Dissabte 4 juliol 2009
Diada dedicada als autors dels Països Catalans


A partir de les 22:30. Lloc: Plaça de l'església a Campredó

Deu és blanc
Autors: Fernando Herrera Inaraja, Samuel Sebastian
Duració: 35'
Sinopsi: Un grup de 66 persones de diferents nacionalitats són abandonades al desert de Mauritània per les autoritats marroquines. Aquest és el seu testimoni i el de les persones que els ajudaren.

La pausa dels morts (tràiler)
Autor: Samuel Sebastian
Duració: 4'
Sinopsi: Durant la primavera de l’any 2007, l’ambient estava enrarit: la calor va arribar massa prompte i se sentia un sentiment de dol a l’ambient. En eixe moment, el cineasta Samuel Sebastian viatja cap a Sevilla per a visitar a sa mare, la pintora Ester Rodríguez Ro, greument malalta de càncer.

El luthier entre l’art i l’ofici
Autor: Ester Plana i Lluïsa Roca (programa NYDIA de TVC).
Duració: 15' Sinopsi: Reportatge sobre els luthiers de violins amb el luthier David Bagué i el músic Abel Tomàs.

La plaça Tomàs Cardona de Campredó va viure anit una esplèndida jornada cinematogràfica amb la inauguració de la 2a edició del Curt redó, festival documental de les Terres de l'Ebre. La presentació d'aquesta jornada inaugural va anar a càrrec del periodista i blocaire campredonenc Oriol Gracià, autor igualment d'un dels documentals que es veuran durant el certamen: Cécile al Delta. També va comptar amb la presència del director dels serveis territorials de cultura de la Generalitat a les TE, el republicà Xavier Vega, i de l'alcalde de Campredó Joan Sanahuja (CiU).
Unes 250 s'hi van aplegar per veure els documentals durant la nit dedicada als autors campredonencs. Justament la veritable essència del certamen és la promoció dels joves autors locals: Oriol Gracià, Germà Machí, Josep Gutiérrez i Roman Aixendri. 
Aquest nombrós públic assistent, que ens satisfà enormement, va poder veure documentals ben variats. Vàrem endegar el certamen amb l'emissió d'un històric Noticiario Documental, NO DO, en lel qual una colla de quatre segadors campredonencs varen imposar-se al campionat estatal de sega d'arròs celebrat en una finca de Camarles (Baix Ebre) l'any 1956. Un dels participants, Francesc Aragonés, va explicar al públic en què va consistir la competició i l'èxit aconseguit pel grup campredonenc format per Enric Balagué, Lluís Fatsini, Felip Curto i ell mateix. Va ser una emissió emotiva d'un document històric que formarà part del projecte Campredó TV, que podreu visitar per internet properament, i que és una de les grans novetats del certamen firal C@ampredo.net. A continuació, els més grans especialment, varen gaudir del documental L'últim viatge del Carrilet. Va ser molt emotiu comprovar el grau de vivències de la ciutadania entorn a aquest entranyable trenet de via estreta que unia Tortosa i el Delta de l'Ebre des de 1926 a 1967, al qual la història de Campredó està tan lligada. Una passejada pel patrimoni històric local, en un acte organitzat pel Grup de recerca històrica que promou la marca Campredó Templer, va transmetre imatges d'una emotiva jornada recent. Després vàrem pasar als curtmetratges d'autors locals, amb un estil radicalment diferent, que contrasta les possibilitats del setè art. Un Roman Aixendri estel·lar va representar l'estrena oficial de la Trampa de Pandora, un altre fet que ens enorgulleix als organitzadors del Curt redó. Una notícia molt positiva va arribar quan l'Oriol Gracià va fer esment que un curtmetratge d'autor campredonenc acabava de rebre un premi en un certamen documental  a Tortosa, viva mostra de la bona tasca que s'està portant a terme per aquests joves autors locals.
El més positiu de la jornada és l'ambient festiu que va viure's,  l'interès que tots els assistents varen mostrar pels documentals i l'emoció que els varen causar. Realment una jornada rodona que ens ha servit per carregar piles davant d'aquest intens cap de setmana que ens espera amb la celebració de la fira tradicional Mestràlia i de la tecnològica C@mpredo,net, que comptarà amb dos certàmens de luxe com són el CampreBloc i el Curt Redó. La presència del conseller de la Generalitat Josep Huguet dóna el toc institucional a uns dies veritablement històrics per a Campredó.

