Aquests dies que sentim parlar molt de retallades, d'estratègies dels governs per afrontar la crisis, del sistema de pensions i fórmules per mantenir-lo... m'ha vingut al cap una frase que va deixar anar el Manel Fuentes a "El Matí de Catalunya Ràdio" en l'editorial que cada dia fa a les 8 del matí. Era el dia 4 de gener i la idea és igualment vàlida a dia d'avui (i em temo que restarà viva bastant de temps). La intenció d'aquest post no és aportar dades -no tinc temps ni coneixements per a fer un treball exhaustiu...- però escric la frase amb la voluntat de que el qui la llegeixi hi doni voltes i, si vol, la comenti aquí mateix.
"INVERTIU EN ARMAMENT, ÉS UN VALOR SEGUR". Contundent. Era una suggerència que el Fuentes fèia a l'audiència, de forma sorneguera, després de repassar en el mateix editorial una notícia d'una venta d'armament dels Estats Units a un país asiàtic (crec). En un moment que la borsa i altres indicadors indicàven i indiquen mals auguris, invertir en armament era i segueix essent segur, no està en crisi.
I és que veiem que els Estats han de retallar en pensions, en prestacions de serveis, en sous de controladors aeris (que també convé) i en altres coses, però no es parla de retallar ni deixar d'invertir en despesa militar. Vaja, jo no ho he sentit. Algú ho ha sentit?
I la reflexió no és gens novedosa, però és simple, i complexa alhora: No podríem retallar o eliminar el pressupost en armament???
Aquest cap de setmana eren les festes i fires de La Candelera a Perafita, i els gegants de Prats de Lluçanès no van faltar a la cita d'ahir diumenge al migdia.
Cavalls i carruatges, els principals protagonistes. Els bastoners i grallers de Sant Bartomeu (genials, com sempre) acabant d'animar la festa. Gràcies al sol que quèia, ahir hi havia molta gent a veure la passada. Pel mateix motiu, i per ser tan a prop de casa, la Colla Gegantera pradenca també érem molts (mireu la foto).
I diumenge vinent a Prats, carnestoltes infantil amb una cercavila protagonitzada pels gegants de Prats, els d'Olost i els mateixos grallers de Sant Bartomeu. No us ho podeu perdre!
* Clicant aquí podeu veure una petita galeria de fotos.
* amb aquest escrit, estreno categoria d'articles al bloc. Es diu "món geganter", i d'aquesta forma, quedarà agrupat el què escrigui en relació a les trobades geganteres. Ja ho havia d'haver fet abans...
Ahir, Prats de Lluçanès celebrava la Diada de Santa Àgata, una data en què es commemora la crema del poble en mans de les tropes de Felip V comandades per Carrillo de Albornoz l'any 1714.
En algunes ocasions s'havien organitzat altres actes per a commemorar la data, però enguany 'només' es va produir el més que tradicional repic de campanes. Un dia en què tothom qui ho vulgui pot pujar al campanar de l'església i fer-les sonar de valent. Jo, igual que tanta altra gent, ho vaig fer.
Però el dia d'ahir, a banda de commemorar-se això, passaven més coses. Feia 399 anys que es va constituir la sotsvegueria del Lluçanès (ja em va arribar que es vol preparar una moguda per l'any vinent!). Era el dia de la patrona de les dones. Ahir, també, feia un any de la mort del Pere Vila i Espona. I, amb més alegria, era l'aniversari de les amigues Ester Armengol, Anna Ferrer, Mònica Grandia, Ester Sanglas i l'amic Martí Ferrer (Per molts anys a totes!!). Ah, i per últim, era el Sant de la Geganta del Poble!! segur que ho va celebrar amb molt d'entusiasme i amb el Vicenç, tot lluïnt el nou cosset!
* La foto és tirada des de dalt el campanar i, fixant-s'hi una mica, es veu Sant Sebastià de fons.
