Us adjunto aquí una petita part de la conferència que en Joan Herrera va fer dies enrera a Barcelona a Can Felipa. La conferència complerta la trobareu fent un click aquí.

I avui més que mai, no necessitem el govern del més forts, no necessitem el govern dels qui alguns consideren els millors, sinó dels qui s’atreviran amb aquells que ningú no s’atreveix.

Necessitem de gent, de més gent que aposti per un canvi de paradigma cap a un acord social i ecològic. Amb propostes obertes, que han de créixer i millorar. I tindrem l’oportunitat de fer-ho amb l’inici del procés de participació per a l’elaboració del nostre programa electoral, que ha de començar en pocs dies.

I per tirar-ho endavant us proposo també una forma de fer. No serem el partit, no seré el candidat, de les solucions simples, de la consigna, dels debats frívols.

No proposarem lideratges que omplen ràpid l’estomac, però després et deixen buit. No proposarem lideratges de cartró-pedra, dissenyats, estudiats.

La gent vol raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius des d’uns principis clars, forts. Perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà.

Amb lideratges que escolten, que catalitzen, que aprenen constantment. Com diu Juantxo López Uralde –una persona tancada en una presó de la nostra Europa per lluitar contra el canvi climàtic- “els polítics parlen, els líders actuen”. Jo no tinc respostes per a tot, però sé qui pot ajudar-me a tenir respostes. Així ho he après aquests anys a Madrid.

Aquesta convicció és el compromís al que personalment em comprometo com a candidat a la Presidència de la Generalitat, com a secretari general d’ICV. Però sobretot em comprometo com a ciutadà.

No puc fer-ho sol, no podem ser només un grup, no podem fer-ho si no és construint alguna cosa més gran que nosaltres sols i per separat.

Perquè aquesta proposta de canvis que plantejo va més enllà d’Iniciativa, va més enllà d’una nova majoria parlamentària que volem que sigui d’esquerres. Va adreçada a molts i moltes que ens acompanyeu i molts i moltes que no han pogut venir.

El govern ha aprovat avui la Llei de Vegueries i la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ambdós textos responen a diverses reivindicacions històriques i a un mandat del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya quan diu que l’organització territorial bàsica del nostre país s’estructura a partir dels municipis i les vegueries.

Amb la llei de l’Àrea Metropolitana es corregeix el gran error del govern de CiU de dissoldre l’antiga Corporació Metropolitana l’any 1987. Quan el Parlament de Catalunya aprovi la llei disposarem del reconeixement institucional de la realitat metropolitana necessari per implementar polítiques urbanístiques, ambientals i socials que responguin a aquesta realitat de manera coordinada amb els ajuntaments d’aquestes ciutats.

Amb la Llei de Vegueries es dóna forma als 7 territoris en què es dividirà el nostre país. A la pràctica, després de la negociació corresponent amb l’estat, les vegueries substituiran les Diputacions Provincials com diu el nostre Estatut. La llei aprovada pel govern necessitarà que s’afini jurídicament i que es defineixin de forma clara quines seran les competències dels futurs Consells de Vegueria. Al costat d’això i en el cas concret de la demarcació de Barcelona caldrà trobar l’encaix de la Vegueria de Barcelona i la futura nova Àrea Metropolitana amb l’únic objectiu de garantir la fortalesa de tots els municipis d’aquest nou territori.

Ara cal treballar de forma clara i decidida perquè l’Estat Central adeqüi els límits provincials a les vegueries i que desde Catalunya cerquem el consens necessari per avançar en allò que marca l’Estatut d’Autonomia.   

Us recomano la lectura del següent article publicat per Joan Herrera avui a El País:

La radiactividad, y por tanto la peligrosidad, de los residuos nucleares persiste por miles de años. Cuando uno pregunta qué hacer con dichos residuos, la fe pro nuclear obliga a responder lo que se respondía hace 30 años: de aquí a 20 años ya se encontrará una solución, perpetuándose así la inmadurez tecnológica de la energía nuclear al no saber qué hacer con los residuos que genera. Quizás por eso, mientras no se sabe cómo eliminar esa radiactividad, en los países europeos más avanzados el pacto sobre dónde albergar los desechos radiactivos se ha construido consensuando una fecha límite para dejar de generar esos residuos.

En este contexto, sólo desde el rigor podíamos abordar el espinoso debate de los residuos nucleares con un cierto sentido del equilibrio territorial, con la información y el tiempo precisos para conseguir el consenso social, político y ambiental. Éstos fueron los requisitos que pedimos cuando, en el año 2006, la Comisión de Industria aprobaba una Proposición No de Ley que abría el proceso para la construcción del Almacén Temporal (por 60 años) Centralizado de Residuos Radioactivos de Alta Actividad (ATCRRAA), en una denominación sin eufemismos.

