P. Martín, psicoterapeuta Servei Psicologia Aplicada UNED
P.R. Montoro, Psicologia Bàsica I UNED
Escoltant aquest programa m’assabento de que és falsa la creença generalitzada segons la qual els humans només utilitzem el 10% de la capacitat cerebral en la nostra vida quotidiana. Ni tan sols hi ha cap investigació que hagi suggerit algun resultat semblant.
Quin és l’origen d’aquest mite? Qui contribueix a mantenir-lo? Quins arguments científics el desmunten?
f 1 PAT/PSIC Sensació en una part, associada o secundària a la produïda en una altra part.
2 esp PAT/PSIC Experiència sensorial de certs individus consistent en l'associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres sectors.
3 RET Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. Ex.: Hi havia un silenci verd.
La neuroteologia desvetlla els beneficis de la meditació i l’oració
Segons Zeiders, ambdues tècniques podrien recuperar estructures cerebrals danyades per neurotoxines o per el pas del temps.
Rescato del meu arxiu aquestarticle publicat per Tendencias 21 el febrer passat que havia reservat perquè mai abans havia sentit parlar de la neuroteologia també coneguda com bioteologia o neurociència espiritual, “una nova ciència que explorar com els estats del cervell i del sistema nerviós poden crear o relacionar-se amb la vivència de l’experiència religiosa.” Segons llegim, les tecnologies modernes han permès comprovar que la meditació i l’oració poden modificar l’estructura del cervell.
Fa un parell d’anys recollia en aquest apunt una entrevista (El País, 18-10-05) a Manel Esteller, expert investigador de la epigenètica del càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid. Per l’entrevista que publicava abans d'ahir El Periódico de Catalunya m’assabento (i em felicito!) que Esteller, natural de Sant Boi, ha tornat a casa i que continua amb la seva recerca científica, pionera en Europa, a l’Institut Català d'Oncologia (Bellvitge).
Segueixo aquest tema amb interès perquè, tot i que tracta sobre el càncer, he llegit que en un futur proper, la epigenètica pot donar respostes (i, per tant, tractament) a malalties com la esquizofrènia o l’Alzeihmer. Traducción automática al castellano congencat.netoInternostrum
Diario Médico en la seva edició del passat 3 de setembre informava del descobriment per part de Alfonso Araque i Gertrudis Perea (dos investigadors del CSIC) d’un “nou mecanisme cel·lular implicat en la memòria i el aprenentatge”:
“Los astrocitos, y no sólo las neuronas, participan en el proceso de transmisión de información en el cerebro”.
Aquest treball ha estat publicat en la prestigiosa revista Science.
Comunicacions UB (enllaç), el Diari Digital de la Universitat de Barcelona, ha informat de la, per primera vegada, seqüenciació del genoma d’un individu concret. Es tracta de J. Craig Venter, un dels científics que va participar en el genoma “esborrany” (la mitjana d’un conjunt de mostres de diferents persones) presentat en 2001. L’informe i el resultat han estat publicats a la revista PLoS Biology el passat 4 de setembre (enllaç a l’ article de contingut obert; la imatge de l’esquerra correspon al genoma de l’investigador). En el projecte internacional hi ha participat Josep F. Abril, adscrit al Departament de Genètica de la UB.
Il·lustració: elmundo.es-Salud - Atlas de Anatomía Humana Sobotta - Informa: América Valenzuela (enllaç)
Coneguts ja els mecanismes responsables de l’emoció passem a estudiar la relació entre aquesta i la decisió. A mesura que avancem en l’escala evolutiva, a les alternatives de conducta innates es van afegint la capacitat creixent d’aprendre sobre l’entorn:
“Este incremento en la capacidad procesadora de información es paralelo al aumento en volumen y complejidad experimentado por la corteza cerebral a lo largo de la evolución y que alcanza en el hombre una considerable envergadura.”
Aquest article (que connecta directament amb El error de Descartes, de Antonio Dalmasio, el llibre que llegia dies passats) descriu els mecanismes mitjançant els quals les emocions participen en la presa de decisions:
“Permítaseme, de momento, que presente a las emociones como una parte esencial del mecanismo nervioso encargado de diseñar una respuesta adecuada a los estímulos ambientales relevantes para la supervivencia. Probablemente, sean la parte más crucial de dicho mecanismo, la parte, en todos los sentidos de la palabra, más decisiva.”
