joan llado |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 20:38h
Per Joan LLadó
Ahïr vaig ser l'últim en arribar a la plaça. Em feia molta mandra anar amb bici i em vaig decidir a darrera hora. N'érem vuit. En Jordi i en Manel ens volíen ensenyar els nous corriols que van fer en la cursa del Montaltbike del diumenge anterior i vam començar pujant per can Nadal a Llavaneres. Feia anys que no pujava per aquells verals. Com ha canviat tot allò... Fins i tot han fet una carretera que puja gairebé fins la Cornisa.
joan llado |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 12:56h
Per Joan LLadó
La vesprada del dimecres passat vam tenir un convidat d'alta volada: l'Oriol Noè, fill del llegendari i actiu atleta mataroní, en Toni Noè. Ens feu una gran demostració de quina mena de gens ha heretat. Ja cal que ens hi agafem fort. Benvingut, Oriol.
Els corriolaires: en Valentí, en Giovanni, l'Anscari, l'Oriol, en Martí i en Joan. Les fotos d'en Giovanni: cliqueu aquí.
joan llado |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 11:06h
Per Joan LLadó
Dijous al Casal vam celebrar el 40 i tants aniversari de la Flor amb braç de gitano de campionat, exquisit (amb sorpresa inclosa) i unes copes de cava. Nosaltres li desitgem que en faci moltíssims més i que no abandoni mai el seu peculiar sentit de l'humor.
joan llado |
diumenge, 7 de febrer de 2010 | 19:20h
Per Jordi Torres
Sóc un home afortunat. Diumenge (31 gener 2010) vaig tenir l’honor de compartir cursa amb el bo i millor dels ciclistes maresmencs. Per una banda al costat de representants de la tropa llegendària de Bici Corriols (http://BiciCorriols.com ) . Concretament en aquesta cursa varen ser liderats pel sicilià Don Giovanni. Ell mateix, amb persona, va donar-me instruccions precises de com afrontar tan magne cursa (veure la foto que vaig fer-me amb el gran Giovanni, moments abans de la sortida, ja que a la sortida va volar i no el vaig veure més).
joan llado |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 22:19h
Per Martí Montserrat
Decidim fer cap a Tavascan i fer nit al refugi de la Pleta del Prat. Per tenir el dormir assegurat, doncs no hi ha cap garantia de bon temps. De fet a l’encarregar lloc al refugi, el guarda comenta la forta nevada que està fent i que a partir de les 6h ja no passaran mes la màquina per la carretera.
Avui es compleix una important efemèride; un excels personatge va néixer un dia 3 de febrer de fa molts, molts anys… Jo. Com que no sabia com mortificar-me, he optat per la flagel·lació en solitari, que darrerament s’està imposant entre alguns personatges de la colla. El Via Crucis escollit ha estat el suplici del Tagamanent. Sabia per anteriors protagonistes que m’esperava un ritual, on les cames sembla que tinguin que rebentar i el cor sortí de la seva ubicació natural dins la caixa toràcica, però no he dubtat ni un moment, aquesta era la meva penitencia.
joan llado |
divendres, 29 de gener de 2010 | 12:55h
Per Joan LLadó
La intenció és el que val oi? Sí, i més, quan hi poses tots els mitjans per no aconseguir l'objectiu. Doncs aquesta és la nostra filosofia -de BTT, és clar-: és millor un bon camí que no pas aconseguir la fita. El demés són collonades. Que me quiten lo bailao, que diuen. A la Plaça com sempre, no pas als Burots, perquè ara resulta que anem a fer un
centenar de quilòmetres per carretera i no podem fer-ne dos més per
quedar al lloc habitual. Posats a canviar i fer-ho més equitatiu fóra de quedar al cementiri de les Valls. Dic jo, vaja... I per més inri en diem la plaça de Granollers. Els Burots, collons! els Burots! que no s'ha de perdre la toponímia popular! Quedem d'anar cap a can Ferrerons. Som-hi.