L'Honorable Josep Huguet, Conseller de turisme, innovació i empresa de la Generalitat de Catalunya, inaugurarà els certàmens firals de Campredó aquest vespre a les 19 hores. És la tercera visita d'un conseller del govern català al nostre poble en 8 mesos, després de les reunions que tinguérem amb el Conseller de cultura Joan Manel Tresserras i el de Governació Jordi Ausàs.
 La Conselleria que dirigeix el republicà Josep Huguet ha donat tot el seu suport a aquests ambiciosos certàmens campredonencs. A la vegada, hem treballat colze a colze en l'organització amb el Delegat Territorial d'aquesta conselleria a les Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús.
Artesania Catalunya ha apostat per la fira de luthiers Mestràlia, la primera que se celebra al Principat. La seua directora, Gemma Amat, va visitar Campredó i té molt d'interès en poder continuar tirant endavant el certamen en properes ocasions. Anterior directora de l'escola Massana de Barcelona, és un altre dels noms importants de la fira d'enguany.
Valorem molt positivament també la participació a la fira C@ampredo.net d'associacions ebrenques vinculades en la promoció de les noves tecnologies al territori: Atictes, associació de blocaires ebrencs, Punt omnia. La presència de blocaires com Gustau Moreno, Jesús Ferré, Jaume Llambrich o Jordi Roig donen prestigi al CampreBloc.
Us convidem a totes i a tots a passar una estona per Campredó durant aquest cap de setmana, on trobareu una oferta lúdica i cultura força variada, que podeu consultar al nostre web http://fira.campredo.net

Dijous 2 Juliol 2009

Diada dedicada als autors campredonencs 

A partir de les 22:30. Lloc: Plaça de l'església de Campredó

Concurs de Sega

Autor: Programació Noticiario documental NODO
Duració: 2'
Sinopsi: Crònica de la notícia corresponent al concurs estatal de sega d'arròs de 1956 amb participació de pagesos campredonencs.

Excursió al Patrimoni Campredonenc
Autor: Oriol Gracià
Duració: 10'
Sinopsi: El barranc de Rocacorba, els Argilers o la torre medieval de Font de Quinto són alguns dels espais d'interès natural i històric que voregen el poble de Campredó. El vídeo recull les imatges d'una de les execursions promogudes pel col·lectiu Campredó Templer (Grup Local de Recerca Històrica) amb la finalitat d'apropar els ciutadans al patrimoni que els envolta.

 L'últim viatge del Carrilet
Autor:
Duració: 25'
Sinopsi: Recreació de l’últim viatge realitzat pel Carrilet fins a La Cava.

Dolores
Director: Roman Aixendri
Duració: 4'
Sinopsi: Dolores, una dona del personal de neteja d'una empresa li demana al seu cap que la deixi anar a casa degut a que es troba malament, ell però pareix no entendre res del que ella li diu.

 Mime: Minimal history
Autor: Roman Aixendri
Duració: 4'
Sinopsi: De vegades les coses no surten com un voldria, de vegades la sort canvia en segons, de vegades el futur arriba massa prompte, de vegades...mime.

 Insomnio
Director: German Machí
Duració: 8'
Sinopsi: El petit Aaron sofreix insomni la nit que el ratolí Pérez ha d'aparèixer per casa seva a recollir la seua primera dent de llet.

 Memoria Selectiva
Director: Josep Gutiérrez i German Machí.
Duració: 5’
Sinopsi: Curt fet en 72 hores per al concurs L'Endemà'09. Sota dos premises limitadores i bastant absurdes: 1) El protagonista en algun moment ha de tirar la canya i 2) Ha de menjar un plat de tonyina dalt d'una barca sense les mans.

 Gazpacho
Autor: Josep Gutiérrez
Protagonistes: Roman Aixendri i Jesús Jiménez
Duració: 3’
Sinopsi: "Ya sabes lo que me pasa con el Gazpacho..."

 La trampa de Pandora
Director: Fran Mateu Actor: Roman Aixendri
Duració: 20'
Sinopsi: Breu història de gènere negre en la qual el protagonista és víctima de Pandora, una femme fatale amb dobles intencions, capaç de dur a la perdició a qualsevol per valer d'una gran suma de diners.

Podeu consultar tota la programació del Curt redó  al nostre web: http://fira.campredo.net

Ricky Rubio és un jugador estel·lar que aquest estiu ha provocat tot un terratrèmol esportiu que m'ha causat molta tristesa. Té solament 17 anys,  i s'ha deixat portar per l'anhel de fer-se multimilionari de manera ràpida, i per uns representants que no tenen cap sentiment i que poden manipular fàcilment un jove amb un gran futur esportiu al davant. Al meu poble els més vells repeteixen aquell proverbi que diu: No se li passa l'arròs! En canvi, han accelerat les presses de tots els temps i ha deixat el seu club de tota la vida sense saber què fer, i tota una afecció desconsolada.
Aquest xaval del Masnou s'ha format a la pedrera del Joventut. Els seus representants no han tingut cap vergonya en oblidar-ho i han fet que posi una gravíssima denúncia contra la penya. De vegades, quan un jugador actua d'aquesta manera  contra equips gegants com el Barça, crea la complicitat dels equips i les afeccions rivals. És injust, però sempre es pensa que el potencial d'un gran club els permet refer-se d'immediat. En canvi, aquest cas Ricky Rubio amb un club exclusivament de bàsket com el Joventut, i amb menys recursos econòmics,  provoca l'exaltació de sentiments morals.
Ja fa molts anys que això de l'esport professional se'n va de mare. Alguns representants dels esportistes  es  converteixen en veritables gàngsters. Tinc encara en ment el cas del fitxatge de Ronaldo per l'Inter de Milà el 1997, quan ja estava aparaulada la renovació pel Barça. Des de llavors, hi ha hagut molts de casos semblant en els quals ha estat impossible retenir un jugador. Sembla que els sentiments queden enrera davant de la força dels diners, i de les comissions multimilionaris que cobren els representants.
No se sap encara què passarà amb el jove astre, però difícilment l'afecció podrà oblidar aquest trist afer. Entristeix de debò veure com s'accelera la carrera d'un jove amb criteri estrictament monetari, on el criteri esportiu queda totalment enrera.
A mi, m'agrada seguit la trajectòria de tots els clubs dels Països Catalans. I em dol que jugadors amb tanta projecció actuin d'una manera aliena als sentiments i perjudiquin tantíssimes persones que se senten ferides per una actitud difícil de qualificar.

