|
EVENT-ARTS  Benvolgut i Molt Honorable President Artur Mas: Li demane com a patriota d'aquesta nació que dimitisca. Certament no vaig deixar que passaren ni tres dies des de la seua elecció quan ja vaig demanar-la. Possiblement a la gent del Principat, Vós, la podeu menar cap a la ruïna, però un servidor, queda defora de les vostres visions tòpiques i típiques recurrents de com enredeu els habitants del hinterland barceloní. Vós sou un més d'aquesta tirallonga de governants que acabeu sacrificant els nostres ciutadans al llarg de la història. I la història sempre torna, però caricaturitzada. Com a català de València, mai no he mamat de les vostres enganyifes romàntiques d'antany. Les que feien els vostres homòlegs ací baix eren més dures i evidents. N'ajudava l'invasor per això el grau de 'glamour' era major si cap. Vós enganyeu sense l'ajuda visible de l'invasor. Al remat, tot és igual de col·laboracionista a dalt, avall i a la mar endins. Ací us mostre que vos seguisc la pista des del primer dia. Certament com digué algun estadista de debò: "Podreu enganyar unes gents durant un cert temps, però mai podreu enganyar tota la -nostra- gent tostemps." You can fool some of people some of the time, but you can't fool all of the people all of the time. I Vós no teniu l'alçada d'estadista d'un Churchill ni d'un Lincoln, malauradament. 1. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/193049 2. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192478 3. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/199095 4. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211867 5. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/200934 Que li'n faça profit. I Adéu ! PS. Ací, President, estem creant un estat europeu i avançat en benestar. Vós sols sou l'avanzadilla emulant dels altres presidents xiquets cagonets. I dels presidents autonòmics d'Espanya. Sempre ha estat així històricament. Aquest país meu, que inclou el vostre, li calen al capdavant persones amb coneixement i dignitat d'Estat.  AÇÒ ÉS UNA CRIDA A HISTORIADORS I ESTUDIOSOS DIVERSOS PER A COMPREHENDRE'NS MILLOR: Crec que ens han estat estafant intencionadament o sense intenció des de fa un parell de segles dosificant-nos una teoria encotillada que ens 'explicava' tal i com l'establishment d'ací, i d'allà, volia que fóra: com una lleu vacuna innòcua amb el pas del temps. Les societats nacionals són una creació humana inconscient individualment, no són pas obra dels reis, ni dels governs, ni els exèrcits, etc. encara que sí els en condicionen. Ni Guifré, ni els Berenguers, ni els Ramons, ni Jaume I, ni successors diversos ens van fer. En haver començat a conèixer la microhistòria, l'ús de registres d'arxiu més capaços i el creuament de dades de la gent real d'altres temps sembla que ajuda a tenir una nostra percepció actual més afinada. Dic que som aquella pobra gent que baixa amb les tropes feudals, que escarneix els moros autòctons desplaçant-los i repoblant posteriorment perquè han eixit del seu lloc d'origen qui fa Catalunya i els catalans. Els comtats mítics no es tenien a si mateixos ni tan sols per catalans. És després, i ja assentats als nous territoris, que la Renaixença convingué a denominar la Nova Catalunya, quan s'implementa el gentilici extensible a tots. Sé que tota la historiografia des de la Renaixença ençà em va a la contra i jo contra ells. No és que tu, lector, vages al rebuf espanyolista sinó que ella, la Renaixença, anava al seu rebuf per a intentar d'acoblar-se al poder 'central d'allà' i més fort d'aleshores per motivacions econòmiques d'un mercat tancat. En aquest sentit és pel què són tan especials Borriana i Reus -per llur marcat caràcter lliurecanvista- com a idiosincràcia d'ambdues poblacions. Els altres, l'usaven de reraguarda i coartada perquè era la manera de tindre un petit badall per on alenar la nostra burgesia en ascens, ja sia d'Alcoi com la de Terrassa, Sabadell o