Correu Blocs | VilaWeb.cat
ARS-SCAENICA
josepblesa | ARS-SCAENICA | diumenge, 29 de gener de 2012 | 11:38h
ADVERTÈNCIA PRÈVIA:
EL TORNE A PENJAR SENYORS DE "LAS PROVÍNSIAS" I QUE CADA PAL AGUANTE LA SEUA VELA. HAVER REACCIONAT FA LUSTRES COM CALIA, WAPOS, 'HABEOS PEDÍO MUETE ENTONSES', SI L'ESBORREU EL TINC COPIAT AL PORTAPAPERS O SIGA DEIXEU-LO TRANQUIL PER A CONEIXENÇA GENERAL:

Crec que ha començat la cacera ordenada per Madrid, i els 'hescriptors' a sou s'hi apliquen. Però el rerebesavi en 'Pantorrilles' Fabra estigué llarg temps dubtant entre unir-se a uns (isabelins-liberals) o als d'altres (carlins/conservadors) per tal de veure què l'hi interessava a ell i això que feia poc s'havia inventat com era la 'provínsia' administrativa espanyola. Bé, els Fabra són un producte típic d'una colònia, que segons bufe el vent s'adhereixen a una cosa o l'altra vinguda des de la metròpoli manaire. Ara que alguns fan el paper de El Temps i L'informatiu, arriben tard i se'ls veu que tenen la cua de palla. A mi m'haguera agradat veure'ls posant en el dubte tal situació fa anys, quan venia aquell pobre personatget del bigotet al xalet del senyor Soriano (Porcelanosa) a les platgetes de Castelló-Benicàssim, per exemple.

Com durant molts anys he estiujat en aquella zona vull trencar una llança per ell: tot allò que ha passat en la 'provínsia' ha estat perquè ell s'ha implicat. I sé que coneix pel nom amics i enemics i els tracta personalment. He vist prometre una carretera une stiu, i dir, 'enguany no, però dins de dos anys la tindreu feta'. I als dos anys era feta, que al remat és el que vol la gent comuna. Que és un faldiller, no ens ve d'ara, ja ho sabíem fa dècades i que quasi una desena part de senyores de la 'provínsia' ha passat pel seu tàlem. I dic jo: el problema són els Fabra els culpables o ells simplement són el producte d'una situació de subordinació colonial?

No sols són els Fabra de Vilafranca, sinó ells i els Puig de Morella alhora, que acaben repartint-se la 'provínsia' repetint el model que els arriba de Madrid. Açò és el que hi ha realment i malaurada.

Em sembla, Carlos Fabra i Carreras, que els amos han decretat la teua cacera, ja no els interesses i van a per tu, i encara que se't foten, el seu sistema espanyol --d'Àfrica septentrional-- serà la pervivència del mateix per a nosaltres, els valencians. Eixe és el problema real que, afegit a la nostra falta de dignitat social, ens mantenen en situació colonial. Al remat, en aquesta situació, el millor que podem fer és votar un cacic conegut, per tal d'evitar en lo possible els botxins de Madrid, mentre no fundem un nou estat europeu propi. Amb el sistema democràtic usual i de reconeguda transparència eficaç. Vitat que sí?
josepblesa | ARS-SCAENICA | dijous, 26 de gener de 2012 | 01:53h
Estimat Paco:

Estic molt content del veredicte. Enhorabona. No sé quantes vegades hi hauré escrit en aquestes planes i d'altres, que eres el meu heroi. Tu, tot sol, has desmuntat eixa fal·làcia que és l'autonomisme i el sistema estatal de l'executiu i legislatiu. I amb aquest darrer colp de gràcia el sistema judicial. I tots seguits amb l'adjectiu 'español/española'.

Si el poble valencià tinguérem un mínims de cultura democràtica centreuropea estaríem a tocar de ser un nou estat dins de l'UE. Un estat decent i normal, vull dir.
Com ja he escrit manta vegades, el problema el tenen, ara, els que creuen que dins d'aquest hi ha alguna cosa possible a regenerar o fer una vida amb uns mínims democràtics reals, amb cara i ulls, i visibles per a la resta del món.