• El català, l'aranès, l'asturià, l'aragonès... 
• Eleccions al Parlament Europeu (3)
• Eleccions al Parlament Europeu (2)
• Eleccions al Parlament europeu (1)
• Amb la Díez estan creant un monstre
• Eleccions al Parlament Europeu (4) 
• Avui és el dia de les oposicions d'ensenyament
• Un model de club excel·lent: Barça
• Antoni M. Badia i Margarit... català
• La immersió lingüística, el cajun, l'espanyol... la hipocresia

Avui Rosa fa 8 anys, ja és tota una doneta! Estem de celebració gran a casa, ja que hi haurà una festa d'aniversari amb tots els amiguets i les amiguetes a la tarda. Vivim al camp i aquests dies de tanta calor als xiquets els agrada tenir molt d'espai per a l'esbarjo, amb la qual cosa tenim la gresca assegurada.
Rosa és molt afeccionada a la lectura. Els seus llibres favorits són els de Jerónimo Stilton, un ratolí escriptor que és el corresponsal de l'Eco dels Rosegadors, i els de la seua germana Tea Stilton. Igualment li encanta navegar per internet, i m'ajuda en moltes de les meues activitats ja que, com he admès en anteriors ocasions,  jo sóc una mica justet tecnològicament. També comparteix la passió barcelonista de tota la família. Amb el seu germà Guillem col·leccionen tota mena de productes de la marca Barça, miren videos històrics i actuals del nostre equip, i semblen la bíblia en vers quan parlen de la història del Barça i dels seus jugadors més històrics, especialment els del Dream Team. La natació és el seu esport favorit, però.
Avui també rebrà les notes escolars del CEIP Port rodó de Campredó on ha cursat el segon curs de primària. Ha estat un any molt profitós en molts d'aspectes, la qual cosa ens fa sentir plenament satisfets. Li agrada molt anar a col·legi, mentre que l'anglès i el català són les seues assignatures favorites, la qual cosa em complau moltíssim òbviament.
Aquest estiu Rosa l'encara amb ganes, com tots els xiquets. De moment, té un avantatge. El comença amb la revetlla de Sant Joan i amb una nodrida festa d'aniversari. També xalarà d'allò més enguany amb les activitats del CampreBloc, en el marc de la fira tecnològica del cap de setmana a Campredó, ja que li encanta aprendre coses noves relacionades amb el món dels ordinadors.
El nostre regal ha estat una camiseta del Barça de l'equipatge nou. De la seua padrina ha rebut un MP4, una terminologia normal per a ella, mentre que jo no sabia gaire bé de què es tractava!!! El regal més gran és poder passar tots plegats un dia tan bonic com el d'avui. Hem passat unes setmanes força complicades amb el tema de les oposicions, amb la qual cosa ella i Guillem es mereixen un estiu carregat d'atencions i d'oci.
Rosa, et desitgem molta felicitat en el dia d'avui i tot l'any!!!