després la industrial dels Güell, A. López, Milà, etc. dalt, i baix els Carbonell, Miró, Payà, Borràs, etc. Crec que, en aquest sentit, el fusterianisme també és seguidor d'una Renaixença borda i a rebuf del nacionalisme identitari español però obre l'espita per on olorar d'altres cosmovisions. Si tinguera temps i fóra historiador provaria a esbrinar que aquelles pobres gents que anaven baixant des del Pirineu i repoblant terres des del Segrià fins a Múrcia fan esdevenir catalans al conjunt d'habitadors entre Salses a Oriola. Anteriorment ni tan sols se'ls passava pel cap i a més el seu món era ben petit, tret d'anècdotes venjatives de l'estil de la rèplica a Al Mansur. El colp de gràcia causal seria convertir i crear dos regnes proto-estats: un peninsular i un altre a cavall de la mar i la llesca septemtrional. És a dir, els principatins dels comtats arriben a ésser catalans precisament perquè els mallorquins i els valencians existim. Faré un paral·lelisme: els castellans esdevenen españols, precisament, quan van a Amèrica, i no abans. Som els nous mallorquins i valencians qui inventem i fem circular el gentilici "cathalà o cathalans" i llurs derivats per tota la mediterrània. El lexicògraf Francesc Ferrer Pastor em deia que la primera volta que apareix 'llengua cathalana" amb tots els ets i uts actuals és en una escriptura de compra-venda d'un terreny al seu poble La Font d'en Carròs (la Safor) entre un parcer i un notari i d'una manera contundent i mai abans sinó que són reelaboracions renaixentistes. Abans usaven expressions dubitatives com ara romanç, parlar pla, etc. Contemporàniament a les invasions almogàvers dels Rogers de Llúria, Roger de Flor, dels Entença, etc. per Sicília i Sardenya i el sud de la bota itàlica és quan pren cos això de ser de català políticament. Mireu l'explicació bastant pausible que fa Pere Maria Orts i Bosch sobre la mallorquinitat-valencianitat de la bandera de les quatre barres com a identificació entre població i un tros de drap al final del post. Un habitant dels comtats mai no podria haver-ho fet abans. Pertanyien a diversos senyors i no al Senyor rei, de qui és el seu penó o estendart en exclusiva. És complex revisar tota la documentació historiogràfica i la seua valuosa aportació des del segle XIX ençà, però fóra necessari també, veure-les amb 'd'altres ulls i neurones'. Crec que hi ha dues línies d'estudi complementaries per a comprendre-nos actualment: segueix més avall en el "Vull llegir més..." Fantàstica cançó de xala del Quico, el Cèlio,..
 LA MUIXERANGA. (amb lletra d'AL TALL)Des de la nit brolla la llum, que ens crida a despertar. Som a l'albada i la terra es manifesta, un país precís, que es fa ben cert, des del somni secular. Som a l'albada, i la terra es va fent clara, un antic país que hem d'endreçar, i portar a l'avenir. Des de l'hivern, mouen els brots que l'arbre cobriran de flor. Des de les serres a la mar, i a les estreles, un país ardent, engendrarà l'enyorada llibertat Des de la història, ens aguaita la memòria, un antic país, que hem d'endreçar, i portar a l'avenir. Poble menut, harca i juí, que el dia està arribant, són els nostres fills, qui gestaran una terra en llibertat. L'aire està moguent per la llibertat, i el vent de ponent girarà en llevant.  Jo també 'sent' això. Vos convide a "sentir-ho" junts... WHEN THE NIGHT HAS COME AND THE LAND IS DARK AND THE MOON IS THE ONLY LIGHT WE SEE NO I WON´T BE AFRAID NO I WON´T BE AFRAID JUST AS LONG AS YOU STAND, STAND BY ME AND DARLING, DARLING STAND BY ME OH, NOW, NOW, STAND BY ME STAND BY ME, STAND BY ME IF THE SKY THAT WE LOOK UPON SHOULD TUMBLE AND FALL AND THE MOUNTAIN SHOULD CRUMBLE TO THE SEA. I WON´T CRY, I WON´T CRY NO I WON´T SHED A TEAR JUST AS LONG AS YOU STAND, STAND BY ME AND DARLING, DARLING STAND BY ME OH, STAND BY ME STAND BY ME, STAND BY ME, STAND BY ME WHENEVER YOU´RE IN TROUBLE WON´T YOU STAND BY ME OH, NOW, NOW, STAND BY ME OH, STAND BY ME, STAND