No es tracta de cap premonició, però la vinguda de Sa Santetat el Dalai Lama al Parlament, simbolitza alguns dels propòsits que la vigilia de la Diada Nacional de Catalunya ens porta a renovar. La lluita pacífica per la llibertat del pobles, la resistència als intents de genocidi cultural i nacional, l'esperança per un nou escenari de recuperació de la sobirania de moltes nacions. 48 anys d'exili, després de la invasió del Tibet per la Xina, han estat presents avui al Parlament del nostre país.
Plataformes, fòrums, refundacíons, sobirania, independència, referèndums, .....alguna cosa es mou a Catalunya. Son dies propicis per a renovar el nostre compromís amb la llibertat de Catalunya. I refermar la nostra ambició, sense límits, de situar Catalunya al mon.
Ara que ja coneixem la configuració
definitiva del nou govern tripartit, ho podem afirmar amb tota contundència.
Aquest és un govern feble. Un govern constituït més en clau interna, de
repartiment del poder i d'equilibris entre els partits que configuren el
Tripartit II, que no pas amb voluntat d'afrontar, gestionar i resoldre els grans
temes de país que avui tenim sobre la taula. I no parlo només de nomenaments que
responen únicament a compensacions "personals", com són el de la Montserrat Tura
a Justícia o el de l'Ernest Maragall a Educació. Tampoc no parlo només
de la creació d'una vicepresidència fantasma (almenys des del punt de vista de
l'ordenament jurídic i estatutari acabat d'estrenar, que sí que reconeix en
canvi la figura d'un conseller en cap). Parlo, sobretot, d'un govern poruc,
pensat per evitar crisis internes diàries com les de l'etapa del Tripartit I,
però a un cost colossal: no afrontar cap de les decisions estratègiques que el
país avui necessita prendre indefectiblement, tenint en compte les necessitats
presents i futures. Com podrem pensar en una projecció internacional del país
mínimament coherent si ja partim d'una acció exterior biseccionada en almenys
dos departaments? i... com es volen afrontar els nous reptes tantes vegades
esmentats, en recerca i foment del coneixement, prescindint d'un Departament
d'Universitats i Recerca, que tants esforços i complicitats va requerir per a la
seva consolidació durant el darrer govern de CiU?
