Portem gairebé quatre mesos de descans i el parèntesi està donant resultats. MiquelG., que està de viatge per terres llunyanes, ha acabat de mesclar el primer disc que ha produït. Es tracta del disc dels ontinyentins Red Roja que practiquen un potent punkrock en la nostra llengua. Marcos està tocant amb La Gossa Sorda i, a banda, ha fet realitat el projecte Benimaclet Klub Ska (BKS), una formació que versioneja clàssics del gènere i de la qual també en forma part l'Albert així com membres de La Gossa, Aspenkat i el nostre amic i antic baixista i fundador del grup Josep Pitarch. Xavi, està immers en les presentacions del seu llibre 'Històries del Paradís' i ja treballa en noves cançons i noves històries escrites. Maki està a col·laborant amb els Boikot des del seu exili a Madrid on també enfronta altres projectes de disseny gràfic. Miquel R., continua la seua tasca incansable en diversos projectes periodístics i culturals. Robert, prepara l'assalt final a la carrera de Dret, massa penjada els darrers anys per les obligacions del grup. Jaume, continua obrint escletxes am Orxata Soud System així com col·laborant en altres formacions com The Skafeïnats i preparant-se per acabar els estudis de baix. Chola, està com sempre protagonitzant l'escena drum'n'bass punxant arreu de la geografia. Albert, a banda de tocar amb els BKS, viu retirat al seu poble, treballant el camp i estudiant la música que l'omple. Jaume Figueres, el nostre tècnic de so, continua treballant al seu estudi remodelat i ampliat Ground Audio Vídeo i el Manel, el nostre apreciat i estimat organitzador en ruta, està de gira pel món amb Soziedad Alkoholika.
Heus ací que fa un grup quan s'atura. Continuar aprenent, agafar aire fresc i preparar forces per als nous combats que l'esperen.
--------- I ací vos deixem amb una cançó de Red Roja, del nou disc produït per Miquel G:
obrintpas |
dissabte, 28 de febrer de 2009 | 12:50h
La gira 2008 i principis del 2009 ha acabat. En total han estat una seixantena de concerts increïbles arreu de la nostra geografia així com països Euskal Herria, Galiza, Castella, Alemanya, Txèquia, Croàcia, Venezuela o Cuba. Una nova fornada d'aventures i experiències que ens guarden al tresor de la memòria.
La gira, però, ha estat llarga i intensa com ho han estat els 15 anys d'Obrint Pas. Avui estem orgullosos de poder dir que continuem desafiant reptes des del 1993. Ara, però, hem decidit descansar completament durant mig any.
És a dir que durant els mesos de FEBRER, MARÇ, ABRIL, MAIG, JUNY i meitat de JULIOL no farem CAP concert enlloc. Ni acústic ni amplificat.
Ha estat una llarga travessia. És
hora d'agafar forces. De plegar veles i girar rumb. De preparar noves cançons i il·lusions.
Sempre ho enyorarem, però. Sempre us enyorarem.
Bona sort a totes i tots.
I fins aviat.