 EL PSOE s'ha descobert com a partit veritablement especialista en crear temor entre l'electorat, la qual cosa no demostra gaire cultura democràtica precisament. Ha dissenyat les darreres campanyes electorals a la contra, i alguna de les quals els va funcionar d'allò més. Amb que ve el llop... (si tu no vas, ells tornen...) van aconseguir increïblement 25 diputats a Catalunya, que són de sucre i no molesten gens l'amo espanyol. La temor a Aznar va pesar més que la tisorada estatutària, els enganys del finançament i el desastre de les infraestructures. A les darreres europees no van tenir cap escrúpol en usar l'esquena i el clatell de Vidal Quadras o la cara de Berlusconi, quin mal gust! Després votaran sense cap mirament aquest senyor de la veu tan peculiar i missatge tan contrari a la catalanitat com a vicepresident del Parlament, i tindran els negocis que calgui amb l'individu aquell que voten com a president d'Itàlia, malgrat els seus negocis obscurs i els seus deplorables escàndols sexuals amb xiquetes menors. I és que l'electorat...
Aquests dies m'ha arribat per internet la següent imatge, ben curiosa, en què s'han ajuntat cares de polítics no gaire sensibilitzats amb la catalanitat per dir-ho d'una manera suau. De vegades em surten frases així... Durant la darrera campanya electoral per al parlament Europeu Mayor Oreja i Vidal Quadras van realitzar un discurs d'extrema dreta i obertament anticatalà que hauria signat amb punts i comes el propi Blas Piñar. Tenint el PP actual, no ens cal cap formació d'extremadreta. I és una autèntica llàstima, amb una dreta espanyola amb un tarannà diferent, que no estigués questionant Catalunya en tot moment, el PSOE no ho tindria tan fàcil com ara. No hi ha partit que jugui amb més avantatge que el PSOE, ja que hi ha una base social amplíssima que té molta temor a la dreta cavernícola, i perdona una actitud política francament reprobable com és la que tenen els psoecialistes amb Catalunya: enganys, incompliments, manca d'inversions, espoliació econòmica, discriminació cultural, deslleialtat institucional... En canvi, la xica de l'esquerra, la Maleni (gran amiga dels catalans i de les catalanes!!!), no sabem quin ideari va exposar ja que a Catalunya la van silenciar deliberadament. La maquinària corrossiva del PSOE va arribar fins a l'extrem d'amagar els seus propis candidats.
Com deia el gran Fuster, i abans ho havia dit Pla (no he entès mai per què Pla si creia això, després actuava com actuava...) el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d'esquerra. Amb la foto d'aquest apunt, aquesta asseveració plen veritable força. En qüestió de catalanitat, Borrell i Maleni no es diferencien gaire dels altres de la foto  situats a l'extrem dret de l'hemicicle.
Els proverbis populars són savis. Fixem-nos en aquell que un xiquet li diu a la mare "T'ajudaré", i la progenitora contesta "Sí, a caure". Borrell, Vidal, Mayor... la Maleni dels collons... ens ajudaran a caure...

Deu és blanc

Autors: Fernando Herrera Inaraja, Samuel Sebastian
Duració: 35'
Sinopsi: Un grup de 66 persones de diferents nacionalitats són abandonades al desert de Mauritània per les autoritats marroquines. Aquest és el seu testimoni i el de les persones que els ajudaren.

 La pausa dels morts (tràiler)

Autor: Samuel Sebastian
Duració: 4'
Sinopsis: Durant la primavera de l’any 2007, l’ambient estava enrarit: la calor va arribar massa prompte i se sentia un sentiment de dol a l’ambient. En eixe moment, el cineasta Samuel Sebastian viatja cap a Sevilla per a visitar a sa mare, la pintora Ester Rodríguez Ro, greument malalta de càncer.

Filmografia

• El primer silencio (2006). 76 min.
• Mur Viu (2007). 63 min. Documental.
• La Moma (2007). 10 min. Documental. Premi LesGaiCineMad08 al millor documental espanyol.
• 1936: in memoriam (2007). 10 min. Videocreació.
• Històries trobades i trens perduts (2008). 3 min. Fals documental.
• El final del principio/ La fi del principi (2008). 24 min. Documental.
• La mar que ens separa (2008). 15 min. Videocreació.
• Tots tenen la culpa (2008). 17 min.
• Diari d'un malalt d'amor (2009). 96 min.
• temps! (2009). 3 min. Videocreació.
• Las migrantes. (2009) 22 min. Documental.
• Déu és blanc. (2009) 30 min. Documental.
• La pausa dels morts. Documental. Postproducció.
• Patera32. Documental. Postproducció.
• La vida amagada. Documental. Preproducció.

Teatre

• Les habitacions tancades (2008). Premi Octubre 2008 de teatre.

Una suposada amiga íntima de la multimilionària nordamericana  Paris Hilton (a la qual se li atribueix una relació d'una nit amb Cristiano Ronaldo en una festa a la ciutat de Nova York) ha  actuat de la manera que a la premsa groga més li complau: com a amiga interessada en omplir pàgines carregades de polèmica, i carregar-se la butxaca de bitllets a la vegada. Òbviament, davant del darrer escàndol que va causar la nit que varen coincidir el famós futbolista  portuguès i l'esmentada adinerada, a causa de l'exagerat  malbaratament econòmic que va produir-se, s'havia de destapar forçosament amb unes declaracions ben colpidores. El problema és que per rebaixar l'ego del guapo futbolista  ha fet ús de frases plenes d'acusacions gens originals. Ha afirmat que era massa gai per anar amb la Hilton. Ella necessitava un home de debò i no un mariquita, l'amiga dixit. És més vell que l'anar a peu el fet de qüestionar la masculinitat d'un personatge que va de molt mascle acusant-lo d'homosexual! Igualment nega taxativament que l'astre lusità, al qual també han fet  multimilionari darrerament, estigui tan ben dotat quant a atributs sexuals com ell ha anat venent en públic en nombroses ocasions.
Com sovint passa, el més perjudicat d'aquest groc afer és el col·lectiu homosexual, els membres del qual  porten dècades de lluita intensa per la seua dignificació i per l'acceptació social de les llibertats sexuals. Aprofitar un personatge públic com Cristiano Ronaldo, guapo i veritable emblema de la masculinitat malentesa, per ridiculitzar-lo amb una pretesa homosexualitat està senzillament fora de lloc per dir-ho d'una manera suau. A aquest personatge tan mediàtic se li poden criticar moltes coses, com a la majoria de personatges que venen la seua vida privadaa preu d'or, però aprofitar una crítica destructiva amb anhel estrictament econòmic per tornar a qüestionar la masculinitat dels gais és de jutjat de guàrdia. A més, ens trobem davant d'un nou espectacle deplorable de persones amb cervell de mosquit, nul·la formació i nuls valors, que faran diners a grapats visitant tots els programes escombraria de molts països. Es creuen amb el dret de menysprear impunement persones amb una sexualitat diferent a la majoritària per motius exclusivament pecuniaris.

