A mitjans de desembre la Fundació per la Pau i d'altres organtitzacions vinculades a la campanya Armes sota control denunciaven que la crisi econòmica podria incrementar la venda
d'armes a destins preocupants. En concret feien notar que l'Estat espanyol va exportar armes per un import de més
de 900 milions d’Euros el primer semestre de 2010, més del doble del que es va
exportar en el mateix període de 2009. Malgrat que aquest no és un tema en el qual el Parlament Europeu hi tingui una competència específica, he seguit amb atenció l'assumpte, primer, des de 1994, formant part de les campanyes de les ONG denunciant els fets, i després, des del Parlament Europeu, a partir del 2004, en tant que ponent durant diversos anys de l'informe anual de les exportacions d'armes de la UE.
Un cop més, em vull fer ressò del fet que la campanya Armes sota control alertava que,
davant el descens de les vendes internes, les indústries de defensa busquen,
amb el suport del govern, incrementar les seves exportacions. Aquest fet
augmenta el risc que les armes i material de doble ús arribin a països que
estiguin en conflicte armat, on es cometin violacions dels drets humans o que sofreixin
situacions de greu inestabilitat interna.
A través d'una nota de premsa conjunta, la campanya "Armes
sota control" alerta que la situació de crisi que viu l’economia espanyola
està generant una clara tensió entre els interessos de la indústria espanyola
de defensa i la Llei 53/2007 sobre comerç d’armes, que estableix limitacions
per a exportar a països i territoris on les armes puguin ser usades per violar
els drets humans, o ser emprades en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat
o la seguretat, exacerbar tensions o conflictes.
Davant el descens de les vendes internes, les
indústries de defensa busquen, amb el suport del govern, incrementar les seves
exportacions, fet que augmenta el risc que aquestes armes i material de doble
ús acabin arribant a destinacions preocupants (països que estiguin en conflicte
armat, sofreixin situacions de greu inestabilitat interna o en els quals es
cometen greus violacions dels drets humans).
Amb l’assistència tècnica de l’Institut
d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), Amnistia Internacional,
la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam han analitzat les
exportacions realitzades de material de defensa i doble ús en el primer
semestre de l’any, segons les dades estadístiques de l'Agència Tributària. Les
conclusions de l’anàlisi de les xifres i de l'actual context del sector són
preocupants.
La crisi econòmica i el context actual
d’austeritat pressupostària, s’estan traduint en que el Ministeri de Defensa té
menor capacitat per adquirir armament i absorbir una part significativa de la
producció del sector. No obstant això, i davant l'interès a consolidar aquest
entramat empresarial que agrupa unes 850 empreses, amb una facturació anual que
supera els 3.600 milions d’euros i que genera 18.000 ocupacions directes, el
govern i les empreses estan apostant per l’increment de les exportacions.
Aquesta tendència suposa un risc que els
interessos comercials tinguin prioritat per davant del que determina l’article
8 de la Llei 53/2007, que regula el comerç exterior de material de defensa i
doble ús, i que estableix límits a la venda d’aquests productes.
Les ONG han expressat la seva preocupació pel
fet que fer prevaldre les exportacions augmenti el risc de vendes que puguin
violar l’article 8 de la Llei espanyola de venda d’armes. que estableix que
“les sol·licituds d’autorització d’exportació d’armes seran denegades i les
autoritzacions suspeses o revocades quan existeixin indicis raonables que
puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat o la
seguretat o poden emparar-se per a cometre violacions dels drets humans”.
Anàlisis de les dades semestrals
Segons les dades de l’Agència Tributària, les
exportacions realitzades de material de defensa el primer semestre de 2010 van
ser de 907,6 milions d’euros. Encara que la tendència podria no mantenir-se en
el segon semestre, si fos així suposaria un nou rècord de vendes al final
d’any, acostant-se als 2.000 milions d’euros (un 33% més que en l’any 2009). Un
42,3% d’aquesta xifra correspon a vendes a països de la UE i de l'OTAN, mentre
el 57,7% restant es reparteix entre 60 països.