BENVINGUT AL PARADÍS TOUR 2008
14.04 CARACAS (Venezuela) 12.04 BURJASSOT (L'Horta) 15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ 18.04 CÀCERES (Extremadura) EXTREMÚSIKA 23.04 VALÈNCIA (L'Horta)AcústicSETMANA PER LA LLENGUA 30.04 MARTORELL (Baix Llobregat) 02.05 VILLAROBLEDO (Castella) VIÑAROCK 2008 03.05 FIGUERES (Alt Empordà) 09.05 LLAGOSTERA (Gironès) 10.05 JESÚS POBRE (La Marina) Suspès per la pluja 16.05 TÀRREGA (Urgell) 17.05 PALMA (Mallorca) Plaça Cort. DIADA PER LA LLENGUA 23.05 ESCALDES-ENGORDANY (Andorra) 24.05 BERGA (Bergueda) FESTES DE LA PATUM 31.05 DELTEBRE (Baix Ebre) FESTOUR 2008 07.06 VILA-REAL (Plana Baixa) FESTIVAL VILA-ROCK 2008 14.06 VARADERO (Cuba) FESTIVAL MUNDIAL DE LA MÚSICA 21.06 ALACANT (Alacantí) GIRA PER LA LLENGUA 27.06 IDAUX-MENDI (Iparralde, EH) FESTIVAL EHZ 28.06 PAIPORTA (L'Horta) VIÑA 2008 03.07 LLEIDA (Segrià) SENGLAR ROCK 04.07 BOIRO (Galiza) MOSTRA DAS CULTURAS 05.07 IGUALADA (Anoia) Antiga NII ANÒLIA 2008 06.07 TERRASSA (Vallès Occidental) 11.07 SON SERVERA (Mallorca) ACAMPALLENGUA'08
12.07 BENLLOCH (Plana Alta) FESLLOCH 2008 / GIRA PER LA LLENGUA
16.07 BARAKALDO (Bizkaia,EH) 17.07 PALAFRUGELL (Baix Empordà) 18.07 NOVELDA (Vinalopó Mitjà) 20.07 PRAGA (Txèquia) MIGHTY SOUNDS FESTIVAL 25.07 CASTELLGALÍ (Bages) 26.07 VILLARCAYO (Burgos) FESTIVAL BAITU ROCK 27.07 EL VENDRELL (Baix Penedès) 31.07 ROMO (Bizkaia) 01.08 BENEIXAMA (Alcoià) 02.08 EL MORELL (Tarragonès) 08.08 ORDES (Galiza) FESTIVAL BRINCADEIRA 09.08 MAÇANET DE LA SELVA (La Selva) 13.08 PORRERES (Mallorca) +Antònia Font 19.08 ONTINYENT (Vall d'Albaida) FESTIU 2008 +La Gossa Sorda+Atzukak... 24.08 TARADELL (Osonoa) 29.08 VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès) 30.08 JUNEDA (Garrigues) 05.09 SENTMENAT (Vallès Occidental) 06.09 CALAF (Anoia) 07.09 SANT CELONI (Vallès Oriental) 10.09 BENIFALLET (Baix Ebre) 13.09 TOBARRA (Albacete) LUMBRERAS ROCK 17.09 TARRAGONA (Tarragonès) FESTES SANTA TECLA Plaça de la Font 19.09 UHARTE (Nafarroa,EH) 20.09 ZAGREB (Croàcia) XXLive! al Parc Jarun 26.09 ONDA (Plana Baixa) 27.09 SANTPEDOR (Bages) 03.10 PEGO (Marina Alta) 04.10 L'OLLERIA (Vall d'Albaida) 05.10 IRURA (País Basc) 11.10 ARTESA DE SEGRE (Noguera) 13.10 BARCELONA (Barcelonès) Homenatge a Xirinacs 15.11 BENLLOCH (Plana Alta) Acústic 22.11 ERANDIO (País Basc) 29.11 SANT CELONI (Vallès Oriental) 8è aniversari Casal Quico Sabaté 06.12 MADRID (Castella) CSO La Traba. 16.12 BURJASSOT (l'Horta) Teatre Tívoli. 20.12 ZARAGOZA (Aragó) 29.12 BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA (Valldigna) 24.01 BERLIN (Alemanya) SO36 Kreuzberg.
obrintpas |
dilluns, 23 de febrer de 2009 | 18:54h
Últim concert. Això s'acaba. Sentiments. Emoció. Un punt de nostàlgia. Al cap i a la fi, mai hem deixat de tocar. Des de fa quinze anys. Des que érem adolescents. Avui, a més, toquem a Berlin, lluny de casa però també amb la nostra gent. Aquesta ciutat és especial per a nosaltres. Hi hem tocat moltes vegades. Sempre ens hem sentit com a casa. Al Kato, a la Supa Molly, als carrers de Kreuzberg un 1 de maig, a la pizzeria del Mauro, al Sunflower, als locals d'Antifa, al pis de Lucha Amada. Berlin també ens pertany. O també li pertanyem. Avui es demostra. Més d'un miler persones omplen la mítica SO36. No queden entrades.Totohom crida. Canta. Es desfoga. Abans toquen els Boikot. Després els Talko. Estem entre amics. Ens ho passem bé. Genial. Suem de felicitat. Perquè sabem que tardarem en tornar a fer-ho.
