Heus ací l'entrevista que vàrem fer amb Vilawebtv.

Entrevista amb l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, que propugna una manera diferent de fer política

A Raül Romeva li queden tres anys de feina en la primera línia política; el mes de maig passat va anunciar que no repetiria com a candidat a eurodiputat d'ICV, per raons personals i polítiques, perquè, entre més raons, creu en la limitació de mandats. Romeva defensa una altra manera de fer política que permeti superar la crisi de confiança en el sistema polític, inclòs l'europeu, que palpa de molt a prop. En parla en aquesta entrevista de VilaWeb TV, en què també es mostra partidari de treballar perquè els partits catalans trobin la manera de confluir i de fer força conjuntament per l'interès de país, tal com explica que ha provat de fer aquests últims anys ell mateix amb Ramon Tremosa (CiU) i Oriol Junqueras (ERC) a Brussel·les.

RAÜL ROMEVA i RUEDA

“Sempre he estat un europeista crític però convençut”

Dilluns va de l’aeroport de Barcelona al despatx i, al vespre, a l’apartament de Brussel·les o l’hotel d’Estrasburg. Quan és allà, l’eurodiputat per Iniciativa per Catalunya Verds, Raül Romeva, es centra en la feina. Els dijous torna a l’aeroport, aquesta vegada el de Brussel·les, per fer el viatge de retorn i volar cap a casa. Els divendres, i molts caps de setmana, a l’eurodiputat Raül Romeva li toca fer feina de despatx a Barcelona: veure’s amb gent o visitar territori. Explica que, quan és a Bèlgica o el nord de França, procura parlar tan sovint com pot, a poder ser cada dia, amb el seus fills, una noia i un noi, via Skype. I és que l’eurodiputat Raül Romeva és un dels màxim exponents de polític 2.0, connectat constantment a les xarxes socials. A Brussel·les, la seva màxima distracció als vespres és la lectura i alguna pel·lícula a l’ordinador. Darrerament, però, ha trobat una nova afició. “Últimament he estat força distret escrivint una novel·la, que espero que aviat pugui trobar editor i de la que ja n’estic fent una segona part. Confesso que m’ha apassionat aquesta incursió en la ficció. Tant que ja tinc més projectes en aquest sentit. Qui sap, potser algun dia tinc prou temps per poder-los concretar”.

Quan eres petit, què volies ser de gran?
Primer volia ser capità de barco, després vaig matisar i em conformava amb ser tripulant del Calypso, el vaixell de Cousteau.

Però ets mariner de terra endins. No només ets de Caldes de Montbui, sinó que en realitat vas néixer a Madrid.
Coses de la vida. El meu pare hi donava classes. Però hi vaig viure molt poc i als quatre anys ja tornàvem a ser a Barcelona. De fet, no en tinc cap record, d’aquella època.

Els nois i noies que volen ser futbolistes tenen els seus mites, els que volen ser músics també, però els polítics… També teniu herois?
A la meva habitació hi tenia fotos de Martin Luther King, Malcolm X, Gandhi, Cousteau, el Rainbow Warrior i, en la vessant esportiva, sobretot de nedadors. Vaig estar molts anys fent quilòmetres i quilòmetres a l’aigua. El meu mite llavors era en Sergi López, medallista de bronze a les Olimpíades de Seül. Somniava ser com ell, fins que els tendons em van dir prou, i ho vaig haver de deixar per concentrar-me en els estudis de Ciències Econòmiques.

La política formava part del menú diari, a casa teva?
Sí, vinc de família polititzada encara que jo vaig començar militant en moviments socials. Era objector de consciència, i de la mà d’en Pepe Beunza, primer, i en Vicenç Fisas, després, vaig entrar en els grups pacifistes. Un dia, en Vicenç Fisas va venir a fer una conferència sobre pau al meu institut de Caldes de Montbui, i vaig decidir que, en realitat, allò que volia ser era Investigador per la Pau. La meva prioritat ha estat sempre el treball per la pau, el desenvolupament, el desarmament i els Drets Humans. La política no és més que un instrument per assolir aquests objectius.

I, per què et vas fer militant d’Iniciativa?
A Caldes de Montbui, un amic dels meus pares i d’en Pepe Beunza, Alfons Garcia, llavors regidor d’ICV, em va convidar a formar part de les llistes municipals, com a independent. Allà vaig conèixer altra gent amb inquietuds similars. Quan es va crear Iniciativa vaig entendre que allà hi cabia gent que no fóssim comunistes, però que tinguéssim sensibilitat social, i vaig començar a col·laborar-hi. És en aquesta època que vaig conèixer Joan Herrera.

Quan vas decidir dedicar, si no la teva vida, sí part d’ella a la política?
Per casualitat. Al 2003, quan treballava d’Investigador a l’Escola de Cultura de la Pau de la UAB. Portava deu anys a la Universitat, havia acabat la tesi Doctoral sobre Rehabilitació Postbèl·lica a Bòsnia i Hercegovina, i tenia ganes de fer un canvi, de tocar terreny un altre cop. Abans ja havia treballat de consultor de la UNESCO i per la OSCE a Bòsnia, i tenia ganes de tornar a voltar món. Va ser en aquest impàs quan Joan Saura i Antoni Gutiérrez Díaz em van proposar encapçalar la llista d’ICV al Parlament Europeu. Diguem que la proposta va arribar en un moment en què tenia una gran predisposició a fer un canvi personal i professional significatiu.

Amb vint-i-tres anys ja vas ser candidat al Palament Europeu per ICV. D’això se’n diu ser precoç!
No exagerem!

No ho dic jo, és la teva biografia.
Sí que és cert que vaig anar a la llista que llavors encapçalava Antoni Gutiérrez Díaz, però perquè ens en tocava a dos de Joves amb Iniciativa, i jo era un dels qui més o menys treballava en temes europeus. De fet, participava força en l’anomenat Àmbit Europa. Sempre he estat un europeista crític, però convençut.

