adam |
Manresa |
dimecres, 1 de febrer de 2012 | 08:59h
El senyor Eduard Bosch va comprar barat i va vendre car i això, malauradament, és legal. No ha fet res que no permetin les regles de joc sobre transaccions immobiliàries que cap govern espanyol -sí, en això també depenem d’ells- ha volgut modificar significativament. Això vol dir que quan hi ha un litigi entre un propietari privat i l’administració, per uns terrenys o edificis, si el privat és un home, o una dona, que té un hortet per on ha de passar una carretera, n’hi donaran poc i tard, però si l’amo va prou ample d’armilla com per recórrer una vegada i una altra les sentències que consideri desfavorables, és possible, no segur però possible, que acabi guanyant molts diners. Les lleis permeten diferents i interpretacions, els jutjes es decanten molt sovint pels interessos particulars i no pels en principi col.lectius, per l’administració, ihi ha gent, com el senyor Bosch, que ho sap i ho aprofita. Podem considerar, i hemde fer-ho, l’especulació urbanística, que és del què es tracta, com a èticament reprovable, però no podem oblidar que és una pràctica emparada i sovint fomentada perl’actual legislació i els poders públics.
adam |
Manresa |
divendres, 27 de gener de 2012 | 18:03h
Definitivament, el solar de davant del Baixador dels FGC, a sobre l’Insitiut Lluís de Peguera està de pega. El Pla d’Odenació Urbana Municipal (el POUM) de Manresa, el Pla General, tal i com és anomenat sovint, que fou redactat als anys 80 amb els primers ajuntaments post-franquistes i revisat l’any 1997, indica clarament que aquest espai s’ha de destinar a zona verda, a parc urbà. Inicialment l’obstacle per tirar endavant allò que indica el Pla (per això són els plans, no?, per executar-los) era la titularitat, privada evidentment. Per això durant alguns anys en aquest espai s’hi van ubicar diferents activitats provisionals, entre elles un mini-golf (i no és broma). L’estratègia per avançar, per desencallar, com en van dir aleshores, fou renunciar a una tercera part del terreny i modificar-ne la qualificació perquè s’hi pogués construir (amb la lògica emprenyada dels veïns de darrera que es van trobar amb uns edificis on es pensaven que hi hauria parc) a canvi que la resta passés a mans del municipi. Superat l’escull més important, la propietat, des de la regidoria de participació ciutadana d’aleshores –parlo de fa vuit o nou anys- es va promoure un procés destinat a decidir, entre tots i totes, com havia de ser la futura zona verda. Misteriosament, però, del resultat del debat i del projecte resultant no se’n va saber mai més res. Des de l’equip de govern de l’època van pensar que era una llàstima “desaprofitar” un espai tant cèntric i ben situat per fer-hi un parc i que potser podrien esperar a veure si a algú (de la casa o de més amunt) se li acudia una opció millor. Cada cop que se’ls demanava per la reurbanització definitiva fugien d’estudi i, sense reconèixer que havien canviat d’opinió, afirmaven que ja es faria, més endavant… Fins que van arribar les obres de millora de l’esmentat institut i van servir d’excusa perfecte per mantenir el tema aturat uns quants anys més, mentre s’ho rumiaven.
adam |
Manresa |
divendres, 20 de gener de 2012 | 09:47h
No, no cal. S’han de fer, això sí, les actuacions necessàries per millorar la seguretat en determinats punts negres del tram Manersa-Abrera i disminuir-ne la sinistralitat, sense oblidar, però, que la millor manera de reduir morts a la carretera és traspassan viatgers al transport públic, al ferrocarril sobretot, el mitjà de transport més segur, i que això només s’aconsegueix millorant-ne el servei dedicant-hi els recursos necessaris.