BY ME, STAND BY ME DARLING, DARLING STAND BY ME STAND BY ME OH STAND BY ME, STAND BY ME, STAND BY ME Les illes (Dedicat a la nostra gent de Ses Illes: la que encara està i la que va marxar de vacances). I una d'ací, prop del meu cor, que ella va descobrint lentament. Teuladins de la plaça de Sant Eulari He estimat molt una illa El moribund us prega encara amb un fil de veu Totes les illes de la mar Illes de cap al tard... Menorca la bella Anit vaig somiar Si passeu al "vull llegir més..." en trobareu una sorpresa agradable  Per a mi Enric Valor fou fonamental en quant a saber declinar els verbs. Supose que açò ens passa a tothom que no hem mamat l'idioma. Publicada per 3i4 fou un pas molt important per a fixar la ductilitat de l'idioma. Observeu que en español deia declinar, mentre que el mestre ho féu fàcil: donar flexibilitat a la llengua. Hi ha un entrellat morfològic i sintàctic, però, trobe que és el verb, les accions, qui la fa aplicable a tots els nostres actes i pensaments. Quasi és un exercici estructural de construir edificis. Fa unes dècades les estructures -arquitectòniques- -eren explicades d'una manera única i quasi indeformables. Avui sabem que les estructures cal que es moguen precisament per a no rompre's. Cal que s'adapten al medi i en això el mestre Valor també fou un avançat. En l'any 1980 ingressí a l'Escola Tecnica d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i vaig fer-me promesa ferma a fer els exercicis i exàmens en català. Encara vaig haver d'esperar un parell d'anys per a poder envalentonar-me amb l'idioma. L'idioma vehicular era l'español en les classes. Per tant, tampoc no es tractava de fer massa el ridícul, doncs, molt del meu professorat era catalanoparlant. Personalment arrosegava una manca de coneixements lingüístics importants que varen ser coberts satisfactòriament mitjançant aquell llibre que apareixeria en 1983, n'era semblant al que tenia de verbs francesos. Sabia que existia el de Joan Xurriguera, "Els verbs catalans conjugats" però la manca de recursos en valencià que arrosegava no m'era possible d'entendre i extrapolar a les formes del català de València que, jo, començava a escoltar i expressar-me. La gràcia consistí a que dominades les formes valencianes, les altres, de les Illes i orientals principatines foren senzillament compreses. De Valor destacaria que ens va posar les bases lingüístiques per a ser una societat normal com qualsevol altra del món. La manera de perllongar la seua obra, com passa en qualsevol altra cultura, consisteix a adaptar-la i actualitzar-la en nous formats i fe-la créixer. Com fa el Dani Miquel en la rondalla del mig pollastre. O l'Enric Esteve en l'homenatge a les rondalles valorianes introduint el joc i l'actualització musical. Vol de Núvol teatralitzant els continguts com si fòrem a Broadway. Igual que els contes dels germans Grimm, Anddersen, etc. perduren avui amb tot de pel·lícules d'en Walt Disney, o la Ventafocs, d'alguna manera, en la "Pettry woman". If I had to live my life without you near me The days would all be empty The nights would seem so long With you I see forever oh, so clearly I might have been in love before But it never felt this strong Our dreams are young and we both know They'll take us where we want to go Hold me now, touch me now I don't want to live without you. Chorus 1 Nothing's gonna change my love for you You oughta know by now how much I love you One thing you can be sure of I'll never ask for more than your love. Chorus 2 Nothing's gonna change my love for you You ought to know by now how much I love you The world may change my whole life through but nothing's gonna change my love for you. If the road ahead is not so easy Our love will lead the way for us like a guiding star I'll be there for you if you should need me You don't have to change a thing I love you just the way you are. So come with me and share this view I'll help you see forever too Hold