L'altre dia els dedicava un article pel seu important triomf davant del llavors líder (l'OAR-Vic). Ara, finalitzada la primera volta, ja podem dir que els registres que protagonitza aquest equip són històrics. I és que els Juvenils del F.C. Pradenc han guanyat 15 dels 17 partits jugats i han empatat els altres dos. Són també l'equip més golejador (72 gols) i el menys golejat (13). És cert que l'OAR els segueix de prop (això és com el Barça i el Madrid; només hagués faltat veure el Pep Font -President del Club- banyar-se amb cava al Canya i Teca la tarda de diumenge de l'1 a 2 a Vic...)
Podeu veure-ho i seguir-ho a la web de la Federació. Aquest equip entrenat pels berguedans Toni Fuidias i Ivan Cortizo, no coneix la derrota, ni en la pretemporada!
Ara, a començar la segona volta encara amb més energia, per seguir trencant esquemes i poder guanyar, per fi, la lliga. Moltes felicitats a tots i molta sort!!!!!
* A la foto, els capitans de l'equip, Pep Peraire i Alberto Chacón, que viuen un moment dolç de la seva carrera esportiva.
Ahir hi va haver Ple extraordinari de Pressupostos a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, tot i que també hi havia altres punts a l'ordre del dia.
La Secretària va llegir la proposta d'acord, i l'alcalde va prendre la paraula breument, dient només que era un "pressupost auster", que s'assemblava molt al dels dos anys anteriors, que no hi ha el FEIL 2 (s'inclourà quan arribi) i que la inversió que inclou és l'Escola Bressol (cosa que ens satisfà, i molt). De criteris de per què aquest Pressupost i no un altre, o de per què aquestes prioritats en la distribució de partides... cap tipus de presentació.
Després d'unes quantes preguntes més d'estil tècnic (sobre algunes partides concretes), el grup d'Esquerra, varem votar en contra del Pressupost 2010 pels motius que trobareu a l'interior...
Avui a les 7 de la tarda la Sala de Plens de Cal Bach hi ha Ple Municipal extraordinari.
Cliqueu damunt la imatge per veure més clar els punts de l'ordre del dia, però és evident que el punt central és el de l'Aprovació dels Pressupostos d'aquest 2010.
Animo a venir. No es preveu un Ple excessivament llarg. I si algú vol veure els pressupostos, ja que l'Ajuntament no ha fet cap acció per a mostrar-los, jo mateix o qualsevol membre del grup d'Esquerra, li podem ensenyar.
D'aquell primer escrit a avui han passat quatre anys. En aquest món canviant i dinàmic, el panorama és diferent.
Llavors érem pocs blocaires. Entremig ha passat un punt àlgid, amb l'obertura de molts blocs. Ara fa uns mesos que sembla que anem cap a caiguda, no s'obren blocs nous i costa mantenir els ja oberts (hi influeixen molts factors, segur, com la proliferació de noves formes de comunicació, les xarxes socials..). Pel què fa a aquest bloc, però, he intentat mantenir-lo viu i actiu, perquè l'esperit pel qual va veure la llum segueix respirant. Les ganes d'opinar, mostrar, aportar, generar debat, informar, explicar, comentar, criticar, transmetre, connectar, manifestar... encara hi són, i em dóna la sensació que hi seguiran encara un bon temps en endavant.
En fi, de la mateixa forma que vaig fer en el primer, el segon i el tercer aniversari d'aquest bloc, il·lustro l'escrit de celebració d'aquest esdeveniment que és prou significatiu per a mi, amb una foto del dia que vaig celebrar el meu quart aniversari. En aquesta ocasió, acompanyat del meu germà Abel (és el del jersei blau fosc, que apaga les espelmes enlloc de deixar-m'ho fer a mi...).
A dins, dades i enllaços rellevants d'aquests quatre anys...
Aquestes jornades que sembla que reapareix (malgrat diumenge fallés un penal), vénen al cap records relacionats amb el Barça que no oblidaré mai. Va coincidir amb una gran etapa de la meva vida, la d'estudiant a Barcelona, amb els companys seguint amb passió aquell equip a llocs que tampoc es borraran de la memòria (el Moments, al Setial -c.Riudarenes, costat del Tio Canya). Les sortides a Canaletes. Aquella arribada a l'aeroport. Us en recordeu, oi?
Conscient que la seva sortida del club va ser per la porta del darrere, em sap greu que no fóssim capaços de retre-li un homenatge com es mereixia (i hi vaig tornar a pensar veient el que va fer el Madrid amb Van Nistelrooy). Mentrestant, podem seguir gaudint del llegat que va deixar mirant, per exemple, el vídeo que acompanya aquest text.
La Festa Major de Prats de Lluçanès ens deixa moltes coses i records. Jo, us faig partíceps del tram de festa que és més entrenyable, emotiu, tradicional... compartint algunes fotos i vídeos del què va ser la jornada de divendres el matí (clica aquí pels vídeos -hi podeu veure les paraules d'homenatge al Marçal Roca, la Trencadansa, el Ballet de Déu, la corranda, els gegants...) i aquí per les fotos.
La Festa va començar amb un Pregó bastant fluix i deixant una sensació clara que podia haver sortit millor. Penso que, malgrat no sigui imprescindible, cal recuperar la idea que el pregoner tingui quelcom relacionat amb el poble; en cas contrari, l'exigència és més gran i poden passar coses com les d'aquest any. L'endemà al matí, tal i com podeu veure en els vídeos i fotos, va ser un gran matí. M'agrada la jornada, l'ambient, l'escalfor de la gent (a més, no fèia fred!). I sobretot, la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç; i recordar els anys que l'havia ballat et fa retornar aquell pessigolleig a la panxa que de ben segur teníen els dansaires abans de representar-lo. (hi ha més text a continuació...)
A Prats de Lluçanès la Festa Major és per Sant Vicenç, demà, dia 22 de gener. Precisament demà és el dia que concentra l'activitat principal i més tradicional, amb la Trencadansa com a gran protagonista.
Però, malgrat que segur que es podria millorar, hi ha més coses -podeu veure el programa d'actes clicant aquí-, des del pregó d'avui fins a les actuacions de diumenge, passant pel concert i la Serenata de demà, les disco-mòbils, etc. Uns dies especials per a compartir i gaudir, per a parlar i intercanviar, per fer poble.
La Colla Gegantera ja la vem obrir amb la inauguració de l'exposició (que es podrà veure demà també) i dimarts i avui hem estat ensenyant-la a les dues escoles del poble. Demà, sortiran els gegants al Seguici i a la Plaça Vella a fer una ballada.
Ens hi veurem?
*a la foto, la Iraida i un servidor anant a recollir el barret de copa i la capa al capdanser (seu pare). Era l'any passat.
Entre ahir i avui ha d'arribar a les cases de Prats de Lluçanès el nou número del full d'informació del Grup Municipal d'Esquerra, el Cercavila. Aquest coincideix amb l'inici d'any, amb la gran proximitat de la Festa Major de Sant Vicenç i es combina amb la crònica breu del Ple Municipal del mes de desembre passat.
Ahir l'equip Juvenil del FC Pradenc s'enfrontava al líder de la seva lliga, l'OAR Vic (mireu la seva foto aquí) a l'Estadi Torras i Bages de Vic. Per aquest motiu no vaig anar a veure el partit, però en vaig estar ben informat.
Una primera part dominada pels pradencs, i una segona meitat molt més igualada, encara que els locals no van tenir ocasions clares per empatar o poder capgirar el marcador. Un final tens, amb intercanvis d'opinions generalitzats i amb expulsats inclosos.
Conclusió: victòria pradenca per 1 gol a 2, en un camp en bastant mal estat i contra un equipàs, que no havia perdut ni un sol partit en tota la temporada. I el capdavant de la classificació de la lliga, està que bull. L'OAR segueix a davant, però més a prop.
Ja tinc ganes de veure el partit que a la segona volta disputaran al nostre poble. Els juvenils els segueixo per raons familiars òbvies, pels jugadors, pel bon futbol, els bons resultats... i aquest partit em despertava especial interès pel fet de ser contra els líders i també pels jugadors contraris. Quan vinguin aquí, les ganes seran dobles. I estic segur que els tornarem a guanyar. I fins llavors, que ambdós equips no afluixin i vagin sembrant bon joc i segant bons resultats als camps d'arreu!
* Si algú vol afegir detalls del transcurs del partit, o fer-ne una crònica més completa, li agrairem!