Tres anys després de l’aprovació de la Llei,
segueixen existint importants volums de vendes a destinacions considerades
preocupants i que dubtosament compleixen les restriccions que estableix
l’article 8 de la llei. Entre elles figuren l’Aràbia Saudita, Colòmbia, Israel,
Ghana, Pakistan o El Marroc. Alguns dels principals serien els següents:
* Aràbia Saudita va rebre el primer semestre de
2010 productes de defensa espanyols per valor de més de 453.000 euros,
especialment en munició i paracaigudes. A més, i tot i que encara no s’ha pres
una decisió, hi ha en marxa un esforç de les autoritats espanyoles per assolir
una operació de venda de carros de combat Leopard 2E a aquest país (fabricats
per Santa Bàrbara Sistemes, del grup General Dynamics). Fins on se sap,
l’operació podria suposar el lliurament de 200 d’aquests carros (50 d’ells, ja
durant 2011), i es tractaria de la major operació de venda d’armes de la
història espanyola, per valor de 3.000 milions d’euros. Les organitzacions han
expressat la seva preocupació per aquesta possible operació, atès que Aràbia
Saudita és un país amb greus violacions dels drets humans, i exigeixen que es
condicioni a l’establiment de forts salvaguardes, per evitar que siguin usades
per a violar els drets humans o el Dret Internacional Humanitari (especialment
en el nord d'Iemen). Les organitzacions es van adreçar al president Zapatero en
aquest sentit en una carta el passat 12 de novembre de 2010, fins a data d’avui
no s’ha rebut resposta.
* A més, durant el primer semestre s’ha venut
material a Colòmbia per més de 285.000 euros, malgrat el seu greu conflicte
armat intern en el qual totes les parts implicades han comès violacions dels
drets humans i del Dret Internacional Humanitari. Israel ha rebut més de 3,2
milions d’euros en diferents tipus de material, incloent projectils i
municions. El Marroc ha adquirit material de defensa per 4,1 milions d’euros.
En la llista també figuren més de 215.000 euros venuts al Pakistan; gairebé
115.000 a Tailàndia i 38,9 milions a Turquia (la majoria corresponent a un
avió).
Davant aquesta situació, les organitzacions
recomanen:
* Facilitar informació sobre les exportacions
amb antelació suficient, per assolir un avenç en la compareixença del govern
per a informar sobre operacions efectuades o en marxa, millorant així el
control parlamentari.
* Reforçar el control de les exportacions a
destinacions considerades preocupants, amb una millor aplicació dels criteris
necessaris per aprovar o denegar transferències. Això implica un estudi cas a
cas de la situació del lloc de destinació, així com millorar la implicació del
Congrés en aquest procés (facilitant-li els criteris utilitzats i les fonts
d’informació).
* Aplicar la dimensió preventiva de la Llei,
millorant els mecanismes per suspendre una exportació, fins i tot una
autoritzada amb anterioritat, si la situació del lloc de destinació és
preocupant o empitjora.
* Millorar els mecanismes pel seguiment del
material en el país de destinació. Les organitzacions demanen al Govern que
doni instruccions als agregats de Defensa de les ambaixades espanyoles perquè
facin seguiment del material exportat, tal com va demanar el Parlament al
Govern en 2008
* Avanços
concrets en la transparència de la informació sobre les transaccions
realitzades, amb informació sobre el tipus de producte i usuari final per a
totes les transferències d’armes espanyoles, així com sobre les denegacions
d’autoritzacions d’exportació i evitar la discrepància en les dades
d’exportacions entre les xifres oficials i les del sector industrial espanyol
de la defensa.
Ahir vaig poder reprendre al Parlament Europeu un dels temes que segueixo de fa més temps, el del comerç d'armes de la Unió Europea. Vaig iniciar-m'hi ja l'any 1994, quan de la mà de Vicenç Fisas i del Centre Unesco de Catalunya (dirigit llavors per Fèlix Martí) vaig tenir el privilegi de col.laborar en la campanya 'Hi ha secrets que maten', que reclamava la transparència de les exportacions d'armes espanyoles. En el meu primer mandat al Parlament Europeu vaig ser per tres anys el ponent del PE per a la conversió del Codi de Conducta en Posició Comuna, i per tant jurídicament vinculant, cosa que es va aconseguir el 2008.
Més darrerament, quan va esclatar la crisi grega alguns MEPs vàrem denunciar la hipocresia d'alguns governs, com el francès i l'alemany, que mentre obligaven a fer ajustos estructurals que afectaven sobretot la gent de rendes més baixes, seguien venent armes a Grècia, i lògicament exigint-ne el pagament, cosa que suposa un cost enorme per l'erari públic grec.
Ahir, alguns col.legues de la Subcomissió de Seguretat i Defensa van denunciar que França estigués negociant amb Rússia la venta d'un portahelicòpters Mistral, malgrat les tenses relacions que aquest país tenia amb alguns Estats de la UE en particular (per exemple Estònia o Finlàndia). El problema és que la majoria dels meus col.legues d'altres grups, sobretot PPE, ECR, SiD i ALDE, es limitaven a lamentar la qüestió en termes de seguretat europea, però al mateix temps defensaven una política activa d'exportació d'armes i reclamaven aprofundir en l'Agencia Europea de Defensa. Per a ells, es tracta d'una activitat comercial més que cal potenciar, per a la qual cal buscar i potenciar mercats, i que més enllà de les possibles suspicàcies en relació a la seguretat europea no suposa cap altra problema addicional.