joan llado |
divendres, 29 de gener de 2010 | 12:48h
Per Adrià Triquell
Fa una setmana que tinc la meva nova reina al traster. Ella, elegant i amb aquella actitud una mica altiva de la que se sap la més jove i cobdiciada de l'harem, espera pacientment a que tingui temps d’ estrenar-la. Dissabte serà el dia escollit. El que havia de ser una trobada de tres corriolaires per estirar les cames, es converteix en una petita sortida (d'asfaltaires?) multitudinària. Aquí ningú vol perdre comba!
joan llado |
divendres, 29 de gener de 2010 | 11:31h
Per Giovanni Leonardi
Fa uns quants dies, cap les tres de la nit em vaig despertar tot fent un bot per damunt el llit, per gran espant de la meva dona. “Res, res, tranquil·la, només ha sigut un mal somni.....no passa res” li vaig dir eixugant-me la suor que em cobria la front, però em vaig quedar amb els ulls entabanats mirant la foscor, sense poder treure’ m del davant les terribles imatges que havien quedat gravades en la ment.
joan llado |
dimarts, 26 de gener de 2010 | 20:36h
Per Andreu Calvó
On para això de l’Espluga Calva? Ha esta una de les preguntes que mes he tingut que respondre els últims dies, si l’Espluga Calva existeix i es un poblet a bell mig de Les Garrigues. El dissabte ens varem trobar allà mes de 160 equips de 2 o mes integrants, moltes cares conegudes i ganes de canya. L’equip Alpina per l’ocasió estava format per en Carles Llorens, en Ferran Broceño i un servidor.
joan llado |
dilluns, 25 de gener de 2010 | 16:44h
Per Albert Gómez
Ja fa dies que em volta pel cap. Tinc moltes ganes d’anar a pujar les ja mítiques rampes del Tagamanent. Ja ho sabeu, soc home de circumvalacions jo. Quedem als Burots, bé han quedat l’Avi, l’Anscari, en Sergi, l’home no tan senzill i els novells trekkkkeros, ah! Finalment el màster també és presenta amb els seus cinc minuts de retard habitual.
joan llado |
dilluns, 18 de gener de 2010 | 20:52h
Per Joan LLadó
Vam esperar fins el telenotícies de dissabte a la nit per decidir si aniríem o no a esquiar. Les previsions del temps no eren gens bones i sumat a l'alt perill d'allaus (3-4), tret de la zona Ter-Freser que estava a 3, ens quedaríem a fer bici de muntanya. De fet, a mi em venia més de gust d'anar a esquiar. Ja havia sortit dimecres a la nit i dissabte dos cops per carretera. No cal abusar tampoc!
Després del parèntesi nadalenc, ahïr vam tornar a gaudir de les escapades nocturnes i ho vam fer pujant a la nostra emblemàtica talaia: Burriac. Com deia en l'anterior entrada, ens costa de decidir on anar i quan ho fem, que sempre és tard, tenim dubtes. Jo venia amb la idea d'anar cap a la zona de Burriac que feia dies que no hi estava. En Valentí proposà d'ensenyar el nou corriol a en Ferran. En Martí també volia anar cap a Burriac. Sense altres propostes i no sé perquè, vam anar cap a Burriac. El més bonic de tot és que no hi ha mai polèmica per aquest tema: fem el que fem, sempre surt rodó.
Si quedant a la cantonada de la plaça ja ens costava d'arrencar, ara, que quedem al mig, encara ens costa més. Les idees de ruta s'escurcen per tots plegats. Ho tenim tot tan pentinat que ningú gosa de prendre la iniciativa per no repetir itineraris. Haurem de tornar a la cantonada que potser ens motiva un xic més i no estarem tant descol·locats.