Política internacional, española, també:

No ens ha d' estranyar que l'ambaixada española, posada en contacte amb el govern dels 'tories' britànic, ficara cullerada, i la pota, fa un parell de dies en intentar d'impedir el referèndum d'independència d'Escòcia que avui mateix En Salmond ha anunciat. Com ja he escrit algunes voltes, que per a ser español calen dues condicions 'sine quan non' que la resta de mortals no tenim: 

  1. Un sentit del ridícul de grau zero.
i 2. Un sentit de l'humor de grau infinit.

PS: You're my hero, Paco !

Al "vull llegir més..." hi ha versió mímica, pitgeu sobre la foto i vos apareixerà el vídeo... :)
josepblesa | ARS-SCAENICA | diumenge, 15 de gener de 2012 | 03:22h
Indubtablement un gran polític espanyol. En té molt bona fusta. Bauzà explica les mesures contracrisi de Rajoy. En el "vull llegir més.." hi ha el vídeo del seu amo Mariano...on s'expliquen més detalladament les mesures de xoc contracrisi.
Un bon duo.
 
josepblesa | ARS-SCAENICA | dissabte, 14 de gener de 2012 | 03:22h
josepblesa | ARS-SCAENICA | divendres, 13 de gener de 2012 | 02:02h

"Sentimos sorpresa e impotencia", declaró el portavoz oficial..ha ha haaaa
Direu...quina poca traça del Josep!.

Però una universitat infestada de Kikos i d'Opus soferta durant dos carreres, un màster de dos anys, i tots els crèdits per a començar la tesi, que em sembla excepcional. Ofegat en l'españolada més arrosegada..que existeix a la colònia. Un vídeo anònim comentat en català.

Gràcies a Raül, Maria i colla, sou genials ! no sabeu la de bé que heu fet. La politècnica oblidà moltes coses humanes:

Una, el tracte humà no sols entre companys sinó en el jerarquitzat professor-alumne. Aquells numerus clausus ocults mai mostrats sinó sentits i assumits en el percentatges d'aprovats. 

Dos: la llengua, per suposat també la cultura en un sentit ample.

Tres: el ser la universitat de persones de totes les classes socials, no SOLS dels fills d'una selecta minoria acabalada. 

I aquell pensament tan desmitificador i desacralitzador del "On hi ha pèl, hi ha la glòria del cel"

No m'agrada com a denúncia, sinó pel 'jas' als morros de tanta hipocresia sofrida.

I, a sobre, descoberts els 'protes' , podem dir que es tracta d'un 'salt'.

En el doble sentit...hahahha.......qualitatiu i de banyes.

En el meu humil sentir és una gran notícia.

Avui els trending estatals del Twitter eren els hashtags #UPV i #UPVSEX

PS: Sols puc dir que per fi, hi ha vida endins de les reixes que encerclen el recinte.
    
josepblesa | ARS-SCAENICA | dilluns, 2 de gener de 2012 | 19:27h
Fa anys que pronostique que l'actualització del general Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia 1654) era Alfons Lòpez Tena (Sagunt 1957). Basset fou descavalcat durant la guerra d'ocupació 1707-1714-1716. Ell, com a valencià, duia la llavor i el rent de les repúbliques làiques que propugnaven quasi dos segles abans les Germanies de MALLORCA i VALÈNCIA, on es volia fer-ne unes a 'l'estil de Venècia' , precisament, la competidora en la mediterrània del nostre comerç en la distribucióde productes orientals a tot Europa.
En Basset fou foragitat de Barcelona, sent un dels pocs amb coneixements militars, i amb idees francament avançades. Si més no, en setanta anys a París i sense guillotina. Els aristòcrates convergents i unionistes van fer mans i mànegues per a desfer-se'n d'ell. Avui, en l'anomenat primer món, les guerres no són guerrejades en els camps de batalla, sinó en els tribunals internacionals.
Alfons Lòpez Tena, jurista coneixedor dels interins i clavegueres de l'estat español, fa el mateix que Basset. Basset havia lluitat als Tèrcios de Flandes. l més, quan el rei Carles havia fugit cap a Àustria. És evident que les cúpules de Convergència, Unió, Socialistes, iniciatius i en molts casos els esquerrans no estan jugant les cartes que pertoquen en pro de la llibertat i benestar d'aquest poble. De la mateixa que aquells aristòcrates no entenien que podien ser perfectament burgesos abans d'hora, doncs, com a aristòcrates el seu status quo els venia concedit de déu a través del rei, els actuals polítics no entenen que, endemés d'independitzar-nos, estem creant una nova manera d'estat del segle XXI.
Conjuminant aquells preceptes generals del dret romà amb els del dret anglosaxó.
Més arran dels ciutadans. De baix cap amunt.