Vaig haver de reaccionar (adjunto la intervenció) per lamentar la manera com s'estava duent a terme el debat, per reclamar més responsabilitat i més coherència, per recordar que exportar armes no és com exportar neveres, que aquestes maten, destrueixen i empobreixen societats senceres, que la UE hi contribueix exportant armes a Israel, a Colòmbia o a Afganistan, entre d'altres, i per exigir, finalment, que la UE s'impliqui molt més en la promoció del Tractat Internacional sobre Exportacions d'Armes.
Em trobo entre els impulsors d’una resolució que hem votat aquesta setmana al Parlament Europeu en relació a l’entrada en vigor de la Convenció sobre Munició per a Armes de Dispersió (Convention on Cluster Munitions). Entre d’altres temes, la resolució diu el següent:
1. Urges all EU Member States to sign and ratify the Convention on Cluster Munitions (CCM) as a matter of urgency before 1 August 2010, including the non signatory states Estonia, Finland, Greece, Latvia, Poland, Romania, Slovakia and the states that have signed but not yet ratified as Bulgaria, Cyprus, Czech Republic, Hungary, Italy, Lithuania, the Netherlands, Portugal, and Sweden; mindful that the CCM enters into force on 1 August 2010 states and after this date states will need to accede to the Convention in a one step process;
2. Urges all EU member states that have signed the Convention on Cluster Munitions to take every opportunity to encourage States not party to the CCM to sign and ratify or accede to the Convention as soon as possible, including through bilateral meetings, military-to-military dialogue and multilateral fora, as they are obligated to under Article 21 of the Convention;
3. Calls on the EU Member States not to take any action that might circumvent or jeopardise the CCM and its provisions; in particular, calls on all EU Member States not to adopt, endorse or subsequently consent to be bound by a possible Convention on Conventional Weapons (CCW) protocol allowing for the use of cluster munitions which would not be compatible with the prohibition of such munitions pursuant to Articles 1 and 2 of the CCM; calls on the Council and EU Members States to act respectively at the next CCW meeting on 30 August - 3 September 2010 in Geneva;
4. Urges EU Member States that are not yet party to this Convention to take interim steps pending adherence, including to adopt a moratorium on the use, production and transfer of cluster munitions and to start the destruction of cluster munitions stockpiles as a matter of urgency;
5. Urges all states to participate in the upcoming First Meeting of States Parties (1MSP) that will take place on 8 November - 12 November 2010 in Vientiane, Laos, the most heavily cluster munitions contaminated country in the world;
6. Urges EU member states to take steps to begin to implement the Convention including by destroying stockpiles, undertaking clearance and providing victim assistance, and contribute to funding or different forms of assistance to other states to undertake implementation of the Convention;
7. Urges EU Member States that have signed the Convention to pass legislation to implement it at a national level;
8. Calls on the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy to make all efforts in order to realize the accession of the Union to the CCM which is possible after the entry into force of the Lisbon Treaty;
9. Calls on the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy to make all efforts in order to develop a strategy for the first review conference in the form of a Council Decision on a Common Position;
10. Calls on Council and Commission to include the ban on cluster munitions as a standard clause in agreements with third countries in addition to the standard clause on non-proliferation of weapons of mass destruction;
11. Calls on Council and Commission to introduce the fight against cluster munitions into Community assistance programmes in order to support third countries in destruction of stockpiles and humanitarian assistance;
12. Urges EU Member States to be transparent about their efforts undertaken under this resolution and to report on their activities publicly;
Dos dels temes als quals porto anys dedicant especial atenció són el (Des)Control del Comerç d'Armes i la violència contra les dones, especialment en contextos de conflictes armats. Ambdós, però, es troben altament relacionats tal i com va posar de manifest un seminari organitzat recentment a Brussel.les i el qual m'ha servit per reiterar, un cop més, la importància del Tractat Internacional sobre Transferències d'Armaments, aquest cop en relació a´la violència que sovint s'exerceix contra les dones en conflictes armats (els quals alimentem amb les nostres armes). La pregunta, dirigida a la Comissió Europea, diu així:
