  |
  |
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALGUNA COSA DEL MEU VOLTANT
BLOCS LLUçANESOS
BLOCS TAMBé RECOMANATS
BLOCS TAMBé RECOMANATS (ALTRES FORMACIONS POLíTIQUES)
BLOCS TAMBé RECOMANATS (ESQUERRA)
BLOCS TAMBé RECOMANATS (JERC)
DEL LLUçANèS
MúSICA
POLíTICA
Notícies VilaWeb
|
món de mones Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Els entorns ja des de Plaça Espanya estan plens de gent un parell d’hores abans de l’hora prevista per començar el concert. M’entre espero els companys amb els que entraríem junts, m’assento i per deformació professional observo l’entorn: (segueix llegint i mirant vídeo aquí...) Un dia em vaig quedar amb una apreciació que dèia que al setembre els nens i nenes abans tenien ganes de tornar-se a trobar per saber com els havia anat l’estiu, explicar-se les vacances, etc. L’aportació continuava dient que en l’actualitat ja no existia aquesta il·lusió d’arribar al setembre per retrobar-se i explicar-se les històries. I és que ara via facebook i aplicacions vàries del mòbil ja estan permanentment explicant-se les coses. (Segueix llegint...) Dissabte 5 de maig. 6 a la tarda. Aquesta és la consigna que havia corregut per la xarxa. Després de vàries coses, el mateix dissabte ens disposem a aportar un gra de sorra més a la causa. Aparquem. Anem a Plaça. Trobem coneguts (alguns que només coneixíem per twitter). Anem a buscar l’estelada gegant que teníem al cotxe. Tornem a pujar per Regomir i Ciutat. Entrem de nou a Plaça i despleguem i onegem dita estelada, amb l’ajuda de vàries persones. Val la pena ser-hi. Crits, passions, eslògans, sentiments, ganes. Necessitat. Cansament. Set de llibertat. Discursos relacionats amb el #novullpagar i el #diemprou. Iniciatives vàries que necessiten canalització política real ja. Que necessiten resposta. Per això, no podem afluixar. (segueix llegint i mirant vídeos...) La iniciativa “no vull pagar” ha agafat molta volada. Ahir va convertir-se en èxit la convocatòria realitzada en diverses autopistes, encara que ja fa dies que es va encendre la flama i sembla lluny d’apagar-se. Aquesta acció de desobediència civil demostra que si plantem cara, si ens aturem i pensem que nosaltres mateixos, tots i cadascun de nosaltres, hem ser protagonistes dels canvis econòmics i polítics de fons que hi ha d’haver al nostre país ens en sortirem. (segueix llegint i mirant els vídeos...) Ahir vaig anar a la manifestació de Barcelona. Les xarxes socials van bullir tot el dia amb diferents informacions, impressions. I el debat va estar servit. La xarxa també està plena d’arguments sobre la Reforma (us deixo, per exemple, la d’ERC que és molt didàctica, o la d’Avalot. També, un enllaç que considera positiu el que aporta la reforma, per a què pugueu construir el propi discurs). Em poso ara a descriure el que vaig viure ahir i aportar més elements de debat. Puntualment a Passeig de Gràcia multitud de persones, de col·lectius, entitats i organitzacions molt diverses vam aplegar-nos per a contestar les intencions del PP que compten amb la complicitat de CiU i que volen imposar la reforma laboral que abans he parlat breument. La manifestació va ser multitudinàra, com a molts indrets del país (notícia a Vilaweb), i totalment pacífica. (segueix llegint...) A Prats de Lluçanès segurament ens sembla increïble que el català estigui en perill. Aquí no es nota. Tothom l’entén (bé, pràcticament tothom). Tothom el parla i el que no ho fa és perquè no vol (molt poca gent), però segueix entenent-lo. (segueix llegint...) L’escriptor de Lluçà (Lluçanès), Vicenç Ambrós i Besa (1982), ha publicat la novel·la policíaca “El Llac