josepblesa | ARS-SCAENICA | dimecres, 7 de desembre de 2011 | 22:01h
La CAM avui ha estat comprada pel Banc de Sabadell per un euro (1 €).
Alacant no és ja a part. Ben endins. La CAM té els seus orígens en una mútua creada pels empresaris alcoians durant el segle XIX. Els únics de matriu 'manchesteriana' al País Valencià.

Aquella classe empresarial que sabia que havia de 'negociar' amb els treballadors. Perquè ambdós bàndols sabien que calia respecta-se enmig d'un medi natural ben advers. Un instrument bancari que ajudava a la petita i mitjana empresa. Economia de producció, no pas d'especulació.

Aquella mútua esdevindria caixa que acabaria traslladant-se a la 'capital de la província'  i s'hi ficaren els 'blavers' del 'sudeste español' assessorats en un cantonalisme ranci promogut per gent d'alçada lil·liputenca com Vicente Ramos, Valenzuela i colla. Amb Saplana es va reconduir impel·lits pel sector hostaler de les marines comandada pel seu sogre. Tenen voluntat d'esdevindre la platja de Madrid i és quan el grup alcoià perd tot el control inicial.

Apareixen les necessitats de finançament per això se n'usa la CAM, estesa per tot el litoral des de Girona fins a Múrcia. Finançant i involucrant-se operacions de promotora en més del 30 % i urbanístiques (pitgeu per favor). A més dels casos fallits com són Terra Mítica que feia d'esquer turístic. És llavors quan se'ls va la mà de vendre sobre plànol a ciutadans britànics i alemanys que han contractat llurs residències i que mai agafaran el seu bé immoble que alerta els governs de llurs països i denuncien a Brussel·les. La informació pública de l'estafa no pot deturar-se.

Eixe és l'ús que se n'ha fet. Però continuen pel mateix camí a hores d'ara. Ni han fet vot d'esmena ni de penediment com veiem en el cas del P.G.U. d'Alacant. Passeu a visionar si vos plau, sinó, el vídeo del ple celebrat a les Corts Valencianes de 30-novembre-2011. 

ENHORABONA COMPROMÍS ! 

   
josepblesa | ARS-SCAENICA | dilluns, 5 de desembre de 2011 | 03:28h
NO ÉS LA CRISI ECONÒMICA. Perquè si ho fos, moltes tv's hi haurien plegat abans. Hi ha tota una estratègia darrere de tot açò. LA CRISI FINANCERA A LLOM DE LA IMMOBILIÀRIA i d'altres actius enverinats -per ells i que ells mateixos han begut- són l'excusa. Els mitjans de comunicació locals són els que ens expliquen la realitat propera, aquella que podem contrastar per a saber de la seua bondat. Els de gran abast no ens són fàcilment testables al comú de la gent.

"Llegir" una premsa, "visionar" una tv són instruments vàlids per a comprendre el grau de qualitat democràtica en què vivim una societat malgrat llur qualitat preluterana. Pose l'exemple que ens és més propers a València. Las Provincias i RTVV han estat fonamentals per a entendre el mal govern de la Generalitat d'Avall i la xarxa de corrupció adherida a tot l'establishment. I ells són conscients que, com a corretges de transmissió de llurs amos, faran l'impossible per a fer-los desaparèixer. I acontentar llurs amos de la FAES o de la "intel·ligència institucional".

I en aquesta escomesa els comparses indígenes Mas, Fabra i Bauzà estan ben implementats. O els fem la vida impossible o ells com a "corre-ve-y-diles" dels amos ens desnonaran de l'Educació, Sanitat, Indústria, Infrastructures i Medi urbano-natural, car, hi corren en paral·lelament a la sort dels mitjans de comunicació públics de la societat i conformen, junts, el seu entrellat públic.  I acò val tant per ací, com per a Puerto Rico.
  

josepblesa | ARS-SCAENICA | diumenge, 20 de novembre de 2011 | 13:19h
Vaig tindre un frec a frec a frec amb el meu amic i company Agustí Cerdà. Pels enfrontaments entre Morera i Cerdà. I els subsegüents enfrontaments a nivell inferior entre militants de rang inferior d'ambdós sectors progressista d'aquesta societat. 