També has estat candidat per ICV a les municipals de Caldes de Montbui, a les eleccions al parlament català i a les estatals. És el polític qui tria el seu destí o el la política i el partit qui tria el destí del polític?
En tots aquests casos he estat candidat per omplir, i en les llistes he anat en llocs més aviat simbòlics. Era només una manera de mostrar el meu suport a una candidatura o a un candidat concret, ja que la meva activitat principal era en altres àmbits: universitat, moviments socials, ONG…

Europa, doncs, és la teva prioritat política.
Sempre he cregut que la construcció europea és un èxit en ella mateixa, altament millorable, esclar, però força reeixit, de superar una guerra. La pau es comença a construir quan hi ha més interès en no fer la guerra que en fer-la. Tanmateix, constato amb preocupació que aquesta idea originària s’està pervertint per culpa dels lideratges actuals, que busquen que la Unió Europea sigui més una gran superpotència mundial a l’estil clàssic: político-econòmico-militar, que no pas un exemple i un model de convivència, dins i fora de les seves fronteres.

Ets conscient que els ciutadans no tenim gaire clar què feu els eurodiputats?
Malauradament, ho tinc tan clar que de seguida que vaig començar a treballar al Parlament Europeu em vaig proposar dos objectius: que quan acabés el meu mandat ningú pogués dir que no sabia què hi havia fet durant aquest temps al Parlament Europeu, i per això vaig començar a fer el meu bloc amb anotacions gairebé diàries; i que ningú pogués dir que no havia suat la samarreta. D’ací la meva obsessió per fer tanta feina com pugui, i a més fer-la tan visible com sigui possible. Sóc conscient que tan important és fer la feina com facilitar que la gent la conegui.

Com ens afecten als ciutadans les decisions que es prenen al Parlament Europeu?
Del tot. El 80% de les lleis que s’apliquen als estats o a realitats nacionals com Catalunya són directives o reglaments europeus que prèviament hem debatut i aprovat a escala europea. Tanmateix, el Parlament Europeu té encara dos dèficits importants: no té capacitat per iniciar processos legislatius, ja que aquest se’l reserva la Comissió Europea; i decideix conjuntament amb el Consell de la Unió, és a dir, els governs. Tot plegat alimenta aquesta imatge tan nefasta del dèficit democràtic europeu que alguns denunciem de fa anys. Treballo cada dia per canviar això.

Quines decisions del Parlament Europeu haurien d’estar per sobre de la política dels estats?
Sóc dels qui pensa que el problema de la UE avui són, precisament, els estats, o més ben dit els governs dels estats. Aquests haurien de cedir sobirania cap amunt en temes com immigració, política exterior, política monetària o política fiscal, però també cap avall, cap a nacions i regions amb capacitat legislativa, com Catalunya, on, aplicant el principi de subsidiarietat, seria molt més eficient gestionar determinades qüestions. El problema, però, no és només de polítiques, sinó de majories i de competències. Un exemple: no té cap sentit tenir una moneda i vint-i-set polítiques fiscals. Com també és absurd tenir vint-i-set polítiques de defensa que ens costen un ull de la cara i, a més, són del tot ineficients.

Per què al Parlament Europeu no podem votar un candidat alemany o francès, si les seves idees o plantejaments ens agraden més que les d’un polític local? No és un contrasentit que a Europa escollim els nostres representants territorialment?
Aquest és un dels elements que cal corregir. Alguns fa temps que defensem que hi hagi una evolució en dues direccions. D’una banda, una part dels membres del Parlament Europeu haurien de sortir de llistes europees, amb programes pensats en clau europea. I l’altra hauria de ser poder ser elegit en circumscripcions més petites com podrien ser, per exemple, Catalunya o els Països Catalans. Estem procurant guanyar suports per aquestes dues propostes dins el Parlament Europeu i espero que les podrem materialitzar de cara a les properes eleccions.

Quines són les problemàtiques que, a nivell continental, més et preocupen actualment?
Avui dia, els problemes continentals són els mateixos que els mundials i els locals o nacionals. I tots ells es poden reduir en l’anomenada crisi multidimensional: econòmica, ecològica, social, institucional i democràtica.

Amb la crisi econòmica està en perill l’actual model europeu? Hi ha països que sembla que li estan començant a trobar certs inconvenients a l’euro.
El problema no és l’euro com a tal, sinó l’excés d’intergovernamentalisme. Massa sovint els governs dels estats prioritzen els seus interessos en un càlcul electoralista perillós, enlloc d’afrontar solucions europees que beneficiarien el conjunt dels ciutadans i ciutadanes europees. Manquen lideratges amb visió global i de llarga volada, i en canvi hi ha massa obsessió pel curt termini i per la capelleta estatal respectiva.

I el cas de Grècia? Hi ha veus que comencen a especular amb la seva sortida de la zona euro.
El futur de Grècia el veig negre, però el més greu és que se li està exigint que faci uns esforços que tots sabem que són impossibles. Cap dels governs que li exigeixen que prengui les mesures de contenció que se li reclamen a Papandreu ho podria fer al seu país. És evident que hi ha hagut males pràctiques en la gestió dels comptes grecs, corrupteles de tota mena i moviments especulatius. Però en gran part els responsables de l’endeutament grec són els països que li han deixat diners, com Alemanya i França, per tal que Grècia li pogués comprar a aquests països avions o submarins militars. Per tant hi ha una part molt important de responsabilitat que correspon als governs d’aquests països. Per altra banda, determinades mesures de contenció es poden aguantar durant un temps determinat, però no per sempre. És com un règim que pot durar un temps, però no tota la vida. I el problema és que les mesures que se li imposa ara poden acabar per ofegar del tot el país. Un cop més s’exigeix que pagui la crisi qui menys culpa en té i qui més la pateix, mentre els qui s’han enriquit a costa d’especular amb la situació se’n surten, novament, com a guanyadors.