Amb els centenars de milions d’euros que costaria desdoblar el tram sud de la C55 (de Manresa en avall) en tindríem prou per reduir la durada del trajecte en tren fins aBarcelona (fins al centre de Barcelona) i deixar-lo en poc més de 45 minuts ( fent les intervencions necessàries per augmentar velocitat en el trajecte Manresa-Viladecavalls, construint el túnel de Montcada i fent una tercera via en alguns trams del Vallès per permetre el pas de semidirectes). I encara sobrarien diners per rescatar parcialment (i abaratir substancialment) el peatge de l’autopista Terrassa-Manresa.
adam |
Manresa |
diumenge, 15 de gener de 2012 | 00:50h
Tourist go home, això és el què es pot llegir en algunes parets de Berlin, i en alguns racons de Barcelona, i és que per a ciutats com aquestes, que fa 20 anys tenien un espai marginal a les guies turístiques, esdevenir de cop destins de moda per a milions de visitants d’arreu del planeta és un xoc de conseqüències no sempre positives. En el cas Barceloní, és evident que la massificació d’espais emblemàtics de la ciutat, com la Rambla i el Gòtic, n’ha desvirtuat la funció, i els preus, i n’ha allunyat als barcelonins i catalans en general. El turisme, com tota activitat econòmica, té contraindicacions que cal prevenir i, en la mesura del possible, evitar. Ara bé, com que són molt pocs els crítics amb el fenomen disposats a quedar-se a casa per vacances; com que tots, més lluny o més a prop i de forma més o menysconvencional, acabem fent el turista en alguna ocasió, haurem d’anar en compte a l’hora de criticar allò que acabem fent nosaltres mateixos.
adam |
Manresa |
divendres, 6 de gener de 2012 | 10:16h
El llenguatge administratiu està ple d’eufeminsmes més o menys divertits, d’eliminar un lloc de treball, per exemple,se’n diu amortitzar una plaça i de vendre’s terrenys, alienar patrimoni. En el pressupost de l’Ajuntament de Manresa per aquest any 2012 es pretén fer front a les retallades en les anomenades transferències de capital –diners provinents d’altres administracions-,que han passat de 27 milions a poc més de 20, reduint despeses, augmentant considerablement els ingressos per l’IBI i les sancions administratives –multes- iposant a la venda terrenys de propietat municipal per valor, suposadament, de 3 milions d’euros. Alguns d’aquests solars, els més cars, estan situats a la continuació del Tossal dels Cigalons, més enllà del carrer Martí i Pol, i al Tossalet de la Mustela (jo tampoc el coneixia), al barri de les Cots, i són terrenys aprofitables (edificables)on es preveu que la ciutat creixi el dia, llunyà, que ho hagi de fer. Un cop venuts, aquests espais seguiran sent horts o camps, els veïns i veïnes no notaran el canvi i, per tant, la imatge de l’Ajuntament, i de l’equip de govern, no se’n ressentirà. És una opció molt més còmode, a curt termini, que la de parar o deixar parades inversions, com les de les Escodines, l’Ateneu de les bases o el Parc tecnològic, i molt menys dolorosa que la d’ajustar la plantilla acomiadant treballadors municipals. Però és una mesura que condiciona igualment de forma molt negativa el futur de la ciutat. Primer pequè s’incentiva, un altre cop, l’especulació immobiliària –qui compri, si és que algú compra, ho farà barat per vendre, algun dia, car- i segon perquè l’Ajuntament, els ciutadans, perdem una eina per créixer, si mai cal, de forma controlada,plantant cara als especuladors, intervenint en el mercat immobiliari, evitant bombolles i creant habitatge social.