me now, touch me now I don't want to live without you. Chorus 1, Chorus2, and Chorus 1 again INSTRUMENTAL Chorus 2, Chorus 1, and Chorus 2 again We need transparency and effective actions. Last night I fell into these thoughts; of which, there were two ways to be delivered; the one historical, by description of the principal failures....the other logical, by picking up the rules and cautions of these social issues in some manner: whereof I have made my choice. Not the shortest list PPSOE. Yes indeed, but as THE SOUNDEST NOW. ESPAÑA, UNA (PERQUÈ SÓN LA MATEIXA COSA), GRANDE (PERQUÈ EN CABEN 2:PPESPAÑA i PSOESPAÑA) Y LIBRE (PERQUÈ D'ELLS DOS ÉS LA SEUA COSA) I LA TELEVISIÓ DE JORGE ALARTE FA BO CANAL "NUEBE". 1. LES MAMELLES DE LA 'PRESENTAORA' SÓN MADE 'CANAL 9' 2. LES INFORMACIONS PARAL·LELES EN CONTINGUTS I FORMA. 3. AIXÒ, SÍ, S'EXPRESSA EN ESPAÑOL, COM TOCA. 4. LA DIVISIÓ DEL LOGO ÉS LA PROVINCIAL, ENC ONTRA DELS ACORDS DEL PSPV-COLONIAL. 5. UNA ESCOPINADA D'AQUELL CANALET DE PEPINHO BLANCO. http://www.socialistesvalencians.tv/ UNES DECLARACIONS PRIMER: http://www.youtube.com/watch?v=Jp9OowMAl3U&feature=related Erosfera Ara l'amor me diu que és primavera ...just quan la neu me fa vinclar les branques. Podrà aquest sol tornar les penes aigua? I què en farem, llavors, de tanta llàgrima? Ara la sang me diu que no té espera just quan el cor gemega en impulsar-la. Quin oli hi ha que li unti les frontisses? Sense gemecs, i què en farem de l'ànima? Ara la pols me diu que el fang enyora just quan les mans ja m'han perdut el fènyer. De bat a bat vols que obri les finestres? I què en farem de tants ocells a lloure? Ara l'amor me diu que és primavera i jo m'ho crec. Me'n ric del calendari. M'acostaré com l'aigua a la farina i estovarem tots dos un pa novíssim. Amb totes les esponges amarades serà la llum qui en set colors ens xapi. I serem pols vibràtil dins la flama d'un raig de sol que a l'infinit apunta. Sobre l'herbei, aquesta apoteosi serà del nostre amor festa cloenda. M'hauràs rebut com la tenassa l'ona, de pla et llenagaré com una llengua; cada clivell decantarà les algues, bon convidat, te xuclaré les sabes. I me donaré tot i seràs meva. La sal i el sol trauran colors a l'aigua. [...] Ara ja dorms i, sense que em convidis, vindré de passatger per dins ta boira. [...] Ara el teu ventre pren el bull, s'estova per rebre des del coll una glopada de lava que els teus pits aiden a fondre i et regolfa per dins i t'assacia. Ja no hi ha mar d'onades més senceres per navegar vela alta i quilla fonda. [...] Tant sóc tu que estimar-me res no em costa perquè sé bé que fer-ho és estimar-te. Dóna'm paraules i entrunyellaria l'hora que arriba i el dia que fuig. Abasta'm fustes i trobaré l'eina, pastaré un home si me dónes fang. Dóna'm aurores, hi sembraré boscos. Dóna'm vesprades, hi posaré un llac. Dóna'm muntanyes, hi esquitxaré boires. Dóna'm gavines, jo inventaré el blau. Apropa'm els llavis, jo en faré fruita. Dicta'm estrelles, jo escriuré la nit. Alça'm el sol i jo te donaré albes. Repunta'm crits i jo els faré de pell. Fidel jo sols ho haig de ser a la vida. Da'm calendaris, jo hi posaré festes. Guillem d'Efak.
És una miqueta dens però un camí que ens porta junts a trencar monopolis colonials, beneficiar l'usuari últim i la millora de l'ecosistema natural:
22/02/2011 12:40 Acusa el govern interí tripartit de condonar la multa pel mateix import imposada a l'estiu per la Generalitat
El diputat gironí de Solidaritat Catalana per la Independència Toni Strubell ha registrat aquest matí al Parlament una proposició de Llei per anul·lar la subvenció a Endesa atorgada pel govern en funcions de la Generalitat de Catalunya en acord de govern de 20 de novembre de 2010. L'han acompanyat el també diputat i secretari general de SI, Uriel Bertran, i el responsable d'energia d'Els Verds-Alternativa Verda (partit membre de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència), Pep Puig.