Hem decidit plegar quatre mesos. Fins a juliol no farem cap concert enlloc. I fins a finals d'any no en farem cap a casa. Una llarga travessia. És hora de plegar veles. D'agafar forces. De descansar i girar rumb. Sempre ho enyorarem, però. Sempre us enyorarem.
A Saragossa ja hi hem tocat un vegada. I en guardem un gran record. Sempre és gratificant conèixer gent i col·lectius que treballen per la defensa d'aquesta terra i la seua llenguda, tant acorralada i sotmesa com es troba. Molts d'ells s'organitzen entorn d'Enrestida un col·lectiu de joves independentista que avui celebra una jornada contra lapresència d'una enorme bandera espanyola que l'Ajuntament ha hissat a la paça d'Aragó.
Doncs bé, davant la nostra sorpresa, el concert s'omple del de gom a gom. Aquella sala sembla un forn on la gent crida i balla i reivindica el dret a existir tal com són. Davant nostre toquen els Magnetophones i els Prau, una potent banda aragonesa que s'expressa en llengua pròpia. Tota un declaracioó de principis que enllaça amb la tradició musical d'aquest país que encetaren els Mallacan. Precisament amb ell, grans músics i millors persones, ens trobem al ZSA A Enrestida, un local independentista al cor de la Saragossa vella. La festa no s'acaba fins ben entrada la matinada. Avui els elogis s'ho valen. Cap a la gent, la terra i la lluita que ens agermana.
A Madrid ens trobem amb una sensació increïble. Al·lucinant. Històrica. Una nau completament plena per a vuere'ns. Diuen que 1500 persones. Al concert les sensacions ens ennuegueu la gola. La gent crida i canta i balla i trenca amb nosaltres tòpics i prejudicis. Sembla que estem a casa, pensem. Però potser també estem casa. Sí, perquè Madrid també forma part de les nostres vides.
El Madrid rebel, antifeixista, antiracista, el de la Castella comunera, el solidari amb la llibertat dels pobles, el del "No passaran", el que van defensar els nostres avis i àvies, el Madrid del Carlos Palomino que fou assassinat precisament per atrevir-se a transformar-lo.
Ell també hi és present en les paraules i els crits. En el parlament que llegeix una jove de l'organització castellanista Yesca i que no pot evitar emocionar-se. I el CSO La Traba brama "Guillem Agulló, ni oblit i ni perdó!" i hi torna "Madrid serà la tumba del fascimo!" i el Miquel em mira amb el somriure dels d'abans. No s'ho creu, no ens ho criem. Però estem aquí amb els pulmons plens d'energia i els ulls empetitits per una gira que s'acaba.
Gràcies Madrid, pel suport, l'empeny i per aquest regal de comiat d'any.
Arxius:+Fotos- Col·laboració de Juankar de Boikot|+Fotos- Col·laboració de Xabi Arakama (Trikizio)|+Fotos- Públic|+Fotos- Maki|+Fotos- Miquel Ramos|+Fotos- Marcos i Albert|+Fotos- Miquel Gironès|+Fotos- David Ferri
obrintpas |
dimarts, 23 de desembre de 2008 | 10:13h
L'últim concert a casa és a Sant Celoni. Ja hem dit moltes vegades tot el que ens uneix amb aquest poble. Potser podrem dir que és un dels pobles on més hem actuat del país. Avui, però, serà un concert un poc especial. I no només perquè acabem la gira, sinó pels 8 anys que celebren els del Casal Quico Sabaté. Però la nit encara ens reserva més sorpreses...