adam |
Manresa |
dimecres, 21 de desembre de 2011 | 09:13h
No sé si heu tingut la paciència de seguir el conflicte laboral que enfronta des de fa anys als membres de la policia local de Manresa amb l’Ajuntament. Us en faig un breu resum:
Comparant amb el què cobren a d’altres municipis semblants, es veu que aquí la policia local guanya una mica menys. És per això que aquest col.lectiu va iniciar una serie de mobilitzacions per exigir, sobretot, millores salarials que van tenir el seu punt més àlgid en una esbroncada a les autoritats un dia de la Llum d’ara fa cinc o sis anys i que va provocar un simulacre de solució que el temps ha demostrat errònia. En lloc de modificar convenis es va optar per introduirun concepte provisional, un avançament del que es creia que els pertocaria en el moment que es fes, i va per llarg, una nova valoració dels llocs de treball de l’Ajuntamnent. Era una mena de complement estable però provisional que suposava al voltant dels 200 euros mensuals per als policies locals i per altres col.lectius com el de la brigada de manteniment. L’any 2010, però, i com a conseqüència de la conjuntura internacional i nacional de crisi econòmica i, també, de la desastrosa gestió financera de l’anterior equip de govern, es decideix retallar salaris allà on és tècnicament més fàcil: eliminant aquests avançaments anteriorment pactats. Això provoca, segur que ho recordareu, una nova onada de mobilitzacions i protestes.
adam |
Manresa |
diumenge, 18 de desembre de 2011 | 20:40h
L’Ajuntament de Manresa dedica al servei de bus urbà pels volts d’un milió d’euros anuals, un dos per cent del seu pressupost. Amb aquesta aportació i amb el què paguen els dos milions de viatgers es cobreixen els tres milions aproximats que costa aquest servei públic indispensable. Serien xifres ben raonables si els Ajuntaments tinguessin el finançament adequat (cosa que seria possible sense l’espoli fiscal i/o amb un sistema impositiu molt més progressiu), però en l’actual situació d’ofec, de pressupostos a la baixa i de retallades generalitzades, sembla inevitable mirar d’eixugar el dèficit del servei de bus urbà de Manresa. Com que els números són clars i les faves comptades, només hi ha tres maneres de escurçar l’aportació municipal: o es disminueix el servei, o s’incrementa el preu del bitllet o s’augmenta el nombre de viatgers. Tenint en compte que el bus el fan servir, sobretot, gent gran o amb dificultats de mobilitat i persones amb un poder adquisitiu baix, és evident que una disminució del servei perjudicaria directament a aquells que més pateixen ja la crisi i la seves conseqüències. La segona opció, l’increment del preu del bitllet, té molt poc marge donat que Manresa forma part de la intergació tarifària de l’àrea de Barcelona. Només queda la tercera opció, augmentar el nombre d’usuaris convertint el bus urbà en un mitjà de transport realment competitiu, més pràctic i ràpid que el cotxe particular. Per aconseguir-ho hi ha una primera mesura, està escrita al Pla de Mobilitat, s’ha aplicat amb èxit a d’altres ciutats i compte amb el suport, en principi, de tots els grups polítics, deles entitats veïnals i de les associacions de botiguers; estic parlant, efectivament, del carril bus. Doncs no esperem més, implantem-lo aquest 2012. La inversió és mínma i els efectes, immediats. I encara hi ha una altra mesura possible: unificar en una sola xarxa el bus urbà i l’interurbà de més proximitat (Sant Joan, Sant Salvador, Castellgalí, El Pont de Vilumara, Navarcles, Sant Fruitós, Santpedor, Callús i potser algun altre). Es podrien refer línies i parades, evitant duplicitats i optimitzant recursos. Que caldrà tocar concessions i convenis? Sí, però no deixarem que la paperassa ens aturi, oi?
