Dimarts passat vaig rebre una magnífica notícia laboralment parlant: m'han concedit plaça definitiva com a professor d'anglès a l'institut Joaquim Bau de Tortosa. Va ser el centre on vaig cursar els meus estudis de batxillerat entre 1981-85. Un institut que recordo amb gran estima, on vaig fer molts bons amics: Agustí Ribes (Deltebre), Guillermo Príncep (L'Aldea), Àlex Castells (Santa Bàrbara)... molt especialment), i on vaig conèixer grans professors com l'escriptor Manuel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, o l'historiador Lluís Margarit. Molts/es noies/es de Campredó solen estudiar en aquest centre igualment, la qual cosa em motiva, òbviament. I quant a professors, hi tinc bons/es amics/gues: el cap d'estudis Pep Pinyol, l' escriptor Manel Ollé, la professora de català Olga Gas, el professor d'informàtica Ignasi Chavarria.
He estat destinat dos anys a l'institut Joan Ramon Benaprès sitgetà, on he treballat al cent per cent i molt a gust. Deixo molts bons/es amic/gues  entre el professorat, i tot un seguit d'alumnes que recordaré durant molt de temps.
Però la tornada vora l'Ebre em fa extremadament feliç. És l'adéu a les matinades, a les estones d'espera inacabable a l'estació del tren e Sant vicenç de Calders, al cansament físic perpetu... També a les agradables xerrades matinals al tren, amb els amics Marco, Jaume, José Luis, Joan... amb els quals hem fet una bona pinya durant aquests dos anys, que ben segur enyoraré d'allò més.
Ara comença una etapa laboral molt il·lusionant. M'encanta el contacte amb l'alumnat i trobar-me davant d'una classe. Treballar a Tortosa també em servirà per poder estar prop dels xiquets. Combinar l'horari del pare amb els fills es complicadíssim, imagineu doncs si treballes a dos hores de tren!!! A casa s'ha rebut la notícia amb la màxima alegria. Ara ja tinc ganes de trepitjar el centre, veure quins grups tindré assignats i preparar el material del curs que ve. Encara queda feina al Benaprès, però. Aquests dies estem de crèdit de síntesi amb els alumnes de la meua tutoria de 2n ESO, que estan treballant una revista digital. Avui tenim junta d'avaluació dels batxillerats, i demà tribunal de l'esmentat crèdit de síntesi, mentre que la setmana que ve és la de les recuperacions. També he d'assistir al tribunal de valoració del màster de la Universitat Pompeu Fabra, ja que sóc mentor de dos alumnes. A enllestir doncs la feina del curs 2010-11, i molt il·lusionat en la nova etapa laboral que se m'obri, a un dels instituts històrics de les Terres de l'Ebre.

Estimats/des xavals i xavales,

Avui tindrem la darrera classe junts. Quan arriba el final de curs, no puc amagar un cert sentiment de recança. D’una banda, òbviament, s’apropa l’estiu i profes i alumnes gaudirem d’uns mesos de vacances que sempre van força bé. Sóc d’un poble menut, visc en una masia al camp, cosa que em permet gaudir d’allò més de la companyia dels meus xiquets en época estival, també d’una dotzena de gossets/es (Mare de Déu de la Cinta!!!); de l’altra, sabeu que sóc un profe vocacional i que m’encanta el contacte amb vosaltres. Us he dit en moltes oscasions que sou el grup millor que he tingut mai i, amb gust, ho torno a repetir aquest cop per escrit el darrer dia. Us he felicitat pel vostre comportament i ritme d’aprenentatge durant la gran majoria de classes, ja que heu estat motivadors. Recordo el primer contacte  que vam tenir, allà pel llunyà  mes de setembre. No havia tingut  cap alumne d’aquest grup i només coneixia personalment Marc i Josep. Èreu nous per a mi i m’havien comentat que éreu  bons acadèmicament, però costava d’allò més fer-vos treballar. Jo tinc el costum de sincerar-me i us vaig comentar el fet que el curs  passat m’havia guanyat la fama de profe molt proper a l’alumne i generós quant a notes, però, al mateix temps,  us vaig recordar que no us enganyéssiu, atès que difícilment un altre profe us faria treballar més. De vegades, l‘anomenat poli bo, o profe suposadament permissiu, és qui més fa pencar. Heu pogut comprovar que no us vaig enganyar. El meu estil de treball és intens, de vegades no deixo ni respirar, però em sento orgullós del fet que heu aprofitat les classes d’allò més i molts heu millorat força el nivell, la qual cosa em fa sentir més que satisfet.