Quan arribem, de vesprada, ens trobem a Kop assajant a l'escenari. Avui tocaran. Serà els seu primer concert, la primera presa de contacte amb el públic després de tants anys i amb músics i companys que han estat amb nosaltres durant molt de temps. Molta sort en la nova batalla!
El nostre concert és una barreja d'emocions i sensacions. Intentem tocar més del compte i descarregar tot el cansament de la gira en forma de ràbia i cançons. Això s'acaba. A l'escenari pugen els companys del Quico. Al públic, 1800 persones rebenten el pavelló. Aquella antiga cançó del Kortatu sona com a comiat i tribut als nostres anys d'adolescència. Ara fa 15 anys. Des del 1993. Gràcies a totes i tots.
A Erandio toquem en el gran Ikasle Eguna que se celebra cada anys de manera itinerant per tot el País Basc. Realment fa un dia horrible. Plou tota la vesprada i nit i el recinte del concert, una imponent carpa, està completament enfangat. No sembla que els importe massa als 4.000 bascos i basques que l'omple. L'ambient és espectacular. La gent balla sobre el fang, crida i es desfoga. Nosaltres també. La gira ja s'acaba però encara se'ns posen els pels de punta quan escoltem a tanta gent cantant en català fora de casa. La millor manera d'acomiadar-nos d'aquestes terres. Eskerrik asko!
obrintpas |
dilluns, 24 de novembre de 2008 | 11:46h
La gira 2008 arriba a la seua fi. Han estat dotze mesos intensos on el grup ha viatjat arreu del món, incloent festivals a països com Croàcia, Txèquia, Cuba i Veneçuela. El 2009, com sabeu, es planteja més tranquil amb un descans necessari per a recarregar forces. Aviat en tindreu més notícies...
06.12 MADRID (Castella) CSO La Traba. 4as Jornadas Internacionalistas +Diablo Cojuelo ATENCIÓ: El concert començarà a les 20h puntual. Obrint Pas actuarà a les 21h.
16.12 BURJASSOT (l'Horta) Teatre Tívoli. Homenatge Antifeixista. Dos cançons en acústic a l'homentage a les víctimes del feixisme des de la guerra civil fins ara, en motiu de la cloenda del quinzé aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló.
+Al Tall+Feliu Ventura+La Gossa Sorda+Pau Alabajos+Pep Gimeno
'Botifarra'+Cesk Freixas. Amb parlaments i vídeos del Fòrum per la Memòria del
PV, maquis de l'Agrupació Guerrillera de Llevant, Vicent Partal,
Mariano Sánchez Soler, Núria Cadenas, David Fernàndez, Isabel-Clara Simó, Ca Revolta, Escola Valenciana, Maulets... Més informació: www.homenatgeantifeixista.org
obrintpas |
divendres, 7 de novembre de 2008 | 17:44h
Avui dilluns 10 de novembre, Edicions Bromera publicarà el primer llibre de ficció de Xavi.
El seu nom és 'Històries del Paradís' i compta amb vint-i-tants relats
que se succeeixen simultàniament en diferents punts del planeta. Ací teniu el text de la coberta:
"Un jove finlandès s’amaga dins d’un armari
aterrit mentre un company de classe dispara a tort i a dret pels
passadissos de l’institut. Una trapezista es balanceja sobre la corda
que la separa de l’abisme. Una parella d’adolescents abandonen la
infantesa entre les flames del suburbi on viuen. Una ambiciosa formiga
farà el que siga per descendir en la jerarquia social del seu món. Un
soldat d’elit nord-americà explica sense pudor a les càmeres com va
arrasar un poblat iraquià per atrapar un grup de presumptes
terroristes. Dos germans africans desafien l’oceà a bord d’una barcassa
que els ha de conduir al paradís.