Written Question by Raül Romeva i Rueda to the European Comission on the Links between the Arms Trade Treaty and sexual violence in the DRC According to the United Nations Population Fund (UNFPA), over 8,000 women were raped in eastern Democratic Republic of the Congolast year.Although the Hutu rebel militia known as the Forces démocratiques de libération is largely responsible for the rapes, says the UN agency, the national army (FARDC) is also known to have committed sexual abuse in North and South Kivuprovinces. Combating impunity for perpetrators of sexual violence is clearly imperative, and according to Bibiane Aningina Tschefu, a representative of a peace initiative known as Women as Partners for Peace in Africa, what's also critical for protecting women in the DRC from sexual violence is the negotiation of an Arms Trade Treaty that prohibits the international transfers of weapons and ammunition in places where there exists a significant risk of sexual and gender-based violence and of human rights violations.In other words, the international community must play a greater role in recognizing and addressing how our presently flawed arms trade exacerbates sexual violence in conflict zones. On February 11, the United Nations Institute for Disarmament Research (UNIDIR), in concert with the EU, held an international forum in Viennaon the topic of the proposed Arms Trade Treaty (ATT).Following this event, how much progress has been made, in the Commission's opinion, towards the negotiation of such a treaty?What specific role is the EU playing in this process?Furthermore, what measures will the Commission take to ensure that an ATT includes the necessary mechanisms to protect victims of sexual violence?Finally, to what extent does the Common Position 2008/944/CSFSP, the EU's current instrument used to assess export control standards, provide such mechanisms?
En una setmana tan plena de temes importants com és aquesta (Directiva Temps Treball -65 hores-, discussió Consell UE sobre Paquet Clima i mesures reactivació econòmica, visita President de la RASD -Abdelaziz-) el tema d'aquest apunt, l'harmonització i increment dels controls en la circulació dins dels Estats de la UE de material i equipaments militars, corria el risc de passar desaparcebut, i en canvi és d'una importància cabdal, especialment després que, de manera sorpresiva però ben rebuda, la setmana passada el Consell va adoptar la Posició Comuna sobre exportacions d'Armaments, responent així a una de els demandes que li hem fet reiteradament des del Parlament i des de la societat civil. Mentre la Posició Comuna afecta les exportacions d'armes i equipaments militars fora de la UE, l'informe Rühle que vàrem debatre ahir i que votem avui (Informe sobre la simplificación de las transferencias de productos relacionados con la defensa), i que té a veure amb el 'paquet legislatiu relatiu a la defensa', afecta la transferència intra UE d'aquestes armes i equipaments militars. (segueix..)
Aquest matí he participat en l'entrega de Premis que anualment atorga l'organització EU Coherence. EU Policy Coherence for Development. La feina d'aquesta entitat consisteix a fer un seguiment de l'activitat que fem els diputats i diputades i premiar amb estrelles algunes iniciatives que busquen posar en evidència algunes incoherències en el marc de les polítiques comunitàries en termes de Desenvolupament, Cooperació i Política Exterior. En el meu cas, els temes que han valgut algunes d'aquestes estrelles tenen a veure, sobretot, amb la qüestió de la lluita contra la proliferació de les exportacions d'armes, l'exigència de més coherència en el marc de les negociacions i implementació dels Acords d'Associació, el debat en relació a les patents de medicaments, així com algunes accions relatives a la Pesca (tonyina, acords de pesca UE-Marroc en relació Sàhara, etc...). Finalment el guardó se l'ha endut un col.lega del grup dels Socialistes, l'holandès Thijs Berman, amb qui hem coincidit sovint en moltes d'aquestes iniciatives. És, per tant, un premi ben merescut. Personalment em quedo més que satisfet amb la nominació ja que, donada la gran dificultat que tenim alguns grups per fer passar el nostre missatge i les nostres propostes (que són les d'una part molt important de la població), és molt d'agraïr que, almenys, es visualitzi d'alguna manera l'esforç. I, de tant en tant, a més, tenim algunes petites victòries que ens motiven a seguir endavant, tal i com explico en la nota de més avall relativa a l'adopció per part del Consell de la Posició Comuna sobre Control de les Exportacions d'Armes, una de les meves obsessions des que vaig arribar a aquesta casa l'any 2004. (segueix...)