No era la primera vez que se quería resolver qué hacer con los residuos radiactivos, pero de nuevo se volvía a reproducir el mismo error: decidir dónde albergar todos los residuos sin consensuar previamente un calendario que determinase hasta cuándo generar residuos. Ése fue el motivo principal por el que dicha propuesta contó con la oposición de ICV e IU.

Us adjunto en aquest post l'editorial de l'A Peu de Carrer - Tramesa Municipal, revista municipalista d'ICV-EUiA-EPM, número 56. En aquest link podreu accedir-hi al contingut complert.

Nous temps, més municipalisme

Els governs locals tenen un gran repte, el d’una modernització en profunditat. El context econòmic actual està posant en evidència la crisi dels valors i dels ancoratges tradicionals que subjectaven i subjectivaven les persones. Eren especialment importants el treball, la família, la ciutat o el poble. Avui el treball ja no és per sempre i la situació de precarietat en què viuen molts homes i dones és alarmant. La família també ha perdut la seva funció asseguradora. En conclusió podríem dir que el treball ja no és per sempre i que, sovint, tampoc la ciutat i el poble no és per sempre.

Quin és el paper del món local davant d’aquesta reflexió? La resposta segurament és que davant aquests nous temps necessitem de més municipalisme. Els Ajuntaments han estat gestors de les necessitats de la població. Des de principis de la democràcia han fet una tasca importantíssima de “construcció” dels pobles i ciutats. S’han convertit en empreses de serveis gegantines, i han cobert el territori d’infrastructures al servei de la ciutadania.

Però aquestes propostes materials són limitades, i actualment ICV-EUiA-EPM es troba amb la necessitat de fer un salt qualitatiu en les propostes programàtiques municipals. Tenim un any per anar reteixint tots els elements discursius i programàtics que per nosaltres no són segurament nous però que sí requereixen d’una reflexió, anàlisi i concreció en nous missatges i propostes.

Cal, doncs, prendre una nova perspectiva global i complexa alhora. Cal comprendre que, a més de serveis i recursos materials, la ciutadania necessita un paraigües pel que fa a cobertura de la sensació de risc generada per aquesta societat cada vegada més líquida i individualitzada. Us convidem a reflexionar sobre aquests qüestions en aquest nou 2010.

Durant el primer ple de Badalona vaig veure un Xavier Garcia Albiol inquiet, nerviós. Deu estar molt preocupat perquè altres que fan el seu mateix discurs racista arribin a Badalona i li treguin tot el protagonisme.

El PP aquesta setmana ha tornat a demanar que l’Ajuntament de Badalona informi a la policia de tots els ciutadans i ciutadanes empadronats i que estiguin en situació irregular. ¿Això no és associar immigració i delinqüència? En Garcia Albiol va dir que ell mai ha fet aquesta associació d’idees però “para muestra un botón”.

El que més em sorprèn i em preocupa és que aquest personatge sigui capaç de dir i fer qualsevol cosa per guanyar un vot. Als senyors i senyores del PP de Badalona els importa molt poc crear alarma i fractura social. Per Garcia Albiol tot s’hi val amb l’objectiu de ser l’alcalde de Badalona.

Aquests dies, arrel del cas de Vic molta gent, i sobretot el govern espanyol, han fet un discurs només basat en la llei per defensar que tothom té dret al padró. Evidentment aquest és un argument amb molt força però el principal ha de ser el discurs dels drets.

Sobre les causes i els efectes de la crisi que patim des de fa mesos se n’ha escrit molt i de ben segur que se n’escriurà molt més. Però si alguna cosa es pot saber del cert és que ens aboca a un nou escenari social i econòmic. Per a Iniciativa per Catalunya Verds – Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EPM), aquesta crisi global és fruït d’un model neoliberal de creixement que ens condueix a un món on els recursos naturals s'esgoten, amb grans diferències i desigualtats en la  població mundial i a un procés accelerat de canvi climàtic.

A Espanya i Catalunya els efectes de la crisi global s’agreugen per un model econòmic propi basat en el construcció i l’endeutament familiar sobre la base dels baixos salaris i un desigual repartiment de la riquesa. 

 
A la Catalunya Central, aquests efectes es manifesten d’una manera especialment greu en una economia que arrossega des de fa anys la pèrdua d’ocupació de la indústria tèxtil i minera i que sumades a l’actual davallada del sector de la construcció i la indústria del metall provoquen unes elevades taxes d’atur, per damunt de la mitjana nacional

El Consell d'Administració de l'ATM es reuneix properament per estudiar una proposta d'actualització de tarifes del transport públic.

Sobre la qüestió de les tarifes del transport públic, la posició d'ICV-EUiA és clara. La coalició és favorable a una congelació de tarifes i a crear nous títols del sistema tarifari integrat de l'ATM que afavoreixin la fidelització de clients i, conseqüentment, l'augment en l'ús del transport públic.  