Xavi Sarrià ens proposa, en
la seua primera obra de ficció, un viatge pel nostre planeta a través
d'un mosaic ple de vida on la realitat més crua s'entrellaça amb la
fantasia més sorprenent. Un llibre escrit a base de flaixos que ens
conviden a reflexionar sobre el món que vivim i construïm entre tots."
obrintpas |
dijous, 6 de novembre de 2008 | 17:07h
Artesa ens regala un final de gira per recordar. De fet encara queda algun concert més a casa nostra (ens veiem a Sant Celoni el 29 de novembre!) però el d'Artesa continua sent especial. Potser per ser a la Noguera, una gran i desconeguda comarca on gairebé no hi hem actuat (exceptuant Balaguer!) o potser perquè ens retrobem amb amics i coneguts que han vingut des de lluny per a l'ocasió.
També amb els companys del llibre 'Del Sud' (per la vesprada fem una presnetació del llibre al poble) i els valencians -i cada dia més potents- Aspenkat, així com els amics de Sota Zero, Kayo Malayo, Txilum, Cercavins i la resta de formacions que formen el Festour. Avui, però, el Festour coincideix amb la Comarkalada, un festival de la Noguera que se celebra de manera itinerant pels pobles d'aquesta extensa comarca. Una bona ocasió per conèixer aquesta terra, la seua gent i la seua excel·lent hospitalitat.
Arxius:+Fotos- Maki en acció|+Fotos- Gran ambient|+Fotos- Miquel amb el jove Giribert (una promesa de la gralla!)|+Fotos- Dani backliner|+Fotos- Marcos i Albert
El Kilometroak és la festa de les ikastoles guipuscuoanes. Un espai de trobada entre mestres, pares i alumnat que se celebra des fa una pila d'anys de manera itinerant per les diferents comarques de Gipuskoa.
Doncs bé, quan arribem flipem: un mar de gent inunda aquesta xicoteta població, veïna de Tolosa. Hi ha unes 100.000 persones que omplen de color i festa el paisatge esplèndid d'aquesta terra. Nosaltres venim sense dormir, perquè el concert està programat a les 16.00h (sí a les quatre de la vesprada) i ahir tocàrem a l'Olleria. Encara sort que els Trikizio ens canvien l'ordre, perquè en un principi tocàvem a les 14.00h!
Però bé, tot sia per la obrir un poc més l'escletxa fora de casa! I quina escletxa! Quan eixim a l'escenari, completament de dia, comprovem el què ens espera: milers de joves estudiants assedegats de ball i música coregen càntics festius. Hi ha un ambient incomparable. Comencem a tocar i ens adonem que n'hi ha molts que coneixen les cançons. Sense dubte, com ja hem dit vàries vegades, veure com gent de fora anta en català posa els pels de punta. Estem morts de cansamnt, no hem dormit ni dinat, però ens emocionem.
Quan acabem, deixem caure els nostres cossos extenuats a la furgoneta i encarem de nou el camí de tornada. 6 hores després encara torbem un japonès a València obert. Som a València. Són les 23.30h. És diuemege i portem tres dies de concerts. I per acabar-ho d'adobar hem anat i tornat a Euskadi en un mateix dia... Sort que la gira s'acaba...
L'Olleria és un poble de la Vall d'Albaida, situat ben a prop d'on aquesta limita amb La Costera. No hi hem actuat mai i tenim interès en descobrir-lo. És el poble del Ball de Locos (muixaranguers) que van participar al concert En Moviment, aquell memorable 30 d'abril del 2005.
A l'Olleria ens trobem amb el Joangre i els amics d'Atzukak d'Ontiyent que obren la nit. Tot i pagar entrada, i que el concert coincideix amb les festes d'Albaida, hi ha un bon ambient. Costa calfar però al cap d'unes cançons tothom allibera aquesta energia se'ns acumula sota la pell dels valencians.