Sota el títol FENT-LOS BALLAR! aquest diumenge inaugurem una exposició de fotos dels gegants (autèntics protagonistes) i de les persones de la Colla Gegantera de Prats. Les instantànies són fetes pel fotògraf i amic Joan Parera, de Roda de Ter, que ens el trobem molt sovint vivint amb intensitat la fal·lera gegantera que es respira arreu on es fan trobades.
Mira que n'havíem fet de coses a la Colla Gegantera, però una exposició de fotos, no. Per això ens fa especial il·lusió, és un nou repte. A banda de la inauguració i que tothom la podrà visitar, també em sembla més que interessant que les dues escoles del poble la visitaran durant la setmana de la Festa Major. Els gegants són de tots, i desperten especial simpatia en els més petits i joves. A més, els pot ajudar a conèixer els símbols del nostre poble, saber més de la nostra història i de la nostra cultura. M'agrada!
Aquest any, el Futbol Club Pradenc ha tornat a endegar una iniciativa que fa uns anys ja va revoltar el que envolta el futbol del poble. Es tracta de l'àlbum de cromos del club, on apareixen jugadors i tècnics. Compres l'àlbum, compres paquets de jugadors (i jugadores) i l'omples. Coneixes noms i cares, fas pinya, fas ambient (n'hi ha que han creat autèntics xous!) i a més, ajudes al club. Què més es pot demanar?
Petits, grans, pares, mares, jugadors, tècnics, aficionats, gent en general. No tinc números de quants àlbums s'han omplert o s'estan omplint (crec que el que l'ha omplert primer sí que sé qui és!!), però el 'rebombori' generat és notori, i és una gran notícia.
Però jo, ho reconec, no el faig (és contradictori potser elogiar-lo i no fer-lo). Segurament l'havia d'haver fet (com en l'anterior edició, en la que hi havia jugadors que han esdevingut mítics, també gràcies a l'àlbum). Però la veritat, vaig pensar que no tindria temps, i efectivament, no hagués pas tingut temps! A més, no hi havia còpies d'àlbums per a tots els pradencs... ;)
Felicito la iniciativa dels principals impulsors (David-Adrià!!), de la gent que el fa i, com no, del club, que és qui hi creu, hi dóna suport i la cobertura necessària.
* mireu notícia a Vilaweb-Lluçanès * la imatge que acompanya l'escrit és realitzada amb cromos que té el meu germà i que he trobat aquí casa. Si a algú li falta, sabeu que són aquí! ;)
La Unió de Botiguers i Comerciants de Prats de Lluçanès, de la mateixa manera que moltes associacions del ram d'arreu del país, per Nadal ha organitzat una campanya de promoció (com ja fa uns quants anys). Repartien vint premis de 100€, dos de 500€ i un de 1000€, tot a descanviar als establiments adherits a la UBIC. Es tractava de durant tots els dies d'aquestes festes, quan anaves a comprar et donaven unes butlletes en les que havies de posar el nom i el telèfon i tirar-les a una bústia. Diumenge, les van ajuntar totes i es va fer el sorteig dels vals, a la una del migdia a la Plaça Nova.
Diferents curiosos presenciàvem com el Màrius Gorchs i el Sendu Vilà (de la Unió de Botiguers), remenàven fort i un/a nen/a agafava la butlleta afortunada. Així, vint-i-tres vegades, sentint com el Josep Riera cantava el nom del guanyador mentre tots esperàvem sentir el nostre nom. Els afortunats no els sé de memòria... aviat els faran públics. Però si no m'equivoco, el primer premi va ser entregat per Queviures Cal Tres Unces.
Les iniciatives per fomentar el comerç local, petit, proper i de qualitat, que la gent compri al poble, em semblen unes bones iniciatives (dit així en general). La Unió de Botiguers fa molt bona feina en molts sentits, i se'ls ha de felicitar. No és fàcil que un botiguer a part de procurar pel seu comerç, també pensi amb els dels altres i, a més, amb el poble en general. Encara que d'aquesta forma, és evident que tothom hi surt guanyant.
* a la foto, el Sendu i el Màrius dalt l'entarimat, una fila de canalla esperant el torn i el Riera en una banda. * Llegiu l'article "m'agrada el mercat", fet l'any passat en el mateix dia que avui.