adam |
Manresa |
dijous, 17 de novembre de 2011 | 10:01h
És molt possible que si algú es posés a regalar moniatos a la Plaça Sant Domènec, per exemple, tingués un bon èxit i en fes via a gran velocitat. Passa el mateix amb la programació musical a bars, sales i places de la ciutat, que, quan l’entrada és gratuïta, s’omplen però quan fan pagar, ni que sigui poc, l’assistència, moltes vegades, disminueix radicalment. Les coses gratis ens agraden, no hi podem fer més. Ara bé, el què no hauríem de fer és auto-enganyar-nos i arribar a conclusions errònies a partir de dades esbiaixades. Vull dir que el fet que ens prenguin els moniatos regalats de les mans, i que omplim l’aforament de locals amb musica gratis, no pot porta-nos a pensar que hi ha una excel.lent demanda d’aquest tubercle, o una consolidada afició a la música en viu, sense tenir en compte l’inevitable factor preu. Doncs bé, sembla que en un altre àmbit algú sí que va fer aquesta estranya regla de tres i, lògicament, els resultats no han estat els esperats. Em refereixo a l’aparcament de vehicles al centre de la ciutat. Algú va pensar que, com que les places en superfície i gratuïtes van molt buscades, construir enormes i caríssims aparcaments seria una bona idea. Per això es van preveure i construir el dels Quatre cantons, que mig funciona, el de la Reforma, que no arrenca, i el de les Escodines, a la Via Sant Ignasi que, si bé està pràcticament acabat i s’hauria d’haver inaugurat ara fa un any, ningú té pressa per començar a explotar-lo.
adam |
Manresa |
dimecres, 2 de novembre de 2011 | 00:02h
En el darrer Ple de l’Ajuntament
de Manresa es van demanar explicacions sobre dues qüestions ben concretes: una,
l’estat d’execució del projecte d’habitatges, aparcament i espai públic de les
Escodines, segurament el de més volum econòmic de tots els que estan (estaven)
en marxaa la ciutat (tampoc
costa gaire, és cert). Ho vam preguntar tot i sabent-ne una part de la
resposta: està completament aturat, però esperant sentir aclariments i
solucions. La resposta del regidor del tema va ser sorprenent, va tirar pilotes
fora i no va reconèixer la gravetat de la situació. Finalment, la pressió dels
mitjans de comunicació i l’evidència dels fets va permetre esbrinar que la
feina s’havia aturat perquè FORUM (l’Ajuntament) no havia fet efectius uns
pagarés per valor d’1.3 milions d’euros signats per l’anterior equip de govern
pocs dies després de les eleccions. L’altre pregunta tenia a veure ambl’anomenada relació de baixes
d’obligacions i drets reconeguts, que són totes aquelles factures o subvencions
que l’Ajuntament renuncia a pagar o a cobrar, entre elles, més de 800.000 euros
del Pla de barris que no arribaran perquè alguna cosa es va fer malament en els
projectes que els justificaven. Sorprenentment, un altre cop, el Regidor
d’hisenda no va saber detallar de quines actuacions es tractava ni perquè es
deixàva de percebre aquesta quantitat. Aquestes qüestions i d’altres, com la
càrrega econòmica que suposarà l’Ateneu de les Bases, un equipament excel.lent
però que les finances municipals no està en condicions d’afrontar, deutes
diversos acumulats a partir de càlculs erronis fets els darrers anys o les
conseqüències d’unes obres mal planificades i mal executades al casal de les
Escodnies, no són responsabilitat del govern que tenim ara sinó dels anteriors,
amb el PSC, ERC i ICV, segur que ho recordeu.
adam |
Manresa |
dimarts, 11 d'octubre de 2011 | 09:47h
M’agrada la
gent que va de cara, que no s’amaga rera anònims ni pseudònims, que es vesteix
com vol prescindint de tendències i modes, que es mulla a favor d’allò que
pensa. S’agraeix que hi hagi gent com Sor Lucia Caram, monja dominica i
contemplativa que defensa obertament un determinat ordre social, amb rics que
fan caritat i pobres que la reben i on uns fan valdre els seus drets i
propietats i els altres paguen car qualsevol intent de trencar les normes
establertes. En una ciutat en la qual ningú vol enemistar-se públicament amb
ningú, on les crítiqes es fan sempre en petit comitè i sense dir noms, que algú
s’atreveixi a defensar amb entusiasme les pròpies idees i a atacar obertament
als que no pensen com ella, em sembla no només acceptable sinó positiu i
necessari. La manca de complexos amb què actua Sor Lucia Caram s’agraeix i és
precisament per això que em ve de gust respondre-li uns retrets que em fa en
diversos mitjans de comunicació de la ciutat, acusant-me de fer mal al país, de
burgès amb confusions mentals, d’oportunista, d’irresponsable i d’agitador
social (déu n’hi dó!) per haver participat en la manifestació, pacífica, per
cert,pel cas d’en Mustapha el Marrakhi,
el jove del barri de els Escodines que després de ser detingut pels Mossos
d’Esquadra per no tenir els papers que manen la llei va quedar en coma i dies
més tard va morir.