Hi ha ganes de festa. Tantes, que sense saber com l'Olleria ens brinda un regal: quan fem 'Camins' el mestre Pep Gimeno 'Botifarra' puja a l'escenari. Un moment màgic, sense dubte, com tots els que ens regala aquest savi de la nostra cultira popular. Acabem el concert xops i emocionats i saludem a molts que han vingut de diferents pobles i comarques d'aquest tros de país amagat però viu. Fins la propera!
obrintpas |
dimarts, 21 d'octubre de 2008 | 18:01h
Sempre hem explicat la nostra relació amb La Gossa Sorda. Gairebé ens hem criat junts. Xavi va cursar tota la facultat amb el Nadal i fins i tot va donar classes (rudimentàries) de guitarra al Jordi, l'antic component de grup (una salutació company!). La relació es va accentuar amb l'arribada al grup de l'Arnau, el Pere, el Bolu i la resta de joves que corrien amb el Miquel G. per la Vall de Gallinera i el Terra de Benimaclet.
En fi, molts anys d'experiències compartides materialitzades en concerts com el nostre primer a a Pego (allà per l'any 1997!) quan encara anàvem amb la maqueta de cassette sota el braç. Doncs bé, tot això és el que recordem avui en aquest concert. Un concert carregat de sentiment on compartim escenari amb La Gossa (que gran el nou disc) i els joves Deixant Petjada. Amb els vells amics sota l'escenari (i les 2.000 persones que han acudit) i el rerefons de La Marina com a a marc vital i emocional de tota una època de batalles i cançons.
obrintpas |
dimarts, 21 d'octubre de 2008 | 17:48h
El xicotet pavelló de Santpedor és una autèntica olla a pressió. Suor, calor, crits, tots combinats amb el volum de la música i l'energia dels presents. Encara sort que hem agafat forces sopant amb el Litus (que aviat serà pare!) i la gent de Propa!. Abans nostre toquen els Plouen Catximbes que interpreten les caçons del seu genial Telescopi. Toquen a casa i és nota. De fet, per a nosaltres és un orgull que ens facen d'amfitrions. Ells demostren cada dia, amb una constància envejable, que es pot fer música autèntica i sense complexos a casa nostra. Va pels Plouen!
obrintpas |
dimarts, 21 d'octubre de 2008 | 17:46h
A Onda és la segona vegada que hi actuem i en tenim ganes. En l'anterior concert, també actuarem en aquest immens pavelló, però avui , quatre anys més tard, ho farem en millors condicions: amb una gran promoció per part de l'organització i acompanyat per La Gossa Sorda i els grups locals Zhen, Ikaria i Kintxo. Tan bon punt arribem ens trobem amb bona part d'ells. Provem so i sopem. L'organització pateix per l'afluència de públic, però els temors es dissipen de nit quan donem fe de la gentada que hi ha. Unes 1500 persones vingudes d'arreu de La Plana així com d'Alcalatén, el Camp del Túria, el Camp de Morvedre i fins i tot l'Horta, ajuden a esclafar fins al límit la temperatura del pavelló. Quan acabem, uns quants marxem a València a dormir. Encara queda un llarg cap de setmana per davant...
Increïble, però cert. Deprés d'una travessia València-Navarra-Barcelona (avió) Vanecia-Zagreb ens trobem amb la millor recompensa: tocar davant més de 25.000 persones a Zagreb. El concert és en motiu del 20è aniversari dels Hladno Pivo, la banda de punkrock més popular del país, i la veritat és que ens impressiona. Un enorme escenari, amb provocador inclós que travessa el públic, pantalles gegants pertot, focs artificials, un helicòpter prenent imatges per a la retransmissió que fa en directe MTV de Croàcia, connexió amb el telenotícies de la primera cadena estatal... Vaja, increïble.
Mira el vídeo del telenotícies de la tele estatal croata (HRT): Increïble!
Tot i que ja portem molts anys a la carretera. el concert ens impressiona. Tocar davant tants milers de persones en un país llunyà com aquest, i sense haver dormit, és complicat. L'estómac se'ns encongeix, les veus no ixen, les mans s'agarroten... Sembla com si els nervis se'ns cruspiren l'experiència... Però a la fi ens en sortim i baixem de l'escenari amb aquell somriure nerviós de qui ha vist un somni impossible fet realitat.
Avui és un d'aquells dies que anomenem 'rapades'. I la 'rapada' en qüestió consisteix en viatjar des de València a Uharte, una ciutat situada junt a Iruña, tocar, recollir, viatjar cap a Barcelona, agafar un avió, aterrar a Venècia i des d'allí fer cap a Zagreb. Més ue una 'rapada', una odissea.