Els catalans i les catalanes ens podem enorgullir de la gran quantitat de grandíssims escriptors i filòlegs que s'han dedicat  a l'estudi i el conreu del català durant el segle XX i principis del segle XXI, la qual cosa ha portat el crític Joan Triadú a considerar el segle passat com la veritable centúria d'or de les nostres lletres, malgrat dictadures amb pràctiques de genocidi cultural. A part del gran nombre de poetes  (Espriu, Vinyoli, Pere Quart, Foix, Carner, Martí i Pol, Marçal, Manent, Villangómez) i novel·listes (Villalonga, Rodoreda, Arbó, Soldevila, Caterina Albert), moltíssims lingüistes van portar els seus estudis al cim més alt. Poques llengües poden lluir personatges tan grans com els valencians Sanchis Guarner, Carles Salvador i Joan Fuster; els balears Francesc de Borja Moll i Mn. Antoni M. Alcover; els algueresos  Joan Pais, Joan Palomba o Rafel Garia; els principatins Joan Coromines,  Joan Triadú, Joan Solà, Antoni M. Badia i Margarit, Artur Quintana, Miquel Batllori. 
Een un recent article publicat a l'AVUI el veterà Badia i Margarit comentava un article anterior de Joan Solà, recent premi d'honor de les lletres catalanes,  en el qual aquest darrer comentava que sense sobirania no hi havia futur per al català. Ens situem de ple davant de l'etern debat sobre el futur de la nostra llengua amb els habituals posicionaments més optimistes o pessimistes. Tots dos filòlegs van posar damunt de la taula argumentacions interessants. Per a Solà la instauració d'un estat és imprescindible per tal d'encarar reptes com la integració lingüística i cultural dels immigrants. Badia i Margarit, en canvi, apel·la a la gran complicitat dels catalans amb la llengua i ho basa en el fet que han sorgit sempre grans escriptors arreu del país fins i tot en llocs on la llengua està força minoritzada. Personalment m'agrada mesclar tots dos posicionaments. Està clar que amb polítiques cavernícoles com les del govern valencià es pretén soterrar completament una llengua. Exemples com el tancament dels repetidors de TV3 o averrants polítiques quant a educació, amb la suposada promoció de l'anglès per anar impedint l'ensenyament en català, ens situen en un veritable atzucac. A les Balears col·lectius ciutadans es manifesten contra el català obertament, i a l'Arago es neguen a aprovar la llei de llengües (costarà més que la Sagrada família) en un territori trilingüe per motius evidentment anticatalans. El gran Badia, però, està convençut que el conreu de la llengua és viu arreu. De fet, en territoris com les Terres de l'Ebre gairebé la totalitat de revistes, ràdios i producció literària és en llengua catalana. Això és un xicotet miracle, que demostra l'arrelament de la llengua entre la població quan no hi ha una pressió demogràfica d'altres llengües que ho impossibilita.
El quid de la qüestió, malgrat ser políticament incorrecte, és el fet que hi ha milers de persones que es neguen a entrar en contacte amb el català, la qual cosa  és lamentable. Els partits polítics eviten la qüestió perquè hi ha una pressió electoral forta pel mig, però la realitat és que als Països Catalans milers de persones volen viure alienes a la catalanitat i no volen fer cap esforç per aprendre la llengua del país. Voluntàriament es neguen a aprendre el català i converteixen barris i ciutats en zones acatalanes. També, com hem apuntat en moltes ocasions, es perillosa la situació del català en molts col·legis del país.
Solà i Badia, dos grandíssims filòlegs i intel·lectuals, donen dos visions sobre el futur de la llengua, i remarquen la fidelitat i la categoria de la nostra literatura. El futur del català Depèn de tu, com apuntava una famosa campanya de normalització lingüística de la Generalitat de dalt dels anys 1980, però també d'un marc legal que faci que el català sigui necessari per a viure al país en tots els àmbits. Pensem que hi ha molta gent a la qual no li dóna la gana aprendre la llengua d'aquesta terra, en la qual han residit durant anys i panys.

Durant la celebració de la fira tecnològica Campredo.net el primer cap de setmana de juliol presentarem un projecte cultural i informatiu força interessant, el qual esperem aprofundir durants els propers mesos. Es tracta de Campredó TV, que estarà orientat envers la difusió del nostre poble mitjançant videos i documentals. Formarà part del nostre web http://fira.campredo.net i tindrà espai per a reportatges sobre Campredó i el seu terme, així com curtmetratges i documentals dels autors campredonencs que estan realitzant una tasca molt notable en l'àmbit cinematogràfic. Aquest projecte ens fa moltíssima il·lusió ja que podrem anar classificant els documentals nostrats i donar prova de la nostra potencialitat com a poble. Esperem que pugui tenir un important ressò ciutadà i que sigui una eina molt útil per a la difusió de la tasca dels nostres autors: Roman Ayxendri, Germà Machí, Oriol Gracià i Josep Gutiérrez. Ja anirem informant sobre els continguts de Campredó TV i la forma d'organització.