D'ençà que en Martí em va dir que havia pujat al Tagamanent i que acabaven d'asfaltar la pista fins dalt (ca l'Agustí), no me n'he pogut estar. Avui no era el millor dia per acostar-s'hi, però les ganes em podien. Per mi, ja han passat els reis. Això se'n diu escalar amb bici de carretera. Quin regal! Aneu-hi aviat, us ho recomano. Ara, agafeu-vos fort.
Bons reis, Pistons.
Distància recorreguda: 95 km. Desnivell + acum.: no ho sé. L'altimetria per gentilesa d'en Raül Massabé: clica aquí. Les fotos: cliqueu aquí.
joan llado |
diumenge, 3 de gener de 2010 | 21:44h
Per Joan LLadó
No ha calgut que hi anéssim amb brigada; amb la feina feta dimarts per l'Aleix i jo, el dimecres en Jordi i jo (sense saber l'un de l'altre, tot i que ens vam trobar al final de la jornada) i ahïr, en Jordi sol, n'hi ha hagut prou per poder encetar avui , i amb l'entrada del nou any, el nou corriol de les "cosidores" -o embut de Cabanyes- que enllaça amb la nevera. L'hem inaugurat essent una bona colla i amb tallada de cinta inclosa -si mal no recordo-. Tant de bo ens resti temps per anar obrint vells camins i recuperar el que van ser les vies de comunicació dels nostres avis entre les vinyes.
Bons Reis, Pistons
Els corriolaires: El Tete, en Ventús, la Flor, el Màster, l'Avi enginyer, el Maestro, la Pantera Rosa, en Formiga, l'Home no tant senzill, el Senyor, l'Apanyó, l'Aguantandreus i en Pistons.
Distància recorreguda: 25,35, 45 km. (depèn). Desnivell + acum.: 560, 630, 2450 m. (depèn). Les fotos: clica aquí.
joan llado |
diumenge, 3 de gener de 2010 | 21:43h
Per Martí Montserrat
Sens dubte, una de les pujades més dures.
A última hora no cal que vagi a treballar, a corre-cuita preparo els estris i surto als vols de les 10h i em dirigeixo cap el Montseny... solet,solet. Ja que ha estat tot tant precipitat que no he pogut enredar ningú per compartir aquesta sortida. Surto de casa sense una idea establerta, Turó de L’Home?...o potser provar si ja han acabat d’asfaltar la pujadeta a Tagamanent i al pla de la calma?
joan llado |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 18:40h
Per Joan LLadó
Entre ahïr i avui, l'avi enginyer i servidor hem embastat un noi corriolet al capdamunt de la capçalera del torrent de can Cabanyes per enllaçar amb la nevera. Quan estigui consolidat, com diu en Jordi, l'anirem a estrenar. Encara falten uns retocs per acabar-lo de polir. Si qualsevol dia quedéssim uns quants voluntaris amb eines i canalla, el podríem tenir enllestit ben aviat. Ja en parlarem.
joan llado |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 21:52h
Per Valentí Tarrés
És 27 de desembre, l’any 2009 s’està acabant. Dies d’àpats abundants, festes, reunions familiars… Entremig les nostres habituals sortides “Bicicorriolaires”, bé algunes no tant… Després d’haver gaudit de corriols i del nostre entranyable Maresme, en el tradicional esmorzar de Sant Esteve l’Andreu ens proposa de pujar al Turó de l’Home. Alguns dels que eren a l’àpat ens miren amb una cara incrèdula, de sorpresa… però aquests estan sonats o què? Potser una miqueta, però que punyetes, endavant les haches!!!
joan llado |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 20:42h
Per Joan LLadó
Bé, doncs ha passat un altre any i entre alguns dels començals és l'única vegada que coincidim en aquest espai de temps. L'exposició de fotos... Si, crec que una recopilació de Sant Esteves i caragolades seria força bonic. Si aconsegueixo guanyar un xic de temps, ho engegarem. Us faré preu d'amics.
Per Joan LLadó