Com afectarà el que passi a Grècia en el futur d’estats amb situacions similars com Irlanda, Portugal o Espanya?
Em temo que ho desconec, però ara com ara no podem descartar res, per molt que la Ministra Salgado insisteixi que no cal patir.

Hi ha que diuen que la recuperació econòmica i la sortida de la crisi ha de venir impulsada des d’Europa. Estàs d’acord?
Defenso que Europa no és el problema, sinó que necessàriament ha de ser la solució, o almenys part de la solució, sí.

Quin és el futur d’Europa? Arribarem a veure una Europa de nacions però sense estats?
No disposo de cap bola de cristall i més que endevinar quin és el futur d’Europa prefereixo parlar de quina és l’Europa del futur que vull, o que volem, i per la qual hem de treballar. En aquest cas sí, crec que el millor per Europa seria superar l’actual model excessivament intergovernamental en clau estats-nació, i cal que entenguem que les realitats nacionals i ciutadanes a la Unió Europea han canviat molt. Que ho aconseguim o no dependrà de les majories que tinguem en cada moment.

El passat 17 de juny els eurodiputats catalans presentàveu una declaració per l’oficialitat del català a l’Unió Europea. Una petició que es va denegar, amb el suport dels diputats del PSC, el passat dimarts al Congrés dels Diputats durant el Debat la Política General. Quan serà oficial el català al parlament europeu?
Que ho serà, n’estic convençut, per justícia i per necessitat. Quan? Això és més difícil de dir. La clau la té el govern de l’Estat espanyol. Si volgués ja ho hauríem resolt. Tanmateix, som molt tenaços i no abaixarem la guàrdia.

Diuen que ets l’eurodiputat més treballador. Això és perquè realment treballes molt o perquè els teus col·legues treballen poc?
Home, treballar treballo molt. Això t’ho garanteixo. De fet és comprensible que en les estadístiques els diputats de grups més petits apareguem en els primers llocs. Som menys a repartir i hem d’assumir, individualment, càrregues de feina i de responsabilitat superiors als grans grups, que poden repartir més les seves funcions, i especialitzar-se una mica més. Per altra banda, com a tot arreu, hi ha qui s’hi dedica més i qui menys. Però per això és tan important la transparència, i que a l’hora de votar la gent pugui decidir entre uns o altres.

Per què esteu tan mal considerats els polítics i especialment els eurodiputats, dels que últimament s’ha parlat de suposats caos de corrupció, favors a canvi de vots, negar-se a deixar de viatjar en primera classe…
Malauradament s’acostuma a generalitzar massa, en molts àmbits professionals, però en el cas de la gent que ens dediquem a la política institucional especialment. D’entrada nego la major perquè no existeix cap ‘els’ polítics. Totes i tots som individus amb els nostres propis defectes i virtuts, i crec que a cadascú se l’ha de valorar per allò que diu o fa, i no per allò que diuen o fan altres persones que exerceixen la mateixa activitat, ja sigui polític, metge, periodista, taxista o educador. Per altra banda, tampoc ajuda que només siguem noticia quan passen coses lamentables i escandaloses, malgrat que evidentment cal explicar-les i denunciar-les. Però ajudaria també que, a més a més, s’expliqui la molta feina i la influència d’aquesta sobre la ciutadania. En resum, si singularitzem les responsabilitats serà més fàcil que la gent pugui destriar i escollir, quan toca. A partir d’aquí, la gent vota el que vol i amb els criteris que considera, i això ho hem de respectar.

Et puc preguntar quin és el teu sou com a eurodiputat?
Fins el mandat passat el sou era diferent a cada país, i anava dels 12.000 dels italians fins els 2.000 dels espanyols. Amb el nou estatut es va voler uniformitzar els sous a un nivell entremig que correspon a la tercera part del sou d’un jutge del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, uns 7.000 euros bruts. Aquí cal deduir, lògicament les deduccions per IRPF i jo cotitzo doble, tant a la UE com a l’Estat, i, en el meu cas, a més, el 20% que se’n va directament al partit. Malgrat tot, segueix quedant un bon sou, esclar. Em semblaria del tot irresponsable queixar-me. També és veritat que l’exigència, si un es pren seriosament aquesta activitat, és força alta. Així com l’exposició pública. Personalment crec que és un sou que exigeix dedicació absoluta i lamento que hi hagi qui ho consideri un complement a d’altres activitats. D’altra banda, sí que hi ha massa despeses que caldria revisar com, per exemple, l’absurditat econòmica, ecològica i política que suposa mantenir dues seus, Brussel·les i Estrasburg. El viatge mensual a Estrasburg ens costa uns 200 milions d’euros anuals.

Fins a quin punt els ciutadans tenim dret a fiscalitzar-vos?
Totalment des del moment que som càrrecs electes. La transparència, i per tant fiscalització pública, són una obligació. Parlo de l’activitat pública, perquè la vida privada és cosa de cadascú.

“La meva prioritat ha estat sempre el treball per la pau, el desenvolupament, el desarmament i els Drets Humans. La política no és més que un instrument per assolir aquests objectius”

Quina autocrítica faries a aquells que exerciu la política?
Som gent que té un mandat ciutadà que, a més, ha de ser temporal. Així doncs no es pot fer una crítica genèrica sinó que a cadascú se li ha de criticar allò que fa malament: des de pràctiques corruptes, fins a manca de transparència, passant per no entendre que tots estem, o hauríem d’estar, aquí de pas, i que per tant hem de pensar que aquest és un encàrrec ciutadà que hem de complir amb respecte, rigor i transparència.