Us he fet cinc cèntims algun cop de la meua filosofia d’ensenyament i d’educador. Jo no marco distàncies mai, a classe faig pencar molt, però no em costa posar-me al vostre nivell i  explicar-vos coses personals, …sentiments, i esdevenir un més del grup. Això no vol dir ser el profe tonto, ni molt menys. Sé molt bé  què estic fent i per què entenc la relació profe-alumne d’aquesta manera. Jo no suportaria entrar a una classe i que m’odiessin. Sé que molts de vosaltres, no tots, heu comprès aquesta filosofía personal. M’agrada premiar l’alumnat, i ho he fet en aquest grup amb  molts/es que s’ho mereixien (Eva, Maria, Dani M, Patrícia, Oriol, Carlo). Vull destacar el fet que la majoria heu tret uns resultats excel·lents, fruit d’un bon treball, tot i que l’anglès no és una assignatura per treure únicament nota, sinó que us serà útil en la vida (quin rotllo que un adult us parli d’aquestes coses…).  Al costat negatiu està la puntualitat… però ja us pegat prou bronques al respecte, així com que a classe d’anglès es fa la llengua de Shakespeare no els deures de la Concepció!!!

Molts de vosaltres teniu un futur acadèmic esplèndid, i és un plaer dir-ho. Alguns/es podríeu donar més pel vostre nivell, què hi farem? També alguns/es no sou del Barça, doncs  vosaltres us ho perdeu. Ningú no és perfecte ni veu la llum quan toca, encara no professeu la religió vertadera: el culte als Déus Messi, Iniesta, Xavi, Valdés, Piqué i… més important, a la deessa Shakira…

Espero que em recordeu com un profe vocacional, molt proper a l’alumne, que ha dedicat moltes hores a preparar material per ensenyar-vos, catalanista  de cos i d’ànima, amb sang blaugrana, que parla amb accent ebrenc i diu frases cèlebres com “Vas més tord que el pito d’un capellà” (Josep, Nil  i Pepe, us dedico la frase, carinyets,… i fins i tot l’amplio: aneu més tords que el pito d’un bisbe…), que sovint crida i s’emprenya quan li blowing his trumpet, tot i que voluntàriament cedeix als vostres desigs si són justos o no tant (ens deixaràs uns minuts per estudiar català que tenim examen…, un examen que hauríem d’haver estudiat més a casa però…). De fet, de vegades penso que no he madurat gaire i m’agradaria ser alumne i adolescent. M’encanta parlar del Barça i de noies, com quan era un xiquet. Per parlar de l‘IVA o de la factura del mòbil amb els avorrits dels adults,  més val comentar els gols espectaculars de Messi o algunes cuixes femenines que caminen per aquest món d’espines, que poètic em poso.

Per a mi és el darrer any al Benaprès. He estat molt a gust i he fet molt bones amistats amb professors/es i he tingut un inoblidable contacte amb alumnes. Segur que amb alguns/es de vosaltres continuarem el contacte cibernètic. M’explicareu els vostres noviatges volàtils (us enamoreu o desenamoreu gairebé al mateix nivell que us canvieu de calçotets o calcetes) i em criticareu sense pietat profes, excompanys de feina, això és normal i propi de l’alumnat. Això, toca!!!

I  ara a gaudir del viatge de final de curs a Praga, que recordareu tota la vida.  Us desitjo que tingueu un magnífic estiu. Encantat d’haver estat el vostre profe d’anglès i aconsellar-vos en moltes coses de la vida. Recordeu que vora l’Ebre teniu un profe que us estima, una persona, sobretot, que no us donarà l’esquena si necessiteu alguna cosa.

Una abraçada a totes i a tots, i que el Barça guanyi la Champions demà i la fem grossa a Campredó i a Sitges, arreu de l’estimada terra catalana.

Bon estiu, que lligueu força (I altres verbs que diuen que no és lícid que un profe escrigui)  i bon Barça!!!