Fa uns dies vaig intervenir en el Parlament Europeu en el marc del debat en relació a una Pregunta Oral sobre la no adopció, encara, de la Posició Comuna relativa a les regles comunes relatives al control de les exportacions de tecnologia i equipaments militars, i que havia de substituir el Codi de Conducta existent en la matèria (veure apunt Bona notícia: stop a les bombes de dispersió. Mala notícia: la presidència francesa tampoc compleix en el tema de la Posició Comuna sobre el Control de les Exportacions d'Armament de la UE ) . En la meva intervenció (veure vídeo de la intervenció) vaig ser especialment crític i vaig lamentar, novament, que la presidència francesa hagués deixat passar l'oportunitat de fer una cosa que feia molt de temps reclamàvem tant des de la Societat Civil com des del Parlament. La duresa de la meva intervenció, per altra banda, venia enfortida pel fet que en la seva intervenció inicial, el President de torn del Consell, Jean Pierre Jouyet, no va deixar clar en cap moment si finalment adoptarien o no l'esmentada Posició Comuna. La sorpresa l'he tingut avui quan, en llegir les conclusions d'ahir del Consell d'Afers Generals i de Relacions Exteriors, hi he trobat la confirmació que, efectivament, la Posició Comuna havia estat adoptada. Va ser el debat al Parlament Europeu el detonant que finalment s'incorporés a la llista d'acords? Qui sap. De fet, probablement no ho sabrem mai. Sigui com sigui la noticia és molt bona, i, malgrat que hagi trigat nou presidències, finalment s'ha aconseguit. Confesso que és un dels temes als quals he dedicat més energies els darrers anys i vull pensar que d'alguna cosa haurà servit tot plegat. Això sí, espero encara saber més detalls en relació a la 'lletra petita', com per exemple si hi han hagut concessions cap a aquells Estat més reticents a l'adopció de la Posició Comuna, entre ells França, i que de fet demanaven que aquesta adopció anés de la mà de l'aixecament de l'embargament d'Armes a la Xina. Caldrà estar, per tant, ben amatents. De moment adjunto el text de la Declaració del Consell sobre la Posició Comuna: (segueix...)
Ens despertem avui amb la bona noticia que un centenar de països han subscrit l'acord de prohibir les bombes de dispersió, entre ells l'Estat Espanyol, i malgrat les ja conegudes, i típiques absències de EEUU, Xina, Índia, Rússia i Israel, entre d'altres (per cert, que fa unes setmanes el Parlament Europeu va adoptar una Resolució que vàrem impulsar un grup de diputats i diputades al respecte). Un cop més cal saludar i felicitar la tasca de centenars d'organitzacions que porten anys treballant-hi. Malauradament, no tot són bones notícies en aquest camp ja que s'acaba la Presidència francesa del Consell i, igual com va succeir en les vuit anteriors, s'ha incomplert la promesa d'adoptar la Posició Comuna sobre Control de les Exportacions d'Armes que convertiria el Codi de Conducta en un instrument jurídicament vinculant. Ja la presidència holandesa (parlo de 2004) es va comprometre a fer-ho. Quatre anys després encara res. El més trist de tot és que ens consta que la feina 'tècnica' ja està feta, ja que el COARM (Grup de Treball del Consell que tracta amb qüestions d'Exportacions d'Armes i Material Militar) fa temps que va fer la proposta que ara espera en els calaixos d'alguns ministeris d'economia i exteriors de la UE per tal que el Consell el signi. Ahir, per enèssima vegada, vaig tornar a plantejar la qüestió al Parlament Europeu, en sessió plenària, a través d'una Pregunta Oral al Consell, acompanyada d'una proposta de Resolució que votem avui (aquesta és la que vàrem preparar com a Verds/ALE, i aquesta la que hem consensuat amb els altres grups). (segueix...)
Com que em trobava a Mèxic el dia de la votació, no vaig poder comentar a temps un dels esdeveniments més importants de la setmana passada: la votació a Nacions Unides per iniciar formalment el procés cap a l'adopció d'un Tractat Internacional d'Armament (ATT) (veure apunt de fa uns dies Tractat Internacional Transferències d'Armament (ATT): ara és l'hora dels governs). Només dos Estats hi van votar en contra: Zimbabwe i ... Estats Units. Aquesta és una de les coses que espero que la nova administració demòcrata d'Obama canvii. Ara toca seguir atentament el procés intergovernamental. De moment adjunto a continuació la valoració en feia la Campanya Armes Sota Control: (segueix...)