D’altra banda, a la vista que en els propers anys les despeses d’explotació del transport públic metropolità es dispararan com a conseqüència de l’entrada en servei de nous serveis de transport públic, notòriament la L9 de metro, es fa imprescindible que el Govern català, com preveu la Llei de Mobilitat des del 2003, impulsi l’aprovació d’una llei de finançament del transport públic que creï nous recursos financers.

Ens vam quedar sols al ple d’aquest mes de novembre a Badalona demanant la creació d’un Consell Assessor d’Urbanisme i Política Territorial.

El govern de PSC, CiU i ERC s’hi van oposar. Només el PSC a través de l’alcalde Jordi Serra va justificar el vot negatiu escudant-se en el fet que a Badalona es compleixen tots els tràmits que diu la llei. Només faltaria!!!!!!

La gestió urbanística ha permès, durant aquests 30 anys de democràcia municipal, rectificar moltes de les dinàmiques perverses que el franquisme havia instaurat a la nostra ciutat. Els diferents governs municipals, amb la complicitat del moviment ciutadà, van transformar en espais públics allò que eren espais d’usos marginals, des d’una perspectiva urbanística, convertint el que eren aparcaments improvisats en noves zones verdes, transformant les rieres que dividien Badalona..., aturant l’especulació urbanística que va massificar els nostres barris, creant noves zones d’equipaments, etc.

He pensat que us pot ser d'interès la intervenció que en Joan Herrera va fer al Consell Nacional d'ICV aquest dissabte després de ser proclamat candidat a la presidència de la Generalitat:

Vull agrair al conjunt de l’organització com hem fet el procés. Els processos de relleu mai són fàcils, però a casa nostra ho hem sabut fer bé, amb la complicitat i la participació de tothom. Nosaltres, el cap de llista el triem amb primàries, amb debat i, a la vegada, amb maduresa i generositat. Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit.

El segon agraïment és per en Joan Saura. Aquell que va agafar l’ICV de finals del 90, que alguns donaven per morta, i deien llavors que era un projecte sense futur. Avui, aquest país ha consolidat un espai d’esquerra verda, moderna, contemporània i nacional. I en Joan és qui ho ha liderat. I en Joan és qui ha fet el pas enrere per dir-nos que ara ens tocava obrir una nova etapa.

Tercer agraïment, perquè m’he donat el luxe d’haver pogut acumular l’experiència, el capital polític d’ICV i del seu entorn: de la gent del PSUC, de la lluita antifranquista, dels qui van protagonitzar la transició, dels qui han construït el municipalisme, de la gent que porta anys militant i de les ganes de la gent que s’acaba d’incorporar.

Al final, ICV és un projecte amb les arrels molt profundes, en la millor de les nostres tradicions, de l’esquerra, de la lluita pels drets socials i els drets nacionals. Un projecte amb arrels molt profundes, però amb branques i fulles que connecten amb el món, amb els reptes ambientals i amb la justícia social.

Podeu llegir en aquest post l'article que he publicat avui a El Punt:

La transparència és, avui, essencial per a la democràcia local i per al desenvolupament de l'activitat municipal. És evident que els recents casos de corrupció urbanística generen un major descontentament i desafecció de la ciutadania, però no poden posar en dubte l'honesta tasca que milers d'homes i dones realitzen cada dia als ajuntaments del nostre país. Tampoc poden qüestionar el paper dels governs locals com a instrument imprescindible per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Els governs locals tenen un gran repte, el d'una modernització en profunditat, que vol dotar els ajuntaments de majors i millors instruments per afrontar les noves realitats. No podem afrontar la necessària reforma de l'administració local obviant que aquesta ha de ser més transparent. Alguns d'aquests grans reptes han de trobar resposta en la futura llei de governs locals de Catalunya com més aviat millor.

ICV sempre ha defensat l'actuació política presidida per uns determinats valors. La gestió en l'administració no és neutra, no només es gestiona bé o malament. La gestió pot ser de dretes o d'esquerres i pot estar presidida per uns valors o uns altres. Davant del valor de l'enriquiment fàcil –sota el qual s'ha evidenciat que actuaven alguns–, a ICV volem governar des de l'honestedat i la transparència. Sembla que els casos de corrupció que han aflorat tenen com a protagonista la política urbanística. En el centre hi ha les plusvàlues, per això cal incrementar la part pública, en benefici de l'interès general, de les plusvàlues generades per l'actuació urbanística. Cal d'introduir mecanismes per millorar la participació de la ciutadania en aquesta matèria. Així, s'ha d'impulsar la creació dels consells assessors urbanístics tal com diu la llei d'urbanisme de Catalunya i el reglament que la desenvolupa. A més, s'ha d'obrir una reflexió per limitar la proliferació d'empreses i consorcis públics, augmentant-ne els controls i la justificació. És imprescindible garantir la participació de tots els grups municipals en la gestió d'aquests organismes. Un darrer element important és la creació de l'estatut dels representants locals, on es regularan els seus drets i deures. Els regidors i regidores que són a l'oposició han de tenir una regulació específica per poder exercir les seves funcions de fiscalització i control en els contractes i adjudicacions.