Emigdi

Benvolguts/des xavals i xavales,
Avui és el darrer dia que us imparteixo classe, ja que dijous comenceu els exàmens programats. Tinc ben present encara el primer dia junts  al mes de setembre. Us vaig fer cinc cèntims de la il·lusió que em feia ser el vostre profe d'anglès, perquè era el primer cop que m'assignaven com a  responsable d'un grup de batxillerat i, molt especialment, perquè tenia molta estima per molts/es de vosaltres. Recordo que us vaig dividir en quatre grups: aquells/es que havíeu estat alumnes del 4t ESO A, dels i de les quals havia estat el tutor l'any passat i amb qui vaig tenir una relació extraordinària (jo mai no us oblidaré...); als que havia impartit classe a hora B i enguany repetíeu curs, amb els quals havia tingut un bon rotllo tremendo; els i les que us coneixia de l'insti i del viatge de final de curs, i amb qui havia parlat força; i els i les nous/noves al centre. Us vaig dir molt sincerament que seria un professor molt proper a l'alumne,   tot i  que, a la vegada, difícilment treballaríeu més en una altra assignatura. Crec que he complert bona part del que vaig dir. La meua filosofia d'ensenyament passa per l'aprenentatge constant i intens, i l'aproximació als sentiments dels i de les alumnes.
Han passat uns quants mesos. La trajectòria que heu portat ha estat la que ha estat, no ens enganyem!!! Sabeu que hauria volgut molt més de molts/es de vosaltres. Tot i això, enumerem els aspectes més positius. Crec que hem impartit classes d'un bon nivell i els i les qui heu volgut heu pogut aprendre força. He pogut seguir una bona preparació, tant gramatical com quant a listenings o comprensió de textos. També he aprofundit la relació amb molts de vosaltres, qüestió crucial quant a la meua manera d'entendre el meu paper com a profe. Sabeu que m'agrada estar al vostre costat en tot moment, xerrar amb vosaltres i escoltar-vos, i també explicar-vos coses personals sense gaires secrets. Hi ha hagut uns pocs de vosaltres que heu portat un any excel·lent, la qual cosa jo sempre sé premiar, i m'encanta fer-ho. Altres que m'estimo força m'hauria agradat que haguéssiu fet més esforç. Hi ha qui sou prou bons en anglès i que no heu donat de vosaltres mateixos el que calia, llàstima perquè jo he estat en tot moment molt motivat. Entenc que hi ha uns/es quants/es que no tenen l'assignatura de l'anglès com el seu fort. No puc deixar d'esmentar dos paraules made in aquest grup: campaneros i ganduls (també en gènere femení...), què hi farem? Us aprecio igualment, i ho sabeu. Alguns de vosaltres sou tan dolços i guapets, bona gent!!!, que us voldria per  a nòvios de la meua filla, Rosa. Ara mateix em passen pel cap un parell o tres de noms (que segur que endevineu...), que em farien el pare més orgullós del món!!!  Mare de Déu de la Cinta si això passa!!! Mai no se sap...
Personalment, és el darrer any a Sitges i a l'institut Benaprès, una ciutat i un centre que ja tinc en gran estima. L'experiència d'aquests dos anys ha estat formidable. He gaudit de les classes, de l'amistat d'alguns/es companys/es laborals, i molt especialment d'una estretíssima relació amb molts/es alumnes,  la qual cosa és impagable. De ben segur, que amb alguns/es de vosaltres continuarem en contacte cibernètic. És el meu primer institut, i com es diu popularment: és com una primera nòvia, que mai no s'oblida. Molts/es de vosaltres l'any vinent cursareu el darrer any del batxillerat. Desitjo de tot cor  que tingueu uns estudis profitosos i us prepareu bé per a l'agitada i feliç vida universitària.
M'ha agradat aconsellar-vos, sempre ho faig amb sinceritat, atès que  m'encanta comunicar-me amb vosaltres. Entenc d'aquesta manera tan personal la funció d'un educador, que intenta tothora  parlar de valors nobles i que explica maneres personals d'afrontar el futur. Espero que em recordeu com un profe vocacional que sempre donava tot d'ell mateix, que era catalanista fins la medul·la i blaugrana de sang i de cor, que parla amb accent ebrenc i diu algunes frases cèlebres (vas més tord que el pito d'un c...), que més d'un cop crida i s'emprenya (quan li blowing his trumpet...), i que s'interessa força per les vostres inquietuds extraescolars, siguin esportives, musicals o de qualsevol mena.
Jo us desitjo a totes i a tots que sigueu molt feliços/ces en la vida. Sabeu que a Campredó, un poblet vora l'Ebre, teniu un professor que us estima. Sobretot, una persona a la qual li ha omplert molt el fet de conèixer-vos i d'ensenyar-vos.
Una abraçada a totes i a tots,
Emigdi