adam |
Manresa |
dissabte, 1 d'octubre de 2011 | 11:46h
Cada vegada que sento la
cançoneta aquella del jovent d’avui en dia que puja sense valors ni educació
se’m fan lleganyes als ulls. Sobretot perquè l’he sentit tota la vida, també
quan molts dels que ara ho diuen eren joves, i encara és hora que ningú
demostri que cap generació sigui realment pitjor que l’anterior. Sovint, a més,
l’apel·lació moralista al civisme, va acompanyada d’una recepte molt concreta i
lligada també a uns valors molt concrets: disciplina, ma dura, càstig. Ens parlen
d’educar, de transmetre referents positius, de respecte, de convivència i de la
cultura del no-se-què, però en el fons se’ns proposa el de sempre, autoritat i
autoritarisme. I no és que m’oposi a fer campanyes per explicar que no s’ha de
fer foc al bosc i que el contenidor groc és el dels envasos, però quan algú, i
sobretot l’administració, l’estat, pretén explicar-me quins són es valors
morals correctes, el què em venen són ganes de córrer en direcció oposada.I és que això que en diem valors ni es
proclamen ni s’imposen, es divulguen practicant-los. Tampoc m’oposo, no soc
tant hippy, a tocar el crostó de tant en tant, si així podem disminuir el
nombre de caques de gos a les voreres, per exemple. En la majoria de casos,
però, ni la pedagogia ni la repressió són la solució més efectiva. Normalment
és molt més útil mirar d’analitzar les circumstàncies en que s’ha produït un
determinat fet desafortunat i mirar d’intercedir-hi.
adam |
Manresa |
dijous, 29 de setembre de 2011 | 08:51h
Amb la incorporació del nou
teatre Kursaal a la oferta d’espais escèncis de la ciutat, ara fa més de quatre
anys, Manresa prescindia d’un vell equipament carregat de records però
tècnicament obsolet, la Sala Ciutat, durant molts anys coneguda com a Sala
Loiola. Ara comencem la quarta temporada en la qual aquest espai no té previst
obrir les seves portes per acollir-hi espectacles de cap mena. L’edifici de la
plaça Sant Ignasi, junt amb els Jutjats vells, l’Auditori de Sant Francesc,
l’antiga Cambra de comerç, l’edifici de les monges del carrer Amigant i, aviat,
la Pista Castell, ha passat a formar part de la massa llarga llista d’immobles
de titularitat municipal i/o qualificats d’equipaments que resten buits i sense
ús. En molts d’aquests casos el valor arquitectònic, i la seva corresponent
inclusió en el catàleg del patrimoni, n’aconsellen la rehabilitació i
adaptació per a nous usos. No és el cas de la Sala Ciutat, la pobresa dels
materials amb els quals està feta (obra vista de maons senzills i teulada
d’Uralita) i l’enorme cost que suposaria adaptar l’edifici als estàndards
actuals sobre seguretat, accessibilitat, estalvi energètic o sonoritat, fan
pensar que si no hi ha una aposta molt decidida de l’Ajuntament i si no arriben
diners d’algun lloc (cap de les dues coses no passarà) la recuperació d’aquest
equipament pel barri i per la ciutat va per molt llarg o no es produirà mai.