No enyores fer política a casa?
Ja en faig (riu). Europa és casa meva, som Europa, i per tant fer política europea per mi és fer política catalana. Però si el que vols saber és si m’agradaria fer política institucional a Catalunya, això és una altra cosa. Esclar que m’agradaria. M’interessa molt, per descomptat, la política catalana, però ara com ara no és una opció. Em conformo amb seguir-la i contribuir, quan puc, als debats generals.

Ja has declarat que el 2014 deixaràs el Parlament Europeu. Per què?
Per salut mental i per responsabilitat personal, familiar i política. Deu anys amunt i avall acaben fent molt difícil la conciliació i tinc l’acord amb la família que aquesta feina és temporal. D’altra banda, crec que la rotació política és bona, i que la limitació de mandats estimula el relleu. A més, en un cas com el meu, que estic sol i em veig obligat a assumir una gran diversitat de temes, tanta dispersió acaba essent perillosa. En algun moment convé aturar-se i centrar-se una mica per poder ser més influent. A més, sempre he preferit establir fites personals a mig termini. És bo començar i tancar etapes. Però en el fons, simplement és una opció personal amb l’únic objectiu de ser tan útil com sigui possible en favor de les causes que em motiven: pau, drets humans i llibertats personals i col·lectives.

Què vindrà després?
Encara no ho sé. Allò que m’interessa és sobretot la idea de poder influir d’alguna manera. En aquest sentit, m’agrada molt analitzar i comprendre primer, per tal de poder comunicar, escriure, debatre i explicar després. Em veig fent alguna activitat que vagi per aquí, si trobo l’espai, esclar.

El eurodiputado gayfriendly

El ecosocialista copreside el Intergrupo LGTB del Parlamento Europeo, que vela por el cumplimiento de los derechos humanos de lesbianas, gais, transexuales y bisexuales. 378 preguntas, 127 propuestas, 2 informes, 595 intervenciones y 4 declaraciones hacen de Raúl Romeva el eurodiputado más trabajador del Parlamento Europeo (PE). Ecologista, europeísta federalista, de izquierdas y apasionado por los ecosistemas marinos, de los cuales disfruta practicando el submarinismo. Su otra gran pasión, fuera de la política. Catalán, de la hornada de 1971, es licenciado en Economía y doctor en Relaciones Internacionales por la Universidad de Barcelona. Militante de Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) y adscrito al Grupo Los Verdes de Europa (55 escaños), quinta fuerza política en el PE.

La defensa de la igualdad y los derechos humanos de lesbianas, gais, transexuales y bisexuales ocupa gran parte de su tiempo. De hecho, coepreside el Intergrupo LGTB, en el que participan de forma transversal parlamentarios de todas las sensibilidades políticas. Fundamentalmente los eurodiputados gayfriendlys se dedican a hacer un seguimiento legislativo desde la visión LGTB y de movilizar los votos, siempre que es necesario, para propiciar el apoyo a las propuestas o normativas que favorezcan la tolerancia, respeto e integración de la población homosexual y transexual europea.

La hostilidad contra la población LGTB en Europa está más presente de lo deseable. Contra esta animadversión a la diferencia tiene puesta su energía este diputado que ocupa un escaño europeo desde el año 2004, legislatura en la que se convirtió en el europarlamentario revelación. Funcionarios, políticos, periodistas y personal auxiliar que trabajan en el PE destacan de él de su afabilidad y dinamismo en temas de igualdad de género, medioambiente y derechos sociales.En su agenda los sin voz siempre guardan una página preferente.

Romeva sueña con el día en que la homofobia y transfobia sean un mal recuerdo del pasado. Mientras tanto, tiene que batallar contra las voces más reaccionarias del hemiciclo estrasburgués. Son frecuentes los chascarrillos homófobos y transfóbicos provenientes de los Conservadores y Reformistas Europeos (ECR, 55 escaños) y de la Europa de la Libertad y la Democracia (EFD, 27 diputados), grupo parlamentario que aglutina a la ultraderecha populista de Europa que tiene como miembro ilustre al francés Jean-Marie Le Pen. A pesar de la fuerte oposición, “acostumbramos a ganar las votaciones”, admite Raúl Romeva.

“La Comisión Europea se suele inhibir cuando se trata de velar por los derechos LGTB”, afirma el diputado verde que ha liderado la Directiva Horizontal de Múltiples Discriminaciones. Aprobada por los eurodiputados, espera a que el Consejo Europeo –presidentes y primeros ministros de la UE- la saquen del cajón del olvido y la integren en el acervo comunitario o, por el contrario, consientan con su inacción que lesbianas, gais, transexuales y bisexuales continúen sin un mecanismo legal que les ampare ante la vulneración de sus derechos de ciudadanía.

La entrada en vigor de la Directiva Horizontal evitaría discriminaciones que se producen en la vida diaria de miles de homosexuales y transexuales europeos : expulsión de lugares públicos por mostrar actitudes afectivas ; negación a cubrir seguros de vida por la condición sexual e identidad de género ; situaciones desigualitarias en la sanidad pública y/o privada ; uso de la violencia por parte de las fuerzas y cuerpos de seguridad de los Estados o prohibición de entrada a lugares públicos “reservados para heterosexuales”.

Otra bandera que ondea Romeva es la de la libre circulación del amor por Europa. “Las personas no pueden viajar perdiendo derechos”, sostiene en alusión a los matrimonios del mismo sexo que no ven reconocidos su estatus jurídico, conseguido legalmente, en Estados donde no reconocen el Derecho interno de países que sí contemplan en su ordenamiento jurídico el casamiento homosexual. Hasta que Europa se desprenda de sus tics homofóbicos, el eurodiputado español aboga por el reconocimiento bilateral. “Aunque en mi país yo no tengo esta figura, si tú vienes a mi país y en el tuyo está reconocida la institución matrimonial yo te reconozco ese derecho”, es la solución intermedia que plantea el ecosocialista para evitar un “pollo jurídico”.