Durant els darrers dies, del 30 de març a l'1 d'abril, hem passat uns dies molt agradables i vibrants a  Castellar de n'Hug, a l'alt Berguedà, on s'organitzaven les colònies escolars de 2n d'ESO de l'institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Durant aquest curs escolar 2010-11 sóc tutor de 2n A, i  vaig voler acompanyar, ells i  la resta de xavals del curs, en aquestes estades que  tant esperaven a la històrica petita població muntanyenca.
Èrem tres professors i 52 alumnes, que vàrem deixar Sitges a les 7 del matí del dimecres. Ens esperava un llarg i muntanyòs viatge i algun mareig a l'autobús! Temps d'arribar, ja ens vàrem desplaçar cap a un Coll situat a més de 1800 metres d'alçada. Des d'allí vam anar baixant i rebent lliçons de la natura. Vam trobar-nos una vaca morta i els i les alumnes varen poder fer un munt de preguntes al respecte, i varen poder entendre els lligams del cercle natural i els equilibris de la natura. Després de l'àpat del vespre havien de tenir una sessió d'orientació nocturna durant la qual s'ho passaren d'allò més bé, amb un petit incident amb un gripau!!!
A la nit, l'orde a les habitacions és sempre essencial, i no sempre senzill... oi? No ens allargarem al respecte... Al matí següent ens esperava una jornada de descoberta del poble, on aprengueren la història de Castellar, l'origen del seu nom, i altres dades històriques interessants. A la tarda, vàrem fer  la visita a les Fonts del Llobregat: una meravella de la natura, amb uns salts d'aigua que impressionen. L'activitat nocturna passava per un ball on havien de mostrar les seues excel·lències i nit de disco. Em va complaure veure'ls saltar i ballar i gaudir d'una estona magnífica.
El darrer dia varen gaudir d'una sessió audiovisual al poble i de la pràctica del tir amb arc, un esport que els va agradar moltíssim.
Ens hem de felicitar que tot anès rodat: bon comportament dels alumnes, bon ambient entre el professorat, temps acceptable, molta gresca diürna i... nocturna. Vàrem fer les compres típiques, de les quals destacarem els croissants gegants. Personalment, havia de comprar moltes coses per la Rosa i el Guillem, on no podia faltar la pilota del Barça. 

Els nois i les noies s'ho van passar d'allò més bé. Tot i que es queixaven de l'esforç de les excursions, són una mica gandulets i ganduletes, després van gaudir d'uns bons àpats, d'una bona organització i, sobretot, d'aquestes nits que ells sempre anhelen... els profes, no tant!!! Què hi farem?
Espero poder seguir acompanyant en aquestes sortides els i les meues alumnes, i compartir amb ells/es vivències tan esplèndides i enriquidores per a tots.

Dimecres 26 de gener vaig tenir una de les experiències acadèmiques més gratificants de la meua vida laboral, en ser convidat a impartir una conferencia al Màster de Formació Pedagógica de la Universitat Pompeu Fabra. Des de fa uns mesos exerceixo com a tutor de dos alumnes de l’esmentat màster, que aspiren a ser professors dintre del sistema educatiu públic català, i estan observant com funciona un centre d’educació secundària com l’Institut Joan Ramon Benaprès. A la vegada, col·laboren en les tasques acadèmiques del Departament d’anglès.

A partir d’aquesta relació laboral amb la UPF, se’m va donar l’oportunitat d’impartir aquesta conferència, la qual va ser íntegrament en anglès. Vaig decidir parlar sobre la meua tasca acadèmica durant aquests darrers dos anys a l’institut sitgetà. Em vaig sentir molt còmode en tot moment, atès que estic força avesat  a  parlar en públic. Vaig fer cinc cèntims de la meua formació acadèmica en diversos idiomes, per pasar a parlar sobre els meus inicis com a professor d’idiomes a l’acadèmia Nessie School of Languages d’Amposta, que vaig regir durant dinou anys, conjuntament amb ma germana i la meua dona, per passar a parlar del dia a dia al Benaprès.