De las neurociencias al antiterrorismo. Armas de guerra farmacológicas.
Steve Wright
Professor de la School of Applied Global Ethics, Leeds Metropolitan University, Regne Unit
Le Monde Diplomatique, edició espanyola (Agost 2007)
Neurociències, la paraula que m’ha cridat l’atenció immediatament... Per què? Doncs perquè aquesta és una de les dues matèries que treballaré, si tot va bé, durant el proper semestre acadèmic. D’altra banda, trobo que el primer paràgraf és prou significatiu (el subratllat en negreta és meu):
“La farmacología de guerra es ineluctable. Es lo que constata la Asociación Médica Británica (BMA, siglas en inglés) en su reciente informe sobre la utilización de medicamentos como armas. (http://www.bma.org.uk/ap.nsf/Content/drugsasweapons)
Hace ya unoscuarenta años que los medicamentos se estudian por su capacidad de ser transformados en armas de guerra.”
Un tema tan important com inquietant i un text del qual em proposo ressenyar en aquest apunt els aspectes més directament relacionats amb la psicologia individual i col·lectiva.
Yerkes National Primate Research Center – All rights reserved
El “culpable” d’aquest apunt d’avui és en Marc Belzunces del bloc De l’Holocè estant . L’entrada que va publicar ahir m’ha portat a la memòria aquest treball que se’ns havia demanat en l’assignatura Genètica de la Conducta Humana. La seva exposició enllaça també amb la Psicologia Diferencial. Així doncs, aquest és el primer apunt però no l’últim que portaré sobre aquests temes.
Em refereixo a un article que porta un títol d’allò més provocatiu, No hi ha qui entengui les dones! en el què en Marc arriba a afirmar que les dones “Han guanyat i porten guanyat sempre” (¿?). No sé si a aquestes alçades trobaria un tema de conversa que m’avorreixi més que el debat masclisme-feminisme... Bé, potser sí, el futbol de dimarts a dissabte, és a dir, fora del terreny de joc ;-)
Però això és diferent donat el gran contingut científic que hi subjau. De fet, el llibre que en Marc comenta (Sperm Wars. The Science of Sex, de Robin Baker) connecta amb un altre del què també ens ha parlat, El cervell eròtic. Rutes neuronals d’amor i sexe, un assaig de Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. En ambdós casos, i sempre segons la ressenya d’en Marc (jo no els he llegit pas encara), els autors defensen l’innatisme, és a dir, el determinisme biològic del comportament humà (del qual la genètica mendeliana n’és un parent de primer grau), fins i tot de les emocions en qualsevol de les seves manifestacions.
En definitiva, i un cop més, la polèmica Natur versus Kultur, les teories darwinistes de la selecció natural i la programació biològica en front de l’ambientalisme, de la influència de la cultura... De moment, he trobat un punt d’acord entre les nostres posicions quan diu: “A més, la cultura està bastida sobre la biologia (...)” Doncs sí, la nostra cultura occidental s’ha basat fins ara en el paradigma científic de la biologia i la genètica. I dic “fins ara”, perquè els darrers avenços científics sobre l’epigenètica (apunt) i l’ADN escombraria (apunt) poden fer trontollar aquests pilars relativitzant el seu determinisme a favor de la influència de l’entorn.
A continuació arxivo el treball autocorregit amb les orientacions de la professora i actualitzat amb aquestes darreres referències.
Molt encertada la publicació dels resultats d’aquest estudi, precisament aquests dies en què els petards que no arriben a la nit de Sant Joan esclaten quan menys t’ho esperes...
Influence of individual differences in Behavioral Inhibition System on the magnitude and time course of the fear-potentiated startl
M.A. Fullana, X. Caseras, J. Riba, M. Barbanoj i R. Torrubia
(Investigadors del Institut de Neurociències de la UAB i del Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau)
International Journal of Psychophysiology, 60 (3): 323-329 Juny 2006.