Aquesta és nit de revetlla, nit gran de foc i de color. Se celebra la Festa Nacional dels Països Catalans, festa amb llarga tradició a Ciutadella, a Alacant, a l'Alguer... arreu d'una terra allargada que baixa de les Corberes per trobar-se amb el Segura, i que travessa el mar amb la barca del temps, amb el vent de llevant fins a l'Alguer. L'olor de la Mediterrània serà present tothora, som terra del Mare Nostrum que es reflecteix amb els colors del paisatge i amb el nostre caràcter festiu. El sabor marí ens portarà olors d'arreu i ens farà reviure il·lusions d'antany. El so dels petards envairà l'ambient i ens recordarà que el solstici d'estiu ja és present... entre grans i xiquets. Una revetlla per no estar sol, per lluitar contra la solitud. És dia de gresca i de soroll, de retrobades...
A Campredó ja no hi ha tantes foguerades com en la meua infantesa. Però el caliu de Sant Joan continua vivent. Nosaltres celebrem la revetlla amb la colla, amb un munt de xiquets que aniran corrent i revivint la festa més gran de les que es fan i desfan.
Que la flama del Canigó ens il·lumini a tots els catalans i les catalanes. Que tingueu totes i tots, arreu de la nació catalana, una revetlla agradable i divertida.
Que visqui la festa nacional dels Països Catalans...

L'aufabrega
Joan Maragall (1897) 

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaira, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que s van alçant.

Entremig dels nuvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre l baf esbojarrant,
una flaira s va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufabregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabelleu les aufabregues
perquè facin més olor.

L'aufabrega escabellada
és un encenser violent
que al llençar la flaira enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que ls focs ja sen van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!

I en el matí d'aures blanes
l'aufabrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidâ.

 
Un dels plats forts de la Fira tecnològica Campredó.net serà la celebració de la segona edició del CampreBloc, després del bon resultat assolit al desembre de 2007. Des de Soldevila, volem continuar promocionant l'afecció blocaire ebrenca, que ha convertit l'Ebresfera en un fet veritablement singular dintre de la Catosfera tant pel nombre de blocs com per la qualitat i varietat que exhibeixen molts dels quals. També ens enorgulleix el fet que Campredó sigui la quarta població de les Terres de l'Ebre quant a nombre de blocs, només darrera de ciutats molt més grans com Tortosa i Amposta, i de la vila de Flix, que compta amb una grandíssima afecció blocaire en àmbits molt diversos.
Per a les activitats del CampreBloc comptarem amb la col·laboració de l'associació de blocaires ebrencs, Punt Òmnia i del grup Atictes, que promociona l'ús de les noves tecnologies amb tallers, cursos i xerrades durant tot l'any. Els blocaires Jesús Ferré i Gustau Moreno hi prendran part i ens aportaran la seua experiència blocaire. Les activitats del CampreBloc les podeu trobar al nostre web:http://fira.campredo.net/
DISSABTE 4 DE JULIOL

12:00 CAMPREBLOC: Tallers de creació de blocs a l’estand de Camprebloc.
19:30 CAMPREBLOC: "La Marfanta" fenomen mediàtic a les Terres de l'Ebre. Xerrada col·loqui a càrrec de Gustau Moreno. Presentació del Projecte CAMPREDO-TV . Lloc: l'estand de Camprebloc.

DIUMENGE 5 de juliol
11:30 CAMPREBLOC: Taller de videobloc (penjar vídeos als blocs) a càrrec de Jesús Ferré (Atictes). Lloc: l'estand de Camprebloc.

A l'estand del Punt Òmnia hi haurà diverses activitats relacionades amb la promoció de les noves tecnologies que avançarem properament.

