Cristian Tello és el darrer descobriment de Pep Guardiola. Segur que aviat vindran d'altres!!! Mai no ens cansarem de lloar la tasca de potenciació dels xavals del planter que fa l'entrenador blaugrana, que va portar-lo a jugar la final de la Champions amb 10 jugadors formats a la Masia, cosa que van destacar moltíssim els més importants diaris esportius europeus: L'équippe i La Gazzetta dello sport, rotatius enamorats d'aquesta política esportiva.
Dissabte contra la Reial Societat, un cop més, vam veure com va dipositar tota la seua confiança amb Isaac Cuenca i el novell Cristian Tello per a acompanyar el millor jugador del món a la davantera. Va seure veritables vaques sagrades que tenien certes molèsties, a l'espera del crucial partit contra el València CF d'aquest dimecres. No li va tremolar el pols a l'hora de confiar amb el jove Cristian Tello, del qual haviem comprovat la potencialitat durant el partit de copa del Borbó contra l'Hospitalet.
Tello fa cara de xiquet, però demostra gran capacitat creativa, tenir olfacte de gol i, òbviament, moltes ganes. En un tres i no-res, s'ha convertit en una de les esperances nostrades en un moment de moltes lesions, que, suposadament, haurien de posar en perill el rendiment de l'equip. Ùn exemple més que és una errada anar fitxant jugadors mediocres que valen una pasta, quan a casa hi ha xavals que et treuen les castanyes del foc. Tot un goig veure'l jugar i tot un goig aquesta política esportiva. També tot un goig pensar que els Montoya, Muniesa, Gómez, Deulofeu estan a la recàmera i en qualsevol moment els veurem a l'equip titular, fins i tot en partits transcendentals.
La temporada blaugrana està sent immensa de nou, malgrat el que va vomitant la caverna mediàtica. A la Supercopa estatal, enterrats abans de diputar-se, vam deixar amb un pam de nas els "favorits", amb gol de l'odiat i castigat de cames, Lionel Messi. El dit a l'ull era la imatge de la maldat i de la impotència. El càstig rebut pel malcarat portuguès demostra per on caminen els villaratos. La Supercopa europea es va guanyar a mig gas i el Mundial de clubs amb tota comoditat i demostrant un regnat impacable, regnat que també havien demostrat abastament a la darrera final de Champions. A la Copa del borbó, s'ha eliminat el màxim rival, ja que els "guanyadors morals" han de veure els partits des del sofà. La trepitjada de Pepe no va tenir cap càstig, el càstig que rep l'equip és el fet de tenir-lo amb la consegüent imatge patètica i destructiva que donen. Pepe, tot per a ells!!! I pensem que s'ha guanyat a San Siro i dos cops en un mes al Bernabéu. Amb aquesta trajectòria tan brillant, tres títols i tres victòries estel·lars, com pot la caverna demostrar tan poca professionalitat amb la redacció d'articles illegibles i incomestibles per qualsevol entès en futbol? Sí, a la lliga es va al darrere perquè s'ha estat menys regular. S'està portant una trajectòria dolenta? En absolut, passa que hi ha un altre equip que està fortíssim i guanya quasi tots els partits. A diferència d'ells, és fàcil d'acceptar veure que uns altres mostren més regularitat, i ens cal esperar que deixin de tenir-la. I res de parlar d'àrbitres, deixem els villaratos per als perdedors i els rosegadors de ceba. Rossell, shut up!!!
La política esportiva made in Guardiola és impecable. Mentre el portuguès malcarat va humiliar els joves Canales i, sobretot, Pedro Leon, i va desmontar la seua carrera futbolística, veiem com Cuenca i Tello, extrems, posició en la qual se sol fitxar estrangers, han rebut tota la confiança del míster. I això és veritablement impagable!!!