de les Ànimes“. Divendres passat va fer la presentació a Prats de Lluçanès, Cal Bach, en la que van intervenir el Lluís Vila, l’Eva Boixadé, l’Anna Gorchs i el mateix Vicenç Ambrós. (segueix llegint...) Joan M. Tresserras destaca, entre moltes altres coses, per la fluïdesa en les expressions que usa a l’escriure i parlar, per la capacitat intel·lectual que desprèn, pels plantejaments que aporta. Pels elements que exemplifica. (segueix llegint...) Ahir va fer 38 anys que el llibertari Salvador Puig Antich va ser executat. El feixisme espanyol es va encarregar d’acabar amb la seva vida. 38 anys i 1 dia després, a Espanya els responsables d’aquell afusellament segueixen impunes (vius o morts). (segueix llegint i mirant...) Avui fa 6 anys que vaig fer el primer post a aquest bloc. I el que esteu llegint, és l’escrit que fa número 1072. 1072 articles que he pogut compartir amb tots vosaltres, explicant historietes vàries, aportant idees diverses, buscant el debat i l’esperit crític que ens ha de fer més forts, i més lliures. (segueix llegint i mirant fotos...) És típic al finalitzar l’any fer un repàs de com ha anat tot plegat. Diaris, blocs, perfils de facebook… en van plens. Ahir TV3 va fer-ne un titulat “Un món en qüestió” (mireu-lo aquí). Com a títol-resum, m’agrada; el contingut segur que és més discutible, per l’enfocament d’algunes coses, però apunta a una tendència que comparteixo: cal qüestionar-se el món, i ser crític, tot aportant-hi el millor de nosaltres. Jo, des d’aquest bloc que humil i apassionadament he intentat fer un seguiment tot transmetent què passava al meu voltant durant aquest any 2011, amb nombrosos escrits i amb una periodicitat prou constant, intentaré fer un breu resum d’aquest 2011. És de fàcil lectura, encara que tot i ser breu queda una mica llarg  En un any on al Lluçanès hem viscut reconeixements en l’àmbit cultural, i orgullós d’això, no podia desitjar un Bon Nadal sense uns versos nascut de mans d’aquí. He escollit un breu text del Vicenç Ambrós, de Lluçà, acabat de sortir del forn. M’agrada. I l’aprofito per a desitjar a tothom que tingueu UNES BONES FESTES!!! (segueix llegint...) L’altre dia vaig acabar de llegir el llibre de Matthew Tree que porta per títol “Com explicar aquest país als estrangers“. Tal com explica a la contraportada (primer que es llegeix de tots els llibres…) “els estrangers que vivim aquí sabem molt bé que és més difícil explicar Catalunya (i no parlem dels Països Catalans) als nostres compatriotes que fer que un camell passi per l’ull d’una agulla“. A partir d’aquesta idea, imagineu-vos de què va el llibre. (segueix llegint...) En un interessant article a Vilaweb es parla del nou manual del televisiu Eduard Punset (llegiu-lo aquí). Hi ha una sèrie de preguntes i reflexions que, això mateix, ens fa pensar i reflexionar una estona. Us deixo amb la primera frase de l’article: “S’explicava que de la crisi en tenia la culpa una crisi planetària i universal, però els economistes sabem que és una mentida, una manera d’amagar la realitat. A la Terra els excedents d’uns es compensen amb els dèficits d’uns altres, a nivell planetari els comptes estan equilibrats”. (segueix llegint...) Començo avisant que aquest és un escrit d’aquells que potser algú el trobarà massa “ensucrat”, que d’altres hi veuran coses que no els agradarà, alguns es pensaran que ho faig per quedar bé amb algú, que és d’autobombo… en tot cas, ho faig perquè en el dia d’ahir van conjurar-se diferents elements que em fan sentir orgullós de la comarca on visc. I ho escric. (segueix llegint...) |
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|