No he llegit l’article científic complet, només la ressenya que publica la revista UAB Divulga de la Universitat Autònoma de Bellaterra:
«Fa temps ja què se sap que aquestes tendències depenen principalment del funcionament diferencial del nostre sistema nerviós, o sigui, que som "diferents" degut a que el nostre cervell respon de manera idiosincràtica a diferents estímuls i situacions. Però la demostració objectiva d'aquestes diferències, és a dir, portar la personalitat al laboratori, ha estat i segueix essent una tasca difícil.»
Sembla ser que el reflex de l’ensurt s’ha convertit en una «excel·lent eina per estudiar fenòmens psico(pato)lògics, com l'ansietat.»
En
contra de resultats d’estudis anteriors i de les creences convencionals, la
personalitat tipus A (personalitats enèrgiques i vigoroses) no es relaciona amb
malalties cardíaques perquè la conducta té pocs caràcters hereditaris.
El passat 28 d’agost la Universitat de Michigan va difondre un comunicat de premsa en el qual informava
d’un extens estudi realitzat en Cerdenya sobre 6.148 persones durant un període
de deu anys els primers resultats del qual ja han estat publicats per la Public
Library de Science. Els científics han analitzat un total de 98 trets físics
i de conducta. La investigació ha revelat que els trets de comportament són
(només) entre un 10 i un 20% genètics.
**** En contra de los resultados de estudios anteriores y de las creencias
convencionales, la personalidad tipo A (personalidades enérgicas y vigorosas)
no se relaciona con enfermedades cardíacas porque la conducta tiene pocos
caracteres hereditarios.
El pasado 28 de agosto, la Universidad de Michigan difundió un comunicado
de prensa en el que se informaba de un extenso estudio realizado en Cerdeña
sobre 6.148 personas durante un período de diez años, del cual ya han sido
publicados en la Public Library de Science los primeros resultados. Los científicos
han analizado un total de 98 rasgos físicos y de comportamiento. La investigación ha revelado que los rasgos de
comportamiento son (sólo) entre un 10 y un 20% genéticos.
La Universitat de
Granada ha informat avui dels resultats obtinguts d’un estudi desenvolupat per l’equip del projecte d’investigació ‘Alcoholismo y Drogadicción’ que dirigeix el professor José Rico Irles, segons els quals queda demostrat que existeix
una predisposició genètica a l’alcoholisme degut a que la deficiència de
beta-endorfines (de les quals els alcohòlics crònics mostren un nivell molt
baix) és hereditària.
**** La Universidad de Granada ha informado hoy de los resultados obtenidos de un estudio desarrollado por el equipo del
proyecto de investigación ‘Alcoholismo y Drogadicción’ que dirige el
profesor José Rico Irles, según los cuales queda demostrado que existe una
predisposición genética al alcoholismo debido a que la deficiencia de
beta-endorfinas (de las cuales los alcohólicos crónicos muestran un nivel muy
bajo) es hereditaria.
2006 - L'ANY FREUD Aquest 2006 es commemora el 150è aniversari del naixement de Sigmund Freud, el conegut i controvertit fundador de la psicoanàlisi, de ben segur el corrent psicològic que ens resulta més familiar.Tots coneixem algú que té un "trauma" infantil, a tots alguna vegada el nostre "subconscient" ens ha jugat una mala passada... Desconec com aquestes idees van arribar a calar tant la vida quotidiana de la gent del carrer. Potser el cinema? Ja sabeu, el famós divan.
Els avenços tecnològics han canviat molt el món des de llavors, també en relació al coneixement del funcionament del nostre cervell. Fins a quin punt són compatibles els mecanismes de l'inconscient freudià i la neuropsicologia? La revista Mente y Cerebro (Investigación y Ciencia) dedica una bona part del número 18 a aquest debat. No deixa de resultar curiós llegir un article d'un científic que defensa la seva compatibilitat i, seguidament, un altre que defensa tot el contrari...
----------------
2006 - EL AÑO FREUD
Este 2006 se conmemora el 150º aniversario del nacimiento de Sigmund Freud, el conocido y controvertido fundador del psicoanálisis, seguramente la corriente psicológica que nos resulta más familiar. Todos conocemos a alguien que tiene un "trauma"infantil, a todos alguna vez nuestro "subconsciente" nos ha jugado una mala pasada... Desconozco cómo estas ideas llegaron a calar tanto la vida cotidiana de la gente de la calle. ¿Quizá el cine? Ya sabéis, el famoso diván.