AGUSTÍ (dixit):   
Un regidor de Compromís de Sagunt em diu “cunero” en un article. Allò rellevant per ell, és que vaig ser diputat per Barcelona. Ignora, deliberadament, no obstant, els centenars de propostes fetes per, des de, o sobre el País Valencià. Des de la defensa de la TV3 a la de la taronja valenciana, des del Corredor Mediterrani a la memòria dels nostre papers de Salamanca, de la reclamació del tren Gandia-Alacant o el Xàtiva-Alcoi al suport als dependents valencianEs o als afectats de les pantanades; per no parlar de les subvencions aconseguides en favor d'Escola Valenciana, ACPV o la Fundació Bromera. Està per veure si el diputat de Compromís serà capaç (cas que isca, que encara està per veure) de plantar-se a la tribuna del Congreso i dir que no és espanyol, de parlar en català o de demanar que es publiciten les despeses de la Casa Reial. O d'arrimar un cèntim a l'entramat cívic del País Valencià. D'entrada “l'estricta obediència valenciana” ha resultat ser una dòcil submissió espanyola. O que això d'anar a les eleccions sota l'empara d'una organització espanyola com Q? Doncs, no creure en les possibilitats d'una organització valenciana !! i cedir a un xantatge impresentable. “Soy valenciano, español y ciudadano del mundo.” deia el propi Morera . A mi m'és suficient en ser valencià i ciutadà del món, vaja. I com a tal, si puc ajudar a refer aquest País, ni que siga des de Barcelona , ho faré. Una i mil vegades. Ves per on, al remat, ERPV és l'única organització del País Valencià què el seu presidenciable no és el cap de llista d'una opció de Madrid. Ho dic per si algú vol repensar-se el vot.
Ieieieieieieieeeieeeieeieieeee (cant de la dansa de la pluja txeroqui.)

1. "Agustí em cagaré en l'òstia, eh ! estic fart de tanta tonteRia entre ELS uns i ELS altres. Em sembla ridícul tant per part de Compromís com per part d'Esquerra-PV. I a la fi el que cal és tindre poder per a fer coses en favor del país. I la seua gent. Fa anys vos vaig pegar un calbot a tu i al Morera per a trencar aquesta 'micro-guerreta' fraticida i se m'està inflant la bossa escrotal, perquè d'eixa manera, ací, qui guanyen són els partits d'obediència estricta española. ÒSTIA !


2."Agustí, saps perfectament, i que en el mateix dia vaig parlar amb tu, i mitja hora abans amb Morera fa anys d'això. Però que d'una vegada no perdem pistonada. Compromís té més requeriments que els sols del Bloc. Si recordes teníem més 'chance' amb EUPV que amb el Bloc en certa època, sols per qüestions de principis identitaris o de pactes a primera vista antinatura però que quan fas política municipal cal fer-los. Com saps, estic retirat de la vida política fa una pila d'anys. Esperant que madurem políticament i pagant tot el que puc a aquells que portaran el meu país a la independència política d'España i França, per fases o com siga. Una abraçada per a tots."

3. "No t'he tractat a tu, ni a ningú, d'immadurs i innocents. Sols expose la meua trajectòria viscuda al si de la política. Sols estic apel·lant a sumar ambdós electorats sense caïmisme, doncs,el colonitzadors españols, que sí que són eficaços alhora de sumar, dividir i emviscar-nos en el seu joc d'espills. Com veus, jo no personalitze, en cap, però sí en el dels responsables polítics de cada poble, de cada circumscripció electoral, etc. per a que moguen en eixa direcció fruit de la generositat i, també, perquè no?....del propi interés. No es tracta de mostrar qui pixa més llarg, sinó de multiplicar el nostre gran potencial, inútil, de moment. Cordialment."