Al darrer ple municipal de Barcelona els membres del grup municipal del PP, polítics no-nacionalistes i cosmopolites d'allò més,  varen rebutjar la moció que demanava enviar una felicitació oficial del consistori barceloní a  la USAP de Perpinyà per haver assolit la victòria al campionat francès de rugbi després de 54 anys. Els motius que va al·legar aquesta bona gent varen ser que no s'havia de felicitar cap equip estranger per una victòria esportiva, fos italià o francès... No és el primer cop que el constitucionalista PP demostra la seua fixació amb el màxim representant del rugbi català. Fa uns anys l'exdiputat i exlocutor televisiu, Ricard Fernández Deu, va queixar-se oficialment al Parlament català per l'emissió dels primers partits de rugbi de la USAP per TV3. Tot un exemple de cosmopolitisme!!! Aquests del PP són uns... demòcrates de tota la vida... no mal penseu! Aquests del PP són uns constitucionalistes, cosmopolites i, sobretot, no nacionalistes!!!
Per a aquests senyors la USAP és un club estranger que no mereix que li retransmetin partits del màxim nivell en el seu esport per la televisió catalana. Tant TV3 com TVE emeten partits de futbol de la lliga anglesa o italiana, partits de la NBA (suposo que els Lakers o els Celtics no deuen tenir DNI amb l’estanquera), partits de tennis amb jugadors argentins o britànics, etc. Aquestes retransmissions són sinònim de cosmopolitisme per als no-nacionalistes, mentre que retransmetre una final interessantíssima amb la USAP és  mostra d’estretor de mires i de nacionalisme expansionista!!!
Els afeccionats de la USAP passegen senyeres catalanes a dojo arreu d’Europa, moltes de les quals amb el burret català com a emblema. El seu himne oficiós és l’Estaca de Lluís Llach, tot un himne de referència per a la catalanitat. La direcció de l’equip vol promoure l’entitat arreu del país per tal que es converteixi en l’equip de referència del rugbi de tot el país, del nord i del sud, com ho és el Bara en futbol. Ja ha  creat lligams amb d’altres equips del Principat que poden beneficiar diverses entitats en la promoció del rugbi. Mentrestant, aquests del PP no tenen altra feina que ridiculitzar tota referència a un equip esportiu català de notable relleu internacional, molt seguit pels afeccionats al rugbi d’arreu de Catalunya.
Gran Bretanya va crear la Commonwealth de nacions per mantenir un contacte estret amb les excolònies de l’antic imperi britànic,  amb les quals els uneix llengua i història. Han establert, fins i tot, els  Jocs de la Commonwealth amb una estructura semblant a la dels Jocs Olímpics o els Jocs del Mediterrani. Agafant la pròpia Commonwealth com a model, s’han creat la Lliga àrab de nacions, la Comunité de la francophonie, la Comunidad de paises hiberoamericanos, i la Comunidade de paese de fala portoguesa. Aquestes institucions s’encarreguen de crear lligams culturals, econòmics i polítics entre països units per una mateixa llengua i cultura. Són institucions amb un important pressupost al darrera que tenen una funció molt específica de preservar el llegat cultural que els uneix. L’Institut Ramon Llull és l’organisme català per difondre la catalanitat arreu del món. Ha estat una de les grans eines que ha tirat endavant la Conselleria de Cultura de la Generalitat aquesta legislatura, ja que ha reincorporat el govern balear, la ciutat de l’Alguer, el govern andorrà i el col·lectiu de ciutats valencianes (amb el govern cavernícola actual és impossible crear lligams). El Llull també excita els ànims dels constitucionalistes, no-nacionalistes del PP i de la simpàtica caverna mediàtica de les Espanyes. La participació catalana com a cultura  convidada d'honor a la Fira internacional del llibre de Frankfurt de 2007 va ser considerada com l’assistència a un guateque per part d’aquesta bona gent tan cosmopolita. Aquesta qualificació no és gratuïta, és tot un insult a la intel·ligència i a la tradició llibresca i cultural dels Països Catalans, que ha conreat al llarg dels segles i que l’ha permès esdevenir una de les cultures literàries més importants d’Europa, malgrat prohibicions i persecucions permanents tant des d’Espanya com des de França.
Felicitar una victòria històrica d'un equip emblemàtic i estimat per molts catalans és mostra de provincialisme per a aquests demòcrates de tota la vida. És que aquests del PP són uns... deixem-ho al gust del consumidor.

Aquest matí els membres de Soldevila hem estat convidats a participar al programa Deixa't vore, que dirigeix la Diana Mar al Canal Terres de l'Ebre amb seu a Amposta (Montsià). Hi prendré part personalment per parlar de tot l'entramat al voltant dels certàmens firals campredonencs: Mestràlia i Campredó.net, a més de les activitats relacionades amb el CampreBloc i el Curt Redó. Durant les dos setmanes que queden per a la fira hem de realitzar la tasca de difusió arreu de totes les activitats de la fira, que podeu trobar al nostre web; http//fira.campredo.net. Val la pena passar-se per  Campredó i gaudir d'uns certàmens novedosos a les comarques centrals dels Països Catalans.