Us reprodueixo en aquest post la intervenció que en Siscu Sánchez, portaveu d'ICV-EUiA, ha fet avui al ple de l'Ajuntament de Santa Coloma que elegia Núria Parlon, nova alcaldessa de la ciutat:


Bona tarda a tothom. En primer lloc, volem enviar una salutació als ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma que no han pogut entrar perquè aquesta sala és petita i està plena de convidats als que també saludem. Davant l’expectació generada, el grup d’ICV-EUIA va demanar habilitar més espais, la retransmissió en directe per la ràdio municipal, per internet i instal.lar una pantala gegant a la plaça de la Vila, perquè tothom pugués seguir millor aquest Ple.

Aquest any 2009 celebrem a l’estat Espanyol els 30 anys d’ajuntaments democràtics. Justament, és en aquest any, que Catalunya ha patit l’escàndol més gran de la democràcia i aquest escàndol té ara i avui el seu centre a Santa Coloma de Gramenet. La nostra ciutat no es mereixia això.

Moltes han estat les imatges, les reaccions, els comentaris i les notícies que han envoltat el cas Pretoria. Sentíem fa uns dies que les imatges dels detinguts eren un atac a Catalunya. Nosaltres volem dir que el que veritablement fa mal a Catalunya i a Santa Coloma és que polítics i empresaris sense escrúpols, utilitzin el seu poder per saltar-se la llei i aprofitar-se de tots nosaltres.

Aquesta setmana l'assemblea d'ICV de Badalona ha tornat a elegir Carles Sagués com a cap de llista d'ICV-EUiA de la nostra ciutat.

L'elecció del Carles va fer-se per unanimitat, tots els adherits i adherides i els amics i amigues d'ICV van votar-hi a favor.

És el primer cap de llista que s'elegeix per les municipals del 2011. Imagino que en Jordi Serra serà l'alcaldable del PSC però per la resta està tot obert, ja veurem què passa.

Nosaltres ho tenim molt clar i davant la grisor del govern sociovergent de la ciutat, l'elecció del Carles és una nota de color, de bon color. En Carles Sagués és proper a la gent, transmet il.lusió, és una persona honesta, coneix la ciutat i té moltes ganes de ser alcalde de Badalona. Els regidors i regidores d'ICV-EUiA i tota la nostra gent treballarem perquè així sigui.

Endavant i moltíssimes felicitats, Carles!!!!

Us adjunto la declaració de Figueres que els alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores d'ICV-EUiA-EPM vam aprovar dissabte a la nostra convenció municipalista A Peu de Carrer:

Durant 30 anys els ajuntaments catalans han contribuït de manera decidida a la modernització del nostre país. Des dels pobles i ciutats s’ha garantit als ciutadans i ciutadanes el dret de participar activament en la vida política local, mitjançant l'elecció lliure i democràtica dels seus representants, avançant en el principi de transparència i enfortint les responsabilitats dels electes vers els ciutadans i ciutadanes. Tasca que ha dignificat els nostres pobles i ciutats i ha estat motor important per al progrés del nostre país.

D’aquest esperit, el municipalisme que representa la coalició d’ICV-EUIA-EPM ha defensat de manera molt singular, el compromís amb la transparència, l’enfortiment democràtic i la honestedat en l’acció política.

La transparència és, avui en dia, un component essencial per la democràcia local i pel desenvolupament de l’activitat municipal, tal i com sempre hem mantingut en la nostra actuació als ajuntaments. Contribueix a una millor rendició de comptes per part de les autoritats als ciutadans i ciutadanes i constitueix una eina per a reduir els espais de possible discrecionalitat, abús de poder o corrupció.

Els recents casos de corrupció urbanística que afecten alguns ajuntaments generen un major descontentament i desafecció de la ciutadania envers les institucions polítiques democràtiques i erosiona la credibilitat i l’estabilitat institucional i col·lectiva.

Aquests casos no poden posar en dubte l’honesta tasca que milers d’homes i dones a Catalunya realitzen cada dia al capdavant dels ajuntaments del nostre país. Tampoc poden qüestionar permanentment el paper dels governs locals com a instruments imprescindibles per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

Amb tot, avui es més necessari que mai reaccionar i aplicar amb rigor mesures de garantia de la qualitat democràtica i de la bona gestió del món local, algunes d’elles previstes ja en la legislació vigent.