Encara sort de l'ambient que ens trobem a Nafarroa. Més d'un miler de persones s'han aplegat sota una carpa on broten espurnes. Canten i ballem com posseïts. En especial La Flama i Som, que, estranyament, ser saben de dalt a baix. Bascos cantant en català, qui ho havia de dir fa uns anys!!!
obrintpas |
dilluns, 29 de setembre de 2008 | 12:17h
Sense dubte, un dels millors escenaris del país per actuar és la plaça de la Font de Tarragona. És una plaça allargada, situada al centre i davant l'ajuntament i que ocupa una quarta part de l'arena de l'antic circ romà. Nosaltres ja hi havíem tocat junt als Cheb Balowski i avui ho farem amb La Troba Kung-Fu. Unes cinc mil goles coregen i fan vibrar els edificis. Senzillament increïble.
obrintpas |
dilluns, 29 de setembre de 2008 | 12:16h
El Lumbrerars Rock és un gran festival que es feia tots els anys a Múrcia. Enguany, però, l'organització ha decidit traslladar-lo fins a Tobarra (Albacete) davant la pressió de les autoritat conservadores d'aquella regió. Després de recorrer les dues hores de trajecte, ens plantem en aquest perdut poble. I la visió ens corprèn: milers de persones s'amunteguen en un recinte on els escenaris ressonen amb la música adrenalítica (i són les dos del migdia!). A les quatre en punt, eixim nosaltres. Però no se'ns fa fàcil. L'equip falla diverses vegades i el so és completament deficient. Intentem remuntar el concert però les coses es compliquen. Dins l'escenari, el so es un infern. Ho passem malament, però aconseguim acabar els 45' que teníem de temps. Saludem a la gentada i agraïm la paciència així com l'esforç de l'orgaització per construir un espai musical diferent dins el castigat panorama estatal.
obrintpas |
dilluns, 29 de setembre de 2008 | 12:10h
Les Terres de L'Ebre ja ens són familiars. En un any hi hem anat diverses vegades i hi guardem grans amics i records. Avui, pujarem l'Ebre fins a Benifallet, un poble d'un miler d'habitants situat a la riba del riu. Allí, en una carpa d'aquelles on la calor regna la nit, toquem amb els joves amics de Xeic!, un valor en alça, així com els enèrgics Pepet i Marieta. Tota una demostració de la vitalitat de la música en català que naix a l'Ebre. Després de tocar, però, marxem cap a València. Portem molts mesos de guerra i la petita llar sempre s'enyora...
A Saragossa ja hi hem tocat un vegada. I en guardem un gran record. Sempre és gratificant conèixer gent i col·lectius que treballen per la defensa d'aquesta terra i la seua llenguda, tant acorralada i sotmesa com es troba. Molts d'ells s'organitzen entorn d'Enrestida un col·lectiu de joves independentista que avui celebra una jornada contra lapresència d'una enorme bandera espanyola que l'Ajuntament ha hissat a la paça d'Aragó. 
A Madrid ens trobem amb una sensació increïble. Al·lucinant. Històrica. Una nau completament plena per a vuere'ns. Diuen que 1500 persones. Al concert les sensacions ens ennuegueu la gola. La gent crida i canta i balla i trenca amb nosaltres tòpics i prejudicis. Sembla que estem a casa, pensem. Però potser també estem casa. Sí, perquè Madrid també forma part de les nostres vides. 
L'últim concert a casa és a Sant Celoni. Ja hem dit moltes vegades tot el que ens uneix amb aquest poble. Potser podrem dir que és un dels pobles on més hem actuat del país. Avui, però, serà un concert un poc especial. I no només perquè acabem la gira, sinó pels 8 anys que celebren els del Casal Quico Sabaté. Però la nit encara ens reserva més sorpreses... 