Segons ha informat el diputat gironí, les anàlisis realitzades pel Laboratori General d'Assaigs i Investigacions no van detectar ni fatiga ni deteriorament en els suports que van col·lapsar. La nevada del 8 de març es va caracteritzar per ser “neu humida, més densa i adherent”. La neu es va acumular en els conductors elèctrics, generant maniguets de gel de diàmetre entre 8 i 15 vegades superior al cable. Aquest pes, al costat del vent, van sotmetre als suports a sobrecàrregues entre 3 i 5 vegades superiors a les que estableix la normativa. El Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports apunten que aquestes sobrecàrregues oscil·lar entre el 266% i el 1.200% del que marca la normativa. Strubell ha citat la Llei 18/2008, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric aprovada pel Parlament com a exemple flagrant de què Endesa no manté les línies de El diputat gironí ha recordat que la Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya va decidir obrir un expedient sancionador a Endesa per l'apagada del 8 de març en diverses comarques de Girona per presumptament incomplir les obligacions de comunicació d'incidències als ajuntaments afectats i a la pròpia Direcció General de Energia de la Generalitat. En aquest expedient s'indica que la informació «no va seguir els protocols establerts, una infracció tipificada com a greu en la Llei de Garantia i Qualitat de Subministrament Elèctric, i que és sancionable amb una multa de fins a 6 milions d'euros. Atès que el procés sancionador iniciat a l’agost pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat contra Endesa Distribución Eléctrica “descartava però que l’apagada es produís per falta de manteniment en el sistema” acordar una subvenció “per a plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric” no s’escau, i s’ha d’entendre com una “subvenció encoberta” a aquesta empresa que presta un servei pèssim a les comarques gironines amb la finalitat de condonar l’expedient sancionador iniciat pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Strubell ha considerat un “pasteleig” aquesta actuació entre govern i l'elèctrica i d'un insult a la intel·ligència dels gironins donar una subvenció a Endesa pel mateix valor de la multa i per això, SI proposa per llei anul·lar aquesta subvenció encoberta. Per la seva banda Pep Puig, Doctor enginyer industrial, professor de la UAB i responsable de l’àrea d’energia dels Verds-Alternativa Verda –partit membre de la coalició- ha instat a que hi hagi una xarxa de subministrament en el sector de l’energia “neutre” separada de la generació i la comercialització per tal que no es perjudiqui el consumidor per una qüestió de monopoli.  A la Universitat d'Alacant!!
Dia 8 de Febrer 2011
A les 11 h. Inauguració de la escultura
"Almansa 1707" d'Antoni Miró
(Acer Cortén 2,70x10x1,20 m.)
Plaça 25 d'Abril, junt al Paranimf
A les 12 h. en el Museu de la univesitat d'Alacant
Taula rodona, amb Daniel Giralt-Miracle, Isabel-Clara Simó, Armand Alberola, Carles Cortés i altres personalitats. Hi haurà la "personalitat" que millor ens ha pensat en la darrera dècada. AMIC ÍNTIM des dels temps de la clandestinitat. Amague el seu nom. No s'ho perdeu.
PS: vull fer una crida de justícia mai no dita. Són els artistes plàstics del sud els que millor han reflectit aquest país. El país gran, no les quatre províncies, ni les tres, ni l'arxipèlag sol, sinó tots plegats. Són els Eusebi SEMPERE, Joan CASTEJÓN, Sixte MARCO, Pep Díaz AZORIN, Arcadi BLASCO, Antoni MIRÓ, etc. els que millor han transmés el ser i estar de les gents d'aquest país. Hi han captat la pulsió vital no sols de la seua gent sinó dels altres pobles del món. Sempre tapats per la indolència valentina i la prepotència barcelonina.  Divendres vint-i-vuit de gener 2011.Auditori de Riba-Roja de Túria (Camp de Túria). "Qui m'anava a dir a mi que estaria al pati de butaques aplaudint la teua filla" em va dir la Neus emocionada en encendre's els llums de la sala. Sempre ha estat a l'inrevés, les xiquetes han aplaudit a la "mami Neus" en cadascuna de les funcions que ha fet i hem anat a veure. Només néixer hi havia tres activitats habituals: la lectura de nit, la cançoneta per dormir i el ball amb la mare. Tant fa que fóra Ella Fitzgerald com Juan Perro, Amparanoia com Eric Satie. La cadència de dos cossos junts -mare i filla- en silenci, comunicant només pel sentiment d'amor que els uneix és una de les sensacions més boniques que es poden experimentar quan es tenen fills i tot un bàlsam per a amansar-les. Han passat 16 anys d'aquells balls i, vés per on, ara és impossible fer que balle amb sa mare. Coses que té açò de criar... Tant fa, però, després de veure aquella nadona convertida en adolescent deixant-se la pell damunt d'un escenari. Una pell per adobar encara, amb poques nafres (poques però alguna important) però tota ella posada al servei de la dansa. I, com ella tot un nodrit grup de joves d'entre 16 i vint i un anys. L'estrena d'ahir no deixa de ser un exercici preciós d'un grup de professors "tarats" (perquè la sensibilitat o el anar més enllà del deure docent comença a ser una tara) que s'empenyen en tractar-los com a professionals i fer-los treballar com si ho foren, preparant-los per a xafar l'escenari i enfrontar-se al públic amb el rigor i la solemnitat que puguen tindre a qualsevol companyïa. A valorar la bona execució tècnica de la coreografia i, abans d'això, la capacitat dels diferents professors-òer saber posar damunt d'un mateix escenari ballarins i ballarines de diferents nivells i disciplines (cosa gens fàcil). Ens van fer somriure i riure, ens van fer volar en algún dels "pas de deux" i van fer que el temps s'esvaira en un tres i no res. Poc abans d'entrar a la classe d'escalfament els deia que havien d'oblidar tot el treball tècnic previ. A hores d'alçar el teló el treball està tot fet, i el que no s'ha fet ja no té remei. És l'hora d'oblidar-lo i pensar només en ballar i en anar a la recerca de la felicitat dins el quadrilàter de l'escenari, de gaudir d'eixe dur treball previ. I així ho van fer. Van ballar i van interpretar de valent. I gaudiren tant de la dansa que ens van fer creure que els fouettés, les pirouettes o qualsevol de les filigranes que ballaren, són exercicis d'allò més senzill i lleuger de fer. I la seua cerca de la felicitat i la joia ens la trasmeteren als asseguts al pati de butaques. Tant és així que hores deprés els donava les gràcies per fer-me feliç. Els vaig dir que devien parar atenció en allò més important: mentre el món es desfà en traïcions, punyalades per l'esquena, guerres, genocidis i altres odis més qüotidians, ells es deixaven la pell en fer feliç a la gent que acudia a veure'ls, que la materia amb la que treballen és la felicitat i això no és cap cosa banal. És la REVOLTA DE LA BELLESA. La seua, és la millor manera de "carregar-se" a tota la gent que menysprea la sensibilitat i la creació, a tots els qui creuen que ciències i lletres encara són mons separats, als convençuts que hi ha persones de primera i de segona categoria, als prepotents, als qui abusen de la seua minsa parcel·la de poder, als que miren per damunt del muscle, i així a tants i tantes... La xica avui està tot el dia dormisquejant, tot i ser silenciosa és ben esgotadora aquesta Revolta de la Bellesa. Arriba a esgotar-se, fins i tot, l'hèlix de DNA. Però vos assegure que la seua cara és d'una plenitud que fa enveja, igual com imagine la tindràn la resta de companys i companyes: Paloma, Lluís, Hugo, Adrià, Neus, Anna, Mònica, Esaül, Marta..... (i perdoneu que em quede sense noms). Segueix en el "Vull llegir...més" History recalls how great the fall can be While everybody's sleeping, the boats put out to sea. Borne on the wings of time It seemed the answers were so easy to find "Too late"; the prophets cry The island's sinking, let's take to the sky Called the man a fool, stripped him of his pride Everyone was laughing up until the day he died And though the wound went deep Still he's calling us out of our sleep My friends, we're not alone He waits in silence to lead us all home So you tell me that you find it hard to grow Well, I know, I know, I know.... Chorus: "Holy Man, Rocker Man, Come on Queenie, Joker Man, Spider Man, Blue Eyed Meanie"; And you tell me that you've many seeds to sow Well, I know, I know, I know "Holy Man, Rocker Man, Come on Queenie, Joker Man, Spider Man, Blue Eyed Meanie"; Can you hear what I'm saying? Can you see the parts that I'm playing? "Holy Man, Rocker Man, Come on Queenie, Joker Man, Spider Man, Blue Eyed Meanie"; So you found your solution What will be your last contribution? "Live it up, rip it up, why so lazy? Give it out, dish it out, let's go crazy, Yeah!" Així com cell qui ama e no.s amatz Jo sóc el presoner
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosD'ART MODERN
ESTUDIS D'ARQUITECTURA
MEDIS AUDIOVISUALS
VALENTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
There was like a silence that was very noisy. Or not?
Els valencians hem estat pagant per damunt del que ens pertoca durant dècades. Tenim un deute a favor nostre que reclamar. Alguns ho han avaluat en uns 150.000 milions d'euros. El deute històric del què parlava l'Honorable Conseller amb veu baixa. Després de fer públiques les dades de balanços fiscals, cada any vénen a espoliar-nos uns 12.000 milions d'euros. Recordeu-vos quan Rodríguez Zapatero volia traure Espanya de la crisi estatal amb 11.000 milions de € solament. Aleshores, ens preguntem ¿per a què volem els valencians a Espanya?...per a que ens continuen espoliant per la doble via:
Continua en el " Vull llegir més.."