Sóc un dels 2.000 parlamentàris/es que ha signat la petició a l'ONU per tal que s'adopti un Tractat Internacional sobre Transferències d'Armes (veure lloc web campanya Armes sota control). Som membres de parlaments nacionals, estatals, regionals i supraestatals (cas del Parlament Europeu) de tot el món. Ja fa molts anys que molta gent treballem en aquesta direcció, i en el camí hem viscut petites però significatives passes endavant. Ara estem davant d'una gran oportunitat, la votació a Nacions Unides de demà 27 d'octubre de 2008. Voldria veure els governs europeus (especialment l'espanyol) liderant amb un major entusiasme i compromís aquesta qüestió. Malauradament, però, la timidesa, els dubtes i les pors són encara la norma, i no l'excepció, cosa que és especialment cert en el cas del govern espanyol (n'he parlat sovint en aquest bloc, categoria Armes/Desarmament). Així mateix, tampoc ajuda el poc o gens interès que el tema suscita entre nombrosos mitjans (sovint se'ns argumenta que no és un tema prou d'actualitat com per donar-li espai). En aquest context, aprofito per recomanar a totes aquelles persones, institucions i mitjans de comunicació que segueixen menyspreant la urgència que suposa aturar la proliferació descontrolada d'exportacions d'armes i munició per tot el món, la lectura del treball d'OXFAM 'Minando los ODM a balazos'. Es tracta d'un excel.lent resum de la situació actual en què (segueix...)
S'acaba la Presidència francesa i no veiem que es compleixi la promesa que ens van fer sobre que al llarg d'aquests sis mesos s'adoptaria la Posició Comuna que convertiria el Codi de Conducta sobre Transferències d'Armament de la UE en un instrument jurídicament vinculant. Així doncs, i seguint amb la línia que porto duent des que vaig començar a treballar en aquesta casa, l'any 2004 (i que podeu consultar a la categoria Armes/Desarmament del present bloc), reitero la petició, en format ara de Pregunta Oral al Consell. És la següent:
Oral Question to the Council on the EU Code of Conduct on arms exports, common position must be adopted promoted by Romeva i Rueda, Raul and supported by Angelika Beer on behalf of the GREEN/EFA Group, Tobias Pflueger on behalf of the GUE/NGL Group, Girts Kristovskis on behalf of the UEN Group, Elmar Brok (in his own name)
Despite the fact that the draft common position to make the EU Code of Conduct on Arms Exports legally binding, has been ready for adoption by the European Council since 2005 (text was prepared under the Dutch Presidency and agreed by the COARM but blocked in the COREPER ), due to French political resistance, no progress had been made by the beginning of the French Presidency. However, (segueix...)
Des que vaig començar a treballar al Parlament Europeu, el 2004, una de les activitats a les que he dedicat més energia i esforços de tota mena ha estat la qüestió del control de les exportacions d'armes (veure categoria Armes/Desarmament), ja sigui en relació a tipus específics d'armes (bombes de dispersió, armes lleugeres, mines antipersones, armes químiques o biològies, ...) o en general en relació a millorar i enfortir els mecanismes europeus o internacionals de control. En el marc del 10è aniversari de l'adopció per part del Consell de la UE del Codi de Conducta sobre exportacions d'Armament, he organitzat avui un seminari per, precisament, avaluar aquests instrument, veure quines perspectives tenim sobre que la presidència francesa realment adopti la Posició Comuna que el convertiria en jurídicament vinculant, i sobre com la UE està participant (i liderant) el treball en el si del Grup d'Experts de NNUU en relació a la redacció d'un futur Tractat Internacional sobre Exportacions d'Armes (ATT). Adjunto a continuació la nota de premsa que he fet al respecte, l'ordre del dia del seminari, i algun article de suport per a ampliar informació: (segueix...)
Portem molt de temps parlant-ne (veure categoria Armes/Desarmament), i finalment hi ha hagut acord. No ha estat senzill, però era necessari. I aquesta necessitat és la que ha fet que moltes organitzacions no es deixessin acovardir per la complexitat, i que tampoc sucumbissin al tan habitual discurs catastrofista del 'és impossible', 'mai s'aconseguirà', 'sinó hi ha els Estats Units no servirà de res'. Sí, és cert, hi falten alguns dels més importants productors i exportadors de bombes de dispersió, però seria del tot irresponsable menystenir el fet que són més de 100 els països que han acordat el text del Tractat sobre Bombes de Dispersió que formalment signaran el mes de desembre, a Oslo, a partir de quan només caldrà que 30 països el ratifiquin per tal que entri en vigor. El procés, per tant, està ben encarrilat, almenys molt millor que mai. En aquest sentit, vull des d'aquí retre un petit i sentit homenatge a les organitzacions que comGreenpeace i la CMC Barcelona (CEAR, Fundació per la Pau, Justícia i Pau i
Moviment per la Pau) han contribuït de manera tan decidida a aquest fi. Adjunto a continuació la nota que varen treure amb motiu de la consecució de tan històrica fita (segueix...):
Fa dies que circula per internet una petició de IANSA demanant que s'aturi un vaixell xinès carregat de 77 tones d'armes i munició destí de Zimbabwe. Els darrers dies el vaixell no ha pogut descarregar a Durban (Sudàfrica), on tenia previst deixar la mercaderia mortal per tal que fos transportada cap a Harare, perqué els estibadors del port es van negar a descarregar la càrrega. De moment cap altre port africà ha donat autorització per fer-ho i sembla, segons tinc entès, que el vaixell An Yue Jian podria estar tronant cap a la Xina abandonant per tant de fer l'entrega que tenía previst fer. En aquest context ha tingut lloc avui un debat al Parlament Europeu en el qual he manifestat la meva preocupació per la situació i he reclamat, novament, un Tractat Internacional d'Armaments que permeti controlar i evitar millor aquesta mena de pràctiques. Adjunto a continuació el contingut de la meva intervenció: (segueix...)