Los avances tecnológicos han cambiado mucho el mundo desde entonces, también en relación al conocimiento del funcionamiento de nuestro cerebro. ¿Hasta qué punto son compatibles los mecanismos del inconsciente freudiano y la neuropsicología? La revistaMente y Cerebro (Investigación y Ciencia) dedica una buena parte del número 18 a este debate. No deja de resultar curioso leer un artículo de un científico que defiende su compatibilidad y, seguidamente, otro que defiende todo lo contrario...
Fins fa poc, mai havia sentit parlar de l’epigenètica, una nova línia d’investigació bioquímica oberta als anys 80-90. Segons ens explica Manel Esteller (català, de Sant Boi), director del laboratori d’epigenètica del càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO, Madrid) en aquesta entrevista a El País (18-10-05): 'La epigenética es el interlocutor del ambiente con la genética, es lo que explica la acción del estilo de vida sobre los genes.'
En aquest article de premsa ens parlen del càncer, però l’epigenètica jugarà també un paper important a l’hora d’explicar la conducta humana i de definir teràpies psicològiques.
Y continuamos encadenando temas...
Nunca había oído hablar de la epigenética, una nueva línea de investigación bioquímica abierta en los años 80-90, hasta hace muy poco. Según nos explica Manel Esteller (catalán, de Sant Boi), director del laboratorio de epigenética del cáncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas(CNIO, Madrid) en esta entrevista en El País (18-10-05): 'La epigenética es el interlocutor del ambiente con la genética, es lo que explica la acción del estilo de vida sobre los genes'
En este artículo de prensa nos hablan del cáncer, pero la epigenética jugará también un papel importante a la hora de explicar la conducta humana y de definir terapias psicológicas.
El passat 27 de juny, l'agència Reuters publicava una notícia sobre els resultats obtinguts per un nou estudi del professor Bogaert de la Brock University, Ontàrio, informant d'un possible origen genètic de la orientació sexual dels homes homosexuals que es determinaria durant l'etapa prenatal.
Reconec que és un tema al que sóc especialment sensible, i és que d'alguna manera ho visc molt de prop, tant per part de bons amics i amigues que són homosexuals com des de l' AMPGIL(Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes) on hi treballa de valent un matrimoni amic.
Encara que de tant en tant escoltem notícies com la que porto avui, sembla que encara estem lluny de disposar d'evidències empíriques.
Donada la problemàtica social que genera aquest tema, em pregunto fins a quin punt és convenient que la premsa generalista informi sobre els resultats no definitius d'investigacions científiques. Aquesta informació, convenientment manipulada, pot fer molt de mal a les persones. Què en penseu?
-----
El pasado 27 de junio, la agencia Reuters publicaba una noticia sobre los resultados obtenidos por un nuevo estudio del profesor Bogaert de la Brock University, Ontario, informando de un posible origen genético de la orientación sexual de los hombres homosexuales que se determinaría durante la etapa prenatal.
Reconozco que es un tema al que soy especialmente sensible, y es que, de alguna manera, lo vivo muy de cerca, tanto por parte de buenos amigos y amigas que son homosexuales como desde la AMPGIL(Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes) en la que trabaja en firme un matrimonio amigo.
Aunque de vez en cuando escuchamos noticias como la que traigo hoy, parece que estamos lejos de disponer de evidencias empíricas.
Dada la problemática social que genera este tema, me pregunto hasta qué punto es conveniente que la prensa generalista informe sobre los resultados no definitivos de investigaciones científicas. Esta información, convenientemente manipulada, puede hacer mucho daño a las personas. ¿Qué pensáis?
Poques vegades es dóna la paraula a les persones que han d’afrontar un problema de salut mental. "Sense ficció" ho fa en el documental “Balls robats”: deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l’itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problèmàtica d’aquest tipus, sigui quina sigui la patologia. El desemparament quan arriben els primers símptomes, el no comprendre què està passant, el diagnòstic, la medicació, la relació amb el metge, l'impacte de l'hospitalització psiquiàtrica, l'estigma social, són alguns dels aspectes que els protagonistes de "Balls robats" aborden amb valentia i sinceritat poc habituals.