L'anglès s'ha convertit en  lingua franca arreu del planeta durant les darreres tres dècades, atès que és usada en situacions comunicatives concretes  entre persones de diversos continents i, molts cops, per una finalitat ben explícita. Aquest concepte de lingua franca va sorgir durant el període de les Creuades, a l'edat mitjana, tot i que llavors el mitjà usat per a la comunicació entre els diferents exèrcits cristians era el francès. En un apunt anterior de la setmana passada, l'amic Brian Cutts, professor d'anglès a Tortosa (Baix Ebre) i natural de Barnsley (South Yorkshire), va introduir un tema sociolingüístic de força interès: hi ha lingüistes que creuen que l'anglès porta el camí de la desintegració com a llengua, tal com li va passar al llatí amb l'aparició de les llengües romàniques, les quals en un primer moment considerades com a parles vulgars. I això passa pel fet que l'anglès és parlat per dos bilions de persones i és llengua oficial en 53 països, amb cultures diverses i graus educatius i econòmics molt diferents. Literàriament, com a exemple, hi ha hagut un esclat d'autors de països i territoris de la Commonwealth, alguns dels quals els ha portat a rebre el premi Nobel de literatura: JM Coetzee i Nadine Gordimer (Sudàfrica), Doris Lessing (Zimbawe), Chinua Achebe (Nigèria), Margaret Atwood (Canadà), David Dabydeen (Guyana), MG Sánchez (Gibraltar), Benjamin Zephaniah (Barbados), Salman Rushdie (Índia), Keri Hulme (Nova Zelanda).  El registre lingüístic que usen, així com la influència cultural dels seus països o regions geogràfiques respectives, comporta una difícil comprensió dels textos a comunicar, tant per als anglesos o irlandesos natius com per als parlants de l'anglès d'arreu d'Europa. Un altre exemple clar és el dialecte londinenc cockney, que està evolucionant totalment al marge de l'anglès estàndard, tant quant a pronunciació com morfològicament i sintàcticament. 
Un dels conceptes que més s'està estudiant en els darrers anys és el de pidgin i creole. El pidgin és creat a partir de l'establiment de relacions comercials assídues per tal que els usuaris puguin  tenir una base per poder comunicar-se. Es caracteritza per tenir  formes sintàctiques molt simples i vocabulari igualment  molt restringit. No té parlants natius, sinó que s'ha creat com a parla artificial per un fet molt determinat. Quan el pidgin es consolida amb el pas dels anys, comença a ser parlat socialment, forma ja part de la quotidianeïtat del parlant, ja es traspassa generacionalment i esdevé  primera llengua per molts ciutadans (llengua  nativa) significa que ha evolucionat envers un creole. Hi ha molts estudis sobre pidgins i creoles que aporten dades sociolingüístiques molt significatives. Hi ha una quantitat molt gran tant de pidgins com de creoles, sobretot en les illes del Pacífic, Asia,  Oceania i en llocs de Sudamèrica: Krio a Sierra Leona, Tok Pisin a Papua New Guinea, etc.
Tot i que els mitjans de comunicació de masses han afavorit l'apropament de variants lingüístiques, les diferents situacions socio-culturals i la llunyania geogràfica demostra que la riquesa lingüística mundial va reforçant-se. L'anglès no tendeix envers la unificació, sinó  que es valora el fet de la distinció. Si li passarà com al llatí, és tema de debat. Del llatí varen sorgir llengües romàniques com l'italià, el gallec-portuguès, el català, el sard, el romanès, l'occità, etc. Milions de parlants all over the world, lingua franca per motius comunicatius, literatura riquíssima i variada, la llengua  de les finances i de la tecnologia, però, en canvi... pot dividir-se en molts trossos.

Semblava que no arribaria mai, però ja està aquí definitivament. Per a tot arriba el moment... Avui és el dia de les oposicions, el qual temíem i desitjàvem  que arribés d'una vegada! La meua germana i jo opositem per al cos docent de secundària de l'especialitat de llengua anglesa. El nostre temari inclou 69 temes, la meitat dels quals de cultura i literatura, que són els que ens hem  preparat majoritàriament, apart d'uns pocs de gramàtica de la llengua.  N'hi ha molts de lingüística que són francament inaccessibles. Aquests mesos han estat duríssims, tota una prova de foc personal i familiar. L'Araceli, la meua dona, també oposita enguany per al cos de professors de llengua catalana. El seu tribunal es troba a la ciutat de  Lleida (Segrià). Ha estat un hivern i una primavera intensíssima, davant dels llibres en tot moment i amb la sensació que no donaves per a més, que era impossible memoritzar tanta informació i tantes dates. La mateixa sensació, però, que tinc avui mateix hores abans de començar l'examen.
Hi ha milers de professors que avui ens juguem el futur depenent si comptem amb una boleta guanyadora o perdedora. Tots hem sentit aquell  refrany que expressa una veritat com un cabàs: això és cosa de joves. Durant aquests mesos he arribat a tenir en ment aquest refrany moltes vegades. Amb dos xiquets xicotets per casa, la dificultat i el nerviosisme per aquestes proves s'ha multiplicat notablement. Tot i que, han entès molt bé la situació del pare i de la mare, no deixen de ser xiquets que necessiten la màxima atenció. La frase "papa jugues amb mi" quan estaves davant d'un text sobre la revolució industrial britànica o el dialecte americà estava carregada de sentit, i et feia sentir força malament. De ben segur, aquesta experiència la podrien explicar milers de persones que estan passant o han passat pel mateix: una mena de tortura psicològica...
Després del dia d'avui, encara queda la defensa de la programació i de la unitat didàctica. Però, senzillament, el cervell necessita descans de tota la informació acumulada per l'examen d'avui. I de moment podrem oblidar la literatura victoriana, la novel·la del romanticisme, els mites literaris irlandesos,  la interessant literatura de la Commonwealth, els contes medievals de Chaucer o el sistema educatiu dels Estats units.
Els opositors per al cos d'ensenyament secundari en llengua anglesa estem convocats a l'IES Mare de Déu de la Candelera de l'Ametlla de Mar a les 10 del matí. SAPERE AUDE!!!