La venta de 10.000 míssils eslovacs a Sri Lanka ha provocat la reacció de la CampanyaContra el Comerç d'Armes (veure la noticia segons la BBC), així com un requeriment per part meva al Consell de la UE, en la meva condició de ponent del Parlament Europeu sobre l'Aplicació del Codi de Conducta de la UE, i d'una nota de premsa que adjunto a continuació i que està essent distribuïda per diversos mitjans eslovacs i la mateixa BBC. El cas ha provocat un cert soroll a Eslovàquia i porto tot el matí atenent mitjans de tota mena, sobretot eslovacs, interessant-se per l'assumpte (cosa que no passa tant quan la denuncia la faig sobre països com el Regne Unit, França o el mateix Estat Espanyol). Sigui com sigui el tema és prou preocupant com per què hi hagi una resposta clara en favor d'una rectificació de la mesura per part de les principals institucions europees:
PRESS RELEASE - Brussels, 15 April 2008 Arms sales: Greens/EFA condemn Slovakian arms deal with Sri Lanka
Commenting on news that Slovakia has signed a deal with the Sri Lankan government for the sale of 10,000 rockets (to be delivered Thursday this week), Green MEP Raül Romeva i Rueda, rapporteur on EU arms exports, said: (segueix...)
M’assabento per El Periódico que les ONG impulsores de la Campanya pel Control del Comerç d’armes han rebut el Premi Iniciativa Solidària 2007. Des d’aquí vull felicitar-les i encoratjar-les a seguir la lluita de la manera tenaç, participativa i estratègica que les caracteritza. La campanya de les ONG és important per diversos motius: és una campanya conjunta de diverses ONG que sumen esforços per un objectiu comú, deixant de banda la sovint estèril competència quan totes fan la seva campanya pel mateix tema, i cosa que, per altra banda, les fa ésser molt més eficients i eficaces; planteja objectius concrets a curt, (segueix...)
Després mesos de lluitar-hi, he aconseguit finalment que el Consell comparegui avui davant el Parlament Europeu per tal de donar explicacions sobre les continuades vulneracions del Codi de Conducta sobre exportacions d'Armes de les quals hem tingut notícies recentment (Birmània, Txad, Sudan, Marroc, Líbia, Israel, Colòmbia, etc...), així com sobre per què no s'ha adoptat encara la Posició Comuna que convertiria aquest instrument en jurídicament vinculant (recordo que la feina de caràcter tècnic ja està feta de fa temps, i que només falta que els governs dels Estats la signin. Adjunto també (en document adjunt) el llistat d'embargaments actualment en vigor per part de la UE, l'OSCE i l'ONU. Per cert, que aquesta és la mena de coses que els governs socialistes han deixat sovint de banda (recordo la frustració que a molta gent ens ha quedat amb la Llei sobre Exportacions d'Armament) i per la qual cosa és important que el PSOE es vegi condicionat per forces polítiques que el duguin a assumir postures més fermes, coherents i creïbles en relació (segueix...)
Comencen avui a Nova York les deliberacions del recentment creat Grup d'Experts Intergovernamentals de Nacions Unides que té per objectiu establir les bases d'un futur Tractat Internacional sobre Transferències d'Armaments. N'he parlat sovint en aquest bloc (categoria Armes/Desarmament) , i en seguiré parlant, em temo, durant força anys encara, tot i que espero que sigui per anar donant, com avui, petites bones notícies que suposin passes endavant en aquesta llarga però més que justa batalla. Des que l'any 1994 vaig començar a treballar en la coordinació de la Campanya espanyola 'Hi ha secrets que maten', impulsada per Amnistia Internacional, Greenpeace, IntermónOxfam i Metges sense Fronteres, de la mà de Vicenç Fisas, són moltes les petites victòries que hem anat recollint al llarg dels anys. Massa poques, i massa lentes, cert, però suficients per fer-nos conscients que cal seguir endavant, amb tenacitat. Avui tenim un nou motiu per seguir endavant. (segueix...)