El Intergrupo LGTB también fiscaliza las legislaciones de los países candidatos a entrar en la UE, si no cumplen con los requisitos mínimos de respeto a las minorías sexuales. Se ponen en contacto con los activistas locales y desprenden la artillería de la democracia para adaptar los marcos legales de éstos al ordenamiento jurídico de la UE. Ahora mismo, admite Romeva, “estamos centrados con Croacia (se prevé su ingreso a mediados de 2012) y Turquía donde “cada día muere una mujer transexual ante la pasividad de las instituciones locales”.

“¿Con qué autoridad moral puede pedir la UE a Turquía o Croacia el fin del hostigamiento contra las personas LGTB, cuando en Lituania, Estonia o Rumanía - dentro de las fronteras de la Unión- se persigue a la diversidad sexual mientras la Comisión Europea mira hacia otro lado ?”, reflexiona el eurodiputado ecologista.

Romeva espera, para ello trabaja, que los 28 de Junios futuros (Día del Orgullo LGTB) nadie salga apaleado, ni por la policía ni por la ultraderecha, por el simple hecho de visibilizar su identidad de género u orientación sexual como arma política para reclamar su sitio en Europa y en el mundo. Como sigue ocurriendo en Rumanía, Croacia, Estonia, Letonia, Lituania, República Checa o Turquía.

Aquest matí hem conversat amb en Manel Fuentes, sobre Europa i d'altres coses. Podeu escoltar l'entrevista aquí.

A continuació trobareu, també, alguns dels talls de la conversa extrets del Twitter del programa:

@raulromeva: "Més que ser l'eurodiputat que més treballa, m'agradaria que la gent fos conscient de tot el que es fa al Parlament europeu"

@raulromeva: "El Parlament europeu pinta més del que molta gent es pensa, però molt menys del que molta gent desitjaria"

@raulromeva: "S'ha de resoldre la confusió de la ciutadania sobre la responsabilitat dels eurodiputats. És un dels meus reptes"

@raulromeva: "El problema no és Europa, són alguns dels governs europeus. La crisi és intergovernamental i s'ha de resoldre amb solidaritat"

@raulromeva: "Una opció per apropar les elecc. europees al ciutadà és que les llistes siguin d'àmbit europeu, amb propostes supranacionals"

@raulromeva:"Brussel•les té competències sobre el 80% de les coses que es decideixen a Europa. Però es noten molt les pressions dels lobbys"

@raulromeva: "Fer política no és només fer de diputat. No he decidit en quin àmbit actuaré quan deixi de ser europarlamentari el 2014"

Aquest és el dia que m'espera, tal i com l'ha recollit el Diari ARA. Tot el que diu, és, tot i que, per motius d'espai, no hi és tot el què finalment acabarà essent.

EL DIA QUE M'ESPERA (ARA, 2 de febrer 2011)
RAÜL Romeva


És eurodiputat per ICV i, per tant, passa quatre dies a la setmana a Brussel·les fent de parlamentari. Els altres tres, fa de pare.

Em llevo a les 6.30 i cada dia esmorzo al mateix lloc i a la mateixa butaca. És al Karsmakers, un cafè que està davant del Parlament. És dels pocs llocs on no es pot fumar, i hi menjo un bagel amb pernil i formatge, un suc de taronja i un cafè ristretto . Després aniré al despatx, i trucaré a casa a veure si puc parlar amb la meva filla abans que marxi cap a escola. Obriré el Twitter, el Facebook i el blog i segurament escriuré un apunt sobre aquest article. A les 9.30 tinc la primera reunió amb la cúpula del grup parlamentari per preparar el ple de la tarda i després es farà extensiva a tots els col·legues verds. Dinaré amb el director de l'Agència de Drets Fonamentals de la UE, ja que estic treballant en una proposta de directiva horitzontal de no-discriminiació. A les tres començarà el ple; avui sobre la taula discutirem temes relatius a energia i innovació, residus elèctrics i electrònics, intentarem consensuar una resolució sobre Tunísia i parlarem del referèndum a Sudan del Sud, entre moltes altres coses. Quan es facin les vuit tornaré a passar pel despatx a revisar correus i notícies i aniré cap a casa. Al vespre m'agrada estar sol, fer-me un sopar senzill i mirar una mica TV3 per internet. També ho aprofito per avançar una mica amb una novel·la que estic escrivint. Abans d'anar a dormir llegiré unes pàgines del llibre Limit , de Frank Schätzing. Confio que sigui fins a les dotze, però sovint acaba sent una mica més tard.

Los eurodiputados se suman al fenómeno Facebook

Información - 05-11-2010 - 12:50

El Parlamento Europeo organiza este invierno una serie de talleres para mostrar a los eurodiputados cómo sacar el máximo partido a las redes sociales. Hoy en día, más de 167 millones de europeos son activos en Facebook y, de acuerdo con los organizadores del curso, las redes sociales pueden ayudar a crear un espacio público europeo.

Hemos hablado con cuatro de los eurodiputados más activos en este tipo de entornos: el francés Damien Abad, del Grupo Popular, que es además quien organiza las clases; la socialista portuguesa Edite Estrela; la demócrata liberal italiana Sonia Alfano; y el eurodiputado español del Grupo de los Verdes, Raül Romeva i Rueda.

¿Por qué son activos en las redes sociales?

Estrela: "La red social es uno de los medios para estar en contacto con la gente que me ha elegido. A veces, los ciudadanos sienten que Bruselas les queda muy lejos y que los medios de comunicación no prestan suficiente atención al trabajo del Parlamento Europeo".

Alfano: "Las redes sociales representan una herramienta increíble para llegar a una cantidad ingente de ciudadanos. Es más, las redes sociales dan a los ciudadanos la oportunidad de conocer a sus políticos de un modo diferente. Qué hacen, qué música les gusta, si están "cabreados" porque han perdido el avión o si ha tenido una discusión con su esposo".

Pero, ¿el uso de las redes sociales facilita realmente que los ciudadanos entiendan a los políticos de la Unión Europea o es sólo una moda?

Romeva i Rueda: "Sí, lo facilita. Ésa es la razón exacta por la que empecé a usar las redes sociales. Como eurodiputado, me sentía frustrado. La opinión general era que el Parlamento Europeo no hacía nada. La gente, simplemente, no conocía nuestro trabajo. Con las redes sociales puedo explicar la vida en la Eurocámara. Ahora la gente viene y me dice: <>".

Una encuesta reciente encontró que los políticos de Washington se sirven mucho más de las redes sociales que los miembros del Parlamento Europeo. ¿Por qué van ustedes a la zaga?

Abad: "A menudo, los políticos no saben cómo usar todas estas herramientas. Por eso decidí poner en marcha estas clases. Me gustaría crear un sistema educativo para eurodiputados. Queremos mostrar que hay otra forma de hacer política. Hoy en día, las redes sociales ofrecen a los ciudadanos un acceso extraordinario a la información".

Facebook en el mundo

* Facebook tiene más de 500 millones de usuarios en todo el mundo

* El 50% de los usuarios de Facebook se conecta al menos una vez al día

* La media de amigos de cada usuario es de 130

* El Parlamento Europeo tiene más de 85.000 seguidores en Facebook

¿Cuáles son las ventajas de las redes sociales comparadas con los medios de comunicación tradicionales?

Estrela: "Nuestros mensajes son transmitidos de forma más eficiente y es más fácil llegar a la gente joven".

Romeva i Rueda: "Las redes sociales representan una comunicación horizontal. Ahora uno puede no sólo explicar, sino recibir respuestas. Como ciudadano, yo no estoy interesado en eslóganes, pero sí en buscar el diálogo e intercambiar opiniones. Y eso es exactamente lo que las redes sociales nos permiten hacer".

¿Cuáles son los peligros de usar las redes sociales?

Estrela: "A veces es difícil evitar información falsa o comentarios destructivos".

¿Seguirán desempeñando las redes sociales un papel importante en la política dentro de diez años?

Romeva i Rueda: "No lo sé. Si hace diez años me hubieran dicho que me iba a volver adicto a Facebook y Twitter, me habría reído. Tal vez asistamos a las sesiones plenarias a través de Skype dentro de diez años. ¿Quién sabe?"

Fa uns dies comentàvem amb Ignasi Abad, periodista de Catalunya Ràdio, alguns aspectes relacionats amb la meva activitat blocaire i la meva voluntat de fer allò que avui es coneix com Política 2.0. en el marc del programa "Política 2.0, espai setmanal del "Polièdric" de Catalunya Informació on analitzen l'ús que fan/fem les persones que fem política de les eines 2.0. Adjunto a continuació la transcripció de l'entrevista, la qual podeu també trobar directament al lloc web del 3cat24.cat

Comentari

Raül Romeva: "La comunicació a la xarxa està canviant la visió sobre la política" , per Ignasi Abad.

L'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa té un dels blogs polítics més seguits a la Catosfera: "Construint sinergies", allotjat a Vilaweb. Des del 2005, allí relata la seva feina a Brussel·les i Estrasburg, i opina sobre qüestions d'actualitat. Raül Romeva es considera un inexpert en matèria de 2.0, però el cert és que l'han distingit amb el guardó al millor blog polític del 2009 als Premis Blocs Catalunya organitzats per l'associació Stic.cat.

"No crec que el meu blog sigui referència de res. Els que treballem al Parlament Europeu ens apassiona molt la feina que fem. Però sóc molt conscient que hi ha d'altres activitats que mobilitzen més a la Catosfera, o en tot cas a la xarxa. Per mi, va ser una gran satisfacció que un blog dedicat a aquest tema fos considerat el millor blog polític. I el que em va satisfer especialment és que em diguessin que això servia per aproximar".

El 2.0, eina imprescindible per combatre la desafecció per la política?

"Segons com la facis servir. Si és com un aparador, no. Perquè llavors simplement és un espai on expresses coses. Si no tens la possibilitat de rebre "feedback", això no canvia absolutament res. Només pot haver-hi un canvi en la mesura que, a més d'aportar, tu també reps. En aquest sentit és on jo crec que hi ha la diferència. És a dir, fins ara la comunicació política era molt unidireccional. Del partit, o de l'actor polític, cap a la ciutadania. En el moment en què això es trenca, a través de la xarxa 2.0, això sí que permet un canvi de mentalitat. Un canvi d'actitud. I sobretot un canvi de visió del que és l'activitat política".

Blog, Facebook i Twitter permeten als ciutadans fer un escrutini de l'activitat de Romeva a l'Eurocambra.

"Són tres eines. Cap de les tres és substitutiva de l'altra. El Facebook, per exemple, el faig servir molt en moments en què estic en un debat al Parlament Europeu i m'interessa explicar el debat. Faig una entrada, i a partir d'això comento les diferents intervencions que hi ha al debat. És una manera de donar transparència a aquella activitat. També tinc un compte de YouTube. Allí penjo les intervencions que hagi fet, en vídeo. I tot plegat és una manera d'estar en permanent escrutini per part de la ciutadania que, t'hagi votat o no, té tot el dret del món a saber què estàs fent".

Una de les claus del seguiment del blog de Raül Romeva és la seva actualització, gairebé diària.

"La periodicitat és diària. Algunes vegades amb dos apunts diaris, perquè depèn, també, de l'activitat al Parlament. Fem moltes coses, i moltes d'elles importants, el mateix dia. Intento que siguin reflexions amb contingut. Explicant, argumentant, donant referències, textos i coses... Tinc una mitjana de 600-700 visites diàries. I lògicament depèn també del post, i del tema. Hi ha temes que es presten menys a la controvèrsia. I en canvi n'hi ha d'altres que susciten debats. Són els que fan, moltes vegades, que un post determinat pugui arribar tranquil·lament a les 1.000 o 2.000 visites diàries. O més."