4. "I els de Compromís, en bona mesura també (es perden). Ací és on hi vaig. D'acord Vicent. Saps què?...és que sóc militant d'Esquerra Republicana de Catalunya fa uns 19 anys (des dels temps més fotuts i difíls) i no de Compromís, per això parle més dur als més meus... ;-)

 

 


josepblesa | ARS-SCAENICA | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 00:07h
Hèctor va estar a València i va ser el ponent de la conferència
El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric’ organitzada per l’ACR Constantí Llombart dins del cicle ‘Per la llibertat sense dominació en les repúbliques valenciana i global’ celebrada a la Societat Coral el Micalet.
 

El concepte d'allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (1ra part) from República Valenciana on Vimeo.

El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (2na part) from República Valenciana on Vimeo.

El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (3ra part final) from República Valenciana on Vimeo.

josepblesa | ARS-SCAENICA | divendres, 11 de novembre de 2011 | 00:02h
josepblesa | ARS-SCAENICA | dimarts, 8 de novembre de 2011 | 18:29h
Ho diré parafrasejant una frase de l'enginyer i inventor nordamericà Richard Buckminster Fuller:

Democracy now finds there can be enough for everybody, but only if the souvereing limits are completely removed.

(TD: La democràcia, ara, descobreix que pot atènyer tothom, però sols si els límits sobiranistes són eliminats completament).

Després de sentir el debat entre Rubaljoy i Rajalcaba. El "delírium trèmens" ens va arribar en escoltar-los, a un dels dos, amollar una bajanada casposa sobre " ...la unidad de mercado.." i l'altre, no fer ni una ganyota, ni dir ni pruna. ¿Mercat,........però en quin mercat "reclosit fronterer" estan d'acord en ple segle XXI?




Puc dir, seguint el pensament llibertari d'en Pep Termes, que sóc tan radical que hi votaré moderat. I tu?

 



En un context com l'actual en què sembla com a irreversible el triomf del pensament unidireccional, sols des de la dissidència sistèmica és possible fer passes endavant en cada lloc del món amb caràcter omnicomprensiu ajudats per la fluïdesa de la informació mitjançant les xarxes socials.
  
PS: Fa anys que cerque que tota una colla de grups polítics valencians puguen posar-se d'acord en quatre punts mínims.

1. Polítiques socials de tall sociodemòcrata. Som ètica i moral individual i col·lectiva.

2. Polítiques ambientals de caràcter glocal. Som matèria i energia.

3. Polítiques econòmiques tendents a la implementació de la igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans.

4. Polítiques d'inserció general dels Drets Humans i de participació directa.
josepblesa | ARS-SCAENICA | dijous, 27 d'octubre de 2011 | 22:22h
josepblesa | ARS-SCAENICA | dissabte, 15 d'octubre de 2011 | 13:51h

Ens passa que mai hem tingut una visió com l'actual. Internet, a més de tindre les teues gents més a prop, et fa tindre a gent no-coneguda, també enllaçada. Formar part del seu món. Ells formen part del teu també. Prenem consciència de la seua existència directament. Extrem aquest que, temps era temps, sols era una quimera ideològica. "Mapegem" el món mercès a petites detonacions inconnexes a simple vista, com Darwin pogué detectar l'evolució del món.
L'any passat una multinacional europea vingué a proposar-nos realitzar deu mil vivendes a un país sudamericà. Vingué la sucursal española per a adreçar la inversió española cap al con sud, a la vista de recessió econòmica que sofreix en aqust estat. Arrassar jungla, selva i terraplenar muntanyes d'una serralada. Se'n feia en dues fases: la primera de testeig amb mil, i en una segona la resta. Tenien tot 'el negoci' tancat amb els governs, estatal i municipal d'allà. Ben 'untats' tots. Cases prefabricades en formigó en massa, sense els mínims estàndards vivencials per a un poble indi encara per 'civilitzar', segons les pròpies expressions dels manaires de la multinacional. Vam fer tres reunions en la sala de reunions del notre estudi, i en alguns moments foren tensos els estira-i-arronsa dialèctics.  Discutint sobre els materials arribem a la coberta que havia de ser de fibrociment. Material que objectàrem per ser verament cancerígena la seua manipulació. Sols cal recordar la multitud de casos haguts a València amb la UNIÓN NAVAL DE LEVANTE, on feien tots els vaixells amb panells d'amiant les compartimentacions dels camarots pel seu caràcter ignífug. Sempre ocultat l'escandalós cas per tota la premsa a l'abast. La d'ací i, per suposat, l'española d'allà. En fer-los l'objecció ètica, els manaires multinacionals, contraatacaren dient-nos que a tal país hi havia molts 'indis' i que uns quants milers de menys no s'anaven a 'notar'. 
Durant un cap de setmana  quedàrem amb la pilota a la nostra teulada, en la discussió de col·laborar o no. El plantejament consistia a passar un model sense materials cancerígens, reconvertint el projecte en un de sostenible i exempt de materials que atacaven la salut de les persones -indis o no- i acoblats al medi natural dins del pressupost que ens marcava la multinacional o rebutjar l'oferiment. Ens vam decantar per la primera opció. Pre-dissenyàrem uns models senzills que entraven dins del seu 'negocis' i no malmetien ni persones ni medi natural amb un pressupost d'honoraris 'a un 30 %' dels 'normals' per tal de fer d'esquer i poder intervindre-hi. Al cap d'una setmana van rebutjar la nostra oferta mitjançant un adlàter que ens ho notificà. Amb la documentació que obrava en el nostre poder vam contactar amb persones del continent sudamericà i posar-los en alerta. Sembla ser que ja hi havia gent autòctona darrere d'ells segunit-los la pista  i alguns han estat destituïts, com batle i regidors d'alguna ciutat sudamericana hostatja a l'ombra. Em pense que la intel·ligència col·lectiva del formiguer s'ha acrescut amb l'existència de les xarxes socials que acaben de compondre les teranyines. 
Un parell de correus de l'afer en el " Vull llegir més..." 