La gira 2008 arriba a la seua fi. Han estat dotze mesos intensos on el grup ha viatjat arreu del món, incloent festivals a països com 
Artesa ens regala un final de gira per recordar. De fet encara queda algun concert més a casa nostra (ens veiem a Sant Celoni el 29 de novembre!) però el d'Artesa continua sent especial. Potser per ser a la Noguera, una gran i desconeguda comarca on gairebé no hi hem actuat (exceptuant Balaguer!) o potser perquè ens retrobem amb amics i coneguts que han vingut des de lluny per a l'ocasió. 
L'Olleria és un poble de la Vall d'Albaida, situat ben a prop d'on aquesta limita amb La Costera. No hi hem actuat mai i tenim interès en descobrir-lo. És el poble del Ball de Locos (muixaranguers) que van participar al concert En Moviment, aquell memorable 30 d'abril del 2005. 
Sempre hem explicat la nostra relació amb La Gossa Sorda. Gairebé ens hem criat junts. Xavi va cursar tota la facultat amb el Nadal i fins i tot va donar classes (rudimentàries) de guitarra al Jordi, l'antic component de grup (una salutació company!). La relació es va accentuar amb l'arribada al grup de l'Arnau, el Pere, el Bolu i la resta de joves que corrien amb el Miquel G. per la Vall de Gallinera i el Terra de Benimaclet. 
El xicotet pavelló de Santpedor és una autèntica olla a pressió. Suor, calor, crits, tots combinats amb el volum de la música i l'energia dels presents. Encara sort que hem agafat forces sopant amb el Litus (que aviat serà pare!) i la gent de Propa!. Abans nostre toquen els Plouen Catximbes que interpreten les caçons del seu genial Telescopi. Toquen a casa i és nota. De fet, per a nosaltres és un orgull que ens facen d'amfitrions. Ells demostren cada dia, amb una constància envejable, que es pot fer música autèntica i sense complexos a casa nostra. Va pels Plouen!
A Onda és la segona vegada que hi actuem i en tenim ganes. En l'anterior concert, també actuarem en aquest immens pavelló, però avui , quatre anys més tard, ho farem en millors condicions: amb una gran promoció per part de l'organització i acompanyat per La Gossa Sorda i els grups locals Zhen, Ikaria i Kintxo. Tan bon punt arribem ens trobem amb bona part d'ells. Provem so i sopem. L'organització pateix per l'afluència de públic, però els temors es dissipen de nit quan donem fe de la gentada que hi ha. Unes 1500 persones vingudes d'arreu de La Plana així com d'Alcalatén, el Camp del Túria, el Camp de Morvedre i fins i tot l'Horta, ajuden a esclafar fins al límit la temperatura del pavelló. Quan acabem, uns quants marxem a València a dormir. Encara queda un llarg cap de setmana per davant...
El Lumbrerars Rock és un gran festival que es feia tots els anys a Múrcia. Enguany, però, l'organització ha decidit traslladar-lo fins a Tobarra (Albacete) davant la pressió de les autoritat conservadores d'aquella regió. Després de recorrer les dues hores de trajecte, ens plantem en aquest perdut poble. I la visió ens corprèn: milers de persones s'amunteguen en un recinte on els escenaris ressonen amb la música adrenalítica (i són les dos del migdia!). A les quatre en punt, eixim nosaltres. Però no se'ns fa fàcil. L'equip falla diverses vegades i el so és completament deficient. Intentem remuntar el concert però les coses es compliquen. Dins l'escenari, el so es un infern. Ho passem malament, però aconseguim acabar els 45' que teníem de temps. Saludem a la gentada i agraïm la paciència així com l'esforç de l'orgaització per construir un espai musical diferent dins el castigat panorama estatal.
Les Terres de L'Ebre ja ens són familiars. En un any hi hem anat diverses vegades i hi guardem grans amics i records. Avui, pujarem l'Ebre fins a Benifallet, un poble d'un miler d'habitants situat a la riba del riu. Allí, en una carpa d'aquelles on la calor regna la nit, toquem amb els joves amics de 