Per tenir al dia el seu blog i les altres eines del 2.0, l'eurodiputat ecosocialista hi destina mitja hora diària, com a mínim, de la seva agenda. Perquè entén que la comunicació política a la xarxa no és una qüestió per ocupar el temps lliure, sinó per integrar-la a l'activitat parlamentària cada dia.

Novament en Xavier Tedó ens convida a parlar de coses de les que habitualment no acostumem a parlar davant dels mitjans. Ara va  de llibres, i ens ho posa difícil, per què ens en demana cinc títols, només cinc! Hi penso una mica i faig una llista que mira de ser representativa d’allò que m’agrada llegir: Saint Éxupery, Pedrolo, Schätzing, Rufin, Murakami, etc… Malauradament no hi he pogut encabir d’altres autors i autores que m’hauria agradat comentar com Wei Hui, Rodoreda, Vázquez Montalban, Camilleri, etc… Però vaja, no m’hi cabien totes i tots. Com a tothom, em sembla, acostumo a llegir coses diferents en funció del moment vital i, sobretot, del context. Quan viatjo, per exemple, m’agrada llegir coses sobre el lloc on vaig (ara per exemple sóc uns dies a la Costa Brava i estic llegint Pla –La Costa Brava-). Llegint l’article del Tedó, però, m’adono d’un enorme error per part meva: no hi he inclòs cap llibre de poesia, de la qual en sóc gran aficionat (temps ençà fins i tot n’escrivia, ara però, ho reconec, tinc poc temps material i mental per dedicar-li, espero recuperar-ho aviat però). Podria haver mencionat Salvat-Papasseit, Carles Riba, Albert Roig, Carles Torner, Sylvia Plath, i tantes i tants d’altres. Sento l’oblit i demano disculpes als i les poetes: 

El Petit Príncep haurà d'esperar, per Xavi Tedó (AVUI, 5 d’agost de 2009)

PÈRDUA · Els quinze llibres que col·leccionava de l'obra més popular d'Antoine de Saint-Exupéry van desaparèixer en un trasllat PEDROLO · L'interès per l'ecologisme neix amb el seu 'Mecanoscrit'

Si algun dia us trobeu l'eurodiputat d'ICV llegint al tren anant cap a Sant Cugat o l'avió en un dels seus habituals viatges a Brussel·les no el destorbeu. El transport públic és l'únic aliat que li queda per poder llegir. Amb dos fills petits, assegura que a casa ho té pelut.

Joan Saura tenia raó. El pas de l'eurocomunisme a l'esquerra verda d'ICV el van protagonitzar els dirigents més veterans dels partit. L'interès per l'ecologisme de l'eurodiputat Raül Romeva va néixer quan encara anava amb pantalons curts. Concretament amb la lectura a l'escola del llibre més conegut de l'autor de l'Aranyó, que el va impactar per la "catàstrofe mundial" que descriu.

Frank Schätzing

Antoine de Saint-Exupéry

Va començar a col·leccionar aquest "conte per a adults" en diferents llengües, però en un trasllat els va perdre. No s'ha tornat a animar.

Jean-Christophe Rufin

Del Brasil no només li interessa la lambada. També la ferotge colonització que va patir en nom del progrés.

Haruki Murakami

El Japó és el seu viatge pendent. Mentrestant, l'eurodiputat es consola coneixent la seva societat de la mà de Murakami.

Font foto: AVUI

Entrevistes

Entrevista a Raül Romeva, eurodiputat i candidat d'Iniciativa a les eleccions europees

'Aquestes eleccions són les més importants que s'han fet mai'

Raül Romeva (Madrid, 1971) va treballar, abans de ser elegit eurodiputat per ICV el 2004, com analista sobre conflictes armats i reabilitació postbèl·lica a Intermón Oxfam i al Centre UNESCO de Catalunya. Al Parlament Europeu ha estat reconegut com el segon diputat més actiu de l'última legislatura. En aquesta entrevista amb CRÒNICA explica la importància dels comicis europeus actuals

25.05.2009

Vostè ha estat reconegut com un dels eurodiputats més actius de la cambra. Això es deu només a que el seu grup és molt reduït?

No necessàriament. És evident que quan ets l'únic diputat del teu grup has d'estar a molts fronts, però hi ha tota una sèrie d'activitats que són individuals i no tenen res a veure amb el nombre de gent que tingui el grup. Ser el segon, el cinquè o el setè no és massa rellevant, perquè la diferència és de poques intervencions, el que sí que és rellevant és ser a la franja alta o a la franja baixa. Però haig de dir que hi ha molta gent, de tots els partits, que es pren la seva feina seriosament i participa activament, encara que també n'hi ha algun que respon al prototip d'anar a Brussel·les a retirar-se. Jo sóc dels que penso que el Parlament Europeu és cada cop més important i responc en conseqüència. (segueix...)

'Si diferencies valencià i català, no fomentes el multilingüisme, fas política'

27.05.2009 

Raül Romeva
candidat d'ICV-EUiA a les eleccions europees

"Hem d'influir a Brussel·les per construir l'Europa dels pobles i de la justícia social"

Entrevista a Raül Romeva, candidat d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) en les eleccions europees

Seguint amb les diverses entrevistes que aquestes dies estem fent a diversos mitjans, adjunto avui una de ben extensa que em va fer Carolina Clemente, de eldebat.cat

"Europa ha de ser la solució a la crisi" (entrevista a Raül Romeva, a càrrec de Carolina Clemente)

ENTREVISTA: Raül Romeva Número 1 d'ICV a les eleccions europees

"Per una Europa de dretes o d'esquerres, cal anar a votar"

PUGNA · "Tremosa ha fet referències favorables als ultres flamencs, que tenen tesis sobre immigració que no comparteixo" RELLEVÀNCIA · "El 80% de les lleis del Congrés de Diputats són transposicions de lleis que s'aproven a Brussel·les" CATALÀ · "El problema de la llengua a Europa és polític"

Albert Balanzà

Raül Romeva repetirà com a número u d'ICV a les eleccions europees del 7 de juny sense resignar-se a creure que aquests comicis poden estar condemnats a tenir una baixa participació.