adam |
Manresa |
divendres, 2 de setembre de 2011 | 20:56h
Siguem clars, tenim un problema
d’incivisme al nucli antic de Manresa. Que la ciutat antiga no presenti
l’aspecte que tots voldríem, que per molta gent segueix sent un barri poc
atractiu alhora d’escollir residència o que, en conseqüència, la renda per
càpita dels seus actuals habitants segueixi sent la més baixa de la ciutat no
es deu únicament ni als infortunis de la història (ciutat tres vegades
incendiada), ni a la seva excentricitat (per raons d’orografia Manresa ha
crescut al costat del núcli històric, no al seu voltant), ni als retards i
desencerts dels Ajuntaments diversos. Tenim un problema de percepcions i
actituds que ens està passant factura; de comportaments que obliguen a marxar a
veïns i veïnes que no estan disposats a suportar incomoditats i deficiències,
que fan tancar botigues per manca de clients de proximitat, que impedeixen que
els carrers i places estiguin a l’alçada dels reclams arquitectònics que
hauríen d’atreure turistes i visitants i, en definitiva, que ajuden a
perpetuar aquest aspecte de ciutat inacabada, mig abandonada, que presenten
tants carrers i places de la Manresa antiga.
adam |
Manresa |
dilluns, 29 d'agost de 2011 | 12:41h
Em temo que qualsevol debat sobre
el futur de l’espai que antigament ocupava la Fàbrica nova és poc més que una
tertulieta d’estiu. Resulta massa difícil creure que l’actual propietari, una
filial d’una entitat bancària que encara conserva el nom del què havia estat,
una caixa, estigui realment disposada a tirar endavant el projecte que ha
presentat a l’Ajuntament de Manresa i que inclou algunes modificacions
significatives respecte a l’anterior. Costa d’imaginar que, tal i com estan les
coses, algú invertirà milions d’euros en un centre comerciali aconseguirà omplir-lo de botigues. Fa
més aviat la impressió que els nous amos pretenen introduir canvis en un
projecte que ja tenia prou mancances, per augmentar la superfície comercial
disponible, disminuir les places d’aparcament i allunyar els equipaments
públics de l’edifici central, i tot això no en benefici de la ciutat, sinó amb
l’objectiu d’augmentar el valor de mercat del solar de cara al futur. Opinarem,
doncs, però des de l’escepticisme.
Les modificacions proposades
semblen agradar tant als membres de l’antic tripartit com a l’actual equip de
govern, excepte en un punt, en la possible construcció d’un pavelló esportiu,
que els que hi havia abans consideren inajornable i el nou alcalde creu
quepot esperar, que seria millor
dedicar els diners -que ha de posar l’empresa- a d’altres actuacions, com la de
millorar les connexions entre el nucli antic i la mateixa fàbrica nova.
adam |
Manresa |
dissabte, 13 d'agost de 2011 | 08:26h
Una sistema de salut i d’educació
de qualitat i universals només els pot garantir l’estat, l’administració
pública, i per això li ho hem d’exigir, sense dubtar-ho. No ens podem resignar
de cap manera a uns serveis públics de segona categoria destinats només als que
no en poden pagar una altre, com sembla que voldrien determinats sectors
polítics i socials. Això no vol dir que individualment ens haguem de
desentendre de la nostra pròpia salut i de la dels altres o de l’eduacació de
tots plegats, evidentment, però sense la intervenció decidida i decisiva dels
anomenats poders públics, no ens en sortirem. I si calen diners, que en calen,
sempre es poden abaixar o eliminar d’altres partides, com la militar o la de
prepresentació (paguem a un senyor que es fa dir rei, recordem-ho), i apujar
impostos als més rics, així de senzill: s’en diu justícia redistributiva i la
idea no se ni d’en Robin Hood ni d’en Kalrl Marx, és tant antiga com el sentit
comú.