Vaig voler donar una especial rellevància a la meua tasca com a tutor, la qual estic gaudint moltísim i em manté molt motivat. Vaig parlar molt emotivament de la meua experiència de l’any passat com a tutor de 4t d’ESO, que sempre recordaré, i la d’enguany en què ho sóc d’alumnes de 2n. Vam parlar de les xerrades amb els pares i amb els alumnes, i de la passió per fer una bona tasca i ajudar-los acadèmicament.

També vaig anar analitzant l’experiència amb els diversos grups als quals imparteixo classes durant aquest curs 2010-11. Un resum dels principals missatges comunicats són:  les dificultats d’ensenyament al cicle formatiu de bar, amb un alumnat amb un  nivell d’anglès molt fluix i escás interès per aprendre, tot i tenir una bona relació personal. El grup de batxillerat que motiva força, malgrat que no mostren un gran interès per l’estudi, tot i que puc treballar aspectes de l’idioma que m’interessen força com els dialectes anglesos, punts gramaticals d’interès, formació de paraules, etc. Un grup de 4t d’ESO molt bo acadèmicament amb els quals es treballa força bé. I el meu compromís amb els xavals de 2n d’ESO A, als quals sóc tutor. Vam parlar de la diferent metodologia que segueixo, la qual sempre intento adaptar  a les necessitats generals de l’alumnat, i a les especifiques de l’atenció a la diversitat.

Una jornada molt important per a mi, que havia preparat a consciència, de la qual em sento plenament satisfet, ja que el contacte amb el món universitari sempre és força motivant.

Aquest ha estat el meu primer contacte universitari de l’any. El proper mes de febrer impartiré una altra conferència en un altre màster, aquest cop de literatura, en què analitzaré la literatura ebrenca del període de la Renaixença a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. També ja estic preparant el curs de literatura ebrenca de la UETE-URV, que celebrem a l’EMD Jesús durant el mes de juliol, i que enguany tractarà sobre la dona a la literatura ebrenca.

No cal dir que aquest compromís acadèmic-universitari  em fa sentir molt realitzat.            

Fa un parell de dies vaig sentir una  entrevista que m'interessà força en un programa de sobretaula de Catalunya Ràdio a la nova Consellera d'Ensenyament, la Irene Rigau, d'Unió. Personalment, no vull ser extremadament crític amb el nou govern, atès que l'ha votat una gran majoria de catalans i de catalanes que han decidit tenir aquest color polític, la qual cosa, per suposat, s'ha d'acceptar, tot i que jo m'hi senti allunyat ideològicament. Artur Mas és el meu president i aquest és el meu govern, i no són dos frases retòriques, sinó que transmeten a la perfecció els meus sentiments. Sóc català per damunt de totes les sigles...
Em van preocupar, però, alguns dels missatges que vaig sentir de la Consellera. Primerament, el que vaig entendre com a complicitat seua amb l'escola privada, a la qual fa uns anys que  li diuen concertada. Els fonaments d'un país es basen en la defensa i potenciació de l'escola pública, la qual necessita incrementar els seus recursos per cobrir les necessitats socials. Els altres models educatius són respectables, i tenen el seu teixit social. Però no oblidem que l'han triat voluntàriament els usuaris i les usuàries. És l'escola pública a la qual es deu la Conselleria d'ensenyament de la Generalitat. Hi hauria molt a discutir sobre aquest tema...
L'Honorable Rigau va repetir molts cops l'artificial concepte trilingüisme, també ho feia l'anterior Conseller Maragall. Sembla que hagin de justificar l'ús del català a l'ensenyament, remarcant la suposada potenciació lingüística de la llengua actualment més universal. La primera impressió quan sento aquest substantiu és: han entrat mai a una aula? Amb el nivell d'anglès de l'àmplia majoria de l'alumnat, no es pot parlar mai de domini d'una llengua estrangera ni de competència trilingüe. Jo vaig regir una acadèmia d'idiomes a Amposta durant 19 anys, en la qual vam ensenyar a parlar anglès i altres idiomes a molts/es alumnes, adolescents i adults. A l'ensenyament públic, l'aprenentatge de la llengua oral és molt més complicat, ja que no gaudim de les condicions adeqüades, alhora que ens perjudica el diferent nivell de l'alumnat que ens trobem a la mateixa aula. Tot i que al meu institut sitgetà,  la distribució horària que tenim ens permet dedicar temps a la potenciació de la llengua oral, amb més o menys èxit depenent del grup. 
El que més em va preocupar és que la Consellera va treure importància a la sentència contra el català, que va dictar el Tribunal Constitucional a demanda de tres famílies carregades de racisme lingüístic. Llavors, el concepte de trilingüisme torna a ser qüestionat altament, ja que hi ha infinitat de castellanoparlants que no són ni bilíngües. (Ara és quan  hi haurà algun/a lector/a que s'escandalitzarà davant d'aquesta malaurada evidència). El sistema d'immersió lingüística ha aconseguit apropar el català a altres milers de castellanoparlants i d'immigrants, els quals són competents per usar-lo a col·le, i poden socialment... que ho facin és una altra dissortada història. Ha funcionat,  milers d'alumnes parlen molt bé la llengua de la terra, als i a les quals ni se'ls nota que no és el seu idioma nadiu. Si es carreguen la immersió, el català tornarà a les catacumbres. I ho saben tots/es els i les responsables polítics/ques...
Quant a la convocatòria d'oposicions en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari, també em va causar gran preocupació. Hi ha milers de profes preparant-se i gran incertesa sobre si hi hauran. Sé que la Conselleria no jugarà amb el seu futur amb lleugeresa, ja que les decisions polítiques són complicades, la situació econòmica és dramàtica, i és molt fàcil de destruir oralment allò que fa el govern. Tot i això, els governs de CiU  durant anys no van convocar oposicions, cosa que ha provocat que se n'haguessin de convocar molts cops durant els darrers anys. Tot i que alguns/es es capfiquen a culpar els funcionaris de tots els mals, resulta que l'educació i la sanitat són  el pilar d'un país. La situació precària de molts treballadors de l'educació se soluciona parcialment amb les oposicions. I no tot són flors i violes quan aproves, l'exemple meu és evident: a Sitges, amb quatre hores de tren cada dia, tot i que sortosament estic contentíssim a l'insti on estic treballant.
El nou govern desperta noves expectatives, però també incerteses, que no es poden raonar adequadament en un apunt com aquest. Esperem que la Consellera tingui l'encert necessari per tirar endavant una de les bases fonamentals de la societat que és l'ensenyament.

Carta als meus  i a les meues alumnes de 1r de Batxillerat C

Hi boys and girls,
Most of you already know I'm keen on writing letters and poems to my students. I do enjoy writing down my dearest feelings or worries and letting you know  once and then.
The first term is over, and it's high time we should be thinking about our own doings. It was  told in June I'd be teaching a Batxillerat group this year. I thought it was great. Firstly, because it was my first chance to be teaching a non-compulsory course. But I was looking forward to it above all, because I'd be teaching quite a few pupils who I'm really fond of and have a close relationship with, as I had been their tutor last year. Besides, I  knew quite a few other classmates, who I had  got on really well with, as I had been their teacher in other groups as well or had met at school. All in all, it was quite a challenge for me. 
During last term I was highly motivated with my work, you know. I was trying to come up with all kind of activities for your learning.   I usually make you work hard in my lessons, and  try to take the most of  time.
Most of you know me quite well and trust me, and that's just wonderful. You take for granted I'll always be around if you need any help.
I'm proud of the way some of you have been working. As for marks and work,  there have been some very good students: Ramon, Èlia, Àlex P., Gerard (and others) have been  highly motivated,  learning a lot and  behaved wonderfully.  And they have not missed lessons!!! I whould also like to mention Nico Gatto who has been doing an effort in order to improve his level.  As for Nico Serra, one of the students who I've always felt closer, what should I say? He could do better, mate, and you know it!  And my dear Jose, Laia E. and Jordi, who are so tender and hardworking, and never play truant... And Ander and Nathan who are always listening... (close your mouths for a while, darlings). And Dani, whose level of English is quite good, he should work much harder, though...
I should have some words for Ignasi, one of the boys I've also had a closer relationship, who has just  given up studying. I hope you'll be happy and find your place wherever you go. It's been nice to have met you, known you...
It goes without saying that some lessons have been disappointing, as there were few people in class (truancy...), others may fall asleep, while quite a few weren't paying atention to my teaching. That's the way the cookie crumbles!!!
I'm the kind of teacher who enjoys being near my students. This is how I understand my role as a teacher: intense lessons, high learning, but always talking and listening to my students. I'm sure we'll keep working hard during this second term, as some of you might turn a new leaf!
Have fun during Christmas. A time for the family and friend, for good eating (not too much drinking), presents, no teachers, no school, no homework, facebook, messenger, personal relationships, friendship and happiness.
I wish you a Merry Christmas and a happy new year...
Lots of love,
Emigdi