Com es pot motivar el ciutadà davant d'unes eleccions europees que ja estan acostumades a una baixa participació i a les quals els partits dediquen pocs recursos econòmics?

D'entrada el que és molt important recordar és que el 7 de juny sortiran de les urnes 50 noms, sigui quina sigui la participació. Quins són els 50 noms que volem que surtin? Es motiva la ciutadania fent saber que les diferents candidatures suposen apostar per una Europa de dretes o una Europa d'esquerres. El Parlament Europeu no pot fer la sensació que és una realitat que sorgeix com una ordre de l'Esperit Sant: són vots i noms concrets. I, atenció, el 80 per cent de les lleis del Congrés de Diputats són transposicions de lleis que aproven a Brussel·les.

"Me queda mucho trabajo por hacer" Entrevista para Eurotribune.eu a Raül Romeva, candidato de ICV

El candidato ecosocialista al Parlamento Europeo ha sido esta legislatura el eurodiputado español con una media de actividad más alta de todos sus compañeros, según las estadísticas difundidas por la misma institución. Pocas semanas más tarde, se hizo pública su nueva candidatura de su formación ICV y, posteriormente, el acuerdo llegado con IU para ir conjuntamente en la lista.

- ¿Por qué se vuelve a presentar como candidato a las elecciones europeas?
- Básicamente, lo diré muy claro, porqué me queda mucho trabajo por hacer. Yo he estado aquí cinco años y entiendo que son los suficientes para empezar a hacerte con la institución pero lógicamente es en el final del mandato que he empezado a sentirme activo en muchas cosas y necesito cinco años más para concretar muchas de las líneas de trabajo que he empezado. Me presento por un nuevo mandato, que será el último, pero para concretar algunas cosas que había empezado.

-¿Así continuará con las misma áreas de trabajo que ha desarrollado esta legislatura? (segueix...)

Entrevista per a Tribuna.cat, el.laborada per Gerard Pruna

Raül Romeva és eurodiputat per ICV a Brussel·les des de fa cinc anys i ha estat premiat recentment com l'eurodiputat espanyol més actiu. Ara que ja coneix a fons els mecanismes del Parlament Europeu, Romeva espera treure'n el màxim de profit durant la propera legislatura, tot i que la seva principal aspiració continua sent que Catalunya prengui consciència de la importància de jugar un paper fort a Brussel·les.

Entrevista per al diari digital ellibrepensador.com

Raül Romeva aspira a revalidar su condición de eurodiputado en las próximas elecciones al Parlamento Europeo, en las filas de Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)  una responsabilidad  que asumió en 2004, cuando tenía cierto desconocimiento. Afirma que se presenta como la única voz catalana de izquierdas presente en Europa capaz de dar voz a sensibilidades que no están presentes ahora. 

¿Cómo valoras estos años en el Parlamento Europeo?

Sin duda han resultado una experiencia muy valiosa, tanto a nivel personal como político. Si bien el hecho de estar viajando cada semana de manera sistemática dificulta la conciliación de la tarea pública con la vida familiar, el privilegio de poder desempeñar este cargo en toda su profundidad merece esta dedicación y esfuerzo por parte de todos y todas. A lo largo de estos años he podido constatar la valiosa tarea de tantos compañeros y compañeras en la Eurocámara y la plena dedicación y entrega a sus responsabilidades como legisladores europeos. Más allá de un europeismo des de la perspectiva más ideológica en el que siempre he creído, como una parte irrenunciable del proyecto ecosocialista, este contacto con la actividad real en el Parlamento Europeo ha reafirmado mi convicción más absoluta hacia lo que considero una causa muy noble. Siempre he creído en la construcción europea y su importancia para lograr el bienestar y el progreso colectivo, pero aún más si cabe ante la actual situación de crisis, creo sinceramente que la UE es el instrumento más importante que tenemos para tomar medidas efectivas. Así pues, tras cinco años en el Parlamento Europeo no puedo sino decir que soy aún más europeísta que antes de ser eurodiputado, aunque también quiero añadir que no creo que valga cualquier Europa, y algunas de las actuales derivas me preocupan mucho, sobretodo cuando constato los muchos intentos que hay para hacer marcha atrás en aspectos claves en cuanto a derechos y libertades. (segueix...)

«El tema de la llengua no es resoldrà a Brussel·les, sinó a Madrid»

Romeva remet a les Corts, i no a l'Eurocambra, tant el debat del català a Europa com el del model territorial espanyol, fa una crida a mantenir la unitat dels eurodiputats catalans al Parlament Europeu i descarta entrar en una pugna sobiranista

1/03/09 02:00 - Barcelona – Entrevista per a El Punt, a càrrec d’Emili Bella

El candidat d'ICV a les eleccions europees va ser ratificat en unes primàries el cap de setmana passat amb un 97% del vots de la militància. Raül Romeva es presenta per segona i última vegada.

Tres legislatures a Europa són massa?

«Les legislatures a Europa són de cinc anys i difícilment es modifiquen. La complexió de la política europea necessita una frescor que en altres àmbits és diluïda. L'energia que has de dedicar per fer política al Parlament Europeu és tal que deu anys és més que suficient. També hi ha un cost personal molt important. Ja vaig començar aquest projecte amb aquesta intenció, que fossin deu anys com a molt, un cicle vital raonable. És una decisió personal; jo mateix em vaig imposar aquesta norma. Els estatuts del nostre partit ens permeten fer tres mandats.» (segueix…)