josepblesa | ARS-SCAENICA | dilluns, 26 de setembre de 2011 | 21:15h

Intervenció en resposta a la proposta d'organigrama directiu feta pel DG de RTVV

Conseller Rafael Xambó

Intervenció al punt 4rt de l’ordre del dia.

Resposta al Director General López Jaraba

Consell d’Administració de RTVV. 21 de setembre de 2011

Un organigrama de gestió és la resposta organitzativa i funcional per a la direcció d’un grup empresarial i la seua activitat professional. Des d’aquest punt de vista, l’organigrama corporatiu respon sempre a una estratègia empresarial (a mitjà i llarg termini) i un pla d’operacions (anual).

Per tant, la presentació de qualsevol tipus d’organigrama corporatiu de RTVV ha d’anar acompanyat dels objectius, missions, recursos econòmico-financers, recursos humans, etc. que el grup RTVV pretén portar a terme.

L’organigrama que se’ns presenta no aporta la informació imprescindible perquè els membres del Consell d’Administració (CA) puguem valorar ni l’estratègia empresarial ni el pla d’operacions que la Direcció General de RTVV (DG) té l’obligació de presentar. Ni explica el model de gestió que el DG proposa per al grup d’empreses de RTVV.

Passeu al "Vull llegir més..."......

josepblesa | ARS-SCAENICA | diumenge, 25 de setembre de 2011 | 23:57h

Un antic professor m'envia sistemàticament vídeos d'aquest tipus. Fa vint-i-nou anys mostrava larvades maneres i formes que apuntaven a qui sóc avui. Hi havia de treballar per a poder estudiar. Vaig promoure, però, la primera línia d'ensenyament d'arquitectura tècnica que va ser negada i vilipendiada entremig de la "Batalla de València". En eixir com a  arquitecte tècnic (aparellador) va poder instituir-se la dita línia separada amb un únic grup. Victòria quasi pírrica, doncs. La carrera la feia en català, fent les consultes públiques en català i els exàmens també. Amb la manca de coneixements de l'idioma que era meu des de feia molt poc de temps i els de la matèries diverses amb el seu argot propi. Tot això amb el contratemps de la precarietat econòmica i de temps pels estudis. Tanmateix en l'actualitat ja no em cal amagar allò en què crec i he dedicat bastants dels meus somnis i insomnis. El meu profesor m'envia aquesta dedicatòria: 
   CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA


Para mis amigos culés y para los que no.......,que también.
Pens
________________________________________

24 de Septiembre de 1957. Inauguración por todo lo alto del Campo Nuevo del
FC Barcelona.

Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado - y que
seguramente el 95 % desconocerá - para la totalidad de la actual afición
azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus
diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las
comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).

CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA Para mis amigos culés y para los que no.......,que también. Petóns
 ________________________________________
24 de Septiembre de 1957. Inauguración por todo lo alto del Campo Nuevo del FC Barcelona. Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado - y que seguramente el 95 % desconocerá - para la totalidad de la actual afición azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).


I li he replicat cortésament, perquè me l'estime també, amb això que hi ha al "Vull llegir més..."
 

josepblesa | ARS-SCAENICA | dissabte, 24 de setembre de 2011 | 11:40h
RECUPERE un editorial de Vicent fet a l'endemà de la cimera llatinoamericana de caps d'estat a Santiago de Xile. Els falsimèdia español$ mai no vam traure a la llum aquesta informació, sols VilaWeb informà tot just al dia següent. NO teníem informació veraç sobre l'afer allà en novembre de 2007. Vicent digué que CHÁVEZ ÉS L'ANECDOTA. Heus ací la prova filmada. Daniel Ortega n'usa argumentacions contudents dins de formes suaus.  Estic convençut que independitzar-nos d'aquesta màfia, com diuen els nicaragüencs, és la nostra aportació global a millorar el món actual.




En el "vull llegir més.." l'editorial de Vicent Partal.
En dues paraules... ;-) IM...PECABLE.


josepblesa | ARS-SCAENICA | dissabte, 17 de setembre de 2011 | 19:43h
Vos dese dos vídeos il·lustratius, l'un d'una nova escola a Cròacia. Estat nou escindit de Iugoslàvia fa molts pocs anys després de la primera guerra dels Balcans i el compararem amb un altre recent sobre la situació d'una escola a Sueca, Carrasquer.

OŠ_VeliVrh_Pulafrom Igor Savatović on Vimeo.

I ara, en el "Vull llegir més..."  el de l'escola suecana, digueu-me que vos sembla per favor...

josepblesa | ARS-SCAENICA | dilluns, 29 d'agost de 2011 | 21:19h
WPFG 2011. NEW YORK. SUMMER. SPAIN vs CATALÒNIA.

No comment.
 
josepblesa | ARS-SCAENICA | dissabte, 27 d'agost de 2011 | 12:04h

I, "a qui li sàpiga mal, que s'arranque un queixal".

Possiblement no l'entenc com caldria. Fa uns mesos un ministre alemany va haver de dimitir per no documentar la font d'uns paràgrafs que havia inclòs en la seua tesi doctoral. Potser poue dins del fons de l'ètica i de la consciència personal. La història està plena de plagis, còpies i reelaboracions estrafetes. Fa més de vint anys vaig llegir el famós assaig de Walter Benjamin, sobre la reproductibilitat de l'obra d'art en aquesta època. Un mes arrere vaig obrir un bloc a un diari de València per a transferir 'continguts' als quals estic adscrits des de fa més de trenta-cinc anys. Possiblement empés per l'experiència dolorosa viscuda durant la mal anomenada 'batalla de València' que ofegava, silenciava i rebordonia la realitat polièdrica de la societat. Aquesta setmana he agafat un article de l'amic Roger Cremades sobre el corredor mediterrani i l'he incrustat directament canviant-li el títol. Aquell és un bloc de batalla, secundari, on gent no avesada ni familiaritzada amb aquests continguts tinga accés i diatriba en el seu camp propi de terreny 'ideològic'. Sempre he cregut que cal jugar la partida en els camps de l'adversari. No he cregut mai en el concepte d'avanç social d'illes flotants i inconnexes. He cregut més en la intel·ligència col·lectiva de les formigues. La societat som pastats a base de vasos comunicants. Avui, els 'antis' escriuen com els 'pro', a València. N'és la prova fefaent del que dic.  Roger ha descobert el furt, doncs, no el vaig avisar ni alertar. Me'l pensava estant encara a Pequín. Hem rist molt en un intercanvi de correus privats. I és més, li he amenaçat formalment per a que escriga bé i interessant perquè, si no, la meua re-puta-ció podria quedar malmesa. Quedeu avisats tots els blocaires de que us robaré i furtaré amb alevosia, diürnitat o nocturnitat, amb premeditació, i sense previ avís i traslladaré els vostres continguts al meu bloc en Las Provincias. No sé, vos dese un vídeo d'una xica que diu coses al respecte, i vos faig un prec al voltant dels vostres articles, entrades, posts, etc.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats