El desastre ecològic del golf de Mèxic responsabilitza, a banda de BP, l'administració Obama que va canviar de parer en el tema de la perforació a les costes. Va trair, com en tantes coses, el que va prometre a la campanya electoral.
Des de La Marina Alta, en verd
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS QUE VISITE SOVINT
LLENGUA
MúSICA
NOTíCIES DE LA MARINA
VERDURA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Eleccions americanes La caiguda ahir estrepitosament de la borsa de Nova York i les caigudes avui a Tokio i Europa de les borses han posat el contrapunt a l'ona estúpida de fervor pel nou president dels USA, el senyor Obama.
Xe, tu! El que s'ha de sentir. Ara va i resulta que Colin Powell, dues setmanes abans de les eleccions i quan les enquestes són favorables a Obama diu que dóna suport a Obama. Ho podia haver fet abans però no, ho fa ara, no siga que hagueren guanyat els republicans. Tindrà "morro" l'invasor. No li ha tremolat la veu per fer la declaració. S'ha arriscat a dues setmanes de les eleccions. Si n'és de valent! El més graciós d'aquest tema, és que aquest membre dels governs Bush, si hagués donat suport a McCain, la premsa diria que evidentment era una prova que McCain i Bush són la mateixa cosa, i com dóna suport Obama, ara diran que és un ajut molt bo i que demostra que Obama sap buscar col·laboradors a totes bandes. Si ahir em queixava del Francino, hui que he escoltat Cuní a les set del matí a la TV3 que parlava del debat d'anit entre Obama i McCain...m'he quedat amb els collons arrastrant per terra. Com es pot pontificar sobre un tema sense tindre ni idea, utilitzant un llenguatge totalment modalitzat a favor d'Obama i dient -no inexactituds- mentides amb una falta de professionalitat total.
Ja done per entés que la majoria dels periodistes d'ací i els corresponsals toquen només d'orella, amb quatre estereotips i poca cosa més, retallar i pegar, però és que de vegades el que diuen és absolutament surrealista. Vaja d'una altra galaxia. El que ha dit hui el Cuní no s'han atrevit a dir-ho ni els hooligans d'Obama. Entre d'altres coses que havia guanyat el debat per golejada i que ja era pràcticament el nou president. El que em preocupa és que si en aquest tema que no té massa implicacions per a tots nosaltres és capaç d'actuar així, que no farà en temes que sí que en tenen d'implicacions polítiques, de prestigi, de diners i de treball. Que poc em fie de personatges d'aquest tipus. Cada volta s'assembla més al personatge de Polònia. No és que la premsa americana siga més imparcial, no, però almenys diuen la veritat de les seues preferències i expliquen que són partidaris d'un o d'altre candidat. Ací, la majoria de mitjans -els periodistes corresponsals- fan les cròniques segons l'opinió dels responsables de les campanyes i del que diuen els comentaristes d'allà que són -gairebé tots- pro-Obama, com abans eren anti-Hillary. o pro-Kerry i pro-Gore.
Però el que he sentit aquest matí a la SER, al programa de Francino -redéu!, quin pardal!- vessa tots els gots de totes les paciències. Anit vaig vore el debat entre McCain i Obama i encara em faig creus com els ases del Partit Demòcrata -el seu aparell sobretot- han triat Obama com a candidat a president. Després de vore'l atentament estic completament segur que Hillary hagués estat molt millor candidata, hagués arribat més a la gent i hagués derrotat àmpliament McCain.
 Quan ho tenien tot de cara per a guanyar les eleccions d'eguany, entre la premsa liberal i l'aparell del partit es van carregar la millor opció que era la de Hillary. Aprofitant, fins i tot, algun "pucherazo" que altre i els "caucus" on es presiona a la poca gent que hi va per part dels joves radicals. Pensàven que ja estava tot fet i que guanyarien de carrer els republicans.
 |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |