l’aniversari de la primera
manifestació d’homes contra la violència sexista i vol esdevenir la jornada en
què els grups i associacions d’homes per la igualtat, igualment que els homes a
títol individual que s’hi sentin identificats, surtin al carrer per fer visible
davant la societat la seva posició i el seu compromís.
La concentració, després d’encendre espelmes al voltant
d’un gran llaç blanc, guardà un minut de silenci per a les dones víctimes de la
violència masclista i es va llegir el manifest amb el lema “Visquem sense violència” que diu així....
Victoria |
Dona |
dijous, 25 de març de 2010 | 23:34h
DONES: RECONSTRUÏM LA HISTÒRIA
Les Illes 1880-1936
Una interessant exposició del tot recomanable que romandrà fins dia 28, comissariada per Isabel Peñarrubia i Marqués, dins el marc dels deu anys de la creació de l’Institut Balear dela Dona, dirigit per Lila Thomàs, al 1er pis del Centre Cultural de SaNostra.
Diu al pòrtic na Lila: Les dones com a protagonistes de la història massa sovint han estat oblidades. La història la fan els pobles que estan formats per dones i homes; en canvi en els llibres d’història l’ús del genèric masculí fa protagonistes en exclusiva als homes i redueix el paper de les dones a les cuidadores de la llar i a repòs del guerrer.
L’exposició està presentada amb rigor i exquisidesa - com ja ens tenen acostumades tant l’equip de tres Serveis Culturals, que la coordina, com na Maribel Mayol, responsable gràfic - en quatre àmbits successius:
1.-La fàbrica i la indústria a domicili: En aquest apartat hi figuren dones treballadores de les 4 illes, Eivissa, Menorca, Mallorca i Formentera, empresàries, sindicalistes i artesanes. Hi podem veure una sèrie de fotografies d’obreres de la indústria tèxtil, del calçat, conserves, bijuteria, marroquineria, perles artificials, salines, filadores artesanes. Inclou un document on hi consta una dada curiosa d’un taller de moneders d’argent : per la mateixa feina una dona cobrava 12 pessetes i un home 42.
A l’àmbit de les dones emprenedores podem trobar-hi directores d’escoles com na Clara Hammerl de la Caixa Colonya de Pollença, directora d’una escola coeducativa i de la Caixa de Colonya; directores de fàbriques de sabates com na Margarita Massanet Lliteras, de Menorca o de capses de cartró com na Rafaela Venys Portella, i sindicalistes: com na Margalida Roig Colomar, d’Eivissa, empresonada, n’Aurora PicornellFemenies, assassinada a Mallorca, i na Sofia Sintes Rosa, de Menorca,que formava part del Comité de dones antifeixistes.
2.- L’ensenyament i les dones. Sota aquest títol s’inclouen dades legislatives i socials de com s’ha prohibit i/o dificultat l’accés de la dona a l’ensenyament a manera de consolidar els privilegis masculins i relegar-les a l’àmbit domèstic o de mà d’obra barata. Fins ben entrat el s. XX es manté un greuge comparatiu ostensible com per exemple la prohibició de la coeducació i l’ accés de la dona a graus superiors i universitaris .
A Mallorca l'any 1872 es creà l’Escola Normal de Mestres femenina a La Puresa de Palma. A Palma l’escola Normal de Mestres, masculina, existia des de 1842 amb prohibició expressa que les dones hi assistissin, permetent-lis només exàmens per lliure. Els sous i les assignatures quan van assolir la docència van ser també diferents.
A 1879 Guillem Cifre de Colonya i la seva esposaClara Hammerl a Pollença inicien la Institució Lliure d’Ensenyança coeducativa, laica i racionalista.
A l’anomenat sexenni democràtic( 1868-1874) es creen escoles de nines i adultes per pal·liar la situació d’analfabetisme femení que a 1880 era del 80% ( a l’estat espanyol era del 70% ). A 1931 encara era del 58% i a 1936 del 39,4%. Fins a 1910 no s’aprovà l’accés a ple dret de les dones a la universitat. A 1914 Margalida Segura Segura fou la primera metgessa mallorquina doctorada a Barcelona.