Marxo cap a Ljubljana (Eslovènia) on participaré, avui i demà, un cop més, en la reunió semestral del COARM (Grup de Treball sobre exportacions d'armes del Consell de la UE). Arran de l'adopció del meu primer informe sobre control de les exportacions d'armes per part del Parlament Europeu, el ponent sobre aquestes qüestions és convidat regularment a participar en aquesta mena de reunions de treball. Així he tingut ocasió de fer-ho sota les darreres presidències i aspiro a que aquesta pràctica, que depèn de la voluntat dels organitzadors, es mantingui en el futur. En les meves intervencions acostumo a assenyalar aquells aspectes que considero millores en relació al control de les exportacions d'armament de part de la UE, així com els dèficits, els quals segueixen essent molts i greus. La presidència eslovena és important, sobretot perquè suposa la preparació de la francesa. I precisament és França qui posa més impediments a una de les peticions històriques del Parlament Europeu i de la Societat Civil: que el Codi de Conducta sobre exportacions d'armes esdevingui una Posició Comuna i, per tant, jurídicament vinculant. (segueix...)
Acabo de participar a Brussel.les en un nou seminari organitzat per la Presidència portuguesa relatiu a les polítiques que apliquen els Estats membres de la UE per controlar les transferències d'armes, i sobretot el risc de desviaments (adjunto el paper de la conferència, més avall). Aquest debat té lloc precisament quan, per una banda, estic impulsant un nou debat al Parlament Europeu per demanar, un cop més, per què el Consell encara no ha adoptat la Posició Comuna relativa al Codi de Conducta sobre Exportacions d'Armes, i sobre les reiterades vulneracions del mateix per part de nombrosos Governs (veure La UE vulnera el Codi de Conducta sobre exportacions d'armes: pregunta oral al Consell), i per l'altra, la Llei espanyola de Comerç d'Armes es troba en fase de ratificació al Senat. Pel què fa a aquesta segona qüestió, ja vaig comentar en el seu moment (veure apunt Llei d'armes: manca d'ambició i de voluntat de lideratge ) com el govern espanyol ha deixat perdre una excel.lent oportunitat per posar-se al capdavant de la legislació europea en termes de control de transferències d'armament, i de situar-se així (segueix...)
Em trobo entre els impulsors d’una resolució que hem votat aquesta setmana al Parlament Europeu en relació a l’entrada en vigor de la Convenció sobre Munició per a Armes de Dispersió (Convention on Cluster Munitions). Entre d’altres temes, la resolució diu el següent: 
Aquest matí he participat en l'entrega de Premis que anualment atorga l'organització 
Portem molt de temps parlant-ne (veure categoria 
M’assabento per 
Marxo cap a Ljubljana (Eslovènia) on participaré, avui i demà, un cop més, en la reunió semestral del COARM (Grup de Treball sobre exportacions d'armes del Consell de la UE). Arran de l'adopció del meu primer informe sobre control de les exportacions d'armes per part del Parlament Europeu, el ponent sobre aquestes qüestions és convidat regularment a participar en aquesta mena de reunions de treball. Així he tingut ocasió de fer-ho sota les darreres presidències i aspiro a que aquesta pràctica, que depèn de la voluntat dels organitzadors, es mantingui en el futur. En les meves intervencions acostumo a assenyalar aquells aspectes que considero millores en relació al control de les exportacions d'armament de part de la UE, així com els dèficits, els quals segueixen essent molts i greus. La presidència eslovena és important, sobretot perquè suposa la preparació de la francesa. I precisament és França qui posa més impediments a una de les peticions històriques del Parlament Europeu i de la Societat Civil: que el Codi de Conducta sobre exportacions d'armes esdevingui una Posició Comuna i, per tant, jurídicament vinculant. (segueix...)
Acabo de participar a Brussel.les en un nou seminari organitzat per la Presidència portuguesa relatiu a les polítiques que apliquen els Estats membres de la UE per controlar les transferències d'armes, i sobretot el risc de desviaments (adjunto el paper de la conferència, més avall). Aquest debat té lloc precisament quan, per una banda, estic impulsant un nou debat al Parlament Europeu per demanar, un cop més, per què el Consell encara no ha adoptat la Posició Comuna relativa al Codi de Conducta sobre Exportacions d'Armes, i sobre les reiterades vulneracions del mateix per part de nombrosos Governs (veure 