 La jornada del dijous 2 de desembre, malauradament, serà recordada a l'institut Joan Ramon Benaprès per un nom propi: Mateo Cuartero. Aquesta setmana hem plorat la seua sobtada i incomprensible desaparició. Professors/es i alumnes ens preguntem ara i adès, sense cap possibilitat de resposta, què ha pogut passar? Un núvol negre s'ha extès entre tots/es nosaltres, carregat de tristesa i de consternació. Durant el matí els seus i les seues companys/es de curs  li van retre un emotiu homenatge. El pati interior es va omplir de xavals/es de totes les edats, alguns/es també procedents de l'altre centre de secundària sitgetà, l'Institut Vinyet. I vam recordar el jove traspassat amb sentits escrits, cartes de dolor i poemes. A l'entrada de l'institut, la seua foto presideix un mural ple de missatges de condol, que donen mostres de la consternació de tothom.
Personalment, li vaig composar un emotiu poema, en el qual vaig voler  recordar la il·lusió extrema de la infantesa, que contrasta amb les dificultats del període adolescent: carregat a la vegada d'anhels i d'incerteses. L'estimat alumne de 4t d'ESO, Josep Carbonell, el va llegir durant l'acte amb tot el sentiment. Sentir-lo em va posar de carn de gallina, òbviament.
El curs escolar 2010-11 estarà marcat durament per aquest fet tràgic, però tots/es plegats l'hem de superar de la millor manera possible. Som perfectament sabedors que no és el primer cop que passa un drama com aquest a un institut, la qual cosa no evita que ens qüestionem tot el que ha passat, i que ens vinguin molts pensaments al cap: què hauríem pogut fer?  Sobretot, ara és el moment menys adequat per fer especulacions, o buscar suposades culpabilitats o responsabilitats. La realitat és massa crua com per anar especulant. Í és que un noi de 16 anys ja no està entre nosaltres!!!!
Aquests dies escoltem moltes converses entre professors, intentant treure alguna cosa de l'entrallat. També els i les alumnes en parlen, i diuen això i allò. Se senten força comentaris aliens a la realitat... I cal no fer la bola més gran...
Ara bé, és inevitable que se'n parli.
Com ho és també que ens vinguin al cap, molt especialment, casos en els quals notem certa discriminació, o xavals/es força solitaris/àries. Les relacions d'adolescents poden ser complicades, i l'adaptació igualment. Però no comencem a veure o a difondre fantasmes arreu!

Aquest vespre celebrarem l'emotiu  sopar de comiat de Nessie School of languages, la nostra estimada acadèmia d'idiomes a Amposta (1991-2010). Tindrà lloc en un restaurant de la veïna població de la Ràpita. A la Mònica, l'Araceli i a mi , les tres persones que la vàrem tirar endavant, ens acompanyaran molts històrics alumnes històrics de l'acadèmia. És que Nessie va ser molt especial per nosaltres, però també per molts/es alumnes. Vam assolir uns molts bons resultats i, sobretot, vam aconseguir que molta gent se sentís com a casa. Més de 2000 alumnes hi van passar durant les 19 anys que vàrem oferir cursos. Allí vam poder fer moltes complicitats... moltes amistats. Veritablement inoblidables. Avui és dia de nostàlgia ja que diem adéu a molts anys de gaudi i de nodriment acadèmic. Amposta és  una ciutat que ens hem estimat i on he col·laborat en tota mena d'actes culturals.  Podríem escriure centenars de noms que apreciem de debò, milers d'anècdotes!!! Encara ens queda pendent un partit de futbol amb els antics jugadors-alumnes del formidable equip dels anys 1990. Ens quedarem avui amb un sol nom: Nessie School of languages, centre d'estudi d'idiomes, casa de molts i de moltes!!!
Us estimem a totes i a tots.