La II República implantà la coeducació i plans d’estudi més democràtics i modernitzats pedagògicament, però el 1934 un ordre ministerial del govern de dretes la prohibeix. Tot el progrés i avenços en l’àmbit educatiu es van veuretruncats pel cop d’estat franquista i la guerra civil.
L’exposició mostra fotografies de la primera Escola pública de nines d’Eivissa de la qual Antònia Riquer Escandell fou responsable durant 30 anys ( 1853 – 1885 ); de l’escola coeducativa Cifre de Colonya;de Margarita Florit Anglada, fundadora de l’Escola Dominical Catòlica de Ciutadella, i de les Colònies femenines de Paula Cañellas , entre d’altres
Avui no hi posaré les paraules. Les ha posades totes na Carme-Laura. Només hi posaré l'alegria íntima perquè han disminuït els assassinats, i perquè de cada pic hi han més homes que ho entenen, de cada pic creiem mes totes i tots que ho podrem eliminar.
Victoria |
Dona |
dimarts, 13 d'octubre de 2009 | 17:59h
Aquest matí, tornant de Barcelona amb el vaixell, se m’enlairava l’ànim amb l’aurora que s’obria camí entre els fassers i les palmes, enfilada als perfils de les cases, amb una promesa de llum i d’un dia benigne. En arribar a casa he obert el correu abans d’anar a la feina. El de l’amic M. A. Ll., datat de dia 12, m’assabentava que una dona havia estat assassinada a Santanyí per la seva parella. Me demanava donar difusió a la convocatòria de la concentració de rebuig a l’assassinat i suport solidari a la dona i als dos fills, dimecres dia 14 a les 20h. a la Plaça de les Tortugues. Deia així:
Com segurament sabeu, avui s’ha produït a Santanyí la primera víctima de l’any per violència masclista a la nostra Comunitat. Per aquest motiu i com sempre ens concentrarem el proper dimecres 14 d’octubre a les 20 h. a la Pl. de ses Tortugues de Palma per manifestar la nostra solidaritat amb la dona assassinada i per expressar, un cop més, el nostre rebuig més enèrgic envers aquesta execrable forma de violència.
Feis, per favor, una crida especial a tots els homes que conegueu. La nostra presència massiva serà el millor símptoma que tots, homes i dones, estam units a favor de la igualtat de drets i contra la violència masclista.
Victoria |
Dona |
dilluns, 5 d'octubre de 2009 | 21:57h
Dues dones en menys de 24 hores han estat assassinades, dones vives fa no res, ciutadanes lliures, al segle XXI, a ca seva, a la seva llar, el lloc més segur per a qualsevol, no pas per a elles, ha estat la seva tomba. Els temps estan canviant, els dos 'pressumptes' assassins s'han suïcidat en lloc de justificar-se, s'han sentit culpables. No és cap bona noticia. No ho és. Si hom no pot suportar una pèrdua, una contradicció, una taca a l'orgull malentès i vol lliurament morir, ho ha de fer sense endur-se a ningú altre per davant.
No seria millor l'assumpció de les pèrdues per doloroses que siguin, l'acceptació de les contradiccions o les frustracions, posar l'orgull a lloc..?
Dues flors roges que sagnen per a elles i les altres 45 dones mortes a l'Estat espanyol. No hi ha ningú innocent.
Eduquem en la no violència als nostres fills i filles, en la igualtat i el respecte per la vida d'altri. Eduquem en l'assumpció de les frustracions i les pèrdues, en la llibertat i el valor de la vida, inalienables. Eduquem.
Avui fa un any que em manques, mumare. També em manca l'aire. 
Una altra dona assassinada. Degoteig incessant de mort i dolor, ferida que no s'acaba de